General – Pàgina 30 – IES CLARA CAMPOAMOR

Dia 4: Cap al Valhalla

30 de març de 202222 de març de 2022 per ANGEL LUIS, TENDERO GARCIA

El dia comença amb una xarrada de Árni Sverrir Bjarnason (professor de literatura islandesa) sobre mitologia i literatura islandeses. Esta literatura es caracteritza per la prominència dels espais naturals d’esta illa, i per la presència de nombrosos elements de la mitologia nòrdica. Fins i tot en l’Edda de Sædmund (una de les obres més antigues de la literatura islandesa), es descriu el Valhalla i el situa en algun lloc dels que hem visitat per la vesprada.

La segona part tenia com a objectiu oferir als docents exemples de contextos de gran valor didàctic per poder planificar la pràctica docent a partir d’allò que hem vist. La primera parada ha estat el parc nacional de Þingvellir on hem estat en una de les falles de la dorsal mesoatlàntica (el lloc de la Terra responsable de la separació entre els continents americà i europeu i africà). A continuació hem visitat la cascada de Gullfoss, i finalment hem presenciat el guèiser Strokkur.

Però amb el fred, la boira i la neu, no sabem si açò pot ser el Valhalla.

Árni Sverrir Bjarnason durant la xarrada

Classes de ciència des d’Islàndia: Un instant del cicle de Wilson

30 de març de 202222 de març de 2022 per ANGEL LUIS, TENDERO GARCIA

Una nombrosíssima quantitat d’abruptes esquerdes contrasten amb les suaus línies del mantell blanc que ha recobert el paisatge per a rebre’ns al parc nacional de Þingvellir. D’un costat la placa eurasiàtica, de l’altre, la placa americana. Si poguérem retrocedir en el temps comprendríem que les distàncies, i les diferències, per molt grans que semblen, són sols una qüestió de temps.

Les dorsals oceàniques es formen als límits entre les plaques tectòniques divergents per l’ascens de material magmàtic i, a mesura que es van separant, el magma de les profunditats de la Terra puja per reomplir el buit (corrents de convecció). És ahí on es crea la nova escorça, en refredar-se el magma ascendent. Esta escorça és molt irregular i dóna lloc a elevacions molt diverses. Pics molt alts i altres zones més baixes. Islàndia es correspon amb una de les zones de major altitut de la dorsal mesoatlàntica. Tant, que ha sortit de l’oceà i ha format una illa.

Per a un professor de biologia i geologia estar en un instant del cicle de Wilson que tantes vegades he explicat és absolutament emocionant.

Classes de ciència des d’Islàndia: Guèiser

6 d'abril de 202221 de març de 2022 per ANGEL LUIS, TENDERO GARCIA

Un guèiser és un tipus de font termal que expulsa grans columnes d’aigua bullint amb una gran força. El seu nom procedeix de la paraula islandesa “geyser”, el significat de la qual és “sortidor”, que descriu perfectament la seua activitat. L’aigua que s’expulsa pels guèisers procedeix de pous subterranis, que es calfa per l’activitat volcànica, i la sortida de la columna d’aigua es produeix d’una forma més o menys regular.

Este tipus de columnes d’aigües procedents del subsol, surten per un xicotet forat que apareix al sòl, i poden arribar fins desenes de metres. En el cas del guèiser de Strokkur arriba fins els 25 m i ocorre amb una freqüència d’uns 5 min.

Classes de ciència des d’Islàndia!!

30 de març de 202216 de març de 2022 per ANGEL LUIS, TENDERO GARCIA

El Sol irràdia un fluxe de càrregues altament energètiques en totes les direccions, que anomenem “vent solar”. Quan este vent arriba a la Terra és desviat per la magnetosfera cap a les regions polars on col·lisionen amb les partícules atmosfèriques, i formen un plasma, les aurores (boreals al pol nord i australs al pol sud). Este fenomen és molt difícil d’observar ja que sols es produeix quan es donen les tempestes solars.

El color d’estes depén de quines són les partícules diana de les col·lisions. L’oxigen monoatòmic és el responsable dels colors verds intensos. Quan el vent solar col·lisiona sobre molècules d’hidrogen donen colors blavencs, i quan xoquen sobre molècules de nitrogen es formen colors porpra i rosa.

Dia 3: Flipant amb les escoles islandeses

22 de març de 202215 de març de 2022 per ANGEL LUIS, TENDERO GARCIA

Hui ens hem separat per visitar dues escoles. Mentre Arantza anava a Menntaskólinn við Sund, Àngel ha recorregut els increïbles corredors de Borgarholtsskóli.

Menntaskólinn við Sund és una escola enfocada a l’accés a la universitat, on l’alumnat té la llibertat de triar no només l’itinerari formatiu, sinó també les matèries que vol estudiar en cadascun dels tres trimestres en què es divideix el curs.

Borgarholtsskóli és una escola dedicada a ensenyament secundari entre 16 i 19 anys. Tenen una proposta educativa àmplia, però destaquen els estudis equivalents a cicles formatius de mecànica i electricitat.

Les instal·lacions en ambdues escoles són realment impressionants, i es potencien especialment els espais oberts i flexibles on l’alumnat pot treballar de forma autònoma.

El silenci, la naturalitat amb què l’alumnat i el professorat utilitza la tecnologia… trasmenten que el centre és verdaderament eixe lloc acollidor on es pot aprendre i sentir-se com a casa. Eixe lloc de què tens cura perquè en formes part.

Tal volta nosaltres podem acoseguir alguna cosa pareguda.

Dia 2: Descobrint el nostre país d’acollida

15 de març de 202214 de març de 2022 per ARANTZA, VALLS MANZANA

Comencem la formació a la facultat d’educació de la Universitat d’Islàndia amb sessions teòriques, en què hem aprés les característiques fonamentals del sistema educatiu islandés amb Kristinn Thorsteinsson, i hem aprofundit en la història i la cultura d’este país amb Erla Ragnarsdóttir.

En acabar, hem començat a teballar en grups internacionals al voltant d’un projecte que ens ajudarà a reflectir tot allò aprés durant el curs. Estes converses amb docents de tan diversa procedència obrin la nostra visió de l’educació i ens permetran enriquir la proposta educativa de l’IES Clara Campoamor.

A la sessió sobre el sistema educatiu islandés

Dia 1: Del ‘caloret’ alaquasser al fred islandés

15 de març de 202214 de març de 2022 per ARANTZA, VALLS MANZANA

Mentre el professorat i l’alumnat de l’IES Clara Campoamor es preparen per a uns dies de mascletades i bunyols, dos docents del centre han canviat els mocadors fallers per samarretes tèrmiques i assistir a un curs de formació a la gèlida Islàndia.

El professor de biologia i geologia, Àngel Tendero, i la professora d’anglés, Arantza Valls, participen en el projecte Erasmus+ KA1 ‘Aprendre a cooperar, èxit de l’educació europea’, que arriba després de dos anys d’ajornament per la pandèmia.

Esta és la primera mobilitat d’una proposta que té com a objectiu fomentar la cooperació, la col·laboració i la solidaritat. La finalitat d’este primer viatge és conéixer el sistema educatiu islandés i establir contactes amb professionals i centres educatius de 14 països europeus per tal de desenvolupar altres projectes Erasmus en un futur, que també inclouran la mobilitat de l’alumnat.

Aquestes cares no reflecteixen el fred que fa…

Museu Virtual de dones artistes

17 de març de 20229 de març de 2022 per JOSE ANTONIO, MARTINEZ FERRANDO

Museu Virtual de dones artistes elaborat per l’alumnat d’Història de l’art de 2n Batxillerat Humanístic.

8 de Març. Dia Internacional de les Dones (2022)

10 de març de 20228 de març de 2022 per JOSE ANTONIO, MARTINEZ FERRANDO

El nostre centre celebra el Dia Internacional de les Dones amb activitats i tallers en tots els cursos de l'ESO preparats per l'alumnat de 1r de Batxillerat i PR4.
Una jornada en la qual celebrem els avanços en igualtat que s'han aconseguit fins ara, però que ens recorda que encara queda molt per a arribar a una societat igualitària lliure de biaixos de gènere.

Reflexió sobre l’aigua

7 de març de 2022 per j_lopezvila

L’aigua és un element de la naturalesa, integrant dels ecosistemes naturals, fonamental per al sosteniment i la reproducció de la vida en el planeta, ja que constitueix un factor indispensable per al desenvolupament dels processos biològics que la fan possible.

L’aigua és un dels béns més escassos que tenim en el planeta, i com a societat l’estem malgastant. Però encara hi ha motius per a l’esperança, i podem fer esforços per a estalviar aigua i donar-li un millor ús. La primera i més evident conseqüència del mal ús de l’aigua és l’escassetat d’aigua en rius o llacs.

Com podem observar en les dues imatges, en aquest paratge, el mal ús de l’aigua i la sequera actual es comença a notar amb la disminució en el cabal.

«No s’aprecia el valor de l’aigua fins que se seca el brollador»

Alumnat de Ciències de la Terra de 2n BAC