És gratificant retrobar-se amb part de l’alumnat que vaig tindre el primer any que vaig vindre al Sant Vicent Ferrer, el curs 1991-1992. Vaig tindre en tercer de BUP el primer grup que havia encetat la línia en valencià, i els vaig tornar a tindre en COU al curs següent. En el temps que ha passat, ens hem trobat alguns de nosaltres en alguna ocasió, però d’altres no ens havíem tornat a veure. És molt emotiu retrobar-te amb aquestes persones, per les quals has tingut un afecte, i veure que aqueix afecte es manté amb la mateixa intensitat que quan els vaig conèixer. I també fou molt agradable retrobar-se amb alguns dels companys que en aquell moment estaven a l’institut. Dissabte passat va estar una jornada perfecta, d’alegria compartida i de reforçament de la nostra feina.
Francésc Benedí – Professor
“Que 20 años no es nada…” i 25 menys encara…
Com bé diu una de les cançons del conegut Carlos Gardel, Veinte años no es nada… i en el nostre cas han sigut vint-i-cinc. “Volver”, això és el que vam fer el passat dissabte un gran grup d’exalumnes de l’Institut Sant Vicent Ferrer d’Algemesí, “tornar” a visitar-lo per celebrar els 25 anys de la nostra graduació.
Després de molts preparatius i missatges de WhatsApp, a la fi va aplegar el dia, i no sense el nerviosisme inicial pel retrobament, acudirem tots a la porta del Centre per recórrer les instal·lacions, entrar a les classes on vam estudiar i passejar pel pati. Al mateix temps, acudiren també una representació dels professors que ens ensenyaven en aquella època, fins i tot l’antiga directora del centre, una sorpresa per a tots veure’ls després de tants anys.
Molts records són els que van vindre als nostres pensaments, per tots els moments viscuts a l’Institut. Els sentiments, l’afecte i els records no s’esborren amb els anys, els tenim cadascú de nosaltres, i això es va notar el dissabte des del primer moment fins a l’últim.
Un dinar tots junts amb el Photocall inclòs, sorpreses, risses i converses, i el posterior “tardeo” amb la millor música va ser el colofó a un dia per no oblidar. Des d’ací voldríem agrair tant a la Direcció del centre per facilitar-nos la visita, als professors que es desplaçaren al poble i sobretot, a tots els que acudiren amb la millor predisposició i ganes de passar-ho bé.
Si “Veinte años no es nada”… Vint-i-cinc, menys encara
Josep Felici Llacer – Antic alumne de l’IES Sant Vicent Ferrer
