ACTIVITATS MARÇ 2026
03/03/26
En l’entorn del nostre pati Pigmalió, hem viscut una experiència única on la paraula, el sentiment i la tradició es han donar la mà. L’activitat es va centrar en tres eixos que han marcat la nostra història recent i la nostra sensibilitat: la força de la natura (la DANA), el desig de Pau i el record de la pandèmia.
L’alumnat es va convertir en poetes per un dia, transformant les seves vivències i pors en art a través de versets i rimes, es van expressar diferents realitats:
La DANA: Paraules de solidaritat per als afectats i respecte pel poder de l’aigua.
La Pau: Un crit unànime per la convivència i el final dels conflictes mundials.
La Pandèmia: Una mirada al passat per recordar el que vam aprendre i com n’és d’important cuidar-nos els uns als altres. A més, Com a part central de la part manual i artística, el pati es va omplir d’activitat creativa, vam elaborar centenars de boletes de colors. Aquestes boletes no eren simples trossos de paper; representaven els desitjos i les oracions de cada alumne/a. Totes elles van anar destinades a confeccionar el mant de la Mare de Déu, que lluirà amb orgull en la falla de l’institut
Avui, l’Aula Oberta amb el taller d’ampliació de 3r d’ESO, per aprofundir en el coneixement dels microorganismes, estudiem els microorganismes que viuen a la superfície de la nostra pell, principalment bacteris i fongs. Per poder detectar la seua presència, és a dir, per veure’ls i identificar-los s’han de fer créixer fins a assolir una mida macroscòpica en forma de taques que corresponen a colònies de milions d’individus unicel·lulars. Aquests microorganismes s’han de fer créixer en unes condicions adequades, per la qual cosa fem servir uns recipients denominats plaques de Petri, que són unes caixetes rodones de vidre o plàstic transparent amb tapa. A més cal afegir un medi de cultiu sobre el qual puguen alimentar-se i reproduir-se amb els nutrients necessaris i temperatura òptima. La primera part de la pràctica consisteix a elaborar el medi de cultiu. El medi de cultiu es prepara abocant un sobre d’agar-agar que és una substància espessidora o gelificant, en 250 cl de brou de carn o pollastre. Es remena i es deixa bullir uns minuts. Deixem refredar un poc i vessem una xicoteta quantitat de 5 ml en cada placa de Petri i es tapa ràpidament. En pocs minuts el brou es refreda, i forma una estreta pel·lícula de gelatina sòlida. Finalment posem les plaques de Petri a la nevera per evitar la contaminació.
04/03/2026
L’institut es converteix avui en un escenari de reivindicació històrica i democràtica. En una iniciativa impulsada i organitzada des de la Coordinació d’Igualtat i el Punt Violeta, el centre acull la companyia de teatre Teatrea, que posa en escena una obra fonamental sobre la figura de Clara Campoamor, l’advocada i política que va canviar el destí de les dones a l’Estat espanyol.
Per tal que el missatge arribe amb claredat i es puga mantindre un diàleg fluid entre l’escenari i la grada, la Coordinació d’Igualtat dissenya una jornada estructurada en dues sessions consecutives. D’aquesta manera, la totalitat de l’alumnat de 1r de Batxillerat assisteix a la representació distribuït en dos torns horaris diferents. Aquesta planificació permet que els grups gaudisquen d’una experiència més immersiva i que la reflexió sobre el dret al vot i la igualtat siga molt més profunda i participativa.
Dalt de l’escenari, els actors de la companyia Teatrea recreen amb una força commovedora els debats parlamentaris de 1931. L’alumnat de Batxillerat presencia el coratge d’una dona que, pràcticament sola davant una cambra reticent, defensa el dret universal al sufragi. L’obra no només narra fets històrics, sinó que connecta directament amb els valors que el Punt Violeta promou diàriament al centre: la justícia, la llibertat i la igualtat de gènere com a pilars innegociables de qualsevol societat.
L’elecció d’aquest format teatral per part de la Coordinació d’Igualtat i el Punt Violeta respon a la voluntat de treure la història dels llibres de text i donar-li veu i rostre. En veure les dificultats i els prejudicis que Campoamor va haver de superar, els nostres estudiants prenen consciència que els drets civils són una conquesta col·lectiva que cal conéixer i protegir.
