Aquest segon trimestre s’inicià amb un repte per a l’alumnat d’Anglés Oral de 4t ESO: realitzar el tràiler d’una sèrie. El repte va resultar molt més exigent i desafiant del què a l’inici semblava. Dissenyar el projecte: pensar en com resumir i anunciar una sèrie, escriure els diàlegs, dividir les escenes, triar el vestuari i l’escenografia. Però ací no va acabar tot, estàvem sols a meitat camí i calia aprendre a fer gravacions, utilitzar el Chroma Key (un fondo verd que després transformaríem en l’escenari que volgueren) i finalment, muntar el vídeo.
No cal que especifiquem la quantitat de tomes falses que férem, totes plenes de rialles, però que finalment donaren pas a 4 curts d’una gran qualitat i professionalitat! Davant aquest nivell, no podíem menys que tindre un dia d’estrena, on es projectaren els quatre tràilers i, on s’entregaren quatre premis a: La millor sèrie màgica, La sèrie més divertida, La sèrie més original i a La sèrie més apocalíptica. Enhorabona!!
L’alumnat de 2n curs de Formació Professional Bàsica ha dissenyat escape gamesdigitals per tal de posar en pràctica tots els continguts estudiats en la classe d’anglés al llarg del curs. En aquest sentit, han hagut d’inventar-se una història en llengua estrangera, amb diferents personatges, i les missions que s’han de dur a terme per tal de poder eixir (escape) i acabar el joc.
En aquesta activitat, s’han reforçat les competències curriculars i professionals prèviament adquirides: lingüística per tal de comunicar-se a nivell personal i laboral, digital a l’hora utilitzar les TIC per a la recerca d’informació i elaboració del producte final, socio-lingüística mostrant respecte cap a la diversitat cultural, etc. A més, han fet servir temàtiques molt variades prèviament escollides per ells/es com, per exemple, històries fantàstiques, música, endevinalles, cultura general, etc.
Realment ha sigut una molt bona experiència d’aprenentatge, ja que han realitzat un treball excel·lent amb esforç i motivació.
Un manera d’entendre el passat és posar-se en el lloc dels que van viure els esdeveniments més transcendentals de la nostra història. Els alumnes de FPB2 del mòdul de Comunicació i Societat s’han posat en la pell dels soldats i les infermeres de la Primera Guerra Mundial (1914-18) i han confeccionat una carta escrita des d’una trinxera o la rereguarda d’un dels fronts del conflicte.
Durant la preparació prèvia per realitzar la feina, els alumnes van atendre a les explicacions sobre les causes i conseqüències de la guerra i les fases del conflicte. També van visionar diferents materials audiovisuals que oferien informació sobre les condicions de vida a les trinxeres, les principals batalles o les noves armes emprades.
Amb tota aquesta informació, els alumnes estaven preparats per a imaginar-se com seria viure la guerra en primera línia. Era el moment de ser creatius i inventar-se un personatge i els destinataris als quals anava dirigida la carta. Els personatges creats pertanyen als dos fronts principals de la guerra, i expressen sensacions d’eufòria però també de desolació, de por i d’impotència. Les cartes s’han elaborat utilitzant diferents eines digitals. Per a donar-li un cert aspecte d’autenticitat a la carta, els alumnes han emprat fons que simulen paper envellit i tipografies que imiten l’escriptura a mà.
L’experiència ha estat molt enriquidora per als alumnes, perquè els ha permet treballar l’ODS 16, PAU, JUSTÍCIA I INSTITUCIONS SÒLIDES, i connectar els fets passat amb l’actualitat, especialment amb el conflicte bèl·lic que estem patint a Europa.
El dilluns dia 28 de març els nostres alumnes de l’optativa d’Informàtica de 3r i 4t d’ESO i l’alumnat de 1r i 2n de FPB d’Informàtica d’oficina van tindre la gran oportunitat de conèixer el supercomputador anomenat Tirant que està instal·lat al canmpus de Burjassost de la Universitat de València.
El supercomputador Tirant va ser inaugurat en gener de 2008. A la seua configuració acutal, després de l’última actualizació (Juliol 2018), Tirant queda format per 336 nodes cadascun d’ells amb dos processadors Intel Xeon SandyBridge E5-2670 a 2,6 Ghz i 32 GB RAM DDR3 (5376 cores). Aquesta configuració proporciona a Tirant un rendimient màxim teòric de 111,8 Tflops.
Va ser tota una experiència poder presenciar en directe com treballa aquesta grandiosa màquina que ajuda en gran mesura en moltíssims estudis per al bé social.
El dilluns 28 de març l’escriptor Silvestre Vilaplana, un dels millors autors actuals de narrativa en la nostra llengua, visità l’IES PORÇONS per parlar de la seua obra completa al nostre alumnat. Aquesta activitat es realitzarà gràcies al programa «Autors a les Aules», una iniciativa de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), amb la qual podem apropar als autors valencians a les aules i mostrar el seu procés creatiu.
