Acabem el curs amb la revista del Veles

I finalment acabem el curs. Un curs atípic, diferent, un curs que si algú ens haguera dit que viuríem, ens haguérem rist (o ens haguérem posat a plorar) d’ell.

Hem vençut, hem aconseguit fer classes i anar a treballar el professorat i alumnat, durant pràcticament tot el curs. Ningú podrà dir que haja sigut fàcil. Però si per a tots i totes ha estat difícil, hi ha algú que pensem que haurà patit i molt. Estem parlant de Toni Fornet, el nostre estimat director. Ara, Toni ha decidit que ha arribat el moment de deixar pas a d’altres persones en el càrrec de director. Ens deixa com a director però continuarà com a company. Gràcies Toni, per fer que ens trobem com a casa quan estem al Veles.

Pel que fa a la resta de la comunitat educativa «Enhorabona!». Hem triomfat on la resta del món pensava que fracassaríem. Hem aconseguit portar endavant les classes presencials al mig d’una pandèmia. Ara, ens hem guanyat unes bones vacances.

Salut i sort per al curs vinent.

Podeu llegir la revista en el aquest enllaç

Ja tenim el segon número de la revista escolar del Veles

Com ens afecta la pandèmia?

Ens ha canviat la vida i molt. Però de veritat som conscients del que tota aquesta situació ens ha aportat? Com tot en aquesta vida , cal portar-ho amb la major positivitat possibles. Està ben clar que vore-li la part positiva a una pandèmia és molt difícil . Però tenim clar quins reptes ens ha dut a superar?
Per una banda hem deixat de conviure i ajuntar-nos amb amics, familiars i sembla que l’única cosa que fem és anar a treballar i a Mercadona, però aquest comportament l’hem d’entendre per la preocupació que tenim i com una estratègia per tenir cura d’aquelles persones a les quals estimem.
També hem deixat d’anar a bars , discoteques… però hem redescobert la natura i molts ens hem posat a fer esport que bona falta ens feia.
Per altra banda , hem aprés molta tecnologia, els natius digitals i els que ja ens havíem quedat un poc endarrerits en el tema de les noves tecnologies( molts per falta d’interés ..) i ara de sobte, és habitual i entra dins la rutina diària fer alguna classe on-line, alguna videoconferència… Són noves coses , que per necessitat hem incorporat a la vida diària. I les hem incorporades tots, des de l’àvia de 92 anys que vol vore el seu net al xiquet de 6 anys que vol xarrar amb els i les amigues.
Està clar que és molt greu el que està passant però ens hem de quedar amb les poquetes coses bones que ens puga aportar perquè ho necessitem per salut mental i perquè açò passarà i tornarem a renàixer perquè si alguna cosa caracteritza la Humanitat és la capacitat d’adaptar-nos i de créixer.
Sort i salut per a tots i totes!!!

Podeu llegir-la completa en aquest enllaç.

Nou exemplar de la revista escolar del Projecte Interdisciplinar

Des del Projecte Interdisciplinar ens presenten el nou exemplar de la Revista Escolar de l’IES Veles e Vents.

El Projecte Interdisciplinar: Revista ha acomplit dos anys. És el número dos el que anem a editar. La idea d’una revista rau en el fet que siga un altaveu. Un altaveu de les activitats que es fan i de les inquietuds del centre. I, al nostre centre, se’n fan moltes, d’activitats. Respecte al fet de fer-nos ressò de les inquietuds, la cosa és més complicada. Hem demanat a l’alumnat que use les pàgines per respondre a allò que veu tan bé com mal. I no he sabut reeixir-me en eixa qüestió.
La revista testa l’ambient de l’institut. I, si este curs una cosa ha copsat eixe ambient, ha estat la pandèmia. Abans dèiem Coronavirus, ara que som més sabuts, COVID-19. Abans escrivíem que no calia usar mascaretes, ara que estem bojos, si eixim sense elles.
He trobat a faltar l’afecte dels companys, de l’alumnat. Les picabaralles diàries. Ens hem reclòs a casa. I la fredor de la informàtica. Tots hem treballat: l’alumnat, les famílies, els professorat, els companys adaptant la plataforma digital. Els més antics hem continuat amb el correu electrònic.
I vingué el desconfinament. La fase 0, la fase1, la fase2, la fase 3, i prompte la “nova normalitat”. Ens hem acostumat a saludar-nos des de la distància. Hem tret noves expressions: una bona colzada, uns petonets digitals. Ens hem desitjat salut i sort. Duem les carassetes, ens posem guants, ens banyem en gel hidroalcohòlic. I tantes coses més.
Hem vist com l’economia del país i la nostra ha davallat. Ens hem perdut les falles, Pasqua, i esperem que no l’estiu.
I tenim una fe immensa en el futur. Sabem que aviat ens trobarem, que saludarem les companyes, que tot passarà i que tot s’arreglarà. Tenim una fe immensa en les persones.
La revista s’ha fet ressò d’estes coses, i des d’ací, al meu equip de redacció: Maria Botica, Carolina Mascarell, Sara Frasquet, Emiliano Leguizamón, Sara Boronat, Alícia Plaja, Jimena Hervás, Andrea Maestro, Cristina Forner, Lídia Rodríguez, Adrián Sanchis, Pablo Olivares, i, Sara Enguidanos, agrair-los la faena feta i aguantar-me mig curs.
Àngel Peiró Martínez.

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies