Castellà – IES MASSAMAGRELL

Innovació, millora i treball per projectes a 2n d’ESO

5 de juliol de 2024

Una de les apostes per la innovació educativa al nostre centre el constitueix el treball per projectes a 2n d’ESO. A l’IES Massamagrell n’oferim des de fa tres cursos.

El fet d’estudiar diverses assignatures en segon d’ESO mitjançant la seua agrupació en projectes amb rotació trimestral constitueix una modalitat educativa que proporciona avantatges i beneficis per l’estudiant. Es tracta d’una metodologia innovadora, que integra coneixements de diferents disciplines de forma dinàmica, amb un aprenentatge significatiu i enriquidor. Els projectes que hi participen són els de Geografia i Història, Educació Plàstica i Visual, Física i Química, Tecnologia, Anglès i Castellà.

Un aspecte molt destacat rau en el fet que permet l’alumnat a desenvolupar habilitats i competències per a ser ciutadans actius dins d’una societat en continu canvi. Destaquen la creativitat, la col·laboració, la comunicació i el pensament crític. Es potencia el treball en equip. Atès que l’alumnat treballa en projectes (siguen interdisciplinaris o no) té la possibilitat d’aplicar coneixements de diverses matèries en situacions reals i posar en pràctica habilitats de resolució de problemes i d’aplicació dels coneixements adquirits, aspecte que resulta fonamental en la vida quotidiana.

D’altra banda, la rotació trimestral dels projectes permet l’alumnat explorar diferents àrees de coneixement, per poder descobrir o reconèixer els seus interessos. Un altre avantatge important és que fomenta el treball en equip i la col·laboració, amb el desenvolupament d’habilitats com la comunicació efectiva, la resolució de conflictes i compartir objectius. Aquest aspecte prepara l’alumnat a treballar de manera col·laborativa en un camp acadèmic o laboral del futur, perquè s’intenta arribar a situacions reals en l’aprenentatge.

També es desenvolupa la capacitat d’integrar coneixements de manera més sòlida, atès que s’aborden els problemes des de diferents disciplines, alhora que assumeixen responsabilitats per gestionar la planificació, l’organització i l’execució de les tasques i a la presa de decisions autònomes.

Part de l’equip docent de Projectes de 2n d’ESO. D’esquerra a dreta, filera superior: Salva Nàcher (Tecnologia), Estefania Tamarit (Anglès), Rodrigo Peris (Geografia i Història), Mati Fenollosa (Tecnologia i Coordinació i Rafa Castro (Castellà). Primera filera: Bibiana Moreno (Física i Química), Amparo Manzaneque (Educació Plàstica), Encarna Martí (Geografia i Història), Alexandre Navarro (Geografia i Història), Noelia Carrión (Física i Química), Manoli Rodríguez (Física i Química) i Carmen Navarro (Educació Plàstica).

Encarna Martí, la merescuda jubilació d’una lluitadora

La nostra companya Encarna Martí, del Departament de Geografia i Història, es jubila enguany després d’una llarga carrera docent. Ella ha estat una de les ànimes i impulsores dels projectes docents a 2n d’ESO des dels seus inicis. Per això, des de la coordinació dels projectes s’ha volgut manifestar l’agraïment per la seua dedicació i implicació en el treball, així com la il·lusió i l’empenta que li ha proporcionat a aquesta iniciativa educativa del nostre centre.

València, aula viva d’història per 2n d’ESO

28 de juny de 202426 de juny de 2024

La Història no sols es troba dins de l’aula. La part més interessant es descobreix en la realitat. I València, amb un nucli antic tan dens en monuments, especialment rellevants en el cas del gòtic, ofereix una aula al viu immillorable perquè l’alumnat puga conèixer els principals monuments d’un període històric d’extraordinari interès.

L’eixida extraescolar ha estat organitzada per professorat que imparteix els Projectes en 2n d’ESo i que compta amb els departaments de Geografia i Història, Castellà, Tecnologia i Educació Plàstica i Visual. Ha tingut lloc en dues edicions, el dia 17 i el 19 de juny. Cada dia assistí una meitat dels grups de 2n d’ESO. El recorregut s’inicià a la porta i torre dels Serrans, com a element simbòlic d’entrada a la ciutat vella. Organitzats per equips, l’alumnat disposava d’un mapa del recorregut amb codis QR per obtindre informació de cada monument. L’activitat consistia en emplenar un qüestionari virtual amb preguntes i activitats interactives sobre els elements patrimonials visitats.

