L’alumnat tàndem major (3r ESO) participa en una jornada formativa al Passatge d’Alaquàs. Amb una sessió lúdica i divertida han treballat les emocions i han adquirit competències i destreses en la seua tasca d’ajuda entre iguals.

Ja està publicat el calendari d’amissió per al pròxim curs. Teniu temps per davant, no us preocupeu!
👉 Període d’admissió en ESO i Batxillerat: del 26 de maig al 3 juny.
👉 Període d’admissió en FP: del 19 al 29 de maig.
➡️ Tots els tràmits els podreu realitzar en el web telematricula.es que molt prompte estarà activat.

📄 Publicació al DOGV:
https://dogv.gva.es/datos/2022/03/30/pdf/2022_2648.pdf
ℹ️ Més informació:
https://ceice.gva.es/va/web/formacion-profesional/admision-alumnado-en-ciclos-formativos

📄 Publicació al DOGV:
https://dogv.gva.es/datos/2022/03/29/pdf/2022_2679.pdf
ℹ️ Més informació:
https://www.gva.es/va/inicio/area_de_prensa/not_detalle_area_prensa?id=992659
Ahir començà el taller de formació en mediació escolar. Al llarg del mes d’abril alumnat, professorat, mares i, fins i tot, Pilar Latorre (Jutgessa de Pau d’Alaquàs) treballaran tècniques i recursos per a la resolució de conflictes.Ahir ens va acompanyar com a ponent Lucinda Rius, professora del nostre centre fins al curs passat, coordinadora d’Igualtat i Convivència i pionera de la mediació al Clara Campoamor.
SESSIONS DE FORMACIÓ:


L’alumnat d’Història d’Espanya de 2n Batx. va entrevistar ahir a Manuel Castro, un veí d’Alaquàs que va formar part dels “xiquets de la guerra” que van ser enviats a l’URSS quan va començar la Guerra Civil espanyola.Amb 94 anys, Manuel ha donat una autèntica classe d’història viva contestant les preguntes d’Alba i Raúl amb precisió sorprenent. En breu us mostrarem els resultats.Aquesta activitat forma part del projecte “Fent memòria” del Departament de Geografia i Història. Mirem cap al futur però sense oblidar el nostre passat més pròxim per a poder afrontar el reptes del present.
Una glacera és una gran massa de gel comprimida que flueix lentament com rios. En la darrera glaciació, Islàndia era una enorme glacera que cobria tota l’illa (glacera en casquet). La retirada d’esta enorme glacera va donar lloc a diferents glaceres alpines.
L’autobús sembla avançar per les pàgines d’un llibre de geomorfologia glaciar. Ni tan sols cal fixar-ser molt per reconéixer valls en “U”, valls penjats, horns, derrubis de gravetat, etc. El final del camí no podía ser millor, la glacera de Sólaheimasandur.
Al seu front podem observar crevases (esquerdes produïdes al gel per les diferències de velocitat que es donen a la superfície de la glacera). Els blocs que s’originen, s’anomenen seracs.
També s’observen perfectament “línies” negres que són els sediments que arrossega la glacera, les morrenes. Als laterals de la llengua de la glacera hi ha morrenes lateral. Quan es juntes dues llegües de glaceres, s’uneixen les seues morrenes lateral i donen una central. Les “taques” negres disperses són roques arrossegades durant quilòmetres i dipositades quan el gel no els podía espentar més.
A més, al front es produeix l’ablació i dóna lloc a una llacuna de la glacera, que en esta època de l’any també està congelada. Este fenomen hauria de donar-se a la línia de costa, per tant el retrocés de la glacera és una evidència més d’un canvi climàtic que algunes persones s’esforcen en negar.
L’equilibri climàtic és imprescindible per a la viabilitat del planeta tal i com el coneguem. No és sols és una qüestió de conservar un paisatge, encara que ja seria un motiu suficient.



Arribar a una platja completament negra (Vik) te transporta a un escenari de pel·lícula, però es deu simplement a l’origen volcànic islandés. Un magma bàsic ric en ferro que es refreda ràpidament és l’encarregat de què el basalt siga el protagonista absolut del paisatge islandés.
Les glaceres, que han anat donant forma al relleu durant milers d’anys, són també les responsables de que apareguen zones on s’acumulen pedretes d’un 5 mm aplanades. Provenen dels derrubis de les morrenes que postariorment l’aigua ha anant “reordenant”.
Però el color passa a un segon pla quan es veu la imponent estructura de columnes de basalt. Es denomina colada de lava amb disjunció columnar i es forma quan la lava penetra en una massa d’aigua (ací, l’oceà). El refredament és tan ràpid que tota la massa es contrau generant fractures amb un patró regular, i es formen prismes de base hexagonal (encara que també es troben pentagonals i tetragonals).
En algunes zones les capes més superficials de lava es refreden més ràpidament i solidifiquen, mentre que a l’interior, encara molt calent, la lava flueix, i es formen coves volcàniques, com la cova Hálsanefshellir. En una d’estes coves es poden observar les bases hexagonals de les columnes de basalt que recorden panal d’abelles.
Estar entre estes columnes ens fa sentir minúsculs, i més si pensem que el que hui veim és sols el residu del que va ser quan es va formar.




L’última jornada del curs serveix per posar en comú les idees que els grups de treball formats pels docents d’arreu d’europa, exposem les nostres conclusions. Cada grup ha fet una reflexió al voltant d’aquells aspectes més significatius o sorprenents del sistema educatiu islandès. Les matèries que s’estudien, els diferents tipus de cadires, les estacions de reciclatge als corredors dels centres educatius, o fins i tot els pictogrames dels lavabos han sigut els protagonistes de moltes de les presentacions compartides.
La implementació d’algunes metodologies vistes i la seua difusió, són els objectius amb que vam començar el curs. La col·laboració entre companys de diferents països i les noves amistats arredoneixen una setmana intensa des de tots els punts de vista.
El curs ha acabat, però el treball continua!!
“Þetta reddast”






El final de l’estada s’acosta, i mentre comencem a fer balanç i contrastar opinions amb la resta de participants del curs, Islàndia ens té reservats alguns dels seus encants més autèntics. La jornada de hui és especialment enriquidora per als docents de biologia i geologia, ja que hui visitem fenòmens naturals que s’expliquen a l’aula i que, segur que després d’aquesta experiència, ara s’enfocaran des d’una altra perspectiva.
Les cascades de Skogafoss i Seljalandsfoss, la platja de Vik, on unes imponents columnes de basalt semblen els tubs d’un antic orgre que el mateix Oddin tocava.
Per acabar el dia, la visita a la glacera de Sólaheimasandur ens recorda el delicat equilibri climàtic del planeta. Sembla mentida, però els nostres actes, tant com a individus o com a societat marquen el futur de la natura.




Convocatòria de beques curs 2022-2023
TERMINI DE PRESENTACIÓ: des del 30 de març 2022 fins al 12 de maig de 2022.
MÉS INFORMACIÓ A LA WEB DEL MINISTERI D’EDUCACIÓ I FORMACIÓ PROFESSIONAL