Encara queda molt per a aconseguir la igualtat i l’equitat entre homes i dones; per això les alumnes Marta Valls, Pilar Sola i Naima Gisbert, de primer cicle de l’ESO ens han recitat este crit de llibertat a través d’una alegoria que barreja el món infantil, la fantasia del joguet i la submissió real viscuda en la pell de moltes dones.
El missatge final és el de treballar junts cap a llibertat fins construir un món en el que qualsevol diferència siga un passat al que no hem de retornar mai.
NINETES
Temps era temps,
a qualsevol lloc del planeta
vivia una nineta delicada,
amb mans de porcellana
i molt boniqueta.A la seua vitrina
mirava el món passar
A dreta i esquerra,
tot la feia fascinar.Alguna cosa li havien ensenyat
Per a ser una bona nina de manual
Cuinava natilles i duia impol.lutes les faldilles.
Callava quan li ho dien i, si no, la reprimien.Els dies que eixia del seu aparador
no podia tornar més enllà de la posta de sol.
I des de la seua vitrina
observava el món de la joguina.Joguets per a xiquets: vaixells,
complicats aparells i soldadets valents.Per a les xiquetes: peluixos, perolets,
maquillatges i nines primes en extrem.En dos calaixos es distribuien.
Per què així ho farien?
Quina cosa tan horrorosa!
Per ací: el país blau,
per allà: el poblet de rosa.
Al país de blau duien la batuta.Feien coses importants,
vestien com volien
i a ningú li dien que semblava una puta.Al poblet de rosa, feien també molta cosa;
exèrcits de nines de pell sedosa
criaven, treballaven, parlaven amb veu fluixeta,
per a que ningú els diguera:
“Calladeta estàs més guapeta!”
Ja prou de diferència!
Va dir un dia la nineta,
atrevint-se a fer una conferència.No som de mostra, no som ninots!
Volem jugar al mateix joc!Rebenteu estes vitrines!
Talleu-se les brides!
Solteu-se les trenes!Deixeu-nos volar
fora de l’escaraparate de cristal!A les 10 ja no anem a dormir,
ara només volem somiar.
El rosa i el blau hem d’enjuntar,
i a partir d’ara, de lila ens voreu passar.Xiquetes i xiquets!
A què voleu jugar?
Nosaltres vos ho direm:
crearem un món entre iguals.
Amigues, doneu-me la mà.
Amics, anem a la par.Ja no jugaràs a les cuinetes si no vols;
pilla el baló i clava un bon gol.Doneu-nos els vostres avions.
I els conduirem a torns.Farem una gran empresa
ben construïda, sense presa,
recordant-se’n d’aquella xiqueta
que no va poder conduir la seua bicicleta.Ja no som ninetes!
Ja no estem quetetes!
Ja no ens callem al “stand”!
Perquè ja sabem a què volem jugar!
Ana Llopis, Reflexions color pruna
Setanta alumnes de 4t de primària del CEIP El Bracal de Muro van participar en una jornada de convivència entre centres educatius. Van visitar l’IES Serra de Mariola, acompanyats dels seus tutors, per assistir la representació teatral preparada per trenta alumnes de l’institut.
El divendres 25 de gener, al Centre Cultural Polivalent de Muro, es farà una actuació anomenada “Creativas en paro” a les 20:00, oberta a tots els públics, a 3 €. L’entrada està destinada al fons del viatge de fi de curs de l’alumnat del Centre.