Els alumnes del IES Eduardo Primo ja han tornat de la seua mobilitat a Romania. Han sigut 7 dies intensos, on han compartit moltes experiències amb alumnes de 3 països: Turquia, Alemanya i Romania.
Han pogut visitar dos escoles molt diferents: una té només 44 alumnes d’edats entre 3 i 14 anys i és molt bàsica, amb poques facilitats, com seria una escola rural nostra de fa 50 anys; l’altra era un institut més gran (500 alumnes de entre 15 i 18 anys) i amb totes les dotacions modernes. En les dos escoles han estat acompanyats per autoritats locals, l’alcaldessa del municipi en la primera i la inspectora d’educació en la segona, a més dels directors i professors d’ambdues.
També han pogut fer turisme. Han visitat la ciutat medieval de Sibiu amb una guia local, que en anglès els ha explicat la història de la ciutat i dels edificis tant bonics que hi havia. En la ciutat de Deva pujaren en un telecabina a la fortalesa, des de la qual els vistes de la ciutat eren impressionants, i visitaren un castell típic d’aquesta zona de Transsilvània. Per a conèixer com es viu en la zona rural visitaren primer un museu a l’aire lliure on estaven representades tots els tipus de cases de les diferents parts de Romania i després anaren a una casa típica des de la qual pujaren al cim de la muntanya on pastaven les ovelles de la família. La pujada va ser un poc dura, però valgué la pena. Els pastors fan eixe mateix camí tots els dies 3 vegades i carregats d’aigua i menjar. També els ensenyaren una església de fusta i una construcció que estava intacta des de que es va construir fa 150 anys.
La gastronomia local també han pogut tastar-la. Després de la caminada per la muntanya els esperava un guisat típic de corder, amb creïlles, cuinat durant més de 12 hores. També els oferiren unes tortes de formatge dolç, que ells prenen amb mel. I pomes i nous que acabaven de agarrar dels arbres que envoltaven la casa. La beguda més típica és una llimonada suau i dolça, que es pren amb el plat principal. Ja en el poble de Brad tastaren un dolç romanés, Papanaşi, com un bunyol amb nata i melmelada de fruits rojos.
Però segur que del que més se’n recordaran sempre serà de les persones que han conegut i amb les quals han compartit moments inoblidables, com els balls típics de cada país, els dinars i sopars on aprenien paraules en cadascuna de les diferents llengües (en turc i en alemany no ha sigut tan fàcil), el taller de dibuix del què cada alumne ha portat la seua obra a sa casa, o el taller de cuina en el que prepararen uns “pepinillos” que porten a la maleta per a què els tasten les famílies i uns crepes que és menjaren allí mateix. I, sobretot, moltes rialles i noves amistats.
