El proppassat 30 d’octubre de 2020 vingué l’actor Roberto Hoyo a Aielo de Malferit per a representar un teatre als estudiants de 3r d’ESO i l’alumnat de 4t de Teatre de l’IES Porçons. Una obra que va estar gestionada per l’Ajuntament del nostre poble. I que poguérem veure en l’esplanada del pavelló Municipal, junt al nostre Institut, un espai a l’aire lliure que ens permeté seguir les normes de distanciament i seguretat marcades pel Covid-19.
L’obra era un teatre rapejat i ballat, amb música en escena. Obra que podem considerar de gènere Hip-Hop.
L’artista ens representà un teatre musical, seguint l’estil raper, inspirat en diferents històries o situacions que ell havia viscut o vist (algunes de verídiques, i d’altres de fictícies). I al final creava una història en la qual anava lligant i relacionant tot el que havia viscut, tot lligant-ho amb el clàssic picaresc.
Hoyo estava acompanyat a la música pel seu amic DJ Marco Ferreira. Aquest posava la música de les cançons i els efectes de sons que s’anaven combinant al llarg de l’actuació.
La creació teatral estava inclinada cap al tema de les drogues i els problemes actuals d’un jove del segle xxi amb la llei, i com amb una consciència i bona actitud es pot arribar a bon camí. L’obra vol conscienciar els joves perquè no se’n vagen pel «mal camí» de la vida i que els fets tenen conseqüències.
L’obra era una adaptació lliure de El Lazarillo de Tormes, la famosa novel·la picaresca del segle XVI, d’autor desconegut. Ara, però el jove ‘picaro’ que de ben xicotet va ser abandonat per sa mare i va haver d’estar al servei de diferents «amos» per a poder sobreviure, es converteix en un jove que ha de sobreviure a les problemàtiques socials de hui dia, com poden ser les drogues i el món que les envolten. «Lázaro» presenta la universal i popular història protagonitzada pel Pigall de Tormes, però en una versió lliure i adaptada al nostre temps. Com en la clàssica novel·la picaresca del segle xvi, el protagonista anirà canviant d’amo, si bé els d’aquella època (capellà, artesà, vigilant) no són els mateixos que els del present segle XXI. Lázaro haurà d’aprendre a bregar amb aquests nous amos: un vell borratxo conegut com «el Cec», «el moro», «el secreta»; a més de conviure amb les problemàtiques actuals, la violència i la droga als carrers.
Pel camí, Lázaro ─aquesta mena d’antiheroi─, haurà d’aprendre a convertir-se en el seu propi amo: «el puto amo», segons el propi protagonista. Perquè al final aconsegueix ser independent i no estar al servei de ningú. Una experiència que el porta a reconvertir-se i a iniciar aquesta carrera teatral.
En el col·loqui que es feu al final de l’actuació, l’actor ens contà que hi havia alguns fets que eren reals i d’altres ficticis, com el fet d’estar enganxat a les drogues i les problemàtiques amb la llei.
ALUMNAT DE RÀDIO. Projecte interdisciplinari de 3r
