Classes de ciència des d’Islàndia: Glacera

Una glacera és una gran massa de gel comprimida que flueix lentament com rios. En la darrera glaciació, Islàndia era una enorme glacera que cobria tota l’illa (glacera en casquet). La retirada d’esta enorme glacera va donar lloc a diferents glaceres alpines.

L’autobús sembla avançar per les pàgines d’un llibre de geomorfologia glaciar. Ni tan sols cal fixar-ser molt per reconéixer valls en “U”, valls penjats, horns, derrubis de gravetat, etc. El final del camí no podía ser millor, la glacera de Sólaheimasandur.

Al seu front podem observar crevases (esquerdes produïdes al gel per les diferències de velocitat que es donen a la superfície de la glacera). Els blocs que s’originen, s’anomenen seracs.

També s’observen perfectament “línies” negres que són els sediments que arrossega la glacera, les morrenes. Als laterals de la llengua de la glacera hi ha morrenes lateral. Quan es juntes dues llegües de glaceres, s’uneixen les seues morrenes lateral i donen una central. Les “taques” negres disperses són roques arrossegades durant quilòmetres i dipositades quan el gel no els podía espentar més.

A més, al front es produeix l’ablació i dóna lloc a una llacuna de la glacera, que en esta època de l’any també està congelada. Este fenomen hauria de donar-se a la línia de costa, per tant el retrocés de la glacera és una evidència més d’un canvi climàtic que algunes persones s’esforcen en negar.

L’equilibri climàtic és imprescindible per a la viabilitat  del planeta tal i com el coneguem. No és sols és una qüestió de conservar un paisatge, encara que ja seria un motiu suficient.

Classes de ciència des d’Islàndia: Un instant del cicle de Wilson

Una nombrosíssima quantitat d’abruptes esquerdes contrasten amb les suaus línies del mantell blanc que ha recobert el paisatge per a rebre’ns al parc nacional de Þingvellir. D’un costat la placa eurasiàtica, de l’altre, la placa americana. Si poguérem retrocedir en el temps comprendríem que les distàncies, i les diferències, per molt grans que semblen, són sols una qüestió de temps.

Les dorsals oceàniques es formen als límits entre les plaques tectòniques divergents per l’ascens de material magmàtic i, a mesura que es van separant, el magma de les profunditats de la Terra puja per reomplir el buit (corrents de convecció). És ahí on es crea la nova escorça, en refredar-se el magma ascendent. Esta escorça és molt irregular i dóna lloc a elevacions molt diverses. Pics molt alts i altres zones més baixes. Islàndia es correspon amb una de les zones de major altitut de la dorsal mesoatlàntica. Tant, que ha sortit de l’oceà i ha format una illa.

Per a un professor de biologia i geologia estar en un instant del cicle de Wilson que tantes vegades he explicat és absolutament emocionant.

Classes de ciència des d’Islàndia: Guèiser

Un guèiser és un tipus de font termal que expulsa grans columnes d’aigua bullint amb una gran força. El seu nom procedeix de la paraula islandesa “geyser”, el significat de la qual és “sortidor”, que descriu perfectament la seua activitat. L’aigua que s’expulsa pels guèisers procedeix de pous subterranis, que es calfa per l’activitat volcànica, i la sortida de la columna d’aigua es produeix d’una forma més o menys regular.

Este tipus de columnes d’aigües procedents del subsol, surten per un xicotet forat que apareix al sòl, i poden arribar fins desenes de metres. En el cas del guèiser de Strokkur arriba fins els 25 m i ocorre amb una freqüència d’uns 5 min.

Classes de ciència des d’Islàndia!!

El Sol irràdia un fluxe de càrregues altament energètiques en totes les direccions, que anomenem “vent solar”. Quan este vent arriba a la Terra és desviat per la magnetosfera cap a les regions polars on col·lisionen amb les partícules atmosfèriques, i formen un plasma, les aurores (boreals al pol nord i australs al pol sud). Este fenomen és molt difícil d’observar ja que sols es produeix quan es donen les tempestes solars.

El color d’estes depén de quines són les partícules diana de les col·lisions. L’oxigen monoatòmic és el responsable dels colors verds intensos. Quan el vent solar col·lisiona sobre molècules d’hidrogen donen colors blavencs, i quan xoquen sobre molècules de nitrogen es formen colors porpra i rosa.

III Congrés CTEM de la Comunitat Valenciana. Reptes STEM per a la inclusió

 III CONGRÉS CTEM El departament de Biologia i Geologia d’IES Clara Campoamor ha participat en el III Congrés CTEM de la Comunitat Valenciana: “Reptes STEM per a la inclusió” amb dues ponències:

Projecte SIMBIOSI: Projecte col·laboratiu entre docents en resposta a la pandèmia presentat per Verónica E. Sanz, Julia Centelles i Marina Fresneda.

Projecte Cooperativa “Persones de Confiança” presentat Pepa López.

Llegiu més

Xat amb astrònomes

Amb motiu de la commemoració del dia internacional de la dona i la xiqueta en la ciència, el 18 de febrer, l’alumnat de 1r de l’ESO de l’àmbit cientificomatemàtic ha participat en un xat amb dones astrònomes de diferents centres d’investigació organitzat per la Societat Espanyola d’Astronomia (SEA).

A través d’aquest xat, el nostre alumnat, ha conegut el seu treball, els seus camps d’estudi, investigacions realitzades, estudis que han cursat per a arribar on estan així com els premis rebuts pels seus treballs.
La SEA organitza aquesta i altres activitats per a reduir la bretxa de gènere en l’àmbit científic i divulgar la seua tasca.

11 de febrer: Dia Internacional de la dona i la xiqueta en la ciència 2021

Dia Internacional de la dona i la xiqueta en la ciènciaL’11 de febrer, commemorem el Dia Internacional de la dona i la xiqueta en la ciència, per a reconéixer el rol crític que juguen les dones i les xiquetes en la ciència i la tecnologia.

La igualtat entre homes i dones és una prioritat global de la UNESCO, i el suport a les joves, la seua educació i la seua plena capacitat per a fer sentir les seues idees són els motors del desenvolupament i la pau.

L’alumnat de 4t d’ESO i 1r Batxillerat de Cultura Científica del nostre centre ha recopilat informació, en un vídeo, de dones científiques amb la finalitat de donar-li valor a les dones i xiquetes científiques. Aquest treball és important perquè les dones han sigut infravalorades en l’àmbit científic durant segles.

Entre les científiques treballades estan: Rosalind Franklin, Margarita Fountain, Margarita del Val, María Blasco, Alice Millar, María Telkes, Ada Lovelace, Lynn Margulis, Inge Lehmann, etc..
Vegeu aquest vídeo sobre èxits de dones científiques realitzat pel nostre alumnat de Cultura Científica de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat: