Alumnat de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia visibilitza el Call de València

Aquesta iniciativa s’emmarca en el projecte CALL TO THE FUTURE cofinançat per l’Institut Olga Lengyel per als Estudis de l’Holocaust i els Drets Humans (TOLI).

Divendres 15 de desembre, 25 alumnes de 3r ESO de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia de València van dur a terme una acció de reivindicació de la memòria del Call medieval de València. El Call era el barri on residien els jueus i va desaparèixer amb l’expulsió definitiva de la comunitat jueva al regnat dels Reis Catòlics.

L’alumnat ha recorregut l’espai on s’ubicava el call i ha anat enganxant al terra cartells informatius de diferents espais com els portals d’entrada al barri, les sinagogues gran i menor, així com la carnisseria, el mercat i la casa natalícia de Joan Lluís Vives.

A diferència d’altres vestigis històrics de la ciutat d’època ibera, romana, visigoda o andalusina, només s’hi pot contemplar el Portal dels jueus que hi era fora del call. No existeix cap vestigi de la presència jueva a la ciutat, ja que tots varen ser eliminats en l’Edat Moderna, ni tampoc existeix cap referència senyalística per part de l’Ajuntament per recordar als valencians i als turistes que visiten la ciutat per on transcorria aquest barri.

Per aquest motiu, l’alumnat ha estudiat a l’aula l’origen de la presència jueva a terres valencianes i l’origen de l’antisemitisme al Regne de València, amb especial èmfasi en el pogrom de 1391, ha cartografiat el call i ha creat aquesta senyalística informativa.

Aquesta investigació de la història del call jueu de València ha permès a l’alumnat reflexionar sobre els orígens de l’antisemitisme i relacionar-los amb la intolerància religiosa i ideològica en el passat.

Amb la col·laboració de l’alumnat de 4t ESO, també han investigat sobre la figura del pedagog valencià del SXVI Lluís Vives i buscaran paral·lelismes amb el pedagog del SXX Francesc Ferrer i Guàrdia que dona nom al nostre IES.

L’alumnat de 4t ESO també investigarà la persecució dels republicans valencians durant la postguerra i la II Guerra Mundial, que es relacionarà amb la persecució patida pel poble jueu (Anna Frank i visita a un memorial).

Per últim, es reflexionarà sobre la necessitat de mantenir la memòria històrica d’aquests fets per posar en valor la defensa dels drets humans i visibilitzar situacions contemporànies on aquests drets siguen vulnerats.

Segons informa Andreu Romero, “l’objectiu principal del projecte és aconseguir que l’alumnat comprenga, mitjançant metodologies actives, el paper de la memòria històrica com a eina per promoure els valors democràtics i la defensa dels drets humans a la societat actual”.

Aquesta iniciativa és el resultat dels aprenentatges assolits en la participació del professor en el seminari L’ensenyament i l’aprenentatge de l’Holocaust i els Drets Humans: Aprenent del passat, actuant pel futur organitzat per TOLI en col·laboració amb la Universitat Catòlica de València.

El projecte compta amb el suport de TOLI que finança el treball del professorat per desenvolupar les competències per a la cultura democràtica de l’alumnat. Es tracta de contribuir a fomentar el coneixement i la comprensió crítica de l’Holocaust, el respecte per la dignitat humana i la consciència cívica.

Aquesta investigació de la història del call jueu de València ha permès a l’alumnat reflexionar sobre els orígens de l’antisemitisme i relacionar-los amb la intolerància religiosa i ideològica en el passat.

Amb la col·laboració de l’alumnat de 4t ESO, també han investigat sobre la figura del pedagog valencià del SXVI Lluís Vives i buscaran paral·lelismes amb el pedagog del SXX Francesc Ferrer i Guàrdia que dona nom al nostre IES.

L’alumnat de 4t ESO també investigarà la persecució dels republicans valencians durant la postguerra i la II Guerra Mundial, que es relacionarà amb la persecució patida pel poble jueu (Anna Frank i visita a un memorial).

Per últim, es reflexionarà sobre la necessitat de mantenir la memòria històrica d’aquests fets per posar en valor la defensa dels drets humans i visibilitzar situacions contemporànies on aquests drets siguen vulnerats.

Segons informa Andreu Romero, “l’objectiu principal del projecte és aconseguir que l’alumnat comprenga, mitjançant metodologies actives, el paper de la memòria històrica com a eina per promoure els valors democràtics i la defensa dels drets humans a la societat actual”.

Aquesta iniciativa és el resultat dels aprenentatges assolits en la participació del professor en el seminari L’ensenyament i l’aprenentatge de l’Holocaust i els Drets Humans: Aprenent del passat, actuant pel futur organitzat per TOLI en col·laboració amb la Universitat Catòlica de València.

El projecte compta amb el suport de TOLI que finança el treball del professorat per desenvolupar les competències per a la cultura democràtica de l’alumnat. Es tracta de contribuir a fomentar el coneixement i la comprensió crítica de l’Holocaust, el respecte per la dignitat humana i la consciència cívica.

És per això que el projecte té en compte les realitats actuals i utilitza les lliçons de l’Holocaust per motivar l’alumnat actuar contra els estereotips, els prejudicis i la discriminació al seu propi entorn.