Per què Aules Transformadores? (formació, antecedents…)
El CEIP San Blas està immers en un procés de canvi on la ciència, la pedagogia i la didàctica s’unixen per a provocar una transformació en les aules.
Des del curs 2018-19, l’equip docent ha apostat per la investigació, la formació i la innovació a través de «Desenvolupament neurofuncional motor, auditiu i visual en la prevenció de les dificultats lectoescriptores» i «Espais d’aprenentatge» mitjançant projectes d’innovació i investigació educativa, formacions com matemàtiques manipulatives, aprenentatge basat en projectes, estratègies cooperatives o actuacions d’èxit, el treball en grup enfocat en la revisió de documents del centre i l’elaboració de planificacions curriculars, així com l’aplicació d’una nova mirada cap a la infantesa enfocada al respecte, l’acompanyament i l’èxit.
Ens trobem en un punt on la intervenció realitzada en l’àmbit de centre és molt important i avançada en tots els nivells: metodològic, burocràtic, docent, familiar, emocional i fins i tot espacial.
Procés de transformació
Entenem que actualment la clau de la nostra pràctica educativa és sincronitzar el ritme maduratiu de l’alumnat amb la resposta educativa que els brindem. Per aquesta raó, la nostra metodologia té senyes d’identitat pròpia.
Durant els últims dos cursos escolars hem desenvolupat el projecte d’innovació «Desenvolupament neurofuncional motor, auditiu i visual en la prevenció de les dificultats lectoescriptores», que ha afavorit l’enfocament multidisciplinar i neurodidàctic en la nostra forma de fer i acompanyar.
La connexió simultània i jeràrquica que es dona entre les múltiples àrees del nostre cervell per a oferir respostes adaptades a cada moment, ens obliga a plantejar la meta: «imitar al nostre cervell savi». L’objectiu és aprendre com ell a connectar els diferents coneixements i camps d’actuació per a construir models lògics i eficaços tant per al diagnòstic com per a la intervenció neuroeducativa.
Des d’aquesta perspectiva, el nostre model d’intervenció neurofuncional multidisciplinar materialitzat en el dia a dia dins de les aules es convertix en un model de prevenció de les dificultats lectoescriptores en particular i de la millora del rendiment cognitiu en general.
A més, hem aconseguit treballar de manera global i transversal tot el currículum impregnant totes les competències a través de les metodologies vives i actives que, a poc a poc, s’implementen, afavorint així el protagonisme de l’alumnat, deixant un espai obert al seu desenvolupament natural, on resulta totalment coherent i possible introduir este projecte d’innovació sobre espais.
En línies generals, la metodologia proposta es caracteritza per ser «activa» i «viva».
- Activa perquè partim de dinàmiques que requerixen un treball en les aules basat en activitats que conviden al moviment, la interacció, el descobriment de si mateix i l’autonomia dels xiquets.
- Viva perquè el gros del nostre projecte recau en vivenciar tots els processos d’aprenentatge a través de diferents recursos com l’aprenentatge basat en projectes, l’aprenentatge cooperatiu, les propostes de treball experimentals o la psicomotricitat relacional entre altres.
Relacionar les noves tecnologies amb la metodologia viva i activa implica aprofitar les ferramentes tecnològiques disponibles per a millorar el procés d’ensenyament i aprenentatge. En eixe sentit, considerem que la clau per a relacionar estes tecnologies amb una metodologia viva i activa consistix en adaptar i seleccionar, d’una manera conscient, les ferramentes més adients segons els objectius d’aprenentatge i les necessitats de l’alumnat. A més, com a centre educatiu, resulta fonamental promoure la participació activa de cada un dels nivells que treballen amb estos recursos, brindant-los orientació, seguiment i recolzament en l’ús d’estos. Algunes activitats dutes a terme en el nostre centre han sigut les següents:
1. Integració de dispositius mòbils: fomentant l’ús de dispositius mòbils en l’aula com tauletes i chromebooks. Estos dispositius poden ser utilitzats per a accedir a aplicacions educatives, realitzar investigacions en línia, col·laborar en projectes i compartir informació de manera ràpida i senzilla.
