Els nostres projectes científics al “Museo de Paleontología de Alpuente”

La setmana del 13 al 19 de juny es va celebrar a tot el món, la “Museum Week 2022”, uns dies en què, els  museus de tot tipus compartien activitats realitzades i proposaven de noves. Totes elles entorn a un lema, cada dia diferent (Innovación, Creadores, Libertad, Sexualidad, Medio Ambiente, Lecciones de Vida y Danza).

Des del Museu de Paleontologia d’Alpuente, a la comarca de La Serrania, ens van oferir la possibilitat de col·laborar en esta setmana tan especial. Dimarts 14, amb el lema #CreadoresMW es van fer ressò dels projectes realitzats per part del alumnat de 1r de Batxilletat científic de nostre centre, i van preparar una vitrina on els nostres cristalls, de Dàmocles, de colors pel pH i els que engloben insectes, lluïxen espectaculars.

El Museu de Paleontologia d’Alpuente és una entitat reconeguda per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, que alberga una de les millors col·leccions de fòssils de dinosaures de la Comunitat Valenciana, i milers de persones passen cada any per aquest xicotet museu. A més, dels fòssils d’ossos de dinosaures, a l’exposició es poden contemplar fòssils d’altres vertebrats com ara cocòdrils o peixos, invertebrats marins, restes vegetals, icnofòssils, estructures sedimentàries, roques i minerals. I ara també els nostres.

Els exemplars seleccionats romandran al museu al menys fins que comence el curs 2022-23. Moment en què visitarem el museu. A més, tractarem de continuar amb la col·laboració iniciada amb nous projectes.

Us animem a visitar el museu i els diferents espais d’interés paleontològic (dos jaciments amb petjades de dinosaures), i que gaudiu de totes les activitats que tenen organitzades (el Rally Paleontològic, la ruta del Camino de los huertos medievales o l’Escape Room Paleontològic), tant durant l’estiu com en qualsevol moment de l’any.

Ens veiem al museu!!

http://www.museopaleontologicoalpuente.net/

Concurs “Cristal·lografia a l’escola”

El passat divendres 6 de maig l’IES Clara Campoamor va participar amb tres projectes en el concurs “Cristal·lització a l’escola” organitzat pel Museu de les Ciències de València. Es culminaven mesos de treball i d’anar a l’institut algunes vesprades. Era el moment en què els nostres representants mostraven el seu treball públicament, però també era el moment per gaudir l’experiència. I, senzillament, ho van fer.

Els professors Verónica Sánchez, Àngel Tendero i Sabrina Valiente estem molt satisfets per la implicació i l’esforç dels nostres alumnes. Divendres vam veure com professorat i alumnat d’altres centres s’interessaven pels projectes del nostre institut, i donaven l’enhorabona a Leyre Arreaza, Mario López, Mariana Zuleta, Nina Lindemann, Carlos Muñoz, Jose Moreno, Natalia Peral, Noelia Rodríguez i Lucía Villa pel seu treball. Vam veure com transmetien emoció mentre explicaven els detalls de cada projecte. I això val més que qualsevol premi. Sentir eixa espurna mentre apreneu és el que es persegueix cada dia a classe, i estem absolutament pagats d’haver compartit esta experiència amb vosaltres.

Que es preparen perquè l’any que ve tornarem amb nous projectes!!!

L’IES Clara Campoamor al concurs de cristal·lografia del Museu de les Ciències

El proper divendres 6 de maig, nou alumnes del primer batxillerat científic participaran en el concurs “Cristal·lització a l’escola” que tindrà lloc al Museu de les Ciències Príncep Felip de València.

Es presentaran tres projectes:

“Jugant amb el pH” realitzat per Nina Lindemann, Jose Moreno i Carlos Muñoz, tutoritzats per la professora del departament de Biologia i Geologia, Sabrina Valiente.

On comproven si les diferències de pH d’una dissolució afecten a la forma en què cristal·litza el fosfat monoamònic. Punxa ací per veure el vídeo presentació.

“El cristall de Dàmocles” realitzat per Natalia Peral, Noelia Rodríguez i Lucia Villa, tutoritzades, per la professora del departament de Física i Química, Verónica Sánchez.

On, penjats d’un fil han crescut monoscristalls de diferents formes i colors. Punxa ací per veure el vídeo presentació.

“Atrapats en el temps” realitzat per Leyre Arreaza, Mario López i Mariana Zuleta, tutoritzats pel professor del departament de Biologia i Geologia, Àngel Tendero.

On han volgut recrear la cristal·lització de l’ambre aprofitant que els insectes poden actuar com a nuclis de cristal·lització del fosfat monoamònic. Punxa ací per veure el vídeo presentació.

Tant els alumnes com els professors estan satisfets de poder mostrar el treball realitzat i representar el centre en este certamen científic.

L’entrega de premis será restransmessa en directe en la següent direcció, a partir de les 13:45h:

Visita al BIOPARC

Dijous 31 de març els alumnes de 1r d’ESO amb la companyia dels professors de tecnologia, àmbit lingüístic i científicmatemàtic: Amparo Ferrer, Concha Martínez, Mercé Pitarch, Dolors Soriano i Àngel Tendero van gaudir i aprendre al Bioparc de València de l’únic dia de la setmana que va sortir el Sol.

A la sabana ens van rebre les hienes i els lleons descansant (coses de depredadors), mentre que els herbívors estaven en plena activitat. Als humidals una multitut de peixos donaven el toc de color. Al bosc equatorial, el protagonista absolut és el goril·la. A Madagascar l’escena d’alguns lèmurs esperant el menjar, mentre altres encara dormien als arbres ens recordava la primera hora de qualsevol jornada escolar. Per acabar la jornada, vam assistir a una exibició d’aus rapinyaires.

Este tipus de visita oferix a l’alumnat una altra perspectica del treball diari a l’aula. El professorat tenia moltes ganes de poder oferir a l’alumnat este tipus d’alternativa. No és el mateix llegir que uns animals són o es comporten d’una forma determinada que veure’ls en directe, escoltar-los… per a aprendre a respectar-los i per a posar en valor la importància de la conservació dels seus hàbitats i gaudir d’ells en llibertat.

Classes de ciència des d’Islàndia: Glacera

Una glacera és una gran massa de gel comprimida que flueix lentament com rios. En la darrera glaciació, Islàndia era una enorme glacera que cobria tota l’illa (glacera en casquet). La retirada d’esta enorme glacera va donar lloc a diferents glaceres alpines.

L’autobús sembla avançar per les pàgines d’un llibre de geomorfologia glaciar. Ni tan sols cal fixar-ser molt per reconéixer valls en “U”, valls penjats, horns, derrubis de gravetat, etc. El final del camí no podía ser millor, la glacera de Sólaheimasandur.

Al seu front podem observar crevases (esquerdes produïdes al gel per les diferències de velocitat que es donen a la superfície de la glacera). Els blocs que s’originen, s’anomenen seracs.

També s’observen perfectament “línies” negres que són els sediments que arrossega la glacera, les morrenes. Als laterals de la llengua de la glacera hi ha morrenes lateral. Quan es juntes dues llegües de glaceres, s’uneixen les seues morrenes lateral i donen una central. Les “taques” negres disperses són roques arrossegades durant quilòmetres i dipositades quan el gel no els podía espentar més.

A més, al front es produeix l’ablació i dóna lloc a una llacuna de la glacera, que en esta època de l’any també està congelada. Este fenomen hauria de donar-se a la línia de costa, per tant el retrocés de la glacera és una evidència més d’un canvi climàtic que algunes persones s’esforcen en negar.

L’equilibri climàtic és imprescindible per a la viabilitat  del planeta tal i com el coneguem. No és sols és una qüestió de conservar un paisatge, encara que ja seria un motiu suficient.

Classes de ciència des d’Islàndia: Columnes de basalt

Arribar a una platja completament negra (Vik) te transporta a un escenari de pel·lícula, però es deu simplement a l’origen volcànic islandés. Un magma bàsic ric en ferro que es refreda ràpidament és l’encarregat de què el basalt siga el protagonista absolut del paisatge islandés.

Les glaceres, que han anat donant forma al relleu durant milers d’anys, són també les responsables de que apareguen zones on s’acumulen pedretes d’un 5 mm aplanades. Provenen dels derrubis de les morrenes que postariorment l’aigua ha anant “reordenant”.

Però el color passa a un segon pla quan es veu la imponent estructura de columnes de basalt. Es denomina colada de lava amb disjunció columnar i es forma quan la lava penetra en una massa d’aigua (ací, l’oceà). El refredament és tan ràpid que tota la massa es contrau generant fractures amb un patró regular, i es formen prismes de base hexagonal (encara que també es troben pentagonals i tetragonals).

