La jornada va començar a les vuit del matí. Els alumnes varen entrar a la seva aula on trobarien que la seva cadira havia desaparegut i era una cadira de rodes.
L’objectiu signat per cada un dels i les alumnes era que una vegada començava la jornada ja no es podrien alçar de la cadira en les sis hores vinents. La vida d’eixe dia i les accions quotidianes les haurien de resoldre mitjançant la seva cadira.
Les rialles dels primers minuts es van tornar incertesa, ja que començaven a cavil·lar les diferents necessitats com anar al lavabo o esmorzar en la cantina.
Després de tres hores lectives a l’aula on els docents van impartir classe en la seva pròpia cadira de rodes, l’alumnat va sortir al pati a esmorzar amb certes dificultats tant per sortir de l’aula com per poder desplaçar-se pel pati.
A les 11:30, tot l’alumnat, va gaudir d’una xarrada i diversos partits de bàsquet gràcies a l’Associació de Persones amb discapacitat COCEMFE MAESTRAT i la seva secció esportiva, BAMESAD, una Jornada d’esport adaptat, conscienciació i barreres en el gimnàs de l’IES Joan Coromines de Benicarló. Sens dubte va ser una de les millors jornades viscuda per mi en particular i, en general, pels components de l’Associació (Ramón, Alessia, Marga i Rafael) tal com ells manifestaven.
La xarrada començava per a l’Associació a través d’imatges espectaculars, que mostraven del que són capaces de realitzar persones amb discapacitats extremes, uns vídeos perquè els alumnes reflexionaren i va finalitzar amb un torn de preguntes.
Rafael va verbalitzar reflexions molt importants a la xarrada com:
“Hui per mi, demà pot ser per tu”.
“No ajudes a una persona amb discapacitat, si ell o ella, no t’ho demana”. Les persones amb discapacitat volen ser autònomes com la resta.
A les 12:30 l’Associació COCEMFE MAESTRAT va distribuir als alumnes en dos grups i va començar la segona part de la jornada. Bàsquet a Silla i Boccia. Ramón va dur a terme el Bàsquet a Silla, amb l’experiència que li caracteritza i Alessia i Marga van desenvolupar l’activitat amb la Boccia.
Per finalitzar la jornada, docents i l’alumnat va anar a fer un tomb d’uns dos quilòmetres pels carrers de Benicarló amb la finalitat que cadascun/a pogués comprovar les dificultats de traslladar-se en aquest “vehicle”. L’alumnat tenia per missió anar anotant les coses que trobaven pels carrers de la seva ciutat, tant positives com negatives i, per descomptat, cada alumne/a podia explicar les sensacions viscudes sobre “rodes”.
Aquests escrits amb totes les incidències trobades a la ciutat, el centre a través del Departament de Tecnologia, els presentarà a l’Ajuntament del municipi amb la intenció que els responsables prenguin les mesures oportunes i entre tots lluitem per una ciutat universal, és a dir, per una ciutat en la qual tots els ciutadans puguin traslladar-se d’un lloc a un altre sense cap inconvenient.