Els nostres projectes científics al “Museo de Paleontología de Alpuente”

La setmana del 13 al 19 de juny es va celebrar a tot el món, la “Museum Week 2022”, uns dies en què, els  museus de tot tipus compartien activitats realitzades i proposaven de noves. Totes elles entorn a un lema, cada dia diferent (Innovación, Creadores, Libertad, Sexualidad, Medio Ambiente, Lecciones de Vida y Danza).

Des del Museu de Paleontologia d’Alpuente, a la comarca de La Serrania, ens van oferir la possibilitat de col·laborar en esta setmana tan especial. Dimarts 14, amb el lema #CreadoresMW es van fer ressò dels projectes realitzats per part del alumnat de 1r de Batxilletat científic de nostre centre, i van preparar una vitrina on els nostres cristalls, de Dàmocles, de colors pel pH i els que engloben insectes, lluïxen espectaculars.

El Museu de Paleontologia d’Alpuente és una entitat reconeguda per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, que alberga una de les millors col·leccions de fòssils de dinosaures de la Comunitat Valenciana, i milers de persones passen cada any per aquest xicotet museu. A més, dels fòssils d’ossos de dinosaures, a l’exposició es poden contemplar fòssils d’altres vertebrats com ara cocòdrils o peixos, invertebrats marins, restes vegetals, icnofòssils, estructures sedimentàries, roques i minerals. I ara també els nostres.

Els exemplars seleccionats romandran al museu al menys fins que comence el curs 2022-23. Moment en què visitarem el museu. A més, tractarem de continuar amb la col·laboració iniciada amb nous projectes.

Us animem a visitar el museu i els diferents espais d’interés paleontològic (dos jaciments amb petjades de dinosaures), i que gaudiu de totes les activitats que tenen organitzades (el Rally Paleontològic, la ruta del Camino de los huertos medievales o l’Escape Room Paleontològic), tant durant l’estiu com en qualsevol moment de l’any.

Ens veiem al museu!!

http://www.museopaleontologicoalpuente.net/

Concurs “Cristal·lografia a l’escola”

El passat divendres 6 de maig l’IES Clara Campoamor va participar amb tres projectes en el concurs “Cristal·lització a l’escola” organitzat pel Museu de les Ciències de València. Es culminaven mesos de treball i d’anar a l’institut algunes vesprades. Era el moment en què els nostres representants mostraven el seu treball públicament, però també era el moment per gaudir l’experiència. I, senzillament, ho van fer.

Els professors Verónica Sánchez, Àngel Tendero i Sabrina Valiente estem molt satisfets per la implicació i l’esforç dels nostres alumnes. Divendres vam veure com professorat i alumnat d’altres centres s’interessaven pels projectes del nostre institut, i donaven l’enhorabona a Leyre Arreaza, Mario López, Mariana Zuleta, Nina Lindemann, Carlos Muñoz, Jose Moreno, Natalia Peral, Noelia Rodríguez i Lucía Villa pel seu treball. Vam veure com transmetien emoció mentre explicaven els detalls de cada projecte. I això val més que qualsevol premi. Sentir eixa espurna mentre apreneu és el que es persegueix cada dia a classe, i estem absolutament pagats d’haver compartit esta experiència amb vosaltres.

Que es preparen perquè l’any que ve tornarem amb nous projectes!!!

L’IES Clara Campoamor al concurs de cristal·lografia del Museu de les Ciències

El proper divendres 6 de maig, nou alumnes del primer batxillerat científic participaran en el concurs “Cristal·lització a l’escola” que tindrà lloc al Museu de les Ciències Príncep Felip de València.

Es presentaran tres projectes:

“Jugant amb el pH” realitzat per Nina Lindemann, Jose Moreno i Carlos Muñoz, tutoritzats per la professora del departament de Biologia i Geologia, Sabrina Valiente.

On comproven si les diferències de pH d’una dissolució afecten a la forma en què cristal·litza el fosfat monoamònic. Punxa ací per veure el vídeo presentació.

“El cristall de Dàmocles” realitzat per Natalia Peral, Noelia Rodríguez i Lucia Villa, tutoritzades, per la professora del departament de Física i Química, Verónica Sánchez.

