NOVETATS

Del 5 al 9 de febrer de 2018, vam compartir unes intenses i fructíferes jornades amb alumnes i professors/es de Turquia, Itàlia, França i Romania a la ciutat de Viterbo (Itàlia), activitats que formen part del projecte Erasmus+ ’Are the gender stereotypes determining an in-egalitarian Society?’ i que estem coordinant des de l’IES Lloixa. Aquest va ser el 2n encontre internacional del projecte i, a més a més, va ser la primera mobilitat amb alumnes.

Va ser una experiència fantàstica que romandrà per sempre en el nostre record. Vam treballar de valent, vam fer amics i amigues mentre ens deleitàvem alternant “il cornetto, la crostata, la pizza e la pasta”; però sobretot, vam donar un petit pas més cap a la igualtat de gènere.

VICTÒRIA SANGÜESA

---

 

Del 5 al 9 de febrero de 2018, compartimos unas intensas y fructíferas jornadas con alumnos y profesores/as de Turquía, Italia, Francia y Rumanía en la ciudad de Viterbo (Italia), actividades que forman parte del proyecto Erasmus+ ’Are the gender stereotypes determining an in-egalitarian Society?’ y que estamos coordinando desde el IES Lloixa. Este fue el 2º encuentro internacional del proyecto y, además, fue la primera movilidad con alumnos/as.

Fue una experiencia fantástica que permanecerá siempre en nuestra memoria. Trabajamos mucho, hicimos nuevas amistades mientras nos deleitábamos alternando “il cornetto, la crostata, la pizza e la pasta”; pero lo más importante, dimos un pequeño paso hacia la igualdad de género.

VICTÒRIA SANGÜESA

El IES Lloixa, como todos los años, se suma a los actos de repulsa y alza su voz contra los asesinatos de mujeres que nos conmocionan y nos duelen en lo más profundo de nuestros corazones.

El 25N, nuestro alumnado leyó un manifiesto de rechazo y el nombre de todas las mujeres asesinadas en 2017.

Queremos una sociedad libre de violencia machista, una sociedad igualitaria, una sociedad mejor. Trabajemos tod@s para conseguirla. ¡Basta ya!

FAZ MARTÍN SÁNCHEZ

————————————————————————————————————

L’IES Lloixa, com tots els anys, se suma als actes de repulsa i alça la seua veu contra els assassinats de dones que ens commocionen i ens fan mal en el més profund dels nostres cors.

El 25N, el nostre alumnat va llegir un manifest de rebuig i el nom de totes les dones assassinades el 2017.

Volem una societat lliure de violència masclista, una societat igualitària, una societat millor. Treballem tots i totes per aconseguir-la. Ja n’hi ha prou!

FAZ MARTÍN SÁNCHEZ

Dentro del marco del programa Erasmus+ ’Are the gender stereotypes determining an in-egalitarian Society?’ el IES Lloixa como centro coordinador programó dos reuniones transnacionales, sólo con profesorado, con el objeto de fijar las pautas del trabajo y las cuatro movilidades con alumnado a los distintos países de la asociación.

Los días 9 y 10 de noviembre ha tenido lugar la primera reunión transnacional en el IES Lloixa, que ha servido para dar comienzo a estos dos próximos años de implicación en una tarea diferente y gratificante en el ámbito de la Educación, sobre todo por las repercusiones que esperamos tenga en la consecución de una sociedad más igualitaria y libre de violencia machista.

El jueves 9 de noviembre los socios acudieron al instituto, conocieron al equipo directivo y visitaron las instalaciones. Posteriormente, hubo dos sesiones de trabajo, una por la mañana y otra por la tarde que fueron para sentar las bases del proyecto y dar a conocer a los socios las actividades programadas así como el reparto de tareas para estos dos años.

El viernes 10 de noviembre volvieron al centro para concluir el trabajo y decidir las fechas en que tendrían lugar las movilidades con alumnado. A continuación, a las 12:30 h, tuvo lugar una recepción en el Ayuntamiento de Sant Joan d’Alacant con el Alcalde y la Concejala de igualdad.

El próximo encuentro será en Italia del 5 al 9 de febrero de 2018 que, además, será la primera movilidad con alumnos/as.

ERASMUS+ TEAM

————————————————————————————————

Dins del marc del programa Erasmus+ ’Are the gender stereotypes determining an in-egalitarian Society?’ l’IES Lloixa com a centre coordinador va programar dues reunions transnacionals, sols amb professorat, amb l’objectiu de fixar les pautes de la feina i les quatre mobilitats amb alumnat als diferents països de l’associació.

Els dies 9 i 10 de novembre tingué lloc la primera reunió transnacional a l’IES Lloixa, que va servir per donar pas a aquests dos pròxims anys d’implicació en una tasca diferent i gratificant en l’àmbit de l’Educació, sobretot per la transcendència que esperem tinga en la consecució d’una societat més igualitària i lliure de violència masclista.