L’atenció i el silenci respectuós que dominen la sala durant les representacions confirmen l’èxit d’aquesta proposta. Amb aquesta activitat, l’institut referma el seu compromís amb una educació crítica i compromesa, recordant a les noves generacions que la veu de Clara Campoamor continua sent, avui més que mai, una lliçó de dignitat necessària per a construir el futur.
Per què este espectacle?
- Campoamor va exercir un paper decisiu en la defensa del valor de la igualtat. I ho va fer amb indubtable mèrit, envoltada d’enemics als quals, a diferència dels seus impertorbables principis humanistes, es va emportar el vent de la Història.
- Veure a persones damunt de l’escenari que, han aprés a superar les seues pors.
- És una manera d’aprendre la història a través de l’emoció i no sols de la dada i la data.
- Entendre que la política ens afecta de manera directa a totes i tots.
- Entendre la relació entre societat, política i filosofia.
- La Història oblida sovint el paper de la dona.
- Posar en valor a Clara Campoamor com a motor d’inspiració per a dones i homes.
06/03/26
Avui ha sigut un dia molt complet!
El centre ha avançat la celebració del Dia Internacional de la Dona (8M). Tot i que la jornada ha estat marcada pel context de la vaga, el compromís de la comunitat educativa ha permès que les activitats organitzades pel Punt Violeta tiraren endavant, convertint el centre en un espai de reflexió i visibilitat femenina.
– Exposició d’Il·lustracions Científiques
Una de les intervencions visuals més potents de la jornada ha sigut l’exposició de dibuixos dedicada a Maria Sibylla Merian. Aquesta activitat, fruit d’una col·laboració interdisciplinària entre el departament de Biologia i l’alumnat del PAC, ha omplit una paret del centre de natura i història.
Els treballs, coordinats per una professora de Biologia, no només van destacar per la seua qualitat artística, sinó pel seu valor didàctic: recuperar la figura d’una dona que, ja al segle XVII, va desafiar les convencions per esdevenir una de les mares de l’entomologia moderna. El fet que l’alumnat del PAC fóra el responsable de la realització i el muntatge subratlla la importància de fer un feminisme inclusiu, on tot l’alumnat és protagonista del canvi.
Ací podem observar els dibuixos guanyadors d’enguany:
– Lliurament de Premis del Concurs de Mems
L’altre plat fort del dia ha sigut el desenllaç del Concurs de Mems Feministes, una iniciativa del Punt Violeta per connectar amb el llenguatge actual dels joves. L’alumnat voluntari del Punt Violeta va prendre la iniciativa en l’acte de lliurament de premis, reconeixent la capacitat de l’alumnat guanyador per a utilitzar l’enginy i l’humor mordaç com a eina de denúncia social.
Els mems seleccionats van destacar per la seua originalitat a l’hora de qüestionar estereotips, posar en evidència micromasclismes quotidians i reivindicar la igualtat real en les aules i al carrer.
A més, avui, l’Aula Oberta ha seguit amb l’estudi dels microorganismes. La segona part de la pràctica que començàrem el dia 3, consisteix a sembrar o cultivar els bacteris en la placa de Petri. Primerament, cal fer una línia amb retolador permanent en la part inferior dividint-la per la meitat i retolant-la amb la lletra A i B, i identificant-la, posant el nostre nom. A continuació obrim la tapa i pressionem amb el dit en la zona A, tocant lleugerament la superfície de la gelatina i tanquem ràpidament per evitar contaminacions. Després de rentar-nos les mans amb sabó repetim la mateixa operació en la zona B. Finalment introduïm la placa de Petri en l’estufa a 37 °C durant 72 hores. (El medi de cultiu en placa es pot substituir per pa de motlle que fiquem dintre de bosses de plàstic per incubar els microorganismes.) Els microbiòlegs solen treballar en un entorn estèril al voltant d’una flama d’un encenedor Bunsen que crea un corrent ascendent d’aire calent. També fan servir un ansa de sembra per a transferir microorganismes d’una placa a una altra, que consta d’un mànec que porta un filament que es pot esterilitzar a la flama.
Per últim, avui les cuines del PAC s’han omplert d’una aroma d’aquelles que evoquen a Falles, tradició i llar. No ha estat un dia qualsevol; ens hem posat el davantal per enfrontar-nos a un repte de rebosteria clàssica: bunyols d’aire. Aquesta recepta, que sembla pura màgia per la seua lleugeresa, requereix paciència, bona mà i, sobretot, molta il·lusió.
La preparació ha començat posant al foc una olla amb 250ml d’aigua, 60g de mantega i un polsim de sal (5g). Quan la mescla ha començat a bullir, hem abocat de cop els 160g de farina tamisada, i hem anat incorporant els 4 ous un a un, assegurant-nos que cadascun quedara ben integrat abans d’afegir el següent, juntament amb un toc de llevat químic per garantir eixe buidat interior tan característic. Per últim hem treballat la massa amb l’espàtula amb energia fins que s’ha desprès de les parets de l’olla, formant una bola homogènia.
Un cop temperada la massa, ha arribat el moment clau:
Amb la massa lluent i amb la consistència perfecta, hem passat a l’acció al costat de la paella. Amb l’oli de gira-sol ben calent, hem anat dipositant xicotetes porcions de massa que s’han anat unflant i daurant fins a quedar ben bufades. Un cop fora, i després de deixar anar l’excés d’oli sobre paper absorbent, el toc final ha estat la pluja de sucre que els ha donat l’aspecte de festa. Tal i com és el nostre alumnat l’arrebossat en sucre ha sigut prou considerable 😉
Com en tota bona cuina professional, no hem oblidat la part tècnica i de seguretat alimentària analitzant detingudament els al·lèrgens presents en la nostra elaboració:
Gluten (present en la farina de blat).
Lactosa (en la mantega).
Ou (ingredient fonamental per a l’estructura).
És vital conèixer aquests components per garantir que la gastronomia siga un espai segur i inclusiu per a tothom.
La jornada ha culminat amb un moment de gran expectació: Hem tingut el plaer de convidar a quatre docents del Punt Violeta, que s’estrenaven avui com a noves persones tastadores. Lluny de ser una simple degustació informal, s’han pres la seua responsabilitat amb un rigor admirable.
Amb la llibreta en mà i els sentits ben desperts, han avaluat cada aspecte del bunyol: des del daurat exterior i la textura cruixent, fins a la lleugeresa interior i l’equilibri de la dolçor. Ha estat fascinant observar com analitzaven cada mos amb tanta seriositat i professionalitat, oferint-nos un feedback detallat que ens ajuda a créixer com a cuiners. Ha estat, sens dubte, una sessió on hem barrejat aprenentatge, treball en equip i el plaer de compartir un producte ben fet amb un tribunal d’excepció.
10/03/26
Avui, amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, el nostre alumnat de 2n ESO PAC ha protagonitzat una jornada de convivència i aprenentatge compartit amb els més xicotets del CEIP Pare Manjón on s’han treballat contes que trenquen estereotip.
L’activitat central va consistir en una lectura d’àlbums il·lustrats. L’alumnat de secundària s’ha convertit en contacontes transmetent missatges d’igualtat a través de títols tan emblemàtics com:
– Les princeses també es tiren pets: Una divertida manera de desmitificar els rols de gènere tradicionals.
– Rosa Caramel: Un clàssic imprescindible per a reflexionar sobre la llibertat i la ruptura dels cànons imposats.
Estes lectures no sols van fomentar l’hàbit lector, sinó que van servir com la ferramenta perfecta per a introduir la importància de la igualtat de gènere, una temàtica especialment rellevant durant este mes de març.
Després dels contes, el grup ha visualitzat el vídeo “La igualtat explicada per a xicotets”. Esta peça audiovisual de curta duració va ser el punt de partida per a un enriquidor debat entre “majors” i “xicotets”. El més gratificant de la jornada ha sigut observar com els dos grups han aprés els uns dels altres. El nostre alumnat de l’ESO ha demostrat una gran maduresa i sensibilitat, mentre que els xiquets i xiquetes de primària han aportat una visió fresca i sincera sobre el món en el qual volen créixer
Mentre el pati gran de l’institut vibrava amb l’energia, els crits d’ànim i la competitivitat dels campionats femenins d’esports, el pati Pigmalió es va convertir en un refugi inesperat de pau i concentració.
L’estampa era curiosa i significativa. La gran majoria de les nostres alumnes es trobaven a les pistes, sent les protagonistes d’una jornada esportiva que reivindicava el seu paper en el centre. Esta absència massiva de les xiques va fer que al Pigmalió fórem pocs assistents, però eixa circumstància, lluny de deslluir el matí, va crear una atmosfera íntima i acollidora, ideal per a una activitat que requereix pausa: els jocs de taula.
Va ser, en definitiva, un matí de contrastos: d’una banda, l’empoderament i el moviment de les xiques en l’esport i, d’altra, la resistència dels aficionats als taulers que mantenien viva la flama del Pigmalió. Una jornada que ens va ensenyar que, de vegades, ser pocs permet gaudir de les coses amb una intensitat diferent, i que el nostre pati sempre té un espai per a cada manera de viure l’institut.
12-13/03/26
L’hora del pati es transforma avui en un espai de desconnexió i aprenentatge lúdic. Conscients de la pressió acadèmica que viu l’alumnat durant aquesta setmana el Punt Violeta organitzen una activitat especial per a oxigenar la ment i, alhora, continuar formant en valors: una partida col·lectiva al joc Cli-Sex.
L’objectiu principal de la jornada és oferir un respir enmig del calendari d’exàmens. El pati deixa de ser només un lloc de trànsit per a convertir-se en un punt de trobada on el riure i el joc ajuden a rebaixar els nivells d’ansietat. La proposta té una acollida excel·lent i són molts els i les estudiants que s’apropen a la taula del Punt Violeta per participar-hi.
El Cli-Sex és un recurs pedagògic en format de joc que permet abordar la salut sexual i afectiva de manera natural, rigorosa i sense tabús. A través de preguntes i dinàmiques de grup, l’alumnat:
- Desmunta mites sobre la sexualitat.
- Aprèn conceptes clau sobre el consentiment i el respecte mutu.
- Reforça l’autoestima i el coneixement del propi cos.
Aquesta iniciativa demostra que l’educació afectivosexual és una peça clau per a millorar la convivència al centre. En jugar al Cli-Sex, els i les joves no només “desconnecten” dels llibres, sinó que “connecten” entre ells en un entorn segur, basat en la confiança i la llibertat d’expressió.
La valoració del pati d’avui és immillorable: l’alumnat agraeix aquestes pauses actives que permeten aprendre coses vitals mentre es buida el cap de fórmules i dates. El Punt Violeta referma així la seua funció com a motor de benestar i igualtat dins de la vida quotidiana de l’institut.
13/03/26
Ara que estem prop de Falles, el taller de cuina de l’alumnat del PAC es converteix avui en un autèntic laboratori de rebosteria tradicional. L’objectiu de la jornada és clar: dominar l’art de fer xurros casolans, una recepta que sembla senzilla però que requereix una precisió quasi matemàtica i molta traça amb el foc.
L’activitat comença amb el pesatge dels ingredients, un pas fonamental ja que la rebosteria és una disciplina extremadament precisa on qualsevol xicoteta variació altera el resultat final: es pesen 120g de farina, 250ml d’aigua i 20g de mantega.
Posteriorment es posa a calfar l’aigua amb un pessic de sal i la mantega. Quan el conjunt està ben calent, s’aboca la farina prèviament tamisada a poc a poc i es remou sense descans fins a aconseguir una massa consistent que se separa de les parets del recipient. Finalment, amb l’ajuda d’una mànega pastissera, es van formant els xurros sobre l’oli abundant i ben calent. Un cop daurats, es passen a un paper absorbent per a retirar l’excés d’oli i s’empolvoren amb sucre per damunt.
L’alumnat es divideix en dos grups de treball, però la jornada es veu condicionada per un problema logístic que marca la diferència en els resultats:
- L’Equip Negre: Aconsegueix realitzar tots els passos correctament. La seua massa té la textura ideal i els xurros ixen boníssims, amb el punt just de cocció i sabor.
- L’Equip Blanc: Pateix les conseqüències d’una avaria inesperada: la bàscula es trenca en el moment més inoportú. Com que la rebosteria no admet aproximacions, la falta de precisió en el pesatge fa que la recepta no isca bé. En el primer intent, la massa queda massa líquida i se’ls apega tant als dits que s’ha de llançar. En el segon intent, la massa acaba amb massa farina i tampoc és apta per a fregir. Com a conseqüència, l’equip no pot presentar cap plat al tast final.
Davant d’aquesta situació, queda patent la necessitat de comprar una bàscula nova per a garantir que els futurs tallers mantinguen el rigor necessari.
Com en tota activitat alimentària, es té molt en compte la seguretat de l’alumnat, en aquesta recepta identifiquem els següents al·lèrgens:
Gluten: present en la farina de blat i lactosa: present en la mantega. Malgrat els contratemps de l’equip blanc, el professorat que assisteix al tast queda molt satisfet. Els xurros de l’equip negre estan deliciosos i reben una valoració molt alta. Aquesta sessió serveix per a aprendre que, en la cuina, l’èxit depén tant de la traça dels cuiners com del bon estat de les ferramentes de mesura
20/03/26
Avui en el Punt Violeta, s’ha seguit jugant al Cli-sex i s’han seguit tallant cadiretes de cartolina blaves i morades. Com ja explicarem en febrer, que va ser quan començarem amb aquesta iniciativa, el debat es centra en la baixa representació femenina en les esferes de poder. Per a materialitzar aquesta idea, el grup va decidir crear una gran instal·lació de “cadiretes de cartró” que representen els governs del món. Com ja explicarem, es va establir un el codi de colors: les cadires de color blau per a països amb líders masculins (presidents o primers ministres) i les de color morat per a aquells estats governats per dones. Per ara seguim retallant cadiretes a la espera de tindre-les totes i passar al muntatge.
24/03/26
L’hora del pati d’avui té un ritme diferent. A la zona Pigmalió, l’espai delimitat amb les seues taules es converteix en l’epicentre d’una activitat creativa. L’alumnat del programa no hi és només per esmorzar o xarrar; avui les taules estan cobertes de llibres, llibretes i fulls solts, on totes les parelles es junten amb un objectiu clar: preparar els poemes per al pròxim recital. Al voltant de les taules, els tutors i tutores guien els seus tutorats en la tria dels textos treballant la lectura comprensiva i l’entonació. Els més grans expliquen el significat de les metàfores als més menuts, mentre aquests assagen com projectar la veu per a perdre la por escènica.
Després d’aquest assaig intens al pati, l’acció es trasllada al recital al Saló d’actes, organitzat pel departament de Clàssiques amb motiu del Dia Mundial de la Poesia.
Diverses parelles pigmalioneres fan el pas i pugen a l’escenari per participar en l’acte. És un moment de gran orgull veure com el treball fet prèviament a les taules del pati dóna els seus fruits. Tutor i tutorat comparteixen el faristol, recitant versos que connecten el món clàssic amb la sensibilitat actual. Aquesta col·laboració entre el programa Pigmalió i el departament de Clàssiques demostra que la poesia és un pont perfecte per a la unió del centre i el creixement personal de l’alumnat.
Avui, l’Aula Oberta amb els/les companys i companyes de 3r d’ESO, han fet la tercera part de la pràctica sobre l’estudi dels microorganismes, que consisteix a fer una anàlisi dels resultats. Prèviament, cada alumne va plantejar la seua hipòtesi d’en quina part de la placa trobarà més microorganismes, per contrastar-la posteriorment (confirmació o rebuig de la hipòtesi).
L’anàlisi que farem és quantitatiu: la part de la placa on apareixen una quantitat més elevada de taques o colonies correspon al dit de les mans brutes. En alguns casos es pot distingir les colònies de fongs o floridures de les colònies de bacteris perquè la taca mostra un borrissol com de cotó-en-pèl que correspon a les hifes del miceli vegetatiu.
Aquesta pràctica ens ensenya la importància de la neteja corporal i especialment de les mans per evitar la transmissió de malalties infeccioses.
