Dijous passat, 10 de març, ens deixava Diana Pastor Samper. Ella va ser alumna i membre del primer grup de línia en valencià del nostre centre, aquell que a tants professors i professores va marcar. La recordem bonica, feliç i alegre.
La recordem mentre riem i plorem alhora. La recordem i la recordarem sempre, perquè encara que aquestes paraules no faran que torne, sí que podran aconseguir que no se n’acabe d’anar mai.
Terra, mare de tot, sigues lleu per a Diana, ja que ella ho va ser per a tu (adaptació de l’Antologia Palatina VII, 461)