El 20 d’abril de 2020 l’alumnat de 1r d’ESO del nostre centre posà per escrit les seues primeres experiències a l’IES Massamagrell i una autofotografia. Tot es tancà i segellà en una càpsula del temps que seria oberta quatre anys després. I ara l’alumnat s’ha retrobat amb el seu jo del 2020.
Una càpsula del temps consisteix en seleccionar objectes significatius, escrits o qualsevol element que resulte significatiu d’un moment històric i preservar-lo en un recipient tancat amb el compromís de no obrir-lo fins passat un determinat període de temps. Un exemple el constitueixen les “primeres pedres” que es col·loquen en els fonament d’edificis importants amb monedes i periòdics de l’època, com a record del moment en el qual es començà la construcció.
Al nostre centre no construïm edificis, però sí que col·laborem en la construcció de les personalitats mitjançant l’educació, en el sentit més ampli de la paraula. L’any 2020, un moment que està unit a la terrible experiència de la COVID-19, un grup d’alumnes van començar el seu itinerari acadèmic a l’IES de Massamagrell. El llavors professor de Castellà, Rafa Castro, els va proposar una activitat que consistia en redactar un escrit amb la seua experiència davant aquella situació pandèmica i alhora enregistrar la pròpia imatge: la paraula i la imatge per a deixar testimoni en el temps; quatre anys després, quan finalitzaren l’ESO, la càpsula seria oberta per recuperar aquell instant etern. I el resultat no ha pogut ser més emotiu, amb sorpreses, emocions, complicitats i records, molts records, que s’han recuperat a partir de les paraules i la imatge que han esperat pacientment quatre anys (que és molt de temps per a una persona que en té 16) per tornar a ser llegides i mirades. Ha estat una experiència cordial, entranyable i ha palesat l’evolució personal d’aquell alumnat que arribà al centre enmig la pandèmia i que quatre anys després finalitza l’etapa d’ensenyament obligatori.