2021-22

Hui visitem una escola de primària (Hólabrekkuskóli, als afores de Reyjakavík), que a Islàndia comprén des dels 6 als 16 anys. Una particularitat d’esta escola és que entre els seus 500 alumnes es troben 40 nacionalitats diferents. Esta heterogeneïtat és un repte per a l’escola, però el seu lema és “Þetta reddast”, que significa “tot anirà bé”.  

L’escola es caracteritza per l’amplitut d’espais i l’aprofitament dels corredors com un espai més per a l’aprenentatge, on hem trobat des d’un teatre fins un rocòdrom.

Quant a la metodologia trobem moltes semblances, com el treball per projectes o l’ús de la plataforma “Moodle”, el nostre “Aules”. Tot i això, també hi ha diferències en algunes matèries com l’ús de la ràdio, escenaris televisius i teatre, fusteria, etc. que fomenten la creativitat.

Al sopar, després de la millor sopa de llagosta al port de Reyjakaík, constatem que “Þetta reddast” és real.

El dia comença amb una xarrada de Árni Sverrir Bjarnason (professor de literatura islandesa) sobre mitologia i literatura islandeses. Esta literatura es caracteritza per la prominència dels espais naturals d’esta illa, i per la presència de nombrosos elements de la mitologia nòrdica.  Fins i tot en l’Edda de Sædmund (una de les obres més antigues de la literatura islandesa), es descriu el Valhalla i el situa en algun lloc dels que hem visitat per la vesprada.

La segona part tenia com a objectiu oferir als docents exemples de contextos de gran valor didàctic per poder planificar la pràctica docent a partir d’allò que hem vist. La primera parada ha estat el parc nacional de Þingvellir on hem estat en una de les falles de la dorsal mesoatlàntica (el lloc de la Terra responsable de la separació entre els continents americà i europeu i africà). A continuació hem visitat la cascada de Gullfoss, i finalment hem presenciat el guèiser Strokkur.

Però amb el fred, la boira i la neu, no sabem si açò pot ser el Valhalla.