eso

El dia 12 d’abril l’alumnat de 3r, 4t d’ESO i el cicle CFGM van assistir a la representació de la companyia Cactus Teatre de l’obra «L’abraçada dels cucs». Un espectacle organitzat per l’Ajuntament d’Aielo de Malferit i concertat amb el nostre institut, que es va realitzar a l’Auditori Municipal.

L’obra, que tracta el suïcidi com un fenomen complex i multicausal, pretén fer arribar als joves que davant d’una situació conflictiva, de depressió, tristesa o angoixa, siga per la raó que siga, i per molt extrema que ens puga semblar, allò important és parlar del que ens està passant i demanar ajuda. Per a vehicular aquesta idea, l’autora Paula Llorens (que al mateix cop és l’actriu que li dona vida a Clara) ha creat una obra de teatre en la qual utilitza la metàfora dels cucs de seda per tal de representar l’evolució dels personatges. De la mateixa manera que els cucs han de trencar la crisàlida i convertir-se en papallones per poder volar, els personatges hauran de trencar les pors i limitacions en les quals estan tancats per comunicar-se, acceptar-se i superar els seus problemes.

L’argument de l’obra ens presenta a dos personatges: Miquel i Clara. Miquel, un professor de literatura, apassionat pel romanticisme i amant de l’obra de Mariano  de Larra, i que a més no suporta el seu alumnat, que desperta en la mateixa habitació d’hospital psiquiàtric que Clara. Una jove que ha oblidat com somriure i que sent un desarrelament vital propi d’uns “certs” adolescents que es fastiguegen de la vida abans d’haver començat a viure-la intensament.

Ambdós comparteixen l’habitació perquè han intentat el mateix: suïcidar-se, ell per un desengany amorós; ella per un desengany existencial. Encara que en un primer moment els dos personatges es repel·leixen, el tancament, la vigilància, la medicació obligada, els porten a compartir sentiments i sensacions, confidències i aspiracions. L’obra, doncs, és un discórrer de l’antipatia i el rebuig inicials, a la simpatia i el consol mutu del final.

            L’obra des del primer moment ha captivat el nostre alumnat perquè la temàtica, el text i la gran posada en escena per part dels actors, que han estat del tot encertats, els ha atrapat i ha captat la seua atenció. A més d’aquests aspectes cal destacar la direcció de l’obra i posada en escena, per part Sergio Caballero (que a més li donava vida a Miquel), a partir de la combinació d’efectes audiovisuals: lletres projectades, imatges, vídeos, il·luminació, i una excel·lent música… Així mateix, les senzilles solucions escenogràfiques (dos llits i unes tauletes de nit, tot en blanc), que amb el suport d’unes cortines recreaven la fragilitat de l’habitació i feien pensar metafòricament en la caixa de cucs de seda que protegia els personatges en el seu procés metamorfosi, han permés brillar els actors i deixar patent que parlar de les problemàtiques mentals i exterioritzar allò que ens preocupa ens pot ajudar a afrontar i superar els problemes d’aquestes malalties.

            Un cop acabada la interpretació el nostre alumnat ha pogut participar en un col·loqui, amb l’actriu i l’actor, on han mostrat les seues opinions i sensacions després de veure l’obra. Una obra i col·loqui que ha permés a l’alumnat apropar-se a aquestes malalties des d’una ficció teatralitzada i l’han fet compendre de la importància d’exterioritzar les preocupacions per poder afrontar millor les possibles problemàtiques.