“OQUES GRASSES”
STA GUAI
Aquesta setmana en els timbres, a petició d’una professora, estarem escoltant la cançó “Sta guai” del grup “Oques Grasses”. Una cançó alegre i estiuenca que ens recorda que el bon temps encara està per vindre.
Oques Grasses és un grup creat en Catalunya, amb un estil de música molt variat. Es va crear en 2010 i té quatre àlbums, entre ells “Fans del Sol”, al qual pertany aquesta cançó.
Sta Guai |
Está Guay |
|
La lluna és va ballant de sol
Sense esperar la sort Sap que esperant s’adorm I va patint pel tempsL’essència et fa ser així com ets De trossos de matins i nits D’abraçades de veritat I de petons prohibitsLa pluja fa feliç el bosc El bé i el mal és van vivint Sempre que m’he callat els cops Es m’han anat quedant per dinsSi tampoc calç entendre-ho tot Si no entenem d’encerts i errors És fa una mica més bonic. (Ooooh)Que ací ningú neix preparat Ni per ser jove ni per fer-es gran Que anem venint i anem marxant Si ho fem senzill ens hi farem menys malUna tornada guai Que aguanti l’envestida (sta guai, sta guai) No ens cansarem mai D’estimar esquivant ortigues, de cantar-t’uns “lalalas”La la la la la La la la la la la la La la la la la La la la la la la laI és pot respirar Com respiren els tardes És pot estimar Com s’estimen els arbresSense que ho vegi ningú Sense esperar cap de bestiar de ningú Aquella cosa que brilla per dins Que et va fent a la teua que em va fent a miSom els llàgrimes dels moments durs Es’ns assequen i ens fan obrir els ulls Som els llàgrimes dels moments durs Es’ns assequen i ens fan obrir els ulls …. |
La luna se va bañando de sol,
sin esperar la suerte,
sabe que esperando se duerme
y va sufriendo por el tiempo.
La esencia te hace ser así como eres,
de trozos de mañanas y noches,
de abrazos de verdad
y de besos prohibidos.
La lluvia hace feliz al bosque,
el bien y el mal se van viviendo.
Siempre que me he callado los golpes
se me han ido quedando por dentro.
Si tampoco hace falta entenderlo todo,
si no entendemos de aciertos y errores
se hace un poco más bonito.
Que aquí nadie nace preparado
ni para ser joven,
ni para hacerse mayor.
Vamos viniendo y nos vamos yendo,
si lo hacemos sencillo nos haremos menos daño.
Una vuelta guay,
que aguante la embestida.
No nos cansaremos nunca
de amar esquivando ortigas,
de cantarte unos laralai.
Se puede respirar como respiran las tardes,
se puede amar como se aman los árboles,
sin que lo vea nadie,
sin esperar nada de nadie,
aquello que brilla por dentro
que te va haciendo a ti,
que me va haciendo a mí.
Somos las lágrimas de los momentos puros,
se nos secan y nos hacen abrir los ojos.
…. |