jv_micoperpina

Nou projecte educatiu: Guardabosc

per

L’IES Porçons formarà part d”un nou projecte educatiu i reforçarà el treball en els ODS i l’Agenda 2030.


El programa ‘Guardabosc’ vol impulsar el treball en els centres educatius amb programes mediambientals que desenvolupen de manera creativa la innovació pedagògica a través del contacte amb la natura. Es pretén impulsar, així, una actitud proactiva entre l’alumnat de respecte i cura cap a la natura, incidint en els recursos i serveis que aporten els boscos per al desenvolupament de la vida del nostre planeta; al mateix temps que es fomenta entre l’alumnat la companyonia, l’empatia i el treball en equip.


L’objectiu és generar en els centres educatius entorns de treball col·laboratius que unisquen l’educació i el medi ambient, amb la finalitat de dotar l’alumnat de coneixements i capacitats per a comprendre el seu entorn natural més pròxim i que coneguen la riquesa i diversitat que ofereixen els espais naturals.

La ​història​ de la Unió Europea.​ Del carbó i l’acer a una moneda comuna, l’EURO [1935-1955]

per

Després de la Segona Guerra Mundial​ (1939-1945), Europa estava en ruïnes. La guerra va destruir ciutats, carreteres i gran part de la indústria del continent; l’economia d’Europa estava en ruïnes. La guerra també va ser devastadora a nivell humà: 55 milions de persones van perdre la vida a tot el món, 35 milions de persones van resultar ferides i 190 milions de persones van fugir de les seues llars. El clam per la pau era més fort que mai.​

El 9 de maig de 1950, el ministre francès d’Afers Estrangers, Robert Schuman, va celebrar una conferència de premsa. Va demanar a altres països europeus que es posaren en comú els recursos del carbó i de l’acer. Ja que el carbó i l’acer eren components necessaris per a la producció d’armes, esperava que aquesta cooperació impossibilitara una futura guerra. A més, el carbó i l’acer també eren molt importants per a reconstruir el continent després de la guerra. ​

França, Alemanya (Occidental), Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg van reaccionar positivament a la declaració de Robert Schuman. Aquests sis països van firmar el Tractat de París l’any 1951. La Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA) va entrar en vigor l’any 1952. Uns anys més tard, els sis primers països volien una integració econòmica encara més forta; per a la qual cosa van signar dos nous Tractats l’any 1957: el Tractat CEE i el Tractat Euratom, també coneguts com a Tractats de Roma.​ Així les coses, els països van acordar fusionar gradualment les seues economies separades en un mercat comú, començant per una unió duanera. Aquest Tractat CEE (Comunitat Econòmica Europea) va marcar l’inici de la cooperació en matèria d’agricultura, pesca, política portuària i política de transport. Mentre que el tractat Euratom possibilitava una cooperació en matèria d’energia nuclear i tenia com objectiu la investigació conjunta de possibles aplicacions civils de l’energia nuclear. ​Aquests Tractats de Roma van entrar en vigor l’any 1958.​

La ciutadania de les Comunitats Europees va escollir directament els seus representants al Parlament Europeu per primera vegada el juny de 1979. En aquella època hi havia nou països, que van triar 410 diputats al Parlament per al període 1979-1984.​

Trenta anys després que els països decidiren establir un mercat comú (els Tractats de Roma, 1958), aquest seguia sense entrar en vigor. Amb l’Acta Única Europea, els estats membres van decidir que s’havien d’eliminar tots els obstacles al comerç i a la lliure circulació (es va signar l’any 1986 i va entrar en vigor l’any 1987). 

El Tractat de Maastricht va marcar l’inici real de la cooperació a nivell polític, juntament amb la integració econòmica existent. Se li va donar un nom nou a les antigues Comunitats Europees: la Unió Europea. La «nova» Unió Europea constava de tres pilars principals: ​1. Integració econòmica: els estats membres van decidir reforçar la integració econòmica i establir una moneda europea comuna: l’euro; 2. Cooperació en matèria de política exterior i de seguretat; 3. Cooperació en matèria d’afers d’interiors i justícia.​  Aquest Tractat es va firmar l’any 1992 i va entrar en vigor el 1993.​

L’1 de gener de 1993, les fronteres interiors dels estats membres de la Unió «van desaparéixer». Va entrar en vigor el mercat únic, que garanteix la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals.​ A partir d’aquest moment es van signar uns tractats amb un relleu especial:

  • 1997: TRACTAT D’AMSTERDAM​. Amb la perspectiva de l’ampliació de la Unió Europea cap a l’est d’Europa, la UE necessitava estar preparada per a un augment significatiu del nombre d’estats membres. Calia especialment dur a terme una reforma del procés decisori: menys decisions per unanimitat i més per majoria de vots. El primer intent de modificació va ser el Tractat d’Amsterdam (signat l’any 1997, en vigor el 1999). No obstant, el Tractat no va estar a l’alçada de l’expectativa.​
  • 2001: TRACTAT DE NIÇA​. A mesura que s’acostava la data de l’adhesió dels nous països, es va fer un segon intent de reforma de la Unió Europea amb el Tractat de Niça (signat l’any 2001, en vigor fins el 2003). Tampoc van aconseguir facilitar la presa de decisions.
  • ​ 2002: INTRODUCCIÓ DE L’EURO​. L’euro es va introduir al sistema bancari l’any 1999. No obstant, no es van començar a fer servir monedes i bitllets d’euro fins l’1 de gener de 2002.
  • 2004-2005: LA CONSTITUCIÓ EUROPEA​. Una de les ambicions de la UE ha estat la constitució europea​. Després dels dos intents fallits de reformar la Unió, el juny de 2004 es va fer un tercer intent amb la Constitució Europea. Degut a la importància de la Constitució Europea i també al fet que s’utilitzava la paraula «constitució», alguns països van decidir organitzar un referèndum. La població de França i dels Països Baixos va votar en contra d’aquesta nova «Constitució per a Europa»; i atenent que cada nou Tractat de la UE ha de ser aprovat per tots els estats membres, els plans per aprovar una «constitució» van ser ràpidament abandonats.​
  • 2007: EL TRACTAT DE LISBOA va canviar amb èxit la manera de funcionar de les institucions de la UE. Així prendre decisions a escala europea es va fer més fàcil. Les noves normatives van entrar en vigor el desembre de 2009 i encara determinen la manera en què funciona la UE.​

Tota aquesta trajectòria de fets des dels seus inicis va fer que en l’any 2012, la UE guanyara el premi Nobel de la Pau​. Un premi que es va concedir com a reconeixement pels seus esforços a favor de la pau, la democràcia i els drets humans.​

Amb tot i això, no tot han estat bones notícies per a la història de la UE. El 23 de juny del 2016, a la majoria de la ciutadania del Regne Unit se li va plantejar la pregunta següent: «Ha de romandre el Regne Unit com a membre de la Unió Europea o ha d’abandonar la Unió Europea?». Un 51,9% va votar a favor d’abandonar-la i un 48,1% va vota a favor de seguir, cosa que va donar lloc a les negociacions per abandonar la Unió Europea i va fer que es convertira en el primer país a abandonar-la.​ Amb la qual cosa el Regne Unit va abandonar oficialment la Unió Europea el dia 31 de gener del 2020, després de tres anys de negociacions.​

Recordant les víctimes de la violència de gènere

per

Aquest dilluns hem recordat a l’IES Porçons les víctimes de la violència de gènere. Una de les activitats ha consistit en la creació d’un mapa per a visibilitzar totes les víctimes de l’últim any a Espanya, acompanyat de cartolines amb el nom de les dones i les circumstàncies en què es va produir el seu assassinat. Una manera molt gràfica de fer-les un homenatge. Desitgem que el curs que ve no siga necessari tornar a fer aquest mapa.


Comissió d’igualtat i convivència.

Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

per

Des de l’IES Porçons, i des de la nostra Escola Ambaixadora del Parlament Europeu, ens volem sumar a la celebració del dia 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, afirmem ben alt i clar que la lluita contra les violències masclistes és una lluita col·lectiva que necessita de tota la societat. Perquè les violències masclistes no són un fet aïllat ni privat. Perquè les violències masclistes són el principal problema de seguretat pública que té el país. Perquè no són un problema de les dones. Són un problema de tota la societat.

En les darreres dècades hem viscut al nostre país un canvi profund en el rebuig social a aquesta violència estructural contra les dones. Per arribar fins ací ha calgut posar nom a les diferents formes que adopta i assenyalar tots els àmbits en què es produeix. També ha estat fonamental que tant les dones com els homes aprenguérem a identificar els fets que constitueixen violència masclista i, de manera cabdal, a responsabilitzar els agressors en lloc de culpabilitzar les dones que la pateixen per allò que han fet o no han fet.

Aquest canvi no s’ha produït perquè sí. Ha sigut fruit d’una intensa lluita feminista que ve de lluny, en l’àmbit social i comunitari, en l’àmbit de l’ensenyament, en l’àmbit laboral, en l’àmbit cultural o en l’àmbit esportiu, i que també ha guanyat un espai central a les institucions polítiques i les administracions públiques. S’hi destinen més recursos que mai per als serveis especialitzats d’atenció i recuperació de les dones i de les seves filles i fills. Per això és inevitable que se’ns esgoten les paraules de condemna i que ens preguntem amb dolor: «per què no s’aturen les violències contra les dones?», «per què no s’acaben els feminicidis?», o «per què no deixen d’augmentar les denúncies?».

Prenguem consciència que amb l’augment del rebuig social i la fermesa de la resposta no n’hi ha prou. No afrontem un esprint sinó una carrera de fons. Tenim encara molt normalitzades actituds i comportaments masclistes de menyspreu, ridiculització, control o dominació sobre les dones i els seus cossos. I massa sovint encara costa desprendre’s dels estereotips sobre les víctimes i sobre els agressors, dels dubtes sobre la intenció de la víctima o supervivent que denuncia la situació de violència i de la complicitat o camaraderia amb l’agressor.

Aquest estiu tothom ha pogut veure com un fet ocorregut davant les càmeres i difós arreu del món no era suficient per obtenir en un primer moment una reparació àgil a la violència viscuda. Tothom ha pogut veure igualment que, perquè això passés, ha estat necessari tot un clam social d’indignació davant la manca de diligència de qui tenia la responsabilitat d’actuar, d’aquells que van aplaudir unes excuses injustificables, dels que van pressionar o qüestionar la reacció de la víctima i dels que varen ser tous en els seus comunicats o van callar massa dies. Tothom ha pogut veure igualment que, amb el clam “#S’haAcabat”, les jugadores de futbol no denunciaven només aquests fets, sinó que posaven el focus en un conjunt de desigualtats que cal adreçar per garantir la no-repetició i per fer efectiva la igualtat.

Aquest és el pas que necessitem fer totes i tots cada dia per acabar amb les violències masclistes. El silenci i la inacció no són respostes neutrals, sinó que donen suport a l’agressor, a la impunitat i a la reproducció de les violències. Cal trencar tots els silencis i tenir un paper proactiu en la prevenció i la detecció. Totes i tots som observadores i observadors d’unes violències que pateixen moltes dones del nostre entorn (familiar, d’amistats, laboral, educatiu, grups de xarxes socials, espais d’oci, al transport públic o al carrer) per part d’homes del nostre mateix entorn.

Totes i tots podem evitar que es produesca la violència intervenint i denunciant comportaments agressius, discriminacions i desigualtats. Podem contribuir a establir estàndards sobre què és acceptable i què no ho és en el nostre entorn, podem ajudar a reconèixer comentaris o comportaments intolerables, incloent-hi aquells discursos negacionistes de les violències masclistes, i empènyer així a superar les normes culturals patriarcals de la nostra societat. Podem cridar l’atenció sobre la situació de violència perquè s’ature i exigir al nostre centre de treball, associació o espai d’oci que aplique adequadament el protocol que està obligat a tenir.

Així mateix, totes i tots tenim també un paper cabdal en la resposta immediata després de la violència. Com a amiga o amic, familiar, company o companya de feina, veí o veïna, podem ajudar a qui ho està patint a identificar els indicis de la violència patida o dels factors de risc per la seua vida. És especialment important donar-li suport emocional, ajudar-la a superar la por, l’aïllament, la vergonya o el sentiment de culpabilitat que pot provocar la violència viscuda, assegurant-li queno és culpa seua i que som al seu costat; i que la podem acompanyar perquè denuncie.

Però, per erradicar les violències masclistes, és imprescindible la implicació de tothom. Cadascú i cadascuna de nosaltres podem ser agents de canvi. Aixequem totes les catifes, trenquem tots els silencis i tinguem totes les alertes activades per prevenir, detectar i reparar les violències contra les dones. Prenguem partit per aturar d’una vegada per totes la principal vulneració dels drets humans de les dones i per acabar amb el seu últim responsable: el patriarcat i la ideologia masclista que el sustenta.

Podeu escoltar i visualitzar la lectura del manifest en el següent enllaç: https://drive.google.com/file/d/1-BsMBiQr_mOKxnDAHWzrLdAxlA3-iZ-Q/view?usp=sharing

Som una EPAS

per

Amb l’objectiu de difondre entre la comunitat educativa del nostre institut la importància i el significat de ser una EPAS hem realitzat aquesta campanya de difusió perquè tothom en tinga coneixement. A més de fer una captació d’alumnat ambaixador júnior.

Què significa ser una escola EPAS?

L’EPAS (European Parliament Ambassador School) és un programa educatiu del Parlament Europeu destinat a instituts i centres de formació professional. El seu objectiu és educar el nostre alumnat sobre la Unió Europea, els seus valors i les seues funcions; a més de fomentar la ciutadania activa entre l’estudiant. Així les escoles que en formem part ens comprometem a establir un punt d’informació (INFOPOINT) sobre la UE; organitzar activitats relacionades amb Europa i el Parlament Europeu; i nomenar els ambaixadors júnior (alumnat) i sènior (professorat) per a realitzar les activitats i coordinar el treball; un treball que ens  permetrà rebre el títol d’«Escola Ambaixadora del Parlament Europeu».

Cal tenir present que el programa té una durada de 3 anys i, a poc a poc,  anirem avançant en el coneixement de la UNIÓ EUROPEA. A Espanya hi ha 116 centres inscrits en el programa EPAS (59 són nous aquest any). I en les terres valencianes hi ha deu centres EPAS, quatre d’ells de 1r any. A València hi ha dos centres EPAS (i L’IES PORÇONS n’és un), un a Castelló i un a Alacant.

S’ha de tenir en compte la importància del programa EPAS atés que fomenta la participació cívica i democràtica entre el nostre alumnat; a més de fer-ne partícips la resta de la comunitat educativa, sobretot els familiars. Així com promoure el coneixement i la comprensió sobre la Unió Europea què enforteix els llaços i la identitat europea entre la joventut.

Per assolir aquests objectius haurem de preparar i difondre tota una sèrie de material amb el nostre alumnat ambaixador de 4t de l’ESO. Un material que presentarà mapes, fites de la història de la UE, presentacions de les institucions de la UE, dies relacionats amb els ODS i la UE, per a la qual cosa podreu apropar-vos al nostre InfoPoint i anar llegint i aprenent sobre la UE. A més de fer-nos ressò en aquest web.

Segur que en vols aprendre i prendre partit. Et sorprendrà tot el que la UE fa per nosaltres.

En aquest procés s’haurà d’escollir els nostres ambaixadors juniors que són els encarregats de fer-ne la promoció a partir de la difusió de la importància dels valors de la Unió Europea i el                                                                                                      Parlament Europeu, tant entre l’altre alumnat i entre les famílies. També seran els encarregats de l’organització d’esdeveniments, participant de manera activa en l’organització i la realització d’esdeveniments, debats i d’altres activitats relacionades amb la UE en l’institut. Una altra de les tasques que hauran de fer els nostre júniors és el manteniment del punt d’Informació, col·laborant en la creació i manteniment del punt d’informació sobre la UE en l’escola, on s’ofereixen materials i es resolen dubtes sobre la Unió Europea. Així mateix, seran els encarregats de la representació de l’institut en esdeveniments relacionats amb el programa EPAS i poden tenir l’oportunitat d’interactuar amb d’altres ambaixadors junior d’altres centres.

Per a fer aquestes tasques, els nostre alumnat júnior comptarà amb el recolzament dels ambaixadors sèniors, format pel professorat. Ells en són els líders del programa en l’institut, són els encarregats d’implementar el programa EPAS en l’institut i actuen com enllaç entre el Parlament Europeu i les seues institucions i el centre. Per a això han hagut de rebre una formació específica del Parlament Europeu per a estar al dia sobre els temes europeus i transmtre’ls adequadament. Quan a l’organització  són els que planifiquen i coordinen activitats relacionades amb la UE en l’institut, assegurant-se que es compleixen els requisits del programa. I per a tot això comptem amb la mentoria, la MEPA (Mentoring European Parliament Ambassador School), que són les escoles que ja han superat l’estadi d’EPAS i que guien i assessoren les Escoles Ambaixadores, en el nostre cas és l’IES Bellaguarda d’Altea, a qual li donem les gràcies pel seu assessorament i recolzament. Podeu trobar més informació en el següent enllaç: https://drive.google.com/file/d/1w32X8gXJ-KYjtMdiUI-edGXZ53rNrOiN/view?usp=sharing

Un gran il·lustrador i dissenyador per al nostre projecte d’Escola Ambaixadora

per

Tot i haver un logotip propi de les EPAS, l’IES Porçons, compta amb una imatge pròpia per a visualitzar les seues accions i la seua vinculació al projecte. I aquesta imatge ha estat obra del xativí Xavi Sellés qui ens ha fet el disseny de la nostre imatge corporativa com a Escola Ambaixadora del Parlament Europeu (EPAS). Sellés ens ha dissenyat el logotip, el cartell d’Escola Ambaixadora, el nostre Infopoint, i les diferents estreles europees.

Sellés porta més de vint anys en això de la imatge, el disseny i la creativitat. I des d’uns quants anys ho fa des de Barcelona.

Ha treballat per a grans marques i també xicotetes. Institucions públiques i empreses privades de tota mena: des d’un teatre o una companyia de dansa a una empresa de tecnologia. Entre les seues feines ha fet logotips, disseny editorial, visual marxandatge, escenografia… I també ha dibuixat molt, però molt.

A més a més, ha creat els aparadors d’algunes de les millors botigues de l’Estat, des de la seua Xàtiva natal, passant per València, Madrid, Milà, Nova York… fins a arribar a Barcelona; on viu actualment. Tota una sort haver pogut comptar amb la seua col·laboració per a un projecte d’aquesta rellevància. A Europa ens hi juguem molt!

Continuem formant-nos com a Escola Ambaixadora del Parlament Europeu

per

L’IES Porçons va assistir convidada, en qualitat d’EPAS (European Parliament Ambassador School Programme), a la jornada de reflexió i de debat titulada «Ciutadania del demà: El Rol de l’Educació en l’Enfortiment de la Democràcia Europea» celebrada a Mislata. L’esdeveniment, va reunir a destacats experts i líders en el camp de l’educació i la política, i va abordar aspectes vinculats amb el paper de l’educació en la construcció del projecte europeu i l’enfortiment de la democràcia a Europa.

L’obertura de l’acte va estar a càrrec de l’alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, qui va posar de relleu la importància de formació i l’educació en les societats. Seguidament es va donar pas a aquesta taula redona on van intervenir Domènec Ruiz, Diputat en el Parlament Europeu i Ponent de la Resolució del Parlament Europeu que va analitzar i tractar l’aplicació de mesures d’educació cívica; María Ángeles Muñoz, Consellera d’Educació en la REPER i presidenta del Comité d’Educació durant aquest semestre (que Espanya ostenta la presidència del consell europeu); Tamar Shuali, Directora de l’Institut Europeu d’Educació per a la Cultura Democràtica de la Universitat Catòlica de València; i Rosa Ana Morales, Directora de l’IES Llombai, Escola Ambaixadora del Parlament Europeu (actual MEPA: Mentor European Parliament Ambassador). A més, s’ha de remarcar de manera destacada la presència del Secretari d’Estat d’Educació, José Manuel Bar, qui va clausurar la jornada.

A més, el Ministre en funcions d’Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació del Govern d’Espanya, José Manuel Albares, va col·laborar a través d’una intervenció virtual per a mostrar el seu suport a l’esdeveniment i destacar la seua importància en la construcció d’una Europa més forta.

Amb aquest acte ens quedem un cop més en la importància de l’educació per canviar i transformar les societats, i quina millor manera que amb el nostre alumnat: la ciutadania del demà. En aquest cas per canviar la implicació de la ciutadania en les institucions europees, a través de la consigna: «més educació en Europa i més Europa en l’educació». I gràcies a formar part del projecte European Parliament Ambassador School Programme des del nostre institut podem implementar aquest objectiu i contribuir a formar el nostre alumnat en els objectius i valors europeus.

CISCO – Networking Academy

per

Des del departament d’informàtica ens congratula comunicar a tota la comunitat educativa de l’IES Porçons l’admissió d’aquest centre com a Acadèmia CISCO. 
CISCO és una reputada empresa dedicada a la tecnologia, concretament a les xarxes de comunicació. Està present a la majoria d’instal·lacions arreu del món aportant dispositius i suport per a la comunicació de dades. A causa de la seua expansió té molta presència tant al món empresarial com a les institucions educatives. A més, manté des de fa molts anys programes educatius molt ambiciosos, adaptant-los als canvis tecnològics i socials contínuament.

Aquests programes i en concret les seues certificacions són les més prestigioses al món empresarial i obri la porta a tots els alumnes que acrediten qualsevol de les certificacions CISCO atorgades. 

A l’IES Porçons, amb aquest reconeixement, serem capaços de combinar el contingut oficial de  l’ensenyament reglat, amb la ingent quantitat de material didàctic i de qualitat oferit als alumnes mitjançant la  nostra pròpia acadèmia. Aquesta iniciativa ens permetrà preparar als alumnes per a acreditar en un futur les certificacions CISCO, així com poder repartir insígnies i acreditacions en la superació de cursos CISCO a la nostra acadèmia en temes relacionats amb les comunicacions i implantació de les TIC. 
Esperem que aquesta aliança siga una bona aliada per a la formació dels alumnes del centre i, a més, done garanties al món empresarial de la serietat del nostre cicle d’informàtica.


Mauricio García Quilis

Cap de departament d’Informàtica de l’IES Porçons

Visita als africans de la Granja de l’Ombria – 1r d’ESO

per

Mar Juan Juan

El dia 11 d’octubre l’alumnat de 1r ESO i 2n de TAPSD vam anar a la granja de L’Ombria situada en el terme de Vallada; és una granja construïda tota per africans. És prou complicat per a ells deixar el seu país i vindre a un altre en el que algunes persones no els volen; a més es troben altres dificultats com haver d’aprendre una nova llengua.

Durant la visita vam portar a terme diferents tallers. El primer va ser un recorregut per tota la granja per mostrar-nos el terreny, les cases on vivien, els animals, l’horta, tot o quasi tot construït a mà. També ens van contar que per a menjar-se els animals realitzen un ritual en el que diuen unes paraules a l’animal i li fan un tall per a que es muiga perdent sang de manera que l’animal patix menys que els d’altres granges on estan a muntons.

En el segon taller vam parlar sobre com venien eixes persones a Espanya i la veritat és horrorós. Primer creuen el desert en un cotxe sense sostre i després van en un zodiac travessant el mar per arribar a Espanya; eixe mitjà de transport és molt perillós perquè és una barqueta unflable en la qual quasi no caben i alguns van en una cama dins i l’altra fora. Després de l’explicació van fer un joc sobre els països d’on són originaris. El joc que vam fer era per a veure la població i la riquesa de cada continent, i com és lògic, Àfrica tenia molta població per a la riquesa que té, i en Europa i Nord Amèrica, hi ha molta riquesa per a la població que té; és mol trist que una persona que té una família haja d’arriscar la seva vida per a aconseguir-ne una millor.

En el tercer taller vam conèixer a alguns dels hòmens que hi viuen allí; en aquesta granja sols viuen hòmens, no volen arriscar-se a perdre a les seues dones, filles, fills, pares, mares, etc. en el trajecte perquè és tan perillós que molta gent no arriba. Els africans contaven que els costava molt aconseguir els papers per a posar-se a treballar i o tindre casa; han d’esperar dos anys per a tindre’ls, perquè són al ser de fora han de fer molts tràmits; també explicaven que alguns havien de fer treballs il·legals per a tindre diners i enviar-los a la seva família. Tots allí tenen un mòbil, però el gasten per a veure a la seva família; hi ha gent que està en Espanya almenys 16 anys sense poder abraçar la dona o els fills. A canvi de que els deixen viure allí, ells ajuden en l’horta. trauen els animals a pastar i realitzen les tasques necessàries per contribuir en la granja. Hi ha vegades que el supermercat Consum els dona els aliments que van a caducar en poc de temps, i això els ajuda molt. També reben donacions de la gent com roba, sabates, menjar, caixes de cartró i diners. L’alumnat que vam anar també va fer una donació a canvi dels tallers i la visita.

La conclusió que vam traure és queno és just haver de fer un viatge tan perillós per a tenir una vida millor, i encara menys deixar a les persones que vols arrere per aconseguir diners per tenir una vida més digna.

Presentació candidatura (sector famílies) – Consell Escolar

per

Benvolgudes famílies,

us informem que el pròxim 23 de novembre se celebren les eleccions a consells escolars en els centres educatius. I des d’ací us animem a que es presenteu. Podeu presentar la vostra candidatura en el centre fins al dimarts dia 6 de novembre.

Famílies, alumnat i personal dels centres docents estan convocats a votar per a triar les persones que representaran la veu de la comunitat educativa en aquest òrgan de govern.

Com sabeu, els consells escolars participen en les decisions i projectes més transcendentals que afecten la comunitat educativa. Per això, aquest procés electoral representa un repte i una oportunitat per contribuir a la millora de la qualitat de l’educació.

Ara és el moment en què podem decidir i dissenyar escenaris igualitaris i plens d’oportunitats per a l’alumnat. Aquesta participació, a més, ha de ser una decisió responsable i compromesa per part de tots els membres de la comunitat educativa perquè és així com es garanteix un centre educatiu democràtic, solidari i plural.

Aprofite aquesta ocasió per agrair-vos, anticipadament, la vostra implicació en aquest procés electoral. Amb el teu vot, el teu centre millora.

A fi de poder exercir el dret a elegir i ser elegit . Els pares/mares o tutors legals dels alumnes d’aquest centre , poder comprovar si estan inclosos en els llistat del cens , que es troba al tauler d’anuncis.

Per a poder presentar la seua CANDIDATURA, cal emplenar el full de sol.licitud que es proporcinarem en direcció o en consergeria.

La renovació de la representació de pares i mares en el noctre consell escolar serà de 2 persones. Es important tenir membres de reserva, per tant cal que es presenten les màximes candidatures possibles.

L’EQUIP DIRECTIU