Mobilitat Grega del KA1 en Heraklion (Creta)
Comencem el nostre viatge en el bressol de la Civilització occidental, a Creta. Alli comencem aquesta setmana el curs “Museum Education” on ens donaran les claus per poder utilitzar de forma pedagògica els museus.
Dilluns férem la classe al mati, vam arribar a l’acadèmia situada al centre de la capital de Creta, Heraklion, i ens vam explicar el programa que farem al llarg de la setmana i en quins museus farem la pràctica educativa.
Després, cada company va fer una presentació d’ell i del seu centre, essent una bona oportunitat per conéixer els programes europeus que es porten en marxa per Europa.
Finalment, acabarem la jornada en una visita pel centre d’Heraklion, on ens vam explicar els monuments més representatius de la ciutat.
Hem conegut grans projectes i companys de tota Europa.
Καλως ηρθες στην Ελλάδα . Βρίσκομαι εδω κανοντας ενα κύκλο μουσειακής εκπαίδευσης .
Classes de ciència des d’Islàndia: Glacera
Una glacera és una gran massa de gel comprimida que flueix lentament com rios. En la darrera glaciació, Islàndia era una enorme glacera que cobria tota l’illa (glacera en casquet). La retirada d’esta enorme glacera va donar lloc a diferents glaceres alpines.
L’autobús sembla avançar per les pàgines d’un llibre de geomorfologia glaciar. Ni tan sols cal fixar-ser molt per reconéixer valls en “U”, valls penjats, horns, derrubis de gravetat, etc. El final del camí no podía ser millor, la glacera de Sólaheimasandur.
Al seu front podem observar crevases (esquerdes produïdes al gel per les diferències de velocitat que es donen a la superfície de la glacera). Els blocs que s’originen, s’anomenen seracs.
També s’observen perfectament “línies” negres que són els sediments que arrossega la glacera, les morrenes. Als laterals de la llengua de la glacera hi ha morrenes lateral. Quan es juntes dues llegües de glaceres, s’uneixen les seues morrenes lateral i donen una central. Les “taques” negres disperses són roques arrossegades durant quilòmetres i dipositades quan el gel no els podía espentar més.
A més, al front es produeix l’ablació i dóna lloc a una llacuna de la glacera, que en esta època de l’any també està congelada. Este fenomen hauria de donar-se a la línia de costa, per tant el retrocés de la glacera és una evidència més d’un canvi climàtic que algunes persones s’esforcen en negar.
L’equilibri climàtic és imprescindible per a la viabilitat del planeta tal i com el coneguem. No és sols és una qüestió de conservar un paisatge, encara que ja seria un motiu suficient.
Llacuna de la glacera 
Llacuna i front de la glacera 
Detall del front de la glacera de Sólaheimasandur
Classes de ciència des d’Islàndia: Columnes de basalt
Arribar a una platja completament negra (Vik) te transporta a un escenari de pel·lícula, però es deu simplement a l’origen volcànic islandés. Un magma bàsic ric en ferro que es refreda ràpidament és l’encarregat de què el basalt siga el protagonista absolut del paisatge islandés.
Les glaceres, que han anat donant forma al relleu durant milers d’anys, són també les responsables de que apareguen zones on s’acumulen pedretes d’un 5 mm aplanades. Provenen dels derrubis de les morrenes que postariorment l’aigua ha anant “reordenant”.
Però el color passa a un segon pla quan es veu la imponent estructura de columnes de basalt. Es denomina colada de lava amb disjunció columnar i es forma quan la lava penetra en una massa d’aigua (ací, l’oceà). El refredament és tan ràpid que tota la massa es contrau generant fractures amb un patró regular, i es formen prismes de base hexagonal (encara que també es troben pentagonals i tetragonals).
En algunes zones les capes més superficials de lava es refreden més ràpidament i solidifiquen, mentre que a l’interior, encara molt calent, la lava flueix, i es formen coves volcàniques, com la cova Hálsanefshellir. En una d’estes coves es poden observar les bases hexagonals de les columnes de basalt que recorden panal d’abelles.
Estar entre estes columnes ens fa sentir minúsculs, i més si pensem que el que hui veim és sols el residu del que va ser quan es va formar.
Formació basàltica 
Sense comentaris… 
columnes de basalt 
Entrada cova Hálsanefshellir
Dia 7: Una setmana que ha passat en un segon
L’última jornada del curs serveix per posar en comú les idees que els grups de treball formats pels docents d’arreu d’europa, exposem les nostres conclusions. Cada grup ha fet una reflexió al voltant d’aquells aspectes més significatius o sorprenents del sistema educatiu islandès. Les matèries que s’estudien, els diferents tipus de cadires, les estacions de reciclatge als corredors dels centres educatius, o fins i tot els pictogrames dels lavabos han sigut els protagonistes de moltes de les presentacions compartides.
La implementació d’algunes metodologies vistes i la seua difusió, són els objectius amb que vam començar el curs. La col·laboració entre companys de diferents països i les noves amistats arredoneixen una setmana intensa des de tots els punts de vista.
El curs ha acabat, però el treball continua!!
“Þetta reddast”
Imatges banys 
Imatges banys
Espai al corredor 
Espai al corredor 
Espai al corredor 
Espai al corredor
Dia 6: Un plató natural
El final de l’estada s’acosta, i mentre comencem a fer balanç i contrastar opinions amb la resta de participants del curs, Islàndia ens té reservats alguns dels seus encants més autèntics. La jornada de hui és especialment enriquidora per als docents de biologia i geologia, ja que hui visitem fenòmens naturals que s’expliquen a l’aula i que, segur que després d’aquesta experiència, ara s’enfocaran des d’una altra perspectiva.
Les cascades de Skogafoss i Seljalandsfoss, la platja de Vik, on unes imponents columnes de basalt semblen els tubs d’un antic orgre que el mateix Oddin tocava.
Per acabar el dia, la visita a la glacera de Sólaheimasandur ens recorda el delicat equilibri climàtic del planeta. Sembla mentida, però els nostres actes, tant com a individus o com a societat marquen el futur de la natura.
Cascada de Skogafoss 
Formació de basalt a la platja de Vik 
Columnes de basalt 
Glacera de Sólaheimasandur
Dia 5: “Þetta reddast”
Hui visitem una escola de primària (Hólabrekkuskóli, als afores de Reyjakavík), que a Islàndia comprén des dels 6 als 16 anys. Una particularitat d’esta escola és que entre els seus 500 alumnes es troben 40 nacionalitats diferents. Esta heterogeneïtat és un repte per a l’escola, però el seu lema és “Þetta reddast”, que significa “tot anirà bé”.
L’escola es caracteritza per l’amplitut d’espais i l’aprofitament dels corredors com un espai més per a l’aprenentatge, on hem trobat des d’un teatre fins un rocòdrom.
Quant a la metodologia trobem moltes semblances, com el treball per projectes o l’ús de la plataforma “Moodle”, el nostre “Aules”. Tot i això, també hi ha diferències en algunes matèries com l’ús de la ràdio, escenaris televisius i teatre, fusteria, etc. que fomenten la creativitat.
Al sopar, després de la millor sopa de llagosta al port de Reyjakaík, constatem que “Þetta reddast” és real.
Ruleta de la lectura a la biblioteca 
Espai interior amb televisió, jocs, etc. 
Zona de lectura a la biblioteca 
Aula de cinema 
Aula de fusteria 
Aula de ràdio 
Espai al corredor per fer teatre 
Casc per a qui vol concentrar-se més a classe
Dia 4: Cap al Valhalla
El dia comença amb una xarrada de Árni Sverrir Bjarnason (professor de literatura islandesa) sobre mitologia i literatura islandeses. Esta literatura es caracteritza per la prominència dels espais naturals d’esta illa, i per la presència de nombrosos elements de la mitologia nòrdica. Fins i tot en l’Edda de Sædmund (una de les obres més antigues de la literatura islandesa), es descriu el Valhalla i el situa en algun lloc dels que hem visitat per la vesprada.
La segona part tenia com a objectiu oferir als docents exemples de contextos de gran valor didàctic per poder planificar la pràctica docent a partir d’allò que hem vist. La primera parada ha estat el parc nacional de Þingvellir on hem estat en una de les falles de la dorsal mesoatlàntica (el lloc de la Terra responsable de la separació entre els continents americà i europeu i africà). A continuació hem visitat la cascada de Gullfoss, i finalment hem presenciat el guèiser Strokkur.
Però amb el fred, la boira i la neu, no sabem si açò pot ser el Valhalla.
Árni Sverrir Bjarnason durant la xarrada 
Parc Nacional de Þingvellir 
Etre les plaques Noramericana i euroasiàtica 
Cascada de Gullfoss 
Guéiser Strokkur
Classes de ciència des d’Islàndia: Un instant del cicle de Wