ANTECEDENTS I HISTÒRIA DEL CONSERVATORI PROFESSIONAL DE MÚSICA Josep Melcior Gomis D’ONTINYENT
Els estudis musicals reglats a Ontinyent tenen el seu origen l’any 1975, quan es crea el Centre Reconegut d’Ensenyaments Elementals Jose Melchor Gomis, adscrit al Conservatori de València. El musicòleg i compositor Vicente Pérez-Jorge, franciscà de Llíria que vivia al col·legi La Concepción, i el músic ontinyentí Jose Mª Ferrero van ser els fundadors del mateix. Els centres reconeguts tenien autonomia per a examinar els propis alumnes en tots els cursos exceptuant els de fi de grau, per als quals es desplaçaven professors des de València per tal de crear tribunals mixtes.
Fins aleshores, estudiar música a Ontinyent era principalment una activitat amateur. En aquell moment sols hi havia una banda, la Unió Artística Musical, que dirigia Jose Mª Ferrero des de 1950, i que tenia la seua escola d’educands, en la qual els musics més majors ensenyaven els més joves. Ferrero estava convençut que amb un conservatori o centre reconegut milloraria la formació dels educands, i conseqüentment la qualitat de la seua banda. A més a més així s’oferia la possibilitat d’obtindre una titulació sense necessitat de desplaçar-se a València (recordem les dues hores que es necessitaven per arribar en cotxe o en tren). La creació d’aquell centre reconegut també va donar l’oportunitat d’estudiar altres especialitats instrumentals a banda de les de vent, com Piano o Guitarra, així com de realitzar estudis oficials de Dansa clàssica.
Ferrero i Pérez-Jorge van realitzar les gestions i van comunicar la idea a l’alcalde, Vicent Gironés, el qual la va acollir amb entusiasme. Més avant, a la mort d’aquest, es va fer càrrec de totes les gestions definitives el següent alcalde, Roberto Belda, que, amb el mateix interès, va agafar el relleu, ja que era competència de la corporació municipal sol·licitar la creació del centre. Posteriorment, en el ple de l’ajuntament de l’11 de setembre de 1975, es va acordar per unanimitat assenyalar el nom de Jose Melchor Gomis, insigne music ontinyentí, per al Centre Musical.
Altre tema era la ubicació del conservatori. El P. Pérez, en el seu llibre “La música en Ontinyent” publicat en 1979, escriu al respecte: “Las cábalas sobre remodelar edificios existentes, además de un presupuesto muy alto, hacía problemática su adecuación para la docencia… La solución no debía ser otra que la tomada: construir un edificio nuevo, moderno, alegre, derrochando aire y luz natural, cual reclama la reputación y categoría musical de Ontinyent. Se dispone de terreno edificable, ubicado en amplia y acogedora zona urbana. Las obras van a comenzar pronto –tenemos entendido- Quizá en tiempo récord contemplemos el flamante edificio cuya planta baja de unos quinientos metros cuadrados, se reserva para el Conservatorio onteniense. En tanto suceda esto –las autoridades tienen puesta su ilusión como nadie- se ha habilitado decorosamente el anterior local de la banda, gracias al ayuntamiento.” El local referit estava situat en la Pujada de la Bola, i la banda va ser reubicada en altre local municipal situat també en la Pujada de la Bola, en el Porxet, just damunt de l’ajuntament. Després d’una xicoteta reforma, el local va quedar amb cinc aules, dos d’elles comunicades, i un despatx, suficients, almenys de moment, per a començar. Respecte del “edificio nuevo, moderno, …”, haurà d’arribar més de quatre dècades després.
Finalment, el centre reconegut va obrir les portes el dia 24 de novembre de 1975. S’impartien les següents especialitats: Solfeig i teoria de la música, conjunt vocal, piano, violí, guitarra, flauta, oboè, clarinet, fagot, saxo, trompeta, trompa, trombó, bombardí, tuba, percussió i ballet. Els alumnes, un total de 118, vinguts de 10 pobles de la Vall d’Albaida. Tot un èxit. Les mensualitats eren de 300 pessetes per assignatura (no arriba a dos euros), i si s’estudiaven més de dos assignatures, a partir de la segona, 200 pessetes. Respecte al material: pianos cedits per particulars, taules i cadires que pertanyien al bar del musical, pupitres que renovaven en algunes escoles i per a pissarres uns taulers negres en els quals un destre pintor havia traçat els necessaris pentagrames.
La publicació definitiva al BOE va vindre l’any següent, el 9 de desembre de 1976 es va publicar el Reial Decret 2841/1976 de 18 d’octubre: “Se clasifica como Centro reconocido no estatal de Enseñanza Musical de Grado Elemental, con el alcance y efectos que para dicha clase de Centros establecen las disposiciones vigentes, el denominado “Jose Melchor Gomis” de Ontinyent (Valencia), a efectos de formalización de matrícula y exámenes de fin de Grado”.
La posició de la banda de música també va ser importantíssima per al recolzament del conservatori, ja que va decidir traspassar-li el seu alumnat, tal com queda reflectit a l’acta d’una assemblea de socis el 9 d’abril de 1978: “… se informó sobre la situación de la escuela de educandos en el sentido de que ésta desapareciera pasando sus alumnos al Centro Musical “Jose Melchor Gomis” para que continuasen sus estudios musicales.”
Des d’aleshores el conservatori va anar consolidant-se tant en Ontinyent com en tota la comarca i any rere any la matrícula anava creixent. En el curs 78/79 ja superaven els 300 alumnes i progressivament van anar incorporant-se nous professors. Tot millorava, excepte l’edifici. El local de la Pujada de la Bola s’estava quedant xicotet. Per a eixe curs ja s’estava utilitzant com a aula el local de la banda de música, i dues aules habilitades en l’edifici de l’Hospital de la Beneficència, just front al local de la banda.
El 14 de juny de 1979 cau una forta tronada en Ontinyent que derroca part de la vella teulada del centre i provoca una inundació de l’edifici. Mentre l’ajuntament es planteja la seua reparació, Ferrero i Pérez-Jorge busquen el lloc on començar el nou curs. A més dels llocs que ja s’utilitzaven, el col·legi La Milagrosa els deixa el seu saló d’actes per a les classes de ballet. El curs següent 80/81 les classes es traslladen a l’Ermiteta per a que puguen començar les obres de remodelació de l’edifici. La inauguració oficial es va realitzar el 6 de març de 1982, on se li va rendir un homenatge al Pare Pérez-Jorge.
En juliol de 1987 mor sobtadament Jose Mª Ferrero. És un dur colp per a tots, especialment per al Pare Pérez-Jorge, que ja està major. Aleshores, una nova generació de professors que havien sigut alumnes, es fan responsables de dur endavant el centre continuant la tasca dels fundadors: Daniel Ferrero, Jose Mª Bru, Miguel Sarrió o Francesc Tortosa entre altres.
En l’any 1992 es produeix un pas importantíssim en l’evolució de l’ensenyament musical a la nostra ciutat. L’ajuntament d’Ontinyent proposa fer del centre “Melchor Gomis”, que ja compta amb més de 400 alumnes, un Conservatori Professional Municipal, per tal de garantir i ampliar el seu servei al poble i a la comarca. Després de l’acord plenari i solucionada la situació laboral del professorat, els estudis professionals de música comencen a Ontinyent en el curs 92/93, i el Decret de reclassificació del centre es publica al DOGV el 8 de juny de 1993. S’autoritzen les següents especialitats instrumentals: Piano, Guitarra, Violí, Violoncel, Flauta, Clarinet, Saxòfon, Trompa, Trompeta, Trombó, Tuba i Percussió. Posteriorment, a partir del curs 95/96, es va autoritzar l’especialitat d’Oboè.
En aquells anys l’ajuntament tenia plantejat un ambiciós projecte de construcció d’un complex cultural que havia d’incloure un auditori, una sala multiusos i el conservatori, i que a la fi no es va dur a terme, quedant-se solament en el que hui és la Sala Gomis. Per tant, el conservatori continuava situat a l’edifici de la Pujada de la Bola, compartint amb altres espais perquè aquell edifici era clarament insuficient.
En 1997 la Generalitat va crear a Ontinyent el que ara és el nostre conservatori (Decret 311/1997- DOGV del 9 de gener de 1998). En els seus inicis aquest era sols d’ensenyament professional i es va absorbir l’alumnat d’aquesta etapa del Conservatori Municipal “Jose Melchor Gomis”, que va quedar reduït a Conservatori Elemental. Se li assigna al Conservatori Professional una capacitat de 270 places i s’autoritza impartir les especialitats instrumentals de Piano, Guitarra i tots els instruments simfònics, incloent per primera vegada Viola i Fagot. El següent curs es va autoritzar l’especialitat de Contrabaix. Ricardo Ortega va ser aquells primers anys el director del nostre centre.
Uns anys després, al curs 2001/2002, es modifica la configuració del Conservatori Professional de Música d’Ontinyent i s’implanten els estudis elementals, la qual cosa porta al tancament definitiu del Conservatori Municipal “J. M.Gomis”. En l’Orde de 3 de juliol de 2002 (DOGV del 2 d’agost), queden reflectides les condicions: es fixa la seua capacitat en 360 places i s’autoritza impartir totes les especialitats instrumentals que ja es realitzaven al Conservatori Professional. Posteriorment, al curs 2005/2006 s’autoritza l’especialitat de Cant.
No obstant això, ni el canvi de gestió, de municipal a autonòmica, ni l’increment en plantilla o alumnat, va portar associada en aquell moment una inversió en infraestructures. El Conservatori havia heretat l’edifici seu del Conservatori Municipal i com era insuficient, va ser necessari l’ús de diferents espais de la ciutat: les aules de l’escola de primària Lluís Vives (actualment seu de la Universitat a l’Avda. Torrefiel), una planta baixa al carrer Alcalde Paco Montés que havia pertangut a un conegut comerç ontinyentí, o l’edifici del Patronat, a més d’unes aules prefabricades al pati del mateix. Al curs 2002/2003, davant d’aquesta problemàtica i vist que l’edifici de l’IES San Juan Bosco anava a quedar-se disponible quan finalitzara la construcció del nou IES Pou Clar, es decideix instal·lar allí el Conservatori fins que es construïsca el nou. Després de dos cursos compartint edifici utilitzant algunes aules que l’IES no necessitava, el Conservatori es trasllada plenament a aquest edifici en el curs 2004/2005, després d’unes reformes en el mateix per a redimensionar alguns espais, però que no implicaven aïllament acústic ni altres condicions que un centre d’estudis musicals requeria. No obstant això, per tractar-se d’una provisionalitat que s’esperava breu, va conformar en un principi a la comunitat educativa.
Eixe mateix curs va agafar la direcció del conservatori Josep Manel Garcia, substituint a Joan Josep Albinyana, que havia ocupat el càrrec l’any anterior.
El 25 de març de 2011 es publica al DOGV la Resolució d’acceptació per part de la Generalitat d’una parcel·la al carrer José Iranzo cedida per l’Ajuntament per a la construcció del Conservatori. El projecte del mateix arriba a redactar-se, però finalment el procés es paralitza i no s’arriba a construir.
L’any 2015 agafa la direcció del conservatori Pilar Ferrero. A l’inici d’aquell curs l’Ajuntament d’Ontinyent anuncia la declaració de l’any 2016 com “Any Gomis” en commemoració del 225é aniversari del seu naixement. Aquell esdeveniment va impulsar al conservatori a endinsar-se en el redescobriment de la música d’aquest il·lustre compositor local. Al mateix temps, va despertar en alguns membres de la comunitat educativa la idea de la recuperació del seu nom per al conservatori d’Ontinyent, que s’havia perdut amb el tancament del conservatori municipal en 2001.
Aprovada la proposta pel Claustre i el Consell Escolar del nostre centre, es va traslladar al Consell Escolar Municipal d’Ontinyent, el qual, en la sessió ordinària celebrada el 6 d’abril de 2016, va aprovar per unanimitat proposar a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport la denominació específica de Josep Melcior Gomis per al nostre centre. Amb l’informe favorable de la Inspecció Educativa i finalitzats els tràmits pertinents, el 4 d’agost de 2016 es publica al DOGV la Resolució de 7 de juliol, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es modifica la denominació específica Conservatori Professional de Música de la localitat d’Ontinyent, per la de Conservatori Professional de Música Josep Melcior Gomis.
Ja al curs 16/17, amb el canvi de logotip del nostre conservatori, el nom de Gomis ha quedat totalment integrat, amb una destacada presència en la imatge corporativa del centre.
Pel que fa a les infraestructures, fruit del consens entre l’ajuntament i la comunitat educativa del Conservatori, els darrers anys s’ha estat plantejant la possibilitat de deixar definitivament el Conservatori en l’edifici actual situat a la plaça de la Coronació. Després de realitzat un estudi de patologies a l’edifici que va determinar que la rehabilitació del mateix era possible, el 5 de juny de 2020 la Conselleria va aprovar aquesta proposta i va anunciar la inversió de més de 5 milions d’euros per a la remodelació i ampliació del nostre edifici dins del pla “Edificant”.
Tots els qui formem el Conservatori Gomis estem esperançats amb aquesta notícia i amb la nova etapa que li espera al centre, i seguim treballant per a oferir al nostre alumnat un ensenyament musical públic i de qualitat.