Pràcticament dos maratons de rialles a través de costeres, llambordes i ponts; com si fórem a casa nostra, però pels carrers de Lisboa, Sintra i Cascais. Desenes de quilòmetres a peu, i milers en tot tipus de transport: en autobús, ben d’hora, pràcticament des de la festa de graduació, cap a l’avió. En tren, a través dels paisatges atlàntics de l’extrem occidental euroasiàtic. En tramvia, pels set (o huit) tossals que conformen la capital lusitana. En bicicleta, en patinet, en ascensor urbà, en ferrocarrils cremallera o en tuk tuk… qualsevol mitjà que ens portara a conèixer nous carrers i noves gents.
Perquè de Portugal ens han impressionat els seus tangibles. Des de les eclèctiques torres del Palácio Nacional da Penafins al diví infern dantesc a la Quinta da Regaleira.De la burgesa Praça do Comércio fins als populosos barris d’Alfama i Chiado.La Baixa de Lisboa i el Bairro Alto. Les infinites vistes des del Castelo de São Jorge, que abans era dos Mouros; des del Miradouro de Santa Luzia; des del Santuário de Cristo Rei i des de l’Elevador de Santa Justa, obra de Raoul Mesnier, deixeble d’Eiffel. Amb el Tejo omnipresent des de la Torre de Belém, el Mosteiro dos Jerónimos i el Monumento aos Descobrimentos, fins a pràcticament el Cabo da Roca, passant per la Boca do Inferno a Cascais i l’Estoril dels Borbons. El cafè A Brasileira de Pessoa; l’inexistent sostre del Convento do Carmo; la Livraria Bertrand, la més antiga del món, i la més moderna o Ler Devagar, al centre d’art LX Factory.
Però ens quedem, especialment, amb els seus intangibles. En primer lloc, amb els aromes de la ciutat. Amb el perfum d’aquells clavells que fa cinquanta anys protagonitzaren una preciosa revolució que ja volguérem a la nostra història. Amb l’olor penetrant de sardina. Amb aquest particular água do banho que t’assalta en qualsevol racó. I la inconfusible fragància mariana.
També amb el gran ventall de colors de mig món, d’una capital que és la síntesi de cinc segles i quatre continents. Un arc policromat banyat per un sol intens, que les nostres alumnes van voler emportar-se a casa gravat a la pell. Amb els sabors dels pastissos de nata de Belém i del bacalhau a bras.
I amb els sorolls. Aquell llunyà del 1755, provocat per un terratrèmol deu sobre deu a l’escala de Richter. Els eterns sons melancòlics del fado o, també, aquells sons menys profunds i mundans, com ara l’aldarull de la festa lisboeta, els plors d’alegria, els badalls de son i els crits pels gols de a seleção davant la roja.
El viatge de 2n de Batxillerat de l’IES Andreu Sempere d’Alcoi de 2025 quedarà, marcat per sempre, a la memòria de totes nosaltres. De Mar, Rodri, Liberto, Mariola, Raquel, Candela, Marina, Sandra, Marc, Alex, Júlia, Laura, Iris, Sergio, Edu, Alexandra, Teba, Natalia, Milén, Nura, Arianna, Leyre, Natxo, Dario, Emma, Inés, Arnau, Nazaret, Marlon, Maria al quadrat i Sara o Sarah a la cinquena potència.
Ha estat un plaer acompanyar-vos en aquest viatge,
Kiko, Andrea i Diego