Biografia
Josep Melcior Gomis Colomer és un dels compositors espanyols més importants i internacionals de la primera meitat del segle XIX. Va ser un dels artistes romàntics espanyols liberals que van haver de fugir d’Espanya per problemes polítics amb el regnat absolutista de Ferran VII. Sens dubte la seua popularitat ve donada per ser l’autor de l’Himne de Riego, que adoptaria la república espanyola com a himne nacional, però posteriorment, en la seua vida d’exili a Londres i París, la seua producció va ser principalment operística. Destaquen entre les seues obres les òperes Le diable a Seville i Le Revenant.
Va nàixer a Ontinyent el 6 de gener de 1791. Als nou anys va ser admès com infantillo de cor en la Catedral de València, estudiant amb el mestre de capella José Pons.
A la mort d’aquest en 1818, Gomis marxa a Madrid com a director de la banda de música del regiment d’artilleria. Ja en la capital, en 1820 composa diversos himnes patriòtics donant suport al nou moviment liberal del General Riego, com la marxa dels diputats “Cançó patriòtica composta en celebritat de la marxa dels diputats a les Corts”. El 22 de juny de 1821 la cantant Loreto García estrena el seu melodrama “Sensibilitat i prudència” i a l’any següent és nomenat director de la banda de la Milícia Nacional.
En 1823, amb l’arribada al poder de l’absolutista Ferran VII, Gomis s’exilia a França instal·lant-se a París. Allí coneix a altres músics espanyols, com Santiago de Masarnau amb qui faria una gran amistat. Comença a fer classes de solfeig i cant per a sobreviure i entra en contacte amb el compositor italià G. Rossini.
Al gener de 1826 publica en francès, espanyol i italià el seu Méthode de solfège et de chant, mètode que es reeditaria en 1875 i 1886, i que va suposar tota una revolució pedagògica al seu moment perquè proposava l’ensenyament del cant i del solfeig amb una perspectiva innovadora.
Poc després de la publicació del seu Mètode Gomis marxa a Londres. En la capital anglesa contacta amb un altre músic exiliat i ben establert com a professor de cant de la Royal Academy of Music, M. Rodríguez de Ledesma. Per les cartes a Masarnau sabem que li costa treball obrir-se camí en aquesta ciutat. Allí publica algunes cançons espanyoles, i estrena la cantata L’hivern el 23 d’abril de 1827 en el 5é concert de la temporada que organitzava la Philarmonic Society.
A l’agost de1829 torna a París, on inicia la seua marxa teatral composant la música incidental per al drama Aben Humeya, estrenat amb gran èxit al juliol de 1830.
Per fi, al gener de 1831, aconsegueix estrenar en la Opéra-Comique, l’òpera Le diable à Séville. Dedicada al seu amic Rossini, tracta un tema puntual de la història espanyola que havia succeït pocs anys abans de la seua composició: l’alçament militar del general Riego en Cabezas de San Juan contra l’absolutisme monàrquic de Ferran VII. El llibret no va agradar perquè tractava als frares i monjos de manera irreverent, però la música va sorprendre per la seua originalitat rítmica i melòdica d’arrel espanyola. Dos testimonis excepcionals, que van estar en l’estrena, Meyerbeer i Berlioz, ens han deixat testimoniatge destacant el talent original del compositor ontinyentí. Le diable à Séville es va representar en el Teatre Ventadour al llarg de diversos mesos, aconseguint alguns números la popularitat i l’honor que es feren arranjaments i variacions per a piano que es van publicar impresos i es van tocar en els salons parisencs. Anys més tard, en 1854, ja mort Gomis, es va interpretar aquesta òpera en el Liceu de Barcelona en el que suposa la primera vegada que una òpera de Gomis és representada a Espanya. Recentment va ser interpretada en versió de concert a l’octubre de 2012 en el Palau de la Música de València.
En 1833 composa Gomis la seua òpera Le Revenant, i és estrenada el 31 de desembre en la Opéra-Comique, on obté un gran èxit. Aquesta òpera va ser representada a l’abril de l’any 2000 en el Teatre de la Zarzuela de Madrid.
El 16 de juny de 1835 estrena també en la Opéra-Cómique Le Portefaix, òpera en tres actes sobre un llibret de E. Scribe que es desenvolupa a Granada. Quan l’obra s’estrena succeeix com amb Le diable à Séville, tots lloen la música però no tant el llibret.
D’altra banda, a l’abril de 1836, el rei Lluís-Felipe el nomena Cavaller de la Legió d’Honor, en reconeixement al seu mèrit artístic.
Però la mala sort, una vegada més, se li creua en el seu camí. La salut de Gomis s’havia anat empitjorant els darrers anys. Malgrat tot, al maig de 1836 aconsegueix encara estrenar en la Opéra-Cómique una última òpera en un sol acte, Rock le Barbu, que composa en tres setmanes. El 14 de maig, un dia després de l’estrena, escriu a Masarnau: “En fi, ahir divendres 13 es va donar la primera representació i vaig tindre un gran èxit… La música, que jo he fet en menys d’un mes, ha tingut molt, molt d’èxit, segons m’han dit tots els que han vingut després de la representació a ma casa, perquè jo encara estic molt feble. L’òpera es diu Rock le Barbu. Adéu, no puc més.”
Poc després, el 27 de juliol de 1836, moria Gomis amb 44 anys. Va ser enterrat en el cementeri de Montmartre i, davant la seua tomba, el seu amic H. Berlioz va pronunciar unes paraules. Poc després publicaria un article que acabava així: “No obstant això (Gomis) ha fet prou perquè la seua pàtria s’enorgullisca d’haver-li donat l’ésser i s’afligisca per no haver sabut endevinar el mèrit de tal fill. Si alguna cosa pot mitigar el dolor d’Espanya en assabentar-se de la mort de Gomis, són les llàgrimes sinceres que sobre la seua tomba han vessat els seus amics de França, i l’homenatge rendit a la seua memòria els artistes de totes les escoles.”
________________________
L’Ajuntament d’Ontinyent va subvencionar durant l’any 2016 al Conservatori Professional de Música d’Ontinyent per un import de 718,29 € per l’adquisició de partitures del compositor ontinyentí Josep Melcior Gomis, dins de la commemoració del 225 aniversari del seu naixement, que ha contribuït a donar a conéixer la seua obra, la qual cosa agraïm públicament.
Una mostra d’aquesta tasca de divulgació de la seua obra es pot veure en els següents vídeos.
Cor de la llibertat de “LI DIABLE A SEVILLE” de J. MELCIOR GOMIS
Teatre Echegaray d’Ontinyent el 15 de Juny de 2016. Alumnat del CPM Ontinyent.