No més silenci
El 25 de novembre, bé ho sabem, es commemora dia Mundial Contra la Violència de Gènere. Cada dia, cada dia, cada dia, podem mirar els telenotícies i trobar-nos amb desgràcies d'una violència esfereïdora i lamentablement en moltes ocasions previsible. Dones maltractades, torturades psicològicament, mortes… Ho veiem i ho sentim com una quotidianitat inevitable.
Hem de pensar però que totes aquestes misèries humanes en moltes ocasions no són més que l'explosió de situacions que s'han patit durant temps i temps de silenci. Aquella dona queper temor i per impotència es veu abocada avui sí, demà també, a una resignació que la durà a tindre una vida d'incessants patiments que en moltes ocasions acaba acceptant com a condició natural de la seua existència. De vegades, hi ha moltes dones que acaben psicomatitzant els seus patiments i, ben segur, n'hi ha que moren de malalties adquirides pel silenci. El seu silenci, el silenci dels que estan al costat, el silencia d'aquells que veuen i senten com una cosa natural elscrits o les mans alçades.
És a casa, al carrer, però també a l'institut on hem de començar a perdre la temor a parlar. El silenci, pot matar.
El silenci, mata.