On, penjats d’un fil han crescut monoscristalls de diferents formes i colors. Punxa ací per veure el vídeo presentació.

“Atrapats en el temps” realitzat per Leyre Arreaza, Mario López i Mariana Zuleta, tutoritzats pel professor del departament de Biologia i Geologia, Àngel Tendero.

On han volgut recrear la cristal·lització de l’ambre aprofitant que els insectes poden actuar com a nuclis de cristal·lització del fosfat monoamònic. Punxa ací per veure el vídeo presentació.

Tant els alumnes com els professors estan satisfets de poder mostrar el treball realitzat i representar el centre en este certamen científic.

L’entrega de premis será restransmessa en directe en la següent direcció, a partir de les 13:45h:

Classes de ciència des d’Islàndia: Glacera

Una glacera és una gran massa de gel comprimida que flueix lentament com rios. En la darrera glaciació, Islàndia era una enorme glacera que cobria tota l’illa (glacera en casquet). La retirada d’esta enorme glacera va donar lloc a diferents glaceres alpines.

L’autobús sembla avançar per les pàgines d’un llibre de geomorfologia glaciar. Ni tan sols cal fixar-ser molt per reconéixer valls en “U”, valls penjats, horns, derrubis de gravetat, etc. El final del camí no podía ser millor, la glacera de Sólaheimasandur.

Al seu front podem observar crevases (esquerdes produïdes al gel per les diferències de velocitat que es donen a la superfície de la glacera). Els blocs que s’originen, s’anomenen seracs.

També s’observen perfectament “línies” negres que són els sediments que arrossega la glacera, les morrenes. Als laterals de la llengua de la glacera hi ha morrenes lateral. Quan es juntes dues llegües de glaceres, s’uneixen les seues morrenes lateral i donen una central. Les “taques” negres disperses són roques arrossegades durant quilòmetres i dipositades quan el gel no els podía espentar més.

A més, al front es produeix l’ablació i dóna lloc a una llacuna de la glacera, que en esta època de l’any també està congelada. Este fenomen hauria de donar-se a la línia de costa, per tant el retrocés de la glacera és una evidència més d’un canvi climàtic que algunes persones s’esforcen en negar.

L’equilibri climàtic és imprescindible per a la viabilitat  del planeta tal i com el coneguem. No és sols és una qüestió de conservar un paisatge, encara que ja seria un motiu suficient.

Classes de ciència des d’Islàndia: Columnes de basalt

Arribar a una platja completament negra (Vik) te transporta a un escenari de pel·lícula, però es deu simplement a l’origen volcànic islandés. Un magma bàsic ric en ferro que es refreda ràpidament és l’encarregat de què el basalt siga el protagonista absolut del paisatge islandés.

Les glaceres, que han anat donant forma al relleu durant milers d’anys, són també les responsables de que apareguen zones on s’acumulen pedretes d’un 5 mm aplanades. Provenen dels derrubis de les morrenes que postariorment l’aigua ha anant “reordenant”.

Però el color passa a un segon pla quan es veu la imponent estructura de columnes de basalt. Es denomina colada de lava amb disjunció columnar i es forma quan la lava penetra en una massa d’aigua (ací, l’oceà). El refredament és tan ràpid que tota la massa es contrau generant fractures amb un patró regular, i es formen prismes de base hexagonal (encara que també es troben pentagonals i tetragonals).

En algunes zones les capes més superficials de lava es refreden més ràpidament i solidifiquen, mentre que a l’interior, encara molt calent, la lava flueix, i es formen coves volcàniques, com la cova Hálsanefshellir. En una d’estes coves es poden observar les bases hexagonals de les columnes de basalt que recorden panal d’abelles.

Estar entre estes columnes ens fa sentir minúsculs, i més si pensem que el que hui veim és sols el residu del que va ser quan es va formar.

Classes de ciència des d’Islàndia: Un instant del cicle de Wilson

Una nombrosíssima quantitat d’abruptes esquerdes contrasten amb les suaus línies del mantell blanc que ha recobert el paisatge per a rebre’ns al parc nacional de Þingvellir. D’un costat la placa eurasiàtica, de l’altre, la placa americana. Si poguérem retrocedir en el temps comprendríem que les distàncies, i les diferències, per molt grans que semblen, són sols una qüestió de temps.

