Geografia i Història – IES MASSAMAGRELL

Cinc jubilacions amb un adéu emocionant

9 de juliol de 20248 de juliol de 2024

Cinc persones molt especials del nostre centre es jubilen aquests dies de finals de curs: Lola Parrilla (Valencià), Encarna Martí i Josep Alòs (Geografia i Història), Ángeles Caballero (Orientació) i Xavier Agustí (Consergeria).

El passat 25 de juny se celebrà un emotiu acte d’acomiadament de quatre persones que han dedicat molts anys de la seua vida a treballar per a la comunitat educativa del l’IES de Massamagrell. Es tracta d’uns professionals excepcionals, uns veritables pilars del centre que ells han conegut, en alguns casos, des de fa dècades o fins i tot han estat antics alumnes. Després de molts anys de dedicació a la seva tasca docent, els nostres estimats professors, professores, orientadora i conserge es jubilen per encetar una nova etapa en les seues vides.

Aquestes persones han estat una ajuda per a l’alumnat al llarg dels anys, tot transmetent coneixements i valors perdurables. La seva passió per l’ensenyament i la seva dedicació han deixat una empremta important en cada un dels qui han tingut el plaer de ser els seus alumnes.

A més, no podem oblidar-nos de la tasca imprescindible de Xavier Agustí, el nostre conserge, sempre present i disposat a ajudar en tot moment, creant un ambient segur i acollidor per a tots els membres de la comunitat. La seva professionalitat i la seva implicació han estat claus per al bon funcionament de l’institut.

També cal referir-nos de la nostra orientadora, que ha estat una guia i un suport per a tants alumnes en moments difícils, fent-los sentir escoltats i entesos en tot moment. La seva dedicació i empatia han sempre les d’una excel·lent professional.

Ara, en aquesta nova etapa que s’obri per a elles i per a ells, els desitgem el millor. Que gogen de la seua merescuda jubilació, que siguen ara ells alumnes de la vida i que aquesta els brinde noves oportunitats i experiències. Gràcies per tot el que ens heu ensenyat i compartit, us trobarem a faltar. Des del centre, esperem aquest port en el llarg viatge a Ítaca el recordeu amb afecte i estima.

D’esquerra a dreta: Xavier Agustí, Lola Parrilla, Adelina Llorens (subdirectora), Encarna Martí , Josep Alòs i Ángeles Caballero durant l’acte d’acomiadament. En aquest moment se’ls va obsequiar a les persones jubilades amb una orquídia porpra, símbol de respecte i d’admiració.

Innovació, millora i treball per projectes a 2n d’ESO

5 de juliol de 2024

Una de les apostes per la innovació educativa al nostre centre el constitueix el treball per projectes a 2n d’ESO. A l’IES Massamagrell n’oferim des de fa tres cursos.

El fet d’estudiar diverses assignatures en segon d’ESO mitjançant la seua agrupació en projectes amb rotació trimestral constitueix una modalitat educativa que proporciona avantatges i beneficis per l’estudiant. Es tracta d’una metodologia innovadora, que integra coneixements de diferents disciplines de forma dinàmica, amb un aprenentatge significatiu i enriquidor. Els projectes que hi participen són els de Geografia i Història, Educació Plàstica i Visual, Física i Química, Tecnologia, Anglès i Castellà.

Un aspecte molt destacat rau en el fet que permet l’alumnat a desenvolupar habilitats i competències per a ser ciutadans actius dins d’una societat en continu canvi. Destaquen la creativitat, la col·laboració, la comunicació i el pensament crític. Es potencia el treball en equip. Atès que l’alumnat treballa en projectes (siguen interdisciplinaris o no) té la possibilitat d’aplicar coneixements de diverses matèries en situacions reals i posar en pràctica habilitats de resolució de problemes i d’aplicació dels coneixements adquirits, aspecte que resulta fonamental en la vida quotidiana.

D’altra banda, la rotació trimestral dels projectes permet l’alumnat explorar diferents àrees de coneixement, per poder descobrir o reconèixer els seus interessos. Un altre avantatge important és que fomenta el treball en equip i la col·laboració, amb el desenvolupament d’habilitats com la comunicació efectiva, la resolució de conflictes i compartir objectius. Aquest aspecte prepara l’alumnat a treballar de manera col·laborativa en un camp acadèmic o laboral del futur, perquè s’intenta arribar a situacions reals en l’aprenentatge.

També es desenvolupa la capacitat d’integrar coneixements de manera més sòlida, atès que s’aborden els problemes des de diferents disciplines, alhora que assumeixen responsabilitats per gestionar la planificació, l’organització i l’execució de les tasques i a la presa de decisions autònomes.

Part de l’equip docent de Projectes de 2n d’ESO. D’esquerra a dreta, filera superior: Salva Nàcher (Tecnologia), Estefania Tamarit (Anglès), Rodrigo Peris (Geografia i Història), Mati Fenollosa (Tecnologia i Coordinació i Rafa Castro (Castellà). Primera filera: Bibiana Moreno (Física i Química), Amparo Manzaneque (Educació Plàstica), Encarna Martí (Geografia i Història), Alexandre Navarro (Geografia i Història), Noelia Carrión (Física i Química), Manoli Rodríguez (Física i Química) i Carmen Navarro (Educació Plàstica).

