Com cada curs, el cinefòrum de l’IES Vicent Andrés Estellés va celebrar una nova edició, que en aquesta ocasió va presentar el visionat de The Substance, obra recent de Coralie Fargeat. La sessió va ser presentada per Jordi Torró, docent del Departament d’Anglés, i va comptar amb la participació del Departament d’Arts, representat per Jaime Carañana i David Llavata. A l’acte van acudir alumnes de Batxillerat. El visionat va tindre lloc al cine Tívoli el 27 de març de 2026 a les 11:00.
La pel·lícula s’inscriu en el body horror contemporani i construeix una al·legoria incisiva sobre l’obsessió per la joventut, la normativitat estètica i la lògica de la indústria audiovisual. A través d’un dispositiu narratiu basat en la duplicació corporal, el relat explora el desdoblament de la identitat, l’escissió entre imatge i subjecte i la progressiva pèrdua de control sobre el propi cos. La proposta visual combina efectes pràctics d’alt impacte amb una posada en escena estilitzada, on el color, la il·luminació i la composició reforcen la sensació d’artifici i deshumanització.
En el previsionat, Jordi Torró va introduir la directora i la seua trajectòria, assenyalant la transició des de l’esquema rape and revenge cap a aquest nou registre centrat en la mutació corporal i la crítica cultural. Es van abordar conceptes com l’edatisme, els cànons de joventut, el funcionament de Hollywood com a indústria i els processos de cosificació, alienació i dualisme.
Després del visionat, es van recollir les sensacions de l’alumnat i es van comentar els efectes pràctics emprats, la materialitat dels quals intensifica l’experiència de l’espectador. A continuació, Jaime Carañana va analitzar els enquadraments en relació amb el llenguatge del còmic, així com el tractament del color i la construcció de la perspectiva. Per la seua part, David Llavata va situar l’obra en una genealogia estètica vinculada a referents com David Cronenberg i David Lynch, destacant la presència d’estilemes surrealistes.
El debat posterior va ser conduït per Jordi Torró i es va articular al voltant de diverses qüestions: la sensació principal que va deixar la pel·lícula —rebuig, fascinació, incomoditat o una combinació d’aquestes—; el moment en què la protagonista deixa de ser percebuda com “ella mateixa”; l’efecte dels recursos físics en la implicació de l’espectador; el grau d’empatia amb les decisions de la protagonista; i la interpretació del desenllaç, entés com a càstig, sàtira, alliberament o una lectura oberta.