Aquesta visita de Vilaplana possibilitarà a l’alumnat de 2n d’ESO conèixer directament a l’autor de l’obra que ha treballat i ha llegit La mirada d’Al-Azraq, saber-ne el procés narratiu i poder preguntar-li a l’autor quins fets li motiven l’escriptura, com elabora la trama narrativa, com gesta els seus personatges… Una activitat, doncs, en què el nostre alumnat sabrà un poc més de la bibliografia d’un dels gran escriptors valencians que incorpora un llenguatge culte, elaborat i detallat a la seua literatura per endinsar-nos, de la mà de la seua narrativa, als períodes històrics més interessants de la història pretèrita dels valencians.
Silvestre Vilaplana i Barnés, ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novel·la. De la primera destaquen els poemaris La senda de les hores (Premi 25 d’abril, 1998), Aigües de clepsidra (Premi Paco Mollà, 1998), Calendari de silencis (Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández, 1999), Deserts (Premi Josep Maria Ribelles, 2004), Els colors del vent (Premi Carme Guasch, 2005), Partitures perdudes (Premi de poesia Festa d’Elx 2006), Bagatge de tenebres (Premi ciutat de Torrent 2007) i Un altre silenci (Premi Miquel Martí i Pol, Roda de Ter, 2009). Mentre que en narrativa destaquen les novel·les La mirada d’Al-Azraq (Premi Narrativa Jove, 1998), Els dimonis de Pandora (finalista Premi Bancaixa, 1999), Les urpes del diable (2001), i La frontera negra (2007) en literatura adreçada als joves, i Les cendres del cavaller (Premi ciutat d’Alzira, 2003), que narra la biografia de Joanot Martorell, l’autor del Tirant lo Blanc. En literatura per a adults: L’anell del pescador (2005), L’estany de foc Premi Blai Bellver, Ciutat de Xàtiva 2009; El quadern de les vides perdudes, Premi Alfons el Magnànim de Narrativa 2011; Un sepulcre de lletres minúscules, Premi Millor Novel·la, València negra 2016; Els ossos soterrats, Premi Memorial Agustí Vehí de novel·la negra, Tiana 2016; Dones sense nom, Crims.cat, Alrevés, 2020.
En aquesta ocasió, atenent a les circumstàncies de la pandèmia, l’activitat es farà als espais de la biblioteca municipal degà Ortiz i Sanz, on es poden guardar totes les mesures de seguretat. Per la qual cosa volem agrair la bona acollida de l’activitat per part de les Regidories d’Educació i Cultura de l’Ajuntament d’Aielo, a més del tracte i bona disponibilitat de la seua bibliotecària.
Des del 21 al 30 de maig pots realitzar la inscripció a les proves d’accés a CFGM al nostre centre. Per a poder realitzar la inscripció cal portar la següent documentació:
El model de la sol·licitud
DNI, targeta d’identitat d’estranger, expedida per la comissaria de policia o oficina d’estrangers, certificat d’empadronament en un municipi, visat d’estudis o targeta d’estudiant estranger.
Declaració responsable que no es compleixen els requisits d’accés directe per altres quotes, i que, si en el moment de formalitzar la matrícula al cicle compliren els requisits, renunciarien a l’accés per prova, fins i tot en el cas d’haver-la superat.
Justificant d’haver pagat la taxa corresponent.
En el cas d’exempció cal presentar la documentació justificativa.
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992), és ─potser─ un dels escriptors i intel·lectuals més destacats de la nostra llengua de la segona meitat del segle XX. Hem de destacar que sobretot fou reconegut com a assagista, però també conreà l’aforisme, el dietarisme, l’articulisme periodístic, la crítica literària, la traducció, la historiografia i la poesia. Fuster exercí com a poeta en els seus inicis literaris, però també va conrear la poesia al llarg de la seua vida, encara que d’una manera més subsidiària i circumstancial que no en les dècades dels quaranta i els cinquanta, que és quan donà a conéixer el gruix de la seua obra poètica amb els títols Sobre Narcís (1948), Ales o mans (1949), Ofici de difunt (1950), Va morir tan bella (1951), Terra en la boca (1953), Poemes per fer (1953-54) i Escrit per al silenci (1954).
Des del nostre institut, i amb l’objectiu de retre-li homenatge a l’«homenot» de Sueca en “el dia de la poesia” i en el centenari del seu naixement, hem triat el poema «Criatura dolcíssima», del poemari Escrit per al silenci que han estat recitats pel nostre alumnat de l’optativa d’Arts escèniques i Dansa. Publicat a València el 1954 per la Institució Alfons el Magnànim. Aquest poemari, que segons el propi autor és la història d’un «amor col·lapsat», és sense dubte, l’obra mestra de tota la producció lírica fusteriana, a més d’un referent ineludible de la poesia amorosa en la nostra llengua de la segona meitat del segle XX.