Encarna Martí, la merescuda jubilació d’una lluitadora

La nostra companya Encarna Martí, del Departament de Geografia i Història, es jubila enguany després d’una llarga carrera docent. Ella ha estat una de les ànimes i impulsores dels projectes docents a 2n d’ESO des dels seus inicis. Per això, des de la coordinació dels projectes s’ha volgut manifestar l’agraïment per la seua dedicació i implicació en el treball, així com la il·lusió i l’empenta que li ha proporcionat a aquesta iniciativa educativa del nostre centre.

Segona part de les converses entre generacions a Massamagrell

1 de juliol de 2024

Com a continuació de la jornada que va tidnre lloc el pasat 7 de juny, el dia 14 vam gaudir a la Casa de la Cultura del poble de la segona part de les jornades que pretenen potenciar l’ús del diàleg com a eina de convivència. En aquesta edició s’ha focalitzat en les relacions afectives i la diversitat viscudes per les diverses generacions.

L’acte comptà amb les intervencions de Javier Gracia, professor titular de Filosofia a la Universitat de València i d’Alexandre Navarro, professor de Geografia i Història del nostre centre i escriptor. El primer féu un recorregut pels diversos autors que havien tractat el diàleg i les relacions entre les generacions al llarg de la història de la filosofia, tant clàssics com contemporanis. El segon resumí i glossà les intervencions i conclusions a les què s’havien arribat en la sessió anterior per part del públic assistent, tant alumnat del centre com persones majors de la localitat.

Aquesta activitat compta amb la formació de Funderética i amb el suport de l’Ajuntament de Massamagrell i de Caixa Popular. Per part de l’Ajuntament van assistir l’alcaldessa, Pilar Peris i la regidora de Cultura, Anabel Moreno. La sessió es va desenvolupar en un clima de cordialitat, respecte i curiositat mútua per part de tothom. Cal destacar les interessants aportacions de les persones majors i el treball dut a terme per l’alumnat.

L a directora de l’IES Massamagrell, Isabel Tamarit, ha valorat molt positivament l’acte i he fet vots perquè constituesca l’inici d’una sèrie de trobades entre el centre i la societat civil de la localitat per enriquir la convivència ciutadana i formar els i les joves en un clima de diàleg, tolerància i respecte.

Acte en memòria del professor Abraham García Benito

28 de juny de 2024

El passat 12 de febrer morí de forma sobtada als 63 anys el nostre company i amic Abraham García Benito, professor de Geografia i Història. Aquest divendres ha estat celebrat un acte especial per honorar la seua memòria en el marc del final de curs.

Professor de Geografia i Història, arqueòleg, guionista de còmic… Company i amic. Aquest divendres ha estat celebrat al pati del centre un emotiu acte d’acomiadament del nostre company, prematurament desaparegut. Ha comptat amb moments molt emotius. En memòria seua ha estat plantat un cedre del Líban al jardí del centre.

La Directora del centre, Isabel Tamarit, i el Cap del Departament de Geografia i Història, Rodrigo Peris, han recordat la figura del difunt amb afecte i amistat. Pel seu interès, reproduïm el parlament de Rodrigo Peris.

L’acte ha conclòs amb la lectura del poema “Educar es lo mismo”, de Gabriel Celaya i amb la interpretació d’una de les peces musicals favorites d’Abraham García.

Ens hem reunit avui per recordar el nostre company i amic, el professor Abraham Garcia. I ho fem plantant un arbre al pati del centre on ensenyà durant molts anys. Hem triat aquest arbre perquè per a ell, un apassionat de l’arqueologia, hauria significat molt veure aquest arbre associat a la seua persona, a la seua memòria. Es tracta d’un cedre del Líban, un arbre que serà majestuós amb els anys. La seua fusta, perfumada i resistent, s’assembla a la memòria quan volem recordar algú que estimem, que hem estimat.

Abraham li parlava de tu a tu als antics egipcis, als fenicis dels jaciments mediterranis, als hebreus del rei Salomó. La Història Antiga era la seua segona casa, a través de les restes materials de les velles civilitzacions. Amb la fusta d’aquest arbre es construïen els mobles de luxe dels faraons i els fenicis bastien els vaixells que portaren cap a la nostra costa, per exemple, l’alfabet. Abraham era un home de llibres, d’alfabets, de coneixements profunds sobre el món antic. Estaria content de saber que la mateixa fusta que els artesans del rei Salomó van emprar per edificar el famós temple de Jerusalem seria una ofrena perpètua a la seua memòria i a la seua presència entre nosaltres. Una arbre que per a un home aciençat en la literatura, ja hauria descobert en una de les primeres obres narratives, com és l’ Epopeia de Gilgamesh.

El cedre del Líban ha estat sovint pres com a símbol de justícia, de resistència i de perdurabilitat. Tal i com volem que siga recordat el nostre company, un home just, savi i que deixà una empremta important entre l’alumnat al llarg dels anys. La seua marxa, imprevista i tallant, ens deixà a tots sorpresos. res més podem fer ara que honorar-lo amb apreci i respecte, amb la quietud i la perdurabilitat d’aquest arbre, antic i nou alhora, que des d’ara creixerà entre nosaltres.

Per això, recordem el company que fou historiador, arqueòleg, professor i amic. Aquest arbre serà el seu record vivent, a més del que portem cadascú al nostre cor. I l’hem plantat ací que és una zona de pas, perquè la memòria és una aturada en el pas ràpid dels dies, en el camí de cada dia.

Deia Goethe, l’escriptor alemany, que al final sols la poesia era capaç de dir la veritat. Amb aquest poema del poeta basc Gabriel Celaya posarem una cloenda feta de paraules sobre el retrat en la memòria d’Abraham.

Historiador, professor, company, amic… Va per tu.

Educar es lo mismo

que poner un motor a una barca

hay que medir, pesar, equilibrar…

…y poner todo en marcha.

Pero para eso,

uno tiene que llevar en el alma

un poco de marino, un poco de pirata…

un poco de poeta…

y un kilo y medio de paciencia concentrada.

Pero es consolador soñar mientras uno trabaja,

que esa barca, ese niño,

irá muy lejos por el agua.

Soñar que ese navío

llevará nuestra carga de palabras

hacia pueblos distantes, hacia islas lejanas.

Soñar que cuando un día

esté durmiendo nuestra propia barca,

en barcos nuevos seguirá nuestra bandera enarbolada.

Gabriel Celaya

València, aula viva d’història per 2n d’ESO

28 de juny de 202426 de juny de 2024

La Història no sols es troba dins de l’aula. La part més interessant es descobreix en la realitat. I València, amb un nucli antic tan dens en monuments, especialment rellevants en el cas del gòtic, ofereix una aula al viu immillorable perquè l’alumnat puga conèixer els principals monuments d’un període històric d’extraordinari interès.

L’eixida extraescolar ha estat organitzada per professorat que imparteix els Projectes en 2n d’ESo i que compta amb els departaments de Geografia i Història, Castellà, Tecnologia i Educació Plàstica i Visual. Ha tingut lloc en dues edicions, el dia 17 i el 19 de juny. Cada dia assistí una meitat dels grups de 2n d’ESO. El recorregut s’inicià a la porta i torre dels Serrans, com a element simbòlic d’entrada a la ciutat vella. Organitzats per equips, l’alumnat disposava d’un mapa del recorregut amb codis QR per obtindre informació de cada monument. L’activitat consistia en emplenar un qüestionari virtual amb preguntes i activitats interactives sobre els elements patrimonials visitats.

Després de conèixer el principal i més emblemàtic element defensiu de la ciutat, el grup accedí pel carrer de Navellos al palau dels Borja, actual seu de les Corts Valencianes, en la plaça de Sant llorenç i la seua torre inclinada. La família Borja contemplava l’alumnat de Massamagrell des dels sobris i elegants finestrals quadrilòbuls dels palau, on les intrigues de la més il·lustre família valenciana han estat substituïdes pels debats dels representats polítics, previ pas per una fàbrica tèxtil i per seu del Govern de la II República durant la Guerra Civil i per residència ocasional del general Franco. S’ha de reconèixer que es tracta d’un edifici amb una forta càrrega històrica, de principi a fi. Tot seguit, el grup es desplaça fins la plaça de la Mare de Déu, per contemplar especialment la porta dels Apòstols de la seu. Allà han pogut reconèixer les línies de la geometria sagrada que marquen la rosassa, coneguda en l’època com lo salomó– que presideix el conjunt dels apòstols i profetes als peus dels quals es reuneix cada dijous el celebèrrim Tribunal de les Aigües, l’òrgan jurisdiccional en actiu més antic d’Europa.

A continuació ha estat visitat el palau de la Generalitat i els jardins de l’antiga Casa de la Ciutat per després recórrer part del carrer dels Cavallers i desembocar en la plaça de la Companyia, des d’on ha accedit a la Llotja dels Mercaders o de la Seda. Aquest edifici, declarat Patrimoni de la Humanitat, ha estat la cloenda excelsa a aquest viatge en el temps, amb l’esplèndida sala de columnes, el Consolat de Mar i inclús les antigues presons de mercaders.

En definitiva, aquesta experiència no només ha enriquit el coneixement de l’alumnat sobre la història de la ciutat i la seua projecció sobre l’antic regne, sinó que també ha integrat les diferents disciplines de l’ensenyament per projectes d’una manera entretinguda i significativa. València, amb el seu ric patrimoni històric, ha estat l’escenari perfecte per a aquest aprenentatge en viu. Una manera útil i entretinguda de fer realitat, literalment, el que aprenem als llibres o a les pantalles. una jornada, doncs, per a repetir.