El passat dimecres 20 de febrer fou la data triada per al nostre recital més romàntic, però amb la novetat que hi participàvem els alumnes d’origen estranger del nostre centre.
Hem volgut implicar estos alumnes perquè ens mostràrem a la resta com sonen les seues llengües amb poemes d’amor. Amb molta il·lusió han buscat els poemes, han aportat informació sobre l’autor/a, han assajat amb els seus pares perquè la dicció i entonació foren correctes i ens han sorprès a tots els assistents amb una lectura sentida, íntima, continguda i reivindicativa.
Els hem escoltat en xinés, en bereber, en romanès, en italià…sense deixar de banda les nostres llengües (valencià i castellà) més les estrangeres que s’estudien ( anglès, francès). També en tenien la possibilitat d’altres com l’indi, rus, àrab…però diverses circumstàncies ho han impedit.
Cal indicar que l’acte es va iniciar amb una sentida interpretació de la Sonata per a Isabel d’Estellés amb què ens va delitar el nostre company de música, Pasqual Cardona, mentre que la cloenda va discórrer a càrrec de l’alumna Claudia Hernández que ens va versionar la romàntica cançó de Jorge Drexler, Telefonia.
Desitgem ja trobar una altra ocasió per tal de poder incloure les llengües que no han estat present i les que hi puguen arribar, de noves.
Acabem amb la intuïció i sensibilitat del nostre estimat poeta Marc Granell que invoca un amor ple, que creix i ens ompli de vida i sentit.
MARC GRANELL
No t’envie
avui roses. Només paraules
per dir-te el
meu amor.
Un amor que és
ample i que no cessa,
com un cel tot
blau i inacabable,
un amor que
creix i es multiplica
com l’onatge
d’un mar net i profund,
un amor que és ferm com ho és la roca
més sòlida i pacient.