Notícies

Una glacera és una gran massa de gel comprimida que flueix lentament com rios. En la darrera glaciació, Islàndia era una enorme glacera que cobria tota l’illa (glacera en casquet). La retirada d’esta enorme glacera va donar lloc a diferents glaceres alpines.

L’autobús sembla avançar per les pàgines d’un llibre de geomorfologia glaciar. Ni tan sols cal fixar-ser molt per reconéixer valls en “U”, valls penjats, horns, derrubis de gravetat, etc. El final del camí no podía ser millor, la glacera de Sólaheimasandur.

Al seu front podem observar crevases (esquerdes produïdes al gel per les diferències de velocitat que es donen a la superfície de la glacera). Els blocs que s’originen, s’anomenen seracs.

També s’observen perfectament “línies” negres que són els sediments que arrossega la glacera, les morrenes. Als laterals de la llengua de la glacera hi ha morrenes lateral. Quan es juntes dues llegües de glaceres, s’uneixen les seues morrenes lateral i donen una central. Les “taques” negres disperses són roques arrossegades durant quilòmetres i dipositades quan el gel no els podía espentar més.

A més, al front es produeix l’ablació i dóna lloc a una llacuna de la glacera, que en esta època de l’any també està congelada. Este fenomen hauria de donar-se a la línia de costa, per tant el retrocés de la glacera és una evidència més d’un canvi climàtic que algunes persones s’esforcen en negar.

L’equilibri climàtic és imprescindible per a la viabilitat  del planeta tal i com el coneguem. No és sols és una qüestió de conservar un paisatge, encara que ja seria un motiu suficient.