Per segon curs, el nostre centre participa en el projecte educatiu Memòria i prevenció del terrorisme dirigit a 4rt d’ESO i 1r de Batxillerat.
Des de les assignatures de Filosofia, Valors Ètics i Geografia i Història s’estan desenvolupant continguts relacionats amb aquest fenomen i, com a activitat final, el CEFIRE i l’assessoria de l’àmbit humanístic, ens ha organitzat una xerrada a càrrec de Javier Ruiz, pertanyent a l’Associació Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat víctimes de terrorisme.
El departament de Geografia Història ha organitzat per a l’alumnat de 4rt la visita comentada a l’exposició Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna del Museu de Prehistòria de València, i la realització d’un taller a l’exposició 2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria de L’ETNO.
Els objectius d’aquestes activitats són els següents: contribuir a conèixer que, a Paterna, entre 1939 i 1956, al menys 2238 persones foren afusellades per la repressió franquista per la seua manera de pensar i viure, per defensar el govern legítim o per la seua militància política; descobrir el paper de l’arqueologia en les exhumacions contemporànies de les fosses de víctimes del franquisme del cementeri de Paterna i propiciar la reflexió al voltant de la memòria històrica i els drets humans per enfortir el pensament crític front a uns fets que no haurien de repetir-se.
La visita guiada ens la va fer Tono Vizcaíno, comissari de l’exposició i exalumne del nostre institut, i la resposta de l’alumnat de 4rt A i B va ser molt positiva.
L’alumnat de 4rt C i PR4 farà la visita pròximament.
L’alumnat de 4t ESO i de 1r Batxillerat de l’assignatura d’Història Universal Contemporània han participat en l’activitat Cartes des del front on s’han ficat a la pell d’alguns dels protagonistes de la Primera Guerra Mundial per tal d’ésser conscients del patiment que va suposar la guerra de les trinxeres i entendre millor el sense sentit que són les guerres.
Així han descobert dels personatges d’aquesta activitat que les seues pors i dèries no eren molt diferents segons els països d’origen (fam, fred, malalties, pensaments sobre l’enemic, avorriment, els problemes als peus, la salut, les rates, la por, l’horror, la guerra tòxica…), així com han pogut imaginar quines serien les reaccions i sentiments dels que rebessin les cartes. L’objectiu ha estat transmetre els valors de la cultura de la pau i respecte pels valors democràtics.
L’activitat ha consistit a escriure dues cartes o postals escrites des del front o des de la rereguarda (una original de l’alumnat, la segona en resposta a la carta que han rebut d’alumnat d’altre institut).
Aquesta activitat s’ha dut a terme en col·laboració amb l’alumnat de 4t ESO de l’IES Liceo Caracense de Guadalajara.
Aquesta activitat és una adaptació del Recurs Educatiu Obert de l’INTEF REAdictes a la Història
Aquesta iniciativa s’emmarca en el projecte CALL TO THE FUTURE cofinançat per l’Institut Olga Lengyel per als Estudis de l’Holocaust i els Drets Humans (TOLI).
Divendres 15 de desembre, 25 alumnes de 3r ESO de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia de València van dur a terme una acció de reivindicació de la memòria del Call medieval de València. El Call era el barri on residien els jueus i va desaparèixer amb l’expulsió definitiva de la comunitat jueva al regnat dels Reis Catòlics.
L’alumnat ha recorregut l’espai on s’ubicava el call i ha anat enganxant al terra cartells informatius de diferents espais com els portals d’entrada al barri, les sinagogues gran i menor, així com la carnisseria, el mercat i la casa natalícia de Joan Lluís Vives.
A diferència d’altres vestigis històrics de la ciutat d’època ibera, romana, visigoda o andalusina, només s’hi pot contemplar el Portal dels jueus que hi era fora del call. No existeix cap vestigi de la presència jueva a la ciutat, ja que tots varen ser eliminats en l’Edat Moderna, ni tampoc existeix cap referència senyalística per part de l’Ajuntament per recordar als valencians i als turistes que visiten la ciutat per on transcorria aquest barri.
Per aquest motiu, l’alumnat ha estudiat a l’aula l’origen de la presència jueva a terres valencianes i l’origen de l’antisemitisme al Regne de València, amb especial èmfasi en el pogrom de 1391, ha cartografiat el call i ha creat aquesta senyalística informativa.
Aquesta investigació de la història del call jueu de València ha permès a l’alumnat reflexionar sobre els orígens de l’antisemitisme i relacionar-los amb la intolerància religiosa i ideològica en el passat.
Amb la col·laboració de l’alumnat de 4t ESO, també han investigat sobre la figura del pedagog valencià del SXVI Lluís Vives i buscaran paral·lelismes amb el pedagog del SXX Francesc Ferrer i Guàrdia que dona nom al nostre IES.
L’alumnat de 4t ESO també investigarà la persecució dels republicans valencians durant la postguerra i la II Guerra Mundial, que es relacionarà amb la persecució patida pel poble jueu (Anna Frank i visita a un memorial).
Per últim, es reflexionarà sobre la necessitat de mantenir la memòria històrica d’aquests fets per posar en valor la defensa dels drets humans i visibilitzar situacions contemporànies on aquests drets siguen vulnerats.
Segons informa Andreu Romero, “l’objectiu principal del projecte és aconseguir que l’alumnat comprenga, mitjançant metodologies actives, el paper de la memòria històrica com a eina per promoure els valors democràtics i la defensa dels drets humans a la societat actual”.
Aquesta iniciativa és el resultat dels aprenentatges assolits en la participació del professor en el seminari L’ensenyament i l’aprenentatge de l’Holocaust i els Drets Humans: Aprenent del passat, actuant pel futur organitzat per TOLI en col·laboració amb la Universitat Catòlica de València.
El projecte compta amb el suport de TOLI que finança el treball del professorat per desenvolupar les competències per a la cultura democràtica de l’alumnat. Es tracta de contribuir a fomentar el coneixement i la comprensió crítica de l’Holocaust, el respecte per la dignitat humana i la consciència cívica.
Aquesta investigació de la història del call jueu de València ha permès a l’alumnat reflexionar sobre els orígens de l’antisemitisme i relacionar-los amb la intolerància religiosa i ideològica en el passat.
Amb la col·laboració de l’alumnat de 4t ESO, també han investigat sobre la figura del pedagog valencià del SXVI Lluís Vives i buscaran paral·lelismes amb el pedagog del SXX Francesc Ferrer i Guàrdia que dona nom al nostre IES.
L’alumnat de 4t ESO també investigarà la persecució dels republicans valencians durant la postguerra i la II Guerra Mundial, que es relacionarà amb la persecució patida pel poble jueu (Anna Frank i visita a un memorial).
Per últim, es reflexionarà sobre la necessitat de mantenir la memòria històrica d’aquests fets per posar en valor la defensa dels drets humans i visibilitzar situacions contemporànies on aquests drets siguen vulnerats.
Segons informa Andreu Romero, “l’objectiu principal del projecte és aconseguir que l’alumnat comprenga, mitjançant metodologies actives, el paper de la memòria històrica com a eina per promoure els valors democràtics i la defensa dels drets humans a la societat actual”.
Aquesta iniciativa és el resultat dels aprenentatges assolits en la participació del professor en el seminari L’ensenyament i l’aprenentatge de l’Holocaust i els Drets Humans: Aprenent del passat, actuant pel futur organitzat per TOLI en col·laboració amb la Universitat Catòlica de València.
El projecte compta amb el suport de TOLI que finança el treball del professorat per desenvolupar les competències per a la cultura democràtica de l’alumnat. Es tracta de contribuir a fomentar el coneixement i la comprensió crítica de l’Holocaust, el respecte per la dignitat humana i la consciència cívica.
És per això que el projecte té en compte les realitats actuals i utilitza les lliçons de l’Holocaust per motivar l’alumnat actuar contra els estereotips, els prejudicis i la discriminació al seu propi entorn.
El dimecres 5 d’abril va tenir lloc a la sala d’actes una trobada de l’alumnat de 2n d’ESO, 1r de Batxillerat A i 2n de Batxillerat A amb Ana Iríbar, vídua de Gregorio Ordóñez, assassinat per ETA en 1995.
La trobada va ser l’acte final del projecte educatiu ofert pel CEFIRE, i realitzat amb l’alumnat, dedicat a la memòria i prevenció del terrorisme.
Ana Iríbar, des de la perspectiva que dona ser víctima d’ETA, va aportar els seu testimoniatge i ens va compartir la seua terrible experiència. L’alumnat va entendre que el terrorisme i la violència no tenen cap justificació i que la lluita contra el terrorisme és una lluita per la democràcia, la llibertat i la justícia, en definitiva, per la defensa drets humans. Ana Iríbar també va insistir en què el primer escenari d’aprenentatge de convivència democràtica i respecte és l’institut i, per això, la importància de sensibilitzar l’alumnat contra la radicalització i els extremismes des de les aules.
Cal destacar-ne les intervencions de l’alumnat en el torn obert de paraules, el respecte durant el minut de silenci per totes les víctimes del terrorisme i l’interès i l’atenció que van mostrar en tot moment. Ells també van rebre una forta ovació per part d’Ana i de tot el professorat present.
Gràcies al CEFIRE València per oferir-nos l’activitat i Ana Iríbar per desplaçar-se des de Madrid i fer-nos empatitzar amb el patiment de totes les víctimes del terrorisme.
El passat 28 de març, coincidint amb el Dia de les Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme, l’alumnat d’Història Contemporània de 1r de Batxillerat va participar en la inauguració de l’Aula de Memòria Democràtica a Sant Miquel dels Reis.
El nostre alumnat, a més, va participar en primícia en un joc d’escapada sobre el monestir quan formava part del sistema penitenciari de la postguerra a València. A cadascun se li va fer un document de condemna personalitzat i un certificat de llibertat provisional una vegada superada la prova. Així mateix, se’ls va regalar una llauna de sardines i un panet per a que no oblidaren l’únic menjar, per a compartir, que rebien els presos al dia.
Des de l’organització se’ns va obsequiar, a més, amb dos exemplars de La memòria segrestada, una proposta didàctica sobre els nazis al País Valencià i el còmic Maria la Jabalina que ja estan a disposició de la comunitat educativa a la biblioteca del centre.
Les aules didàctiques pretenen promoure en l’alumnat un aprenentatge de continguts contextualitzat en espais amb forta vinculació amb la història valenciana i des d’una perspectiva innovadora.
El dia 3 de novembre, l’alumnat de 3r d’ESO de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia visità l’exposició fotogràfica “Mudances” en el Centre Cultural de la Beneficència de València, que estarà disponible fins el 8 de gener del 2023.
Aquesta exposició està integrada en el Museu Valencià d’Etnologia, que té la missió de col·leccionar, investigar i difondre tot allò que estiga relacionat amb la cultura tradicional i popular valenciana i, també, difondre les diferents cultures del món. La seua col·lecció està formada per objectes, fotografies, documents i testimonis personals.
“Mudances” és una reflexió al voltant de la pluralitat de la societat valenciana, i més en particular de la situació i l’experiència de les persones migrades. A cadascuna de les persones que participaren en aquesta exposició se’ls va fer una entrevista sobre la seua història personal, des del seu naixement fins el seu present, o sobre un element important de la seua vida, a partir d’algun objecte o fotografia que parlara del seu origen, del seu lloc de procedència, la travesía fins el nostre país. A la fi, havien de transmetre les grans transformacions, aprenentatges, transicions o moments difícils i dolorosos que havien experimentat en aquest procés. També se’ls plantejava que parlaren dels seus somnis i si, una vegada ací, consideraven que ja havien arribat al final del seu viatge o si pensaven que no era el seu destí definitiu.
Com a complement a la visita guiada, els alumnes realitzaren un taller on pogueren conéixer millor la història de les persones participants en l’exposició.
Alguns triaren la persona amb la història que més els havia cridat l’atenció per a decorar la seua foto, i altres reflexionaren sobre els moments importants de la seua vida, els seus somnis i aspiracions per al futur per crear el seu propi “riu de la vida”.
El dia 3 de novembre, l’alumnat de 3r d’ESO de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia visità l’exposició fotogràfica “Mudances” en el Centre Cultural de la Beneficència de València, que estarà disponible fins el 8 de gener del 2023.
Aquesta exposició està integrada en el Museu Valencià d’Etnologia, que té la missió de col·leccionar, investigar i difondre tot allò que estiga relacionat amb la cultura tradicional i popular valenciana i, també, difondre les diferents cultures del món. La seua col·lecció està formada per objectes, fotografies, documents i testimonis personals.
“Mudances” és una reflexió al voltant de la pluralitat de la societat valenciana, i més en particular de la situació i l’experiència de les persones migrades. A cadascuna de les persones que participaren en aquesta exposició se’ls va fer una entrevista sobre la seua història personal, des del seu naixement fins el seu present, o sobre un element important de la seua vida, a partir d’algun objecte o fotografia que parlara del seu origen, del seu lloc de procedència, la travesía fins el nostre país. A la fi, havien de transmetre les grans transformacions, aprenentatges, transicions o moments difícils i dolorosos que havien experimentat en aquest procés. També se’ls plantejava que parlaren dels seus somnis i si, una vegada ací, consideraven que ja havien arribat al final del seu viatge o si pensaven que no era el seu destí definitiu.
Com a complement a la visita guiada, els alumnes realitzaren un taller on pogueren conéixer millor la història de les persones participants en l’exposició.
Alguns triaren la persona amb la història que més els havia cridat l’atenció per a decorar la seua foto, i altres reflexionaren sobre els moments importants de la seua vida, els seus somnis i aspiracions per al futur per crear el seu propi “riu de la vida”.
Text: Sofía Monleón – 3r ESO B
Divendres 8 d’abril l’alumnat d’Història del Món Contemporani de 1r de Batxillerat i l’alumnat de 4rt d’ESO A va realitzar una visita a l’exposició de LA NAU Esperando el edén de l’il·lustrador i guionista valencià Paco Roca.L’alumnat va conèixer aspectes significatius de la realitat social a València sota el franquisme de la mà del comissari de l’exposició, el professor José María Azkárraga.
El dilluns 11 d’abril va tenir lloc la xerrada Las flechas de Cupido, amor y mito a càrrec de l’escriptora Isabel Barceló Chico, Premi de la Crítica de la Comunitat Valenciana 2019 en la modalitat d’Assaig per la seua obra Mujeres de Roma, heroísmo, intrigas y pasiones.
Aquesta activitat gratuita correspon al Programa de actividades literarias en centros de Educación Secundaria de titularidad pública de de la Dirección General del Libro y Fomento de la Lectura (Ministerio de Cultura y Deporte), concretament al programa Por qué leer a los clásicos.
L’activitat, organitzada pel departament de Geografia i Història, va estar dirigida a l’alumnat de Cultura Clàssica de 3r d’ESO i a l’alumnat de Grec i Llatí de Batxillerat.
Isabel Barceló va fer un bellíssim recorregut per algun dels mites clàssics més coneguts i ens va fer reflexionar sobre la seua vigència en l’actualitat en l’àmbit de l’amor, les relacions, els afectes, la mort… A més, va il·lustrar les seues explicacions amb una selecció d’imatges que reflecteixen com els artistes, al llarg de la Història, s’han inspirat en els relats mitològics.
