Admissió curs 2022-23

Ja està publicat el calendari d’amissió per al pròxim curs. Teniu temps per davant, no us preocupeu!

👉 Període d’admissió en ESO i Batxillerat: del 26 de maig al 3 juny.

👉 Període d’admissió en FP: del 19 al 29 de maig.

➡️ Tots els tràmits els podreu realitzar en el web telematricula.es que molt prompte estarà activat.

Taller de formació de persones mediadores

Fomació de persones mediadores

Ahir començà el taller de formació en mediació escolar. Al llarg del mes d’abril alumnat, professorat, mares i, fins i tot,  Pilar Latorre (Jutgessa de Pau d’Alaquàs) treballaran tècniques i recursos per a la resolució de conflictes.Ahir ens va acompanyar com a ponent Lucinda Rius, professora del nostre centre fins al curs passat, coordinadora d’Igualtat i Convivència i pionera de la mediació al Clara Campoamor.

SESSIONS DE FORMACIÓ:

  • Dilluns 28 de març de 15:30 a 17:30h.
  • Dimarts 5 d’abril de 15:30 a 17:30h.
  • Dilluns 11 d’abril de 15:30 a 17:30h.
  • Dimarts 26 d’abril de 15:30 a 17:30h.
  • Dissabte 30 d’abril de 10:00 a 14:00h Jornada de Cloenda.
Fomació de persones mediadores
Fomació de persones mediadores

Fent Memòria

Fent memòria

L’alumnat d’Història d’Espanya de 2n Batx. va entrevistar ahir a Manuel Castro, un veí d’Alaquàs que va formar part dels “xiquets de la guerra” que van ser enviats a l’URSS quan va començar la Guerra Civil espanyola.Amb 94 anys, Manuel ha donat una autèntica classe d’història viva contestant les preguntes d’Alba i Raúl amb precisió sorprenent. En breu us mostrarem els resultats.Aquesta activitat forma part del projecte “Fent memòria” del Departament de Geografia i Història. Mirem cap al futur però sense oblidar el nostre passat més pròxim  per a poder afrontar el reptes del present.

Dia 5: “Þetta reddast”

Hui visitem una escola de primària (Hólabrekkuskóli, als afores de Reyjakavík), que a Islàndia comprén des dels 6 als 16 anys. Una particularitat d’esta escola és que entre els seus 500 alumnes es troben 40 nacionalitats diferents. Esta heterogeneïtat és un repte per a l’escola, però el seu lema és “Þetta reddast”, que significa “tot anirà bé”.  

L’escola es caracteritza per l’amplitut d’espais i l’aprofitament dels corredors com un espai més per a l’aprenentatge, on hem trobat des d’un teatre fins un rocòdrom.

Quant a la metodologia trobem moltes semblances, com el treball per projectes o l’ús de la plataforma “Moodle”, el nostre “Aules”. Tot i això, també hi ha diferències en algunes matèries com l’ús de la ràdio, escenaris televisius i teatre, fusteria, etc. que fomenten la creativitat.

Al sopar, després de la millor sopa de llagosta al port de Reyjakaík, constatem que “Þetta reddast” és real.

Dia 4: Cap al Valhalla

El dia comença amb una xarrada de Árni Sverrir Bjarnason (professor de literatura islandesa) sobre mitologia i literatura islandeses. Esta literatura es caracteritza per la prominència dels espais naturals d’esta illa, i per la presència de nombrosos elements de la mitologia nòrdica.  Fins i tot en l’Edda de Sædmund (una de les obres més antigues de la literatura islandesa), es descriu el Valhalla i el situa en algun lloc dels que hem visitat per la vesprada.

La segona part tenia com a objectiu oferir als docents exemples de contextos de gran valor didàctic per poder planificar la pràctica docent a partir d’allò que hem vist. La primera parada ha estat el parc nacional de Þingvellir on hem estat en una de les falles de la dorsal mesoatlàntica (el lloc de la Terra responsable de la separació entre els continents americà i europeu i africà). A continuació hem visitat la cascada de Gullfoss, i finalment hem presenciat el guèiser Strokkur.

Però amb el fred, la boira i la neu, no sabem si açò pot ser el Valhalla.

Classes de ciència des d’Islàndia: Un instant del cicle de Wilson

Una nombrosíssima quantitat d’abruptes esquerdes contrasten amb les suaus línies del mantell blanc que ha recobert el paisatge per a rebre’ns al parc nacional de Þingvellir. D’un costat la placa eurasiàtica, de l’altre, la placa americana. Si poguérem retrocedir en el temps comprendríem que les distàncies, i les diferències, per molt grans que semblen, són sols una qüestió de temps.

Les dorsals oceàniques es formen als límits entre les plaques tectòniques divergents per l’ascens de material magmàtic i, a mesura que es van separant, el magma de les profunditats de la Terra puja per reomplir el buit (corrents de convecció). És ahí on es crea la nova escorça, en refredar-se el magma ascendent. Esta escorça és molt irregular i dóna lloc a elevacions molt diverses. Pics molt alts i altres zones més baixes. Islàndia es correspon amb una de les zones de major altitut de la dorsal mesoatlàntica. Tant, que ha sortit de l’oceà i ha format una illa.

Per a un professor de biologia i geologia estar en un instant del cicle de Wilson que tantes vegades he explicat és absolutament emocionant.

Classes de ciència des d’Islàndia: Guèiser

Un guèiser és un tipus de font termal que expulsa grans columnes d’aigua bullint amb una gran força. El seu nom procedeix de la paraula islandesa “geyser”, el significat de la qual és “sortidor”, que descriu perfectament la seua activitat. L’aigua que s’expulsa pels guèisers procedeix de pous subterranis, que es calfa per l’activitat volcànica, i la sortida de la columna d’aigua es produeix d’una forma més o menys regular.

Este tipus de columnes d’aigües procedents del subsol, surten per un xicotet forat que apareix al sòl, i poden arribar fins desenes de metres. En el cas del guèiser de Strokkur arriba fins els 25 m i ocorre amb una freqüència d’uns 5 min.

La mitologia clàssica a les Falles de “Valentia”

L’alumnat de llatí de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat d’Humanitats i cultura clàssica de 4t ESO de l’IES Clara Campoamor va aprofitar el passat dia 16 per a vistar els monuments fallers i esbrinar els personatges mitològics que hi apareixien. Alhora van fer una ruta interactiva pel simbolisme mitològic de la ciutat i una visita guiada a l’Almoina, on els van explicar els orígens romans de la ciutat de València.