Després de conèixer el principal i més emblemàtic element defensiu de la ciutat, el grup accedí pel carrer de Navellos al palau dels Borja, actual seu de les Corts Valencianes, en la plaça de Sant llorenç i la seua torre inclinada. La família Borja contemplava l’alumnat de Massamagrell des dels sobris i elegants finestrals quadrilòbuls dels palau, on les intrigues de la més il·lustre família valenciana han estat substituïdes pels debats dels representats polítics, previ pas per una fàbrica tèxtil i per seu del Govern de la II República durant la Guerra Civil i per residència ocasional del general Franco. S’ha de reconèixer que es tracta d’un edifici amb una forta càrrega històrica, de principi a fi. Tot seguit, el grup es desplaça fins la plaça de la Mare de Déu, per contemplar especialment la porta dels Apòstols de la seu. Allà han pogut reconèixer les línies de la geometria sagrada que marquen la rosassa, coneguda en l’època com lo salomó– que presideix el conjunt dels apòstols i profetes als peus dels quals es reuneix cada dijous el celebèrrim Tribunal de les Aigües, l’òrgan jurisdiccional en actiu més antic d’Europa.

A continuació ha estat visitat el palau de la Generalitat i els jardins de l’antiga Casa de la Ciutat per després recórrer part del carrer dels Cavallers i desembocar en la plaça de la Companyia, des d’on ha accedit a la Llotja dels Mercaders o de la Seda. Aquest edifici, declarat Patrimoni de la Humanitat, ha estat la cloenda excelsa a aquest viatge en el temps, amb l’esplèndida sala de columnes, el Consolat de Mar i inclús les antigues presons de mercaders.

En definitiva, aquesta experiència no només ha enriquit el coneixement de l’alumnat sobre la història de la ciutat i la seua projecció sobre l’antic regne, sinó que també ha integrat les diferents disciplines de l’ensenyament per projectes d’una manera entretinguda i significativa. València, amb el seu ric patrimoni històric, ha estat l’escenari perfecte per a aquest aprenentatge en viu. Una manera útil i entretinguda de fer realitat, literalment, el que aprenem als llibres o a les pantalles. una jornada, doncs, per a repetir.

Alumnat de 4t d’ESO es retroba amb la càpsula del temps de 2020.

19 d'abril de 2024

El 20 d’abril de 2020 l’alumnat de 1r d’ESO del nostre centre posà per escrit les seues primeres experiències a l’IES Massamagrell i una autofotografia. Tot es tancà i segellà en una càpsula del temps que seria oberta quatre anys després. I ara l’alumnat s’ha retrobat amb el seu jo del 2020.

Una càpsula del temps consisteix en seleccionar objectes significatius, escrits o qualsevol element que resulte significatiu d’un moment històric i preservar-lo en un recipient tancat amb el compromís de no obrir-lo fins passat un determinat període de temps. Un exemple el constitueixen les “primeres pedres” que es col·loquen en els fonament d’edificis importants amb monedes i periòdics de l’època, com a record del moment en el qual es començà la construcció.

Al nostre centre no construïm edificis, però sí que col·laborem en la construcció de les personalitats mitjançant l’educació, en el sentit més ampli de la paraula. L’any 2020, un moment que està unit a la terrible experiència de la COVID-19, un grup d’alumnes van començar el seu itinerari acadèmic a l’IES de Massamagrell. El llavors professor de Castellà, Rafa Castro, els va proposar una activitat que consistia en redactar un escrit amb la seua experiència davant aquella situació pandèmica i alhora enregistrar la pròpia imatge: la paraula i la imatge per a deixar testimoni en el temps; quatre anys després, quan finalitzaren l’ESO, la càpsula seria oberta per recuperar aquell instant etern. I el resultat no ha pogut ser més emotiu, amb sorpreses, emocions, complicitats i records, molts records, que s’han recuperat a partir de les paraules i la imatge que han esperat pacientment quatre anys (que és molt de temps per a una persona que en té 16) per tornar a ser llegides i mirades. Ha estat una experiència cordial, entranyable i ha palesat l’evolució personal d’aquell alumnat que arribà al centre enmig la pandèmia i que quatre anys després finalitza l’etapa d’ensenyament obligatori.