En la segona part de la classe, per continuar la investigació de l’anatomia humana aprofitem la dissecció d’un ronyó per estudiar l’estructura i funcionament de l’aparell excretor urinari. El ronyó és un òrgan en forma de fesol la funció del qual és formar i excretar l’orina que conté les substàncies de rebuig del metabolisme cel·lular transportades per la sang. En aquest cas fem servir un ronyó de porc d’uns 10-12 cm, molt paregut al nostre que prèviament hem tallat de forma longitudinal deixant-lo obert com un llibre. La part còncava o hili presenta un solc d’entrada de les artèries i venes renals així com l’urèter, conducte d’expulsió de l’orina cap a la bufeta. Malauradament, no conserva la glàndula suprarenal productora d’adrenalina però, podem distingir externament la càpsula que recobreix la seua superfície, que és de color marró rogenc. Internament, diferenciem tres parts de fora cap a dintre: escorça, medul·la i pelvis renal.
El que podem veure a simple vista és la part externa o escorça que té una superfície uniforme i envolta la medul·la on es poden observar unes estructures triangulars, entre 10 i 15, d’un roig intens, són les piràmides de Malpighi, que terminen en una papil·la que condueix l’orina cap a les calces, teixit de color blanquinós, que a manera de bosses la recullen en la pelvis i l’aboquen seguidament per l’urèter.
La nefrona és la unitat funcional del ronyó. Cada ronyó presenta gairebé un milió de nefrones microscòpiques formades cada una per un conducte sinuós d’uns 20-40 mm de longitud molt vascularitzat que consta de les següents parts: glomèrul de Malpighi, càpsula de Bowman, túbul contornejat proximal, ansa d’Henle, túbul contornejat distal i túbul col·lector.
De totes aquestes estructures microscòpiques només l’ansa d’Henle i els túbuls col·lectors es troben en la zona medul·lar, la resta en l’escorça. Si aboquem unes gotes d’aigua oxigenada sobre la zona medul·lar i assequem amb paper podem visualitzar en les piràmides de Malpighi uns filaments paral·lels blancs que corresponen principalment als túbuls col·lectors.
Però ¿Com es forma l’orina? La sang rica en oxigen, però també amb substàncies de rebuig arriba amb pressió per l’artèria renal que es ramifica en arterioles i capil·lars arterials fins a arribar a cada glomèrul de l’escorça. Com que la paret de cada capil·lar presenta només una capa de cèl·lules (endoteli) i la pressió és tan gran, es filtra la major part de la sang a la càpsula de Bowman (aigua, glucosa, sals minerals, vitamines, àcid úric, urea i medicaments) excepte cèl·lules sanguínies i proteïnes grans. D’aquest primer filtrat es reabsorbeixen als capil·lars venosos la major part de les substàncies útils que passen per l’ansa d’Henle i túbuls contornejats, excretan-se en l’orina definitiva substàncies de rebuig pel túbul col·lector. Aquestes estructures les observem finalment en una preparació permanent d’un tall histològic de ronyó de ratolí al microscopi. Es diferencien molt clarament els glomèruls de Malpighi formats per un cabdell de capil·lars arterials deixant un espai buit que envolta la càpsula de Bowman, estre ells s’observen cercles de diferents seccions que corresponen als túbuls contornejats.
25/03/26
Hui l’alumnat que formen part del Punt Violeta canviem les aules per les carrers de València en una jornada intensa dedicada a la cultura feminista i a la memòria històrica
Comencem el matí a la Biblioteca de la Dona:
Mentre fem la visita guiada, descobrim que este és un espai clau per a visibilitzar les autores que la història sovint ha oblidat. El moment més emocionant? Quan ens fem el carnet de la biblioteca. Ja el tenim a la mà! Ara ja no tenim excuses per no vindre a buscar eixes lectures que ens ajuden a entendre millor el món amb ulleres morades.
En la segona parada hem anat al MuVIM
Amb el carnet a la butxaca, ens desplacem cap al MuVIM. Allí ens espera una mirada al passat a través de l’objectiu de Luis Vidal Corella. La seua exposició fotogràfica sobre la vida en el franquisme ens deixa sense paraules, fixant-nos en la situació de la dona durant aquells anys:
Veiem fotografies que retraten una quotidianitat marcada per la precarietat.
Observem com les dones estaven recloses en l’àmbit domèstic o en feines molt dures.
Analitzem la pèrdua de llibertats i la forta influència de la censura i la religió en la imatge femenina.
