El passat dia diumenge se'ns en va acabar d'anar el company Ferran Royo. Tan bon professor. Tan bon amic. Tan tropell. Tan savi. Tan entusiasta. Tan bona persona. De tanta vida…
Deia sant Vicent (lo nostre, el Ferrer) que quan naixem, abans de fer cap a les mans de la llevadora, ens empoma un àngel de la guarda que no ens amolla fins el moment de la mort. Ferran, n'estem segurs, el va cansar aquest àngel, sempre amunt i avall… Tan bon professor. Tan bon amic. Tan tropell. Tan savi. Tan entusiasta. Tan bona persona…
Tot l'alumnat i el professorat de l'IES Joan Coromines van fer divendres passat un emotiu (no és cap tòpic) minut de silenci per recordar Ferran tots junts. Perquè tots pensem en Ferran des de fa molts dies, però ens convenia fer-ho junts, emocionar-nos junts, manifestar públicament el nostre sentiment.
Ferran continuarà entre nosaltres perquè els bons professors, els bons amics, els tropells, els savis, els entusiastes, les bones persones no se n'acaben d'anar mai.