En algunes zones les capes més superficials de lava es refreden més ràpidament i solidifiquen, mentre que a l’interior, encara molt calent, la lava flueix, i es formen coves volcàniques, com la cova Hálsanefshellir. En una d’estes coves es poden observar les bases hexagonals de les columnes de basalt que recorden panal d’abelles.

Estar entre estes columnes ens fa sentir minúsculs, i més si pensem que el que hui veim és sols el residu del que va ser quan es va formar.

Dia 7: Una setmana que ha passat en un segon

L’última jornada del curs serveix per posar en comú les idees que els grups de treball formats pels docents d’arreu d’europa, exposem les nostres conclusions. Cada grup ha fet una reflexió al voltant d’aquells aspectes més significatius o sorprenents del sistema educatiu islandès. Les matèries que s’estudien, els diferents tipus de cadires, les estacions de reciclatge als corredors dels centres educatius, o fins i tot els pictogrames dels lavabos han sigut els protagonistes de moltes de les presentacions compartides.

La implementació d’algunes metodologies vistes i la seua difusió, són els objectius amb que vam començar el curs. La col·laboració entre companys de diferents països i les noves amistats arredoneixen una setmana intensa des de tots els punts de vista.

El curs ha acabat, però el treball continua!!

“Þetta reddast”

Dia 6: Un plató natural

El final de l’estada s’acosta, i mentre comencem a fer balanç i contrastar opinions amb la resta de participants del curs, Islàndia ens té reservats alguns dels seus encants més autèntics. La jornada de hui és especialment enriquidora per als docents de biologia i geologia, ja que hui visitem fenòmens naturals que s’expliquen a l’aula i que, segur que després d’aquesta experiència, ara s’enfocaran des d’una altra perspectiva.

Les cascades de Skogafoss i Seljalandsfoss, la platja de Vik, on unes imponents columnes de basalt semblen els tubs d’un antic orgre que el mateix Oddin tocava.

Per acabar el dia, la visita a la glacera de Sólaheimasandur ens recorda el delicat equilibri climàtic del planeta. Sembla mentida, però els nostres actes, tant com a individus o com a societat marquen el futur de la natura.

Dia 5: “Þetta reddast”

Hui visitem una escola de primària (Hólabrekkuskóli, als afores de Reyjakavík), que a Islàndia comprén des dels 6 als 16 anys. Una particularitat d’esta escola és que entre els seus 500 alumnes es troben 40 nacionalitats diferents. Esta heterogeneïtat és un repte per a l’escola, però el seu lema és “Þetta reddast”, que significa “tot anirà bé”.  

L’escola es caracteritza per l’amplitut d’espais i l’aprofitament dels corredors com un espai més per a l’aprenentatge, on hem trobat des d’un teatre fins un rocòdrom.

Quant a la metodologia trobem moltes semblances, com el treball per projectes o l’ús de la plataforma “Moodle”, el nostre “Aules”. Tot i això, també hi ha diferències en algunes matèries com l’ús de la ràdio, escenaris televisius i teatre, fusteria, etc. que fomenten la creativitat.

Al sopar, després de la millor sopa de llagosta al port de Reyjakaík, constatem que “Þetta reddast” és real.

Dia 4: Cap al Valhalla

El dia comença amb una xarrada de Árni Sverrir Bjarnason (professor de literatura islandesa) sobre mitologia i literatura islandeses. Esta literatura es caracteritza per la prominència dels espais naturals d’esta illa, i per la presència de nombrosos elements de la mitologia nòrdica.  Fins i tot en l’Edda de Sædmund (una de les obres més antigues de la literatura islandesa), es descriu el Valhalla i el situa en algun lloc dels que hem visitat per la vesprada.

La segona part tenia com a objectiu oferir als docents exemples de contextos de gran valor didàctic per poder planificar la pràctica docent a partir d’allò que hem vist. La primera parada ha estat el parc nacional de Þingvellir on hem estat en una de les falles de la dorsal mesoatlàntica (el lloc de la Terra responsable de la separació entre els continents americà i europeu i africà). A continuació hem visitat la cascada de Gullfoss, i finalment hem presenciat el guèiser Strokkur.

Però amb el fred, la boira i la neu, no sabem si açò pot ser el Valhalla.

Avís de privacitat

Este lloc web utilitza només cookies tècniques necessàries per al seu funcionament. No s’emmagatzemen dades amb finalitats publicitàries ni es comparteixen amb tercers. S’utilitza analítica interna sense cookies, i només es recull la IP amb finalitats de seguretat.

Veure política de cookies