La setmana passada dels dies 11 al 13 de novembre, clausuràrem el projecte d’orientació “Converses amb el teu futur”, amb Héctor Granell ex alumne de DAW, Addaya Muñoz ex alumna d’Educació Infantil i Christian Beti ex alumne de dependència.
Héctor actualment treballa en Imperia, una startup eixida de Lanzadera, que actualment té 150 treballadors però que espera duplicar la plantilla en breu. En la seua empresa fa funcions de desarrotllador frontend amb angular, desenrotllant un Saas (programa de gestió empresarial al núvol amb subscripció, molt més econòmic i escalable, que els Saas habituals) cosa que està fent que Imperia tinga una cartera de clients cada vegada més gran, i de clients importants com Chovi, per exemple. Ens parlà de cultura empresarial, de sentiment d’empresa en una plantilla d’informàtics la majoria menors de 30 anys , de condicions laborals flexibles…, que motivaren molt a l’auditori de 1r i 2n de DAW, i de 1r i 2n d’ASIX que omplia el saló d’actes fins les 21:05h d’un dimarts, senyal de l’interès que despertà la seua ponència i com de bé la va explicar. Aaaa, i tingué paraules d’agraïment a Jose Chamorro per ser el professor que despertà en ell la passió per la programació.
Addaya contà la seua experiència en l’escola privada infantil Samaruc d’Algemesí on va fer les pràctiques i ara ja com a educadora contractada en Ninos de Carlet. Parlà de les diferents metodologies, de les hores extres no remunerades per preparar la teua classe, de les ràtios com a problema de la qualitat en la docència, de les habilitats que ha de tindre una educadora infantil centrades en l’empatia, la creativitat i l’adaptació ràpida a canviar de recurs dins la mateixa classe si el recurs que havies preparat no està funcionant. Contà super interessant? que es repassa tots els dies els primers auxilis perquè la responsabilitat en l’educació de 0-3 anys és enorme i diària (ennuegaments amb menjar, colps, ferides…). I finalment ens parlà dels riscos majors als quals s’està sotmès per treballar a nivell del terra i alçant manualment pes.
Addaya tingué paraules emocionades i d’agraïment a l’equip humà de la seua empresa del qual diu que ho està aprenent tot.
Christian ens explicà la seua feina actual en la residència d’ancians La Ribera d’Alzira, on els pacients estan dividits en l’ala A els autònoms, en la B els semi autònoms i en la C els pacients amb malalties mentals. Ens contà que de 150 pacients, 20 aproximadament són rodamons o persones aïllades socialment dels quals es fa càrrec serveis socials per no desemparar a la persona. Ens contà la part més dura de ser TAPSD, la sobrecàrrega de treball, les situacions perilloses per brots d’ira d’usuaris en què et pots veure implicat, o el tractar a usuaris amb SIDA per o altres malalties infeccioses i, on la formació del cicle o de l’empresa és inexistent. Cristian comentava que unes classes al cicle de defensa personal serien molt convenients. Donà un consell molt útil a la classe, que enviaren currículum en estiu a residències i centres de dia per cobrir vacances, que és quan trobes feina, entres al mercat de treball i vas adquirint experiència.
Gràcies als tres per tornar al vostre antic institut i compartir la vostra experiència. Ens ajudeu a dissenyar l’itinerari professional de l’alumnat que encara està acabant la seua formació. Sou molt grans!