Les dorsals oceàniques es formen als límits entre les plaques tectòniques divergents per l’ascens de material magmàtic i, a mesura que es van separant, el magma de les profunditats de la Terra puja per reomplir el buit (corrents de convecció). És ahí on es crea la nova escorça, en refredar-se el magma ascendent. Esta escorça és molt irregular i dóna lloc a elevacions molt diverses. Pics molt alts i altres zones més baixes. Islàndia es correspon amb una de les zones de major altitut de la dorsal mesoatlàntica. Tant, que ha sortit de l’oceà i ha format una illa.

Per a un professor de biologia i geologia estar en un instant del cicle de Wilson que tantes vegades he explicat és absolutament emocionant.

Classes de ciència des d’Islàndia: Guèiser

Un guèiser és un tipus de font termal que expulsa grans columnes d’aigua bullint amb una gran força. El seu nom procedeix de la paraula islandesa “geyser”, el significat de la qual és “sortidor”, que descriu perfectament la seua activitat. L’aigua que s’expulsa pels guèisers procedeix de pous subterranis, que es calfa per l’activitat volcànica, i la sortida de la columna d’aigua es produeix d’una forma més o menys regular.

Este tipus de columnes d’aigües procedents del subsol, surten per un xicotet forat que apareix al sòl, i poden arribar fins desenes de metres. En el cas del guèiser de Strokkur arriba fins els 25 m i ocorre amb una freqüència d’uns 5 min.

Classes de ciència des d’Islàndia!!

El Sol irràdia un fluxe de càrregues altament energètiques en totes les direccions, que anomenem “vent solar”. Quan este vent arriba a la Terra és desviat per la magnetosfera cap a les regions polars on col·lisionen amb les partícules atmosfèriques, i formen un plasma, les aurores (boreals al pol nord i australs al pol sud). Este fenomen és molt difícil d’observar ja que sols es produeix quan es donen les tempestes solars.

El color d’estes depén de quines són les partícules diana de les col·lisions. L’oxigen monoatòmic és el responsable dels colors verds intensos. Quan el vent solar col·lisiona sobre molècules d’hidrogen donen colors blavencs, i quan xoquen sobre molècules de nitrogen es formen colors porpra i rosa.

Xat amb astrònomes

Amb motiu de la commemoració del dia internacional de la dona i la xiqueta en la ciència, el 18 de febrer, l’alumnat de 1r de l’ESO de l’àmbit cientificomatemàtic ha participat en un xat amb dones astrònomes de diferents centres d’investigació organitzat per la Societat Espanyola d’Astronomia (SEA).

A través d’aquest xat, el nostre alumnat, ha conegut el seu treball, els seus camps d’estudi, investigacions realitzades, estudis que han cursat per a arribar on estan així com els premis rebuts pels seus treballs.
La SEA organitza aquesta i altres activitats per a reduir la bretxa de gènere en l’àmbit científic i divulgar la seua tasca.

11 de febrer: Dia Internacional de la dona i la xiqueta en la ciència 2021

Dia Internacional de la dona i la xiqueta en la ciènciaL’11 de febrer, commemorem el Dia Internacional de la dona i la xiqueta en la ciència, per a reconéixer el rol crític que juguen les dones i les xiquetes en la ciència i la tecnologia.

La igualtat entre homes i dones és una prioritat global de la UNESCO, i el suport a les joves, la seua educació i la seua plena capacitat per a fer sentir les seues idees són els motors del desenvolupament i la pau.

L’alumnat de 4t d’ESO i 1r Batxillerat de Cultura Científica del nostre centre ha recopilat informació, en un vídeo, de dones científiques amb la finalitat de donar-li valor a les dones i xiquetes científiques. Aquest treball és important perquè les dones han sigut infravalorades en l’àmbit científic durant segles.

Entre les científiques treballades estan: Rosalind Franklin, Margarita Fountain, Margarita del Val, María Blasco, Alice Millar, María Telkes, Ada Lovelace, Lynn Margulis, Inge Lehmann, etc..
Vegeu aquest vídeo sobre èxits de dones científiques realitzat pel nostre alumnat de Cultura Científica de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat:

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies