Acte en memòria del professor Abraham García Benito

El passat 12 de febrer morí de forma sobtada als 63 anys el nostre company i amic Abraham García Benito, professor de Geografia i Història. Aquest divendres ha estat celebrat un acte especial per honorar la seua memòria en el marc del final de curs.

Professor de Geografia i Història, arqueòleg, guionista de còmic… Company i amic. Aquest divendres ha estat celebrat al pati del centre un emotiu acte d’acomiadament del nostre company, prematurament desaparegut. Ha comptat amb moments molt emotius. En memòria seua ha estat plantat un cedre del Líban al jardí del centre.

La Directora del centre, Isabel Tamarit, i el Cap del Departament de Geografia i Història, Rodrigo Peris, han recordat la figura del difunt amb afecte i amistat. Pel seu interès, reproduïm el parlament de Rodrigo Peris.

L’acte ha conclòs amb la lectura del poema “Educar es lo mismo”, de Gabriel Celaya i amb la interpretació d’una de les peces musicals favorites d’Abraham García.

Ens hem reunit avui per recordar el nostre company i amic, el professor Abraham Garcia. I ho fem plantant un arbre al pati del centre on ensenyà durant molts anys. Hem triat aquest arbre perquè per a ell, un apassionat de l’arqueologia, hauria significat molt veure aquest arbre associat a la seua persona, a la seua memòria. Es tracta d’un cedre del Líban, un arbre que serà majestuós amb els anys. La seua fusta, perfumada i resistent, s’assembla a la memòria quan volem recordar algú que estimem, que hem estimat.

Abraham li parlava de tu a tu als antics egipcis, als fenicis dels jaciments mediterranis, als hebreus del rei Salomó. La Història Antiga era la seua segona casa, a través de les restes materials de les velles civilitzacions. Amb la fusta d’aquest arbre es construïen els mobles de luxe dels faraons i els fenicis bastien els vaixells que portaren cap a la nostra costa, per exemple, l’alfabet. Abraham era un home de llibres, d’alfabets, de coneixements profunds sobre el món antic. Estaria content de saber que la mateixa fusta que els artesans del rei Salomó van emprar per edificar el famós temple de Jerusalem seria una ofrena perpètua a la seua memòria i a la seua presència entre nosaltres. Una arbre que per a un home aciençat en la literatura, ja hauria descobert en una de les primeres obres narratives, com és l’ Epopeia de Gilgamesh.

El cedre del Líban ha estat sovint pres com a símbol de justícia, de resistència i de perdurabilitat. Tal i com volem que siga recordat el nostre company, un home just, savi i que deixà una empremta important entre l’alumnat al llarg dels anys. La seua marxa, imprevista i tallant, ens deixà a tots sorpresos. res més podem fer ara que honorar-lo amb apreci i respecte, amb la quietud i la perdurabilitat d’aquest arbre, antic i nou alhora, que des d’ara creixerà entre nosaltres.

Per això, recordem el company que fou historiador, arqueòleg, professor i amic. Aquest arbre serà el seu record vivent, a més del que portem cadascú al nostre cor. I l’hem plantat ací que és una zona de pas, perquè la memòria és una aturada en el pas ràpid dels dies, en el camí de cada dia.

Deia Goethe, l’escriptor alemany, que al final sols la poesia era capaç de dir la veritat. Amb aquest poema del poeta basc Gabriel Celaya posarem una cloenda feta de paraules sobre el retrat en la memòria d’Abraham.

Historiador, professor, company, amic… Va per tu.

Educar es lo mismo

que poner un motor a una barca

hay que medir, pesar, equilibrar…

y poner todo en marcha.

Pero para eso,

uno tiene que llevar en el alma

un poco de marino, un poco de pirata…

un poco de poeta…

y un kilo y medio de paciencia concentrada.

Pero es consolador soñar mientras uno trabaja,

que esa barca, ese niño,

irá muy lejos por el agua.

Soñar que ese navío

llevará nuestra carga de palabras

hacia pueblos distantes, hacia islas lejanas.

Soñar que cuando un día

esté durmiendo nuestra propia barca,

en barcos nuevos seguirá nuestra bandera enarbolada.

Gabriel Celaya

València, aula viva d’història per 2n d’ESO

La Història no sols es troba dins de l’aula. La part més interessant es descobreix en la realitat. I València, amb un nucli antic tan dens en monuments, especialment rellevants en el cas del gòtic, ofereix una aula al viu immillorable perquè l’alumnat puga conèixer els principals monuments d’un període històric d’extraordinari interès.

L’eixida extraescolar ha estat organitzada per professorat que imparteix els Projectes en 2n d’ESo i que compta amb els departaments de Geografia i Història, Castellà, Tecnologia i Educació Plàstica i Visual. Ha tingut lloc en dues edicions, el dia 17 i el 19 de juny. Cada dia assistí una meitat dels grups de 2n d’ESO. El recorregut s’inicià a la porta i torre dels Serrans, com a element simbòlic d’entrada a la ciutat vella. Organitzats per equips, l’alumnat disposava d’un mapa del recorregut amb codis QR per obtindre informació de cada monument. L’activitat consistia en emplenar un qüestionari virtual amb preguntes i activitats interactives sobre els elements patrimonials visitats.

Després de conèixer el principal i més emblemàtic element defensiu de la ciutat, el grup accedí pel carrer de Navellos al palau dels Borja, actual seu de les Corts Valencianes, en la plaça de Sant llorenç i la seua torre inclinada. La família Borja contemplava l’alumnat de Massamagrell des dels sobris i elegants finestrals quadrilòbuls dels palau, on les intrigues de la més il·lustre família valenciana han estat substituïdes pels debats dels representats polítics, previ pas per una fàbrica tèxtil i per seu del Govern de la II República durant la Guerra Civil i per residència ocasional del general Franco. S’ha de reconèixer que es tracta d’un edifici amb una forta càrrega històrica, de principi a fi. Tot seguit, el grup es desplaça fins la plaça de la Mare de Déu, per contemplar especialment la porta dels Apòstols de la seu. Allà han pogut reconèixer les línies de la geometria sagrada que marquen la rosassa, coneguda en l’època com lo salomó– que presideix el conjunt dels apòstols i profetes als peus dels quals es reuneix cada dijous el celebèrrim Tribunal de les Aigües, l’òrgan jurisdiccional en actiu més antic d’Europa.

A continuació ha estat visitat el palau de la Generalitat i els jardins de l’antiga Casa de la Ciutat per després recórrer part del carrer dels Cavallers i desembocar en la plaça de la Companyia, des d’on ha accedit a la Llotja dels Mercaders o de la Seda. Aquest edifici, declarat Patrimoni de la Humanitat, ha estat la cloenda excelsa a aquest viatge en el temps, amb l’esplèndida sala de columnes, el Consolat de Mar i inclús les antigues presons de mercaders.

En definitiva, aquesta experiència no només ha enriquit el coneixement de l’alumnat sobre la història de la ciutat i la seua projecció sobre l’antic regne, sinó que també ha integrat les diferents disciplines de l’ensenyament per projectes d’una manera entretinguda i significativa. València, amb el seu ric patrimoni històric, ha estat l’escenari perfecte per a aquest aprenentatge en viu. Una manera útil i entretinguda de fer realitat, literalment, el que aprenem als llibres o a les pantalles. una jornada, doncs, per a repetir.