El dijous 9 de novembre els socis acudiren a l’institut, van conèixer l’equip directiu i visitaren les instal·lacions. Posteriorment, tingueren dues sessions de feina, una pel matí i altra per la vesprada que ajudaren a establir les bases del projecte i per donar a conèixer als socis les activitats programades, així com el repartiment de les tasques en aquests dos anys.

El divendres 10 de novembre tornaren al centre per concloure la feina i decidir les dates en les que es desenvoluparan les mobilitats amb l’alumnat. A continuació, a les 12:30 h, tingué lloc una recepció a l’Ajuntament de Sant Joan d’Alacant amb l’Alcalde i la Regidora d’igualtat.

El proper encontre serà a Itàlia del 5 al 9 de febrer de 2018 que, a més a més, serà la primera mobilitat amb alumnes.

ERASMUS+ TEAM

Notícies relacionades:

http://costacomunicaciones.es/la-rambla-de-sant-joan/educacion/un-proyecto-erasmus-encaminado-a-conseguir-una-sociedad-m%C3%A1s-/

El IES Lloixa ha sido seleccionado para desarrollar y coordinar un proyecto Erasmus+ en la modalidad KA201, que se está iniciando en este mes de octubre de 2017 y que tendrá una duración de 2 años.

El jueves 19 de octubre de 2017, las profesoras Mari Carmen Sánchez Monserrate y Raquel Llopis Gomis, como coordinadoras del mismo y en representación de nuestro centro, recibieron un reconocimiento por la participación en el proyecto Erasmus+ por parte de la Conselleria de Educación en Valencia (foto superior).

El proyecto tiene como título “Are the gender stereotypes determining an inegalitarian society?”, y en el desarrollo del mismo, alumnado con edades comprendidas entre los 15 y 17 años, realizarán diferentes actividades y talleres que fomenten una sociedad más igualitaria.

Además, también participarán las siguientes instituciones del ámbito educativo de otros países:

• ITE P. SAVI de VITERBO (Italia).
• ISSEC PIGIER (ADMINISTRATION AND ACOUNTING TECHNICAL SCHOOL) Institut Spécialisé de Secrétariat et d’Etudes Comptables de TOULOUSE (Francia).
• COLEGIUL VASILE LOVINESCU de FALTICENI (Rumanía).
• MUGLA IL MILLI EGITIM MUDURLUGU de MENTEŞE (Turquía).

A las que se añadirá la colaboración de otras instituciones, como el AYUNTAMIENTO DE SANT JOAN D’ALACANT, puesto que uno de los propósitos es que el proyecto repercuta en beneficio de toda la sociedad.

 

ERASMUS+ TEAM

————————————————————————————————

L’IES Lloixa ha sigut seleccionat per a desenvolupar i coordinar un projecte Erasmus+ en la modalitat KA201, que està iniciant-se aquest mes d’octubre de 2017 i tindrà una durada de 2 anys.

El dijous 19 d’octubre de 2017, les professores Mari Carmen Sánchez Monserrate i Raquel Llopis Gomis, com a coordinadores del projecte i en representació del centre, van rebre una distinció per la participació en l’Erasmus+ per part de la Conselleria d’Educació a València (foto superior).

El projecte té com a títol “Are the gender stereotypes determining an inegalitarian society?”, i es durà a terme amb alumnat que tinga entre els 15 i 17 anys, els quals realitzaran diverses activitats i tallers que fomenten una societat més igualitària.

A més a més, també participaran les institucions següents de l’àmbit educatiu d’altres països:

• ITE P. SAVI de VITERBO (Itàlia).
• ISSEC PIGIER (ADMINISTRATION AND ACOUNTING TECHNICAL SCHOOL) Institut Spécialisé de Secrétariat et d’Etudes Comptables de TOULOUSE (França).
• COLEGIUL VASILE LOVINESCU de FALTICENI (Romania).
• MUGLA IL MILLI EGITIM MUDURLUGU de MENTEŞE (Turquia).

A les que s’afegirà la col·laboració d’altres institucions, com l’AJUNTAMENT DE SANT JOAN D’ALACANT, ja que un dels propòsits és que el projecte repercutisca en benefici de tota la societat.

 

ERASMUS+ TEAM

L’alumna Ane Celdrán Moreno, de 2n d’ESO del nostre centre, ha estat guanyadora en la 19a edició del Premis literaris Sambori que organitza la Fundació Sambori-Escola Valenciana, en la categoria 1r Cicle de Secundària, amb el relat Massa tard.

Els premis es van lliurar a la Casa de Cultura de Sant Vicent el passat mes de maig, en un acte en què assistiren els guardonats de totes les categories des d’infantil fins a la Formació de Persones Adultes i en què es presentaren més de mil huit-cents treballs.

Des de l’IES Lloixa volem donar-li la més sincera enhorabona a la nostra guanyadora.

Adjuntem la història.

Massa tard…

Altra vegada aquest xiquet pel mig! – vaig exclamar quan em vaig trobar ma mare al corredor – Sempre, sempre igual mare!

