Ja intuïa des de feia temps que, professionalment, aquest seria un dels moments més difícils de la meva vida.
Sempre m'he considerat una dona afortunada.
Des de ben petita ja sabia que allò que més m'agradava era l'ensenyament.
La meva vida ha transcorregut en una nissaga de professors: besavis, pares, oncles, cunyades, germana, neboda…
Fes clic al títol d'aquesta entrada per a ampliar-la
Sembla que ho portem en el nostre codi genètic.He dedicat 41 anys de la meva vida a la professió més meravellosa i a la vegada més difícil per allò de la responsabilitat de formar PERSONES, escrit així amb majúscula.I aquestes persones juntament amb el seu entorn (pares, companys de feina…) m'han retornat amb escreix tota la il·lusió que he posat en aquesta tasca.
No hi ha regal més valuós per a mi en aquest moment que trobar-me amb alumnes de moltes generacions que, desprès d'un beset o una abraçada, et diuen que et recorden amb estima.
És per a tots ells que va adreçada aquesta carta que espero i desitjo hi arribe a la major part possible.
Tot plegat es resumeix en una senzilla frase: Gràcies per la felicitat que m'heu regalat al llarg d'aquestos anys!!!
També us vull dir que m'ha costat molt prendre aquesta decisió i que ho faig una mica forçada per la incertesa de les lleis actuals pel que fa a l'edat de jubilació.
Per finalitzar, us desitjo a tots/es una vida tan feliç i tan plena com la que he compartit amb vosaltres al llarg d'aquestos 41 meravellosos anys.
Una abraçada molt forta ,gràcies de tot cor
Júlia Febrer
Ps: He obert una pàgina en facebook amb el nom JUBILACIO JULIA FEBRER. Em faria molt feliç que escriviu algunes paraules vostres per tal de tenir un record inoblidable. Gràcies.