Aquests deu curts poemes decasíl·labs de «Criatura dolcíssima» agrupats en tercets ─que en realitat formen un sol poema─ poden llegir-se de manera individual, però hi prenen sentit en la seua totalitat i seguint el seu ordre.
«Criatura dolcíssima» té una bella i gairebé matemàtica estructura, fins i tot unes efectives correspondències. Els dos primers poemes són una invocació, un conjur per al record. Al segon poema, ens trobem amb el joc d’unes preguntes i les seues respostes. Entre el tercer i el huitè està el nucli de la història. Cal destacar les imatges poètiques que són unides per l’abstracció i les denominacions concretes; així com el conjunt, molt treballat formalment, que pretén de comunicar la impressió de fragilitat i «el solc en la memòria d’uns moments de plenitud amorosa». El novè i desè, com havien estat el primer i segon, són de nou invocacions.
Unes invocacions on l’amor hi serà present a partir de les imprecacions i l’evocacions d’aquell amor col·lapsat: de plenituds, d’afanys i de desitjos. L’amor, tractat com a «lloc de messes», «abisme», «deliri que cou o bell pànic».
El proppassat divendres 18 de març l’alumnat de l’IES Porçons va assistir a l’espectacle «Tarántula» de la companyia DANCE-CENTER València. Una activitat cultural organitzada per l’Ajuntament d’Aielo de Malferit, des de la Regidoria de Benestar Social i Igualtat, i concertada amb el nostre institut, que es va realitzar a l’Auditori Municipal.
L’espectacle de Dansa Urbana ens proposà tota una sèrie de temàtiques que analitzaren qüestions com la salut mental i els seus trastorns, el grooming (acosament i abús sexual), els problemes d’acceptació del propi cos (com l’anorèxia i la bulímia), el racisme, la xenofòbia, el maltractament animal, les relacions tòxiques de parella, la violència sexual, la independència econòmica, la transsexualitat… Unes temàtiques que les 4 ballarines i els 3 ballarins ens anaren interpretant en forma de ball i que anaren construint i teixint, a manera de «taràntula», una complexa tela d’aranya que va atrapar i captivar el nostre alumnat.
Des del primer moment hi hagué una atenció màxima de l’alumnat, atés que la posada en escena captà el seu interés. La coordinació del ball i la música, junt als canvis de vestuaris ─que estaven coordinats amb cadascun dels muntatges i balls─ feu que l’alumnat s’endinsara en aquesta estructura construïda per les ballarines i ballarins. Els quals amb els seus moviments i guiats per una mena de diari, que era el fil conductor de l’espectacle, anaren teixint eixa mena de xarxa-parany en què ens quedàrem tots atrapats; una xarxa, però que en determinats casos també ens pot servir d’habitacle i de protecció.
Gràcies a aquesta proposta de ball urbà, convertit en transgressió, la companyia DANCE-CENTER València posà en contacte al nostre alumnat amb diferents problemàtiques i estils de vida que els són ben presents, advertint-los dels seus perills i de les seues possibles solucions. Unes propostes i suggerències que es feren en la 2a part de l’espectacle, en el col·loqui que s’obrí entre les ballarines i els ballarins i el nostre alumnat. On poguérem escoltar reflexions ben interessants.
Amb aquest espectacle i gràcies a la transmissió intergeneracional de la dansa es posaren de manifest de manera rellevant tota una sèrie de problemàtiques i valors que afecten els adolescents i a la nostra societat. I que són tractats dins del món de l’ensenyament en el nostre projecte per tenir una educació de qualitat, enfocada no solament en l’ara i ací. I que gràcies a la dansa urbana es pogué tractar des d’un aspecte més interdisplinari on tingueren cabuda la Salut i Benestar, la Igualtat de Gènere, la Reducció de les Desigualtats, el Consum i la Producció Responsable, a més de la Pau i Justícia; uns valors i uns objectius que formen part de l’Agenda 2030 i del nostre projecte de Porçonstenibilitat.
L’acció climàtica és un dels nostres reptes de centre i com a tal, un objectiu fixe que perseguir. Dins del programa Erasmus ens hem volgut adherir al repte internacional “One Piece of Rubbish a Day” que, coincidint amb el dia global del reciclatge (18 de març) pretén conscienciar a l’alumnat presentant-li el repte d’arreplegar i tirar al contenidor corresponent, llaunes, plàstics, que ens trobem al nostre voltant ( i deixar constància amb una foto).
Aquestes fotos han donat forma a un collage al centre, però també participaran en un collage internacional amb fotografies d’instituts d’Itàlia, França, Alemanya, Turquia, Kenya, Gabon i els Estats Units.