Ella em va mirar llargament i va soltar un dels seus habituals sospirs. Dic habituals, perquè des què el meu pare se’n va anar (ja farà això de 2 anys), ma mare no feia res més que sospirar. Quan el meu germà petit i jo renyíem (que era de sovint), sospirava.

Quan jo arribava tard per les nits, sospirava. Si el meu germà no feia els deures o suspenia un examen, sospirava. Fins i tot, mentre cuinava (que era una de les seues activitats preferides), sospirava.

Al principi, això em posava dels nervis, i més d’una vegada li havia cridat barbaritats per veure si així feia alguna cosa que no fóra sospirar i passar de tot. Però, naturalment, no ho vaig aconseguir. De manera que, aquest era el meu dia a dia:

Alçar-me, desdejunar, besar ma mare i desitjar-li un bon dia (ella em responia amb un sospir), arribar a l’ institut amb les meues amigues, fer classe, tornar a casa, barallar-me almenys cinc vegades amb Joan, escoltar cinquanta mil sospirs de la mare, tancar-me a l’ habitació a estudiar, eixir per sopar i tornar al llit per tractar de dormir.

Això tots el dies lectius de l’any.

Els no lectius quasi eren pitjors, perquè havia de sobreviure en aquell mar de sospirs i insults en què s’havia tornat la meua vida.

Els únics moments agradables (o això pensava jo en aquell moment) eren quan agafava la bicicleta i anava pel passeig al costat de la mar, relaxant-me i escoltant el soroll que feien les ones en xocar contra les roques.

En eixe moment jo cursava  4t d’ESO i un dia, en plena època d’exàmens, vaig decidir que feia ja massa temps que no agafava la “bici”.

De manera que, sense avisar ningú, vaig anar-me’n a fer una volteta a la platja.

La nit va caure i encara que portava tot el dia en aquell lloc, no em sentia amb ganes de tornar a casa, i vaig decidir dormir allí.

Em vaig menjar l’ entrepà i la poma que duia a la motxilla, i recollint-me els cabells foscos i llargs en una trena, vaig decidir descansar.

Vaig passar una nit molt agradable i al matí següent vaig agafar el camí de volta a casa.

En arribar, de seguida em vaig adonar que hi havia alguna cosa estranya.

Per començar, dins de l’ immens jardí que rodejava la nostra casa hi havia un automòbil parat. No podia ser la mare (nosaltres no teníem cotxe) i no em sonava de res, que fóra el d’algun familiar meu.

Em vaig apropar i del cotxe es va baixar un home baixet, amb els cabells marrons i curts, que portava vestit jaqueta negre i unes ulleres del sol.

No, definitivament no era parent meu.

– Bon dia – li vaig dir – Puc ajudar-lo en alguna cosa?

– Bon matí senyoreta Laia – em va respondre ell. Això em va impactar. Per què sabia aquell homenet el meu nom? Ens coneixíem d’ abans? No, estic segura que no… Aleshores?

Ell em va mirar a través de les ulleres i va esboçar un somriure.

– Potser millor dins, que et puga explicar tot aquest assumpte amb major calma. Jo vaig assentir i vam passar dins de casa. Li vaig oferir un café, i quan ell es va negar, em vaig seure en front d’ell, a l’espera d’aquella explicació que em tenia tan intrigada.

– Senyoreta Laia, com ja li haurà dit la seua estimada mare, hui és el dia de la mudança.

– Mudança? – vaig preguntar jo estranyada.

– Mudança, traspàs… Com el vulgues anomenar!

Crec que la meua cara va ser de tal desconcert, que llavors aquell home es va adonar que jo no sabia de que m’estava parlant.

– Ta mare no t’ha dit res, Laia? – va preguntar en un to més suau.

Jo vaig negar amb el cap. Ell es va passar una mà pel cap, nerviós, va tragar saliva i em va soltar tot d’una:

– Laia, ta mare està malalta. Sofreix una depressió molt profunda i no es troba en condicions de cuidar de tu, ni de Joan. Per això, nosaltres, Serveis Socials, hem intervingut en el vostre cas… Feia mesos que ta mare ho sabia… Se suposava que ho hauria parlat amb vosaltres i que ahir vos aniríeu amb les vostres famílies d’acollida… Que és el que ha fet el Joan… I el que ara faràs tu.

Jo no podia reaccionar, parlar ni tan sols plorar. No aconseguia sentir cap emoció. Però, de sobte, em vaig enderrocar, al comprendre-ho.

Mai més tornaria amb Joan i la mare.

Ens havien separat de cop i volta, i ni tan sols m’ havia pogut acomiadar.

Vaig començar a plorar i mentrestant l’ home em deia:

– No et preocupes… Au, afanya’t i fes la maleta!

Mentre pujava les escales per a anar a la meua habitació un sols pensament ocupava el meu cap:

“Mai sabem el que tenim, fins que ho perdem, i aleshores és massa tard per valorar-ho”.

Ane Celdrán Moreno 2n ESO A