Solidaritat amb les víctimes de la Dana.
Des de la comissió de foment lector us animem a participar en la campanya de col·laboració amb la biblioteca de l’institut de Benetússer.
És imprescindible que les donacions s’ajusten a allò que es sol·licita.
Animeu-vos a participar-hi!
La Fundació CIVES ens ha informat que el projecte Edició d’una revista digital sobre l’exili després de la lectura d’Ara que estem junts ha estat un dels projectes seleccionats al Certamen d’experiències educatives sobre itineraris de Memòria Democràtica: “Els llocs de la memòria”.
Aquest treball va ser dut a terme pels alumnes de 4t ESO B del curs passat en un projecte de col·laboració interdisciplinari dels professors Isabel Payà i Andreu Romero de les assignatures de Valencià i Geografia i Història respectivament.
Com a premi, es publicarà en un llibre al costat d’altres quatre treballs premiats. La comissió avaluadora ha destacat la qualitat i interès de l’experiència educativa presentada, el seu caràcter innovador i didàctic, així com ha agraït la nostra implicació en iniciatives que contribueixen a enfortir el respecte als drets humans, igualtat de gènere i educació per a la pau, així com a reafirmar el compromís amb l’educació per a la ciutadania democràtica.
A més d’aquesta experiència premiada, la comissió avaluadora vol destacar també el mèrit, el valor i la qualitat d’una altra experiència duta a terme pel professor Andreu Romero també amb l’alumnat de 4t B: la posada en pràctica dels resultats del projecte finalista dels premis sapiència: DONAVEU – Repressió franquista contra les dones a València: silenci, memòria i didàctica.
Més informació: https://fundacioncives.org/certamen-de-itinerarios/
L’alumnat de 1r d’ESO ha visitat, aprofitant la Setmana de la Ciència, l’exposició permanent de la Sala de Prehistòria i el taller de restauració del Centre Cultural La Beneficència
A la visita guiada han pogut aprofundir en els aprenentatges teòrics realitzats a l’aula i han descobert una institució científica, quasi centenària, dedicada a conservar, investigar i difondre el ric patrimoni arqueològic valencià.
Un grup d’alumnes també va participar en una activitat a la biblioteca i va gaudir de recursos bibliogràfics molt interessants orientats a la divulgació de la prehistòria i de les primeres etapes de la Història entre els més joves.
Voteu-nos per obtenir el premi del públic!
Dues alumnes de 1r de Batxillerat varen dur a terme el curs passat amb el seu tutor i professor de Geografia i Història la investigació DONAVEU, Repressió franquista contra les dones a València: silenci, memòria i didàctica.
Aquest projecte és un dels sis finalistes en la categoria d’Humanitats que participaran al Congrés Sapiència el dia 16 de novembre.
A més, les autores opten al premi del públic amb el vídeo que han elaborat per explicar el projecte. Només necessiten que entreu en Youtube i li doneu al like al vídeo per a votar-lo.
Ací teniu l’enllaç:
Aquesta investigació s’ha realitzat per donar veu i conèixer la història de les dones que van patir la repressió franquista a València. Principalment, s’ha explorat com va ser la repressió específica que van patir, quina memòria s’ha fet d’aquesta i com es treballa a les aules.
Per a fer això s’ha emprat una metodologia de disseny qualitatiu que combina anàlisi documental amb entrevistes semi-estructurades a experts i familiars de les víctimes i enquestes exploratòries a l’alumnat de secundària.
La investigació ha revelat que la repressió franquista contra les dones és un tema que sí que està ben estudiat al món acadèmic, però que encara és una memòria silenciada a la societat i poc present a les aules.
Per això s’ha elaborat una situació d’aprenentatge que sintetitza aquesta informació, s’ha implementat i s’ha avaluat, demostrant que ajuda a divulgar aquests coneixements.
Sapiència és una iniciativa conjunta de la Xarxa d’Universitats Valencianes per al foment de la I+D+i (RUVID) i la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana que te per objectiu despertar vocacions científiques entre els joves estudiants de la Comunitat Valenciana a través de la convocatòria de premis a projectes d’investigació duts a terme per estudiants de 4t ESO i Batxillerat.
Les alumnes de 4t ESO B de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia de València, Banina Mouloud Lehbib i Sofía Monleón Vicente, han vist reconegut el seu treball amb la concessió d’un accèssit en el III Premi Amical de Mauthausen i altres camps en memòria de la deportació, en la modalitat de creació literària Montserrat Roig.
L’Amical de Mauthausen ha atorgat aquest mes de maig el seu III Premi Amical de Mauthausen i altres camps en memòria de la deportació republicana, al que han concorregut nombrosos joves d’arreu de l’Estat.
Pel que fa al premi Montserrat Roig a la creació literària, el jurat, després de valorar els treballs presentats, ha decidit atorgar aquests accèssits per la seua originalitat, estructura, ortografia, entre altres aspectes, als treballs Valerianes i Tango trist escrits per Banina i Sofía, respectivament.
El seu tutor, Andreu Romero, ha valorat que “les alumnes han superat amb escreix el repte que les vàrem plantejar quan, des dels departaments de Geografia i Història i Valencià, les animàrem a presentar-se i treballar en profunditat aquesta temàtica”.
Un grup d’alumnes de 4rt d’ESO acompanyat per Andreu Romero i Aina Sebastián del Departament de Geografia i Història ha visitat el Cementeri de Paterna per a presenciar l’exhumació de les fosses comunes d’afusellats desprès de la Guerra Civil, durant els primers anys de la dictadura franquista. Aquesta activitat, organitzada en col·laboració amb l’Associació Arqueoantro, responsable del procés de localització i exhumació de les fosses, va tindre com a objectiu conscienciar el nostre alumnat sobre un dels episodis més foscos de la història recent d’Espanya.
La visita va permetre als estudiants una comprensió directa i profunda dels processos d’exhumació, identificació i dignificació de les víctimes de la repressió franquista. Aquesta experiència pràctica complementa les activitats realitzades al llarg del curs per aprofundir en la Memòria Democràtica.
Alex, de l’equip d’arqueòlegs, va recordar l’alumnat que a Paterna van ser afusellades 2238 persones i que el seu Cementeri és, després del de Madrid, el que té més cossos a les fosses.
Durant el recorregut es va poder observar de prop les tasques d’exhumació i recuperació de restes humanes. Els professionals responsables de les excavacions ens van explicar detalladament els mètodes utilitzats, així com la importància de cada troballa en la reconstrucció de la Memòria Històrica.
L’alumnat també van tindre l’oportunitat de conversar amb Maruja, la filla de Leoncio Badía, enterramorts que va col·laborar activament amb les vídues dels executats per a que pogueren identificar les restes dels seus familiars. L’experiència ha permès l’alumnat entendre no només el rigor científic de les exhumacions, sinó també el profund impacte humà i emocional d’aquest treball.
La visita va concloure amb la visita pel Camí de la Sang al Terrer, conegut popularment com el Paredón de España, on es va explicar com les persones de les diferents “sacas” eren executades. L’alumnat va dipositar flors amb els colors de la bandera republicana en homenatge a les víctimes.
Al nou memorial a les Víctimes del franquisme es va fer una reflexió al voltant de la necessitat de continuar treballant per a la identificació i dignificació de totes les víctimes.
Activitats com aquesta són essencials per a mantindre viva la memòria de les víctimes i per a educar les noves generacions sobre la importància de la justícia, la veritat i la reparació històrica.
L’alumnat de 4t ESO B del Ferrer i Guàrdia ha salvat el planeta de l’apocalipsi nuclear.
Per a aconseguir-ho ha superat amb èxit un Escape Room sobre la Guerra Freda que ha tingut lloc a la biblioteca de l’IES organitzat pel professor Andreu Romero en l’assignatura de Geografia i Història com a examen final del tema.
A proposta del professor, s’ha recreat el món bipolar dels anys de la Guerra Freda construint un teló d’acer imaginari dividint la classe en espies del KGB i de la CIA.
L’objectiu era obtindre informació de l’enemic, estudiant els dos blocs i elaborar una presentació explicativa i un eix cronològic del període (amb la informació del llibre completada amb un treball de recerca a l’aula d’ordinadors).
Després cada grup havia d’exposar el seu treball a l’aula i proporcionar en secret al professor tres preguntes específiques i les respostes per incloure-les a la prova final.
L’Escape Room es va dur a terme a la biblioteca. Cada grup tenia 10 proves per superar i tots amb el mateix objectiu: obtindre els dígits que desactivaven la bomba nuclear que havia estat furtada per uns terroristes internacionals.
Per començar tots havien de superar en un ordinador portàtil aquest Break Out Edu dissenyat pel professor:
https://view.genially.com/5ed13e50785906120efec268/game-breakout-la-guerra-freda
Després, a cada prova superada rebien el codi (teixells) que els portava al següent llibre on trobaven la prova següent.
Tots els equips aconseguiren arribar a la part final i desactivar la bomba.
L’alumnat ha avaluat aquesta activitat donant en un 92% dels casos la màxima puntuació a les preguntes de satisfacció i motivació fetes pel professor.
