Fora de l’aula i al marge dels llibres també aprenem història. Si ens parem a escoltar amb deteniment, les pedres ens parlen.
Les cases de dos claus ens expliquen les dures condicions de vida del proletariat alcoià de finals del XIX. Al Carrer Nofre Jordà podem sentir les assembles on milers de treballadores i treballadors, convocats per l’Associació Internacional, organitzaren l’alçament obrer mes important del segle.
A la Plaça imaginem a Pelletes al balcó donant l’ordre de disparar contra els manifestants, des d’aquell campanar que ja no hi és. I a la Plaça de Dins encara olorem el petroli amb que van botar foc a les cases dels senyorets per a que Albors rendira l’Ajuntament. Per després seguir el calvari, nugats de peus i mans, dels empresonats des del Mercat de Sant Mateu fins al castell de Santa Barbera a Alacant.
Tot i els 150 anys que ens separen d’aquells fets. L’alumnat de 4t de l’ESO de l’IES Andreu Sempere d’Alcoi ho ha viscut com si fos avui mateix.