Mar Juan Juan
El dia 11 d’octubre l’alumnat de 1r ESO i 2n de TAPSD vam anar a la granja de L’Ombria situada en el terme de Vallada; és una granja construïda tota per africans. És prou complicat per a ells deixar el seu país i vindre a un altre en el que algunes persones no els volen; a més es troben altres dificultats com haver d’aprendre una nova llengua.
Durant la visita vam portar a terme diferents tallers. El primer va ser un recorregut per tota la granja per mostrar-nos el terreny, les cases on vivien, els animals, l’horta, tot o quasi tot construït a mà. També ens van contar que per a menjar-se els animals realitzen un ritual en el que diuen unes paraules a l’animal i li fan un tall per a que es muiga perdent sang de manera que l’animal patix menys que els d’altres granges on estan a muntons.
En el segon taller vam parlar sobre com venien eixes persones a Espanya i la veritat és horrorós. Primer creuen el desert en un cotxe sense sostre i després van en un zodiac travessant el mar per arribar a Espanya; eixe mitjà de transport és molt perillós perquè és una barqueta unflable en la qual quasi no caben i alguns van en una cama dins i l’altra fora. Després de l’explicació van fer un joc sobre els països d’on són originaris. El joc que vam fer era per a veure la població i la riquesa de cada continent, i com és lògic, Àfrica tenia molta població per a la riquesa que té, i en Europa i Nord Amèrica, hi ha molta riquesa per a la població que té; és mol trist que una persona que té una família haja d’arriscar la seva vida per a aconseguir-ne una millor.
En el tercer taller vam conèixer a alguns dels hòmens que hi viuen allí; en aquesta granja sols viuen hòmens, no volen arriscar-se a perdre a les seues dones, filles, fills, pares, mares, etc. en el trajecte perquè és tan perillós que molta gent no arriba. Els africans contaven que els costava molt aconseguir els papers per a posar-se a treballar i o tindre casa; han d’esperar dos anys per a tindre’ls, perquè són al ser de fora han de fer molts tràmits; també explicaven que alguns havien de fer treballs il·legals per a tindre diners i enviar-los a la seva família. Tots allí tenen un mòbil, però el gasten per a veure a la seva família; hi ha gent que està en Espanya almenys 16 anys sense poder abraçar la dona o els fills. A canvi de que els deixen viure allí, ells ajuden en l’horta. trauen els animals a pastar i realitzen les tasques necessàries per contribuir en la granja. Hi ha vegades que el supermercat Consum els dona els aliments que van a caducar en poc de temps, i això els ajuda molt. També reben donacions de la gent com roba, sabates, menjar, caixes de cartró i diners. L’alumnat que vam anar també va fer una donació a canvi dels tallers i la visita.
La conclusió que vam traure és queno és just haver de fer un viatge tan perillós per a tenir una vida millor, i encara menys deixar a les persones que vols arrere per aconseguir diners per tenir una vida més digna.