És colpidor veure com era el dia a dia de les nostres besàvies i iaies. Ens fa valorar molt més tot el que hem aconseguit, però també ens recorda que els drets no es poden donar mai per asseguts.
Tornem cap a l’institut amb moltes idees al cap i ganes de compartir tot el que hem aprés. Visitar estos espais ens fa sentir que el Punt Violetano és només una taula al pati, sinó una connexió viva amb la història i la cultura del nostre territori.
26/03/26
Gràcies al nostre PIIE, anem a renovar la imatge del pati Pigmalió, i en la primera estació per a fer-ho, l’alumnat PAC ha ajudat moltíssim! Amb les brotxes a la mà i molta motivació, el grup s’ha encarregat de transformar l’entorn de treball de les parelles pigmalioneres, donant-li una identitat visual clara i potent.
L’activitat se centra a pintar les tanques de fusta que delimiten la zona Pigmalió. L’alumnat s’organitza per torns, protegint el terra i aplicant una capa de pintura d’un roig viu. Aquest color no s’ha triat a l’atzar: representa l’energia i la calidesa d’un projecte basat en l’acompanyament i l’amistat. Mentre uns estenen la pintura amb el corró per les zones amples, altres repassen amb cura els racons de la fusta amb pinzells més fins, demostrant una gran destresa i paciència.
El resultat és espectacular. El que abans era una tanca senzilla ara és un espai acollidor i ben definit que convida a la lectura i a la conversa. Amb aquest treball, l’alumnat del PAC no només millora l’estètica del centre, sinó que se sent protagonista de la creació d’un espai de convivència necessari per a tot l’institut. Ara només queda el muntatge!
27/03/26
Després de tantes setmanes de reunions, campanyes de sensibilització i feina col·lectiva, hui ens mereixem un respir! El curs avança i, abans de marxar de vacances, el Punt Violeta es transforma per un dia: canviem els cartells i les planificacions per una bona picaeta de fi de trimestre.
Hui l’ambient a l’institut és diferent. Ens hem reunit tot l’alumnat col·laborador del punt per a fer balanç, però de la manera que més ens agrada: al voltant d’una taula plena de coses bones. Hi ha de tot: papes, olives, fruits secs, algunes coques i begudes fresques per a combatre la calor o el cansament acumulat.
Fem pinya: És el moment perfecte per a xarrar amb companys i companyes de diferents cursos amb qui normalment no coincidim tant.
Riem i desconnectem: Entre mos i mos, recordem anècdotes de les darreres activitats i ens relaxem després dels exàmens.
Projectem el futur: Tot i que estem de celebració, ja van eixint idees per al pròxim trimestre. L’energia no para!
Amb la panxa plena i les piles carregades, ens acomiadem fins a la tornada de les vacances. Ens veiem amb més ganes de continuar fent de l’institut un espai lliure de masclisme i ple de respecte.
Bon final de trimestre i a gaudir del descans! Ens veiem a la tornada! 💜
Avui l’Aula Oberta ha realitzat una pràctica molt especial. Com a activitat de final del segon trimestre i emmarcada dintre de la jornada de Tallers ODS, el nostre departament de Biologia i Geologia proposa un taller d’alimentació saludable que consisteix en l’elaboració de formatge fresc (mató) així com, la comprensió dels processos fisicoquímics que ho fan possible.
Per elaborar el formatge, escalfem un litre de llet en un cassó, preferiblement llet sencera, ja que el greix facilita el procés. Controlem la temperatura amb un termòmetre fins a 70 °C. (No ha de bullir). Apaguem el foc i afegim el suc d’una llima mentre remenem amb una cullera (de fusta, preferiblement, perquè els metalls reaccionen químicament amb els àcids, com la llima, modificant les propietats organolèptiques, com el gust) En qüestió de segons observem com la llet comença a tallar-se, és a dir, es formen grumolls blancs, el quall, que suren entre un líquid aquós i groguenc, el sèrum. La llet és una mescla homogènia de diferents substàncies disperses o dissoltes: glúcids, lípids, proteïnes, etc. La temperatura elevada de 70 °C i un medi àcid proporcionat pel suc de llima han modificat les propietats fisicoquímiques de la llet, i les proteïnes solubles s’han desnaturalitzat, precipitant, formant el quall, una xarxa proteica amb greixos, insoluble que constitueix el formatge. Per separar el sèrum del quall o formatge fem servir un drap o una tela porosa de cotó. Amb uns guants posats cal girar la tela pressionant sense cremar-se per a eliminar el màxim de líquid (sèrum) i donar-li forma al quall o formatge. Es deixa refredar i ja es pot menjar sol o amb una torrada amb melmelada, mel, etc. Aquest formatge fresc és la base per l’elaboració d’altres formatges madurats. Es poden condimentar al gust, amb sal, espècies, fruits secs, etc. Aquest formatge és molt perible, i cal menjar-lo com a molt en tres dies, ja que només porta els conservants i additius de la llet, i la llima, per la qual cosa també és més saludable.