2. Aprenentatge en línia: incorporem recursos digitals interactius que permeten a l’alumnat accedir a contingut educatiu en qualsevol moment i lloc, i facilita, d’esta manera, la participació activa i l’aprenentatge autònom. A més, permet la possibilitat de realitzar un seguiment del progrés i proporcionar retroalimentació personalitzada.
3. Gamificació: les aplicacions i plataformes de gamificació oferixen desafiaments, recompenses i competències que motiven l’alumnat a aprendre de manera més activa i divertida.
4. Avaluació: utilitzant ferramentes tecnològiques per a diversificar els instruments d’avaluació fent ús de qüestionaris en línia o rúbriques digitals, entre d’altres.
- Ambients i espais d’aprenentatge
Un dels aspectes més rellevants per a la posada en pràctica de la nostra «forma de fer» és la aprofundiment en el canvi d’espais.
A la regió italiana Reggio Emilia tenen com un dels drets del xiquet disposar d’espais que actuen com a contextos intel·ligents que permeten transformar de manera versàtil l’aula, oferint diferents propostes d’aprenentatge. Per a nosaltres, aquesta representació dels espais educatius és imprescindible. Entenem l’espai escolar com un sistema viu, en canvi i evolució constant, que posa la mirada en la formació integral de l’ésser humà.
Des del punt de vista holístic de l’educació, l’espai té la capacitat de generar nexes amb la comunitat i el món natural. Al mateix temps, incidix directament en el desenvolupament de la pròpia identitat i en l’adquisició de significats, tenint en compte uns valors que promouen la integració i la comprensió dels diferents ritmes d’aprenentatge.
Torelli i Durrett (2007) destaquen que el disseny de l’espai influïx directament en el desenvolupament individual i social dels xiquets i xiquetes. Per eixe motiu, un bon disseny implica: «la seguretat, la funcionalitat, l’estètica i l’adequació en les edats dels xiquets i xiquetes perquè puguen ser habitats per ells, facilitant la interacció entre iguals i amb l’adult.»
Ambdós autors també afirmen que hi ha diferents factors que cal tindre presents a l’hora de pensar en el disseny dels espais com la ràtio del grup, la mesura de l’aula, els materials de recobriment del sòl, la ventilació, la il·luminació, el color, l’emmagatzematge de material per a fer-lo accessible, la fàcil vigilància i la cura dels xiquets/es.
Estos elements no es poden considerar com a compartiments estancs sinó que interactuen entre ells i conviuen potenciant i posant de relleu les peculiaritats dels espais que conformen el nostre centre educatiu.
Futurs reptes
Les nostres actuacions sempre han perseguit la participació social, l’aprenentatge cooperatiu, la lliure circulació, l’ús de material sensorial, amable i sostenible, la realització de propostes manipulatives i autònomes, entre altres accions, però en l’actualitat és necessari que continuem amb esta transformació en els espais exteriors amb el fi d’aconseguir un vertader canvi integral en el nostre centre.
«Els espais exteriors de l’escola són recursos educatius en potència. Entre altres coses són llocs privilegiats de contacte entre el centre educatiu i el territori, el social i el natural» Penny Ritscher, mestra nord-americana especialitzada en Pedagogia de la Música i del Moviment.
La nostra comunitat educativa en consonància amb la cita esmentada, aposta per traure el major partit a l’espai exterior del col·legi, ja que considerem que és una de les cartes de presentació del nostre projecte educatiu. En el projecte educatiu d’un centre podem veure una manera de concebre i fer escola. Els espais i els recursos que s’oferixen són un espill on es reflectixen la filosofia, els valors, les concepcions sobre ensenyar i aprendre del centre, i per això creem imprescindible continuar la nostra tasca de canvi en esta línia.
Per tant perseguim progressar en el camí del canvi escomés fent créixer el nostre centre en convivència, desenvolupament i aprenentatge, naturalitzant el nostre entorn, i creant un espai exterior que actue com a «tercer mestre» en el procés d’acompanyament per i amb els xiquets i xiquetes.
> Xarxa de Centres AT