L’alumnat de 4t ESO B ha dut a terme una investigació al voltant de la figura del
pedagog i lliurepensador anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia.
En aquest treball col·laboratiu s’han interessat per conéixer, en primer lloc, més sobre
el seu context històric de finals de S XIX i principis del XX, la seua biografia personal
(orígens familiars, educació i formació) i els corrents filosòfics i pedagògics que el van
inspirar.
En segon lloc, han estudiat el moviment anarquista espanyol de principis del segle
passat així com el procés de repressió i judici que va conduir al seu afusellament.
A continuació, l’alumnat s’ha centrat en descobrir les idees educatives i els principis
metodològics que va aplicar Ferrer i Guàrdia a través de l’Escola Moderna.
Per últim, s’han centrat a conéixer l’herència i llegat intel·lectual de Ferrer i Guàrdia,
analitzant la influència que ha tingut en diverses pedagogies i, fins i tot, l’actual sistema
educatiu espanyol.
Com a producte final han elaborat una exposició informativa per a compartir tot el que
han descobert amb tota la comunitat educativa.
Podeu consultar els cartells en aquest enllaç: Exposició Ferrer i Guàrdia.
Si vos a despertat la curiositat sobre Francesc Ferrer i Guàrdia, podeu trobar més
informació en aquest documental:
https://www.ccma.cat/3cat/francesc-ferrer-i-guardia-una-vida-per-la-
llibertat/video/1541029
Aquest projecte s’emmarca en les activitats del departament de Geografia i Història
per fomentar la memòria democràtica recollint, segons indica la LOMLOE, “el
coneixement de la història de la democràcia a Espanya des dels seus orígens a
l’actualitat i la seua contribució a l’enfortiment dels principis i valors democràtics
definits a la Constitució espanyola”.
D’aquesta manera aspirem, per una banda, al desenvolupament d’una consciència
ciutadana permanentment favorable a la defensa dels valors democràtics i partidària
de la defensa de la pau, la solidaritat i el respecte a les diferències. Per un altra, per a
desenvolupar en l’alumnat un judici crític sobre les formes antidemocràtiques i
injustes de resoldre conflictes.
Aina Sebastián, cap del Departament de Geografia i Història, en representació del claustre del nostre institut, ha participat en les III Jornades “Memòria i Prevenció de Terrorisme”, organitzades en el Centre Memorial de las Víctimes del Terrorisme de Vitòria, amb el suport dels ministeris d’Interior i Educació els dies 18 i 19 d’abril.
En aquestes jornades han participat cinquanta docents d’ensenyaments no universitaris de tot Espanya amb l’objectiu de treballar en els processos de desradicalització i de prevenció de la violència a les aules i en contextos socioeducatius, i també de reconèixer la importància de la memòria de les víctimes.
El nostre institut participa des del curs passat en el projecte Memòria i Prevenció del Terrorisme a les Aules i ha tingut el privilegi, no a l’abast de tots els centres, de comptar amb el testimoni de dues víctimes educadores: Ana Iríbar, vídua de Gregorio Ordóñez, i Javier López, ferit en un atemptat a Galdácano l’any 1978 amb 21 anys.
Agraïm a Carolina Belda, del Servei de Planificació i Gestió de la Formació Permanent del Professorat, haver seleccionat, entre tots els centres que participen en el programa, el nostre per participar en les jornades a Vitòria. L’experiència contribuirà a millorar l’abordatge de la memòria i la prevenció del terrorisme i la defensa dels drets humans en les nostres aules, des del coneixement, però també des de les emocions, l’empatia i l’acció.
Alumnat de 2n de Batxillerat van acostar-se al projecte “Les fosses del Franquisme” mitjançant la realització d’una visita guiada a càrrec dels responsables del projecte d’Aula de la Memòria Democràtica. En concret, van endinsar-se en l’ exposició “Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna” -organitzada pel Museu de Prehistòria de València-, que és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des de la perspectiva arqueològica i a través d’un cas d’estudi concret: el cementeri municipal de Paterna, on hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones assassinades per la dictadura entre 1939 i 1956.
D’altra banda, també van veure la mostra “2238 Paterna. Lloc de perpetració i memòria” -organitzada per L’ETNO (Museu Valencià d’Etnologia)-, i que permet acostar-se a les exhumacions contemporànies de les fosses de víctimes del franquisme des de l’antropologia social.
Cal assenyalar que aquesta activitat ha sigut organitzada pel Departament d’Història, que està treballant la memòria democràtica des de diverses perspectives i amb diversos nivells al llarg del curs.