Per últim, però no menys important, des de les 9:00 del matí, l’alumnat del PAC (Programa d’Aula Compartida) ha pres el comandament dels fogons per preparar una de les cites més esperades del trimestre: un tast inclusiu de pastissets de Pasqua destinat a l’alumnat de 1r de Batxillerat de Ciències.
El procés comença amb el primer gran repte, que és l’elaboració d’una massa casolana perfecta.
Amb molta cura, calfen 200 ml d’aigua fins que arriba al punt de temperatura idoni. És en eixe moment quan s’afigen 50 g de mantega, veient com es desfà lentament fins a integrar-se completament. Posteriorment incorporen 400 g de farina, i es mescla tot amb energia i constància fins que la mescla es transforma en una massa elàstica, suau i, sobretot, que ja no s’apega als dits. Després de deixar-la reposar uns minuts, l’estenen amb el corró sobre el banc i, amb l’ajuda d’un motlle redó, van tallant les peces que serviran de base per als pastissets.
Mentre uns acaben de donar forma a la massa, uns altres es dediquen a l’elaboració dels dos farcits protagonistes de la jornada. D’una banda, es cuina una saborosa salsa bolonyesa amb carn de vedella picada de primera qualitat; d’altra banda, es prepara el farcit més clàssic de la nostra terra: una barreja harmònica de salsa de tomaca, tonyina i ou dur ben picat.
Una vegada farcits els pastissets i tancats amb cura, es pinten amb ou batut per donar-los eixe acabat brillant tan característic. El forn, ja precalfat a 180 °C, els rep fins que adquireixen un color daurat que indica que ja estan llestos.
Un punt clau d’aquesta activitat ha sigut treballar la recepta i la seguretat i la gestió de les al·lèrgies. Durant tot el procés, l’alumnat ha estat molt conscient dels ingredients utilitzats: la farina aporta gluten, la mantega conté lactosa, la tomaca conté fructosa i l’ou és un al·lergen directe. S’ha tingut una cura extrema per evitar contaminacions creuades, assegurant que el tast siga una experiència segura per a tothom i aprenent a llegir amb deteniment les etiquetes dels productes.
A l’hora del pati, l’activitat es trasllada a l’exterior. Sota una carpa muntada expressament per a l’ocasió, s’instal·len dues taules on es disposen les safates amb els pastissets. Els cartells amb el títol “Tast de Pasqua” i les receptes detallades ajuden a donar un aire professional a l’esdeveniment.
L’alumnat de 1r de Batxillerat de Ciències, acompanyat del professor de castellà Miguel Ruiz García, acudeix a la cita amb curiositat. És un moment de trobada preciós on els rols es desdibuixen: els cuiners del PAC expliquen el procediment tècnic i els ingredients als seus companys de Batxillerat.
El veredicte del tast és molt positiu. Les fitxes de puntuació mostren un 5 sobre 5 pel que fa a la massa; tothom coincideix que la textura és excepcional i el sabor deliciós. Com en tota bona crítica gastronòmica, també hi ha espai per a la millora: alguns alumnes comenten que per a la pròxima ocasió els agradaria trobar una miqueta més de farcit a l’interior del pastisset. Aquest tast inclusiu acaba amb somriures i la panxa plena, però sobretot amb la satisfacció d’haver compartit un espai comú on el PAC i el Batxillerat s’han unit gràcies al treball ben fet i a la tradició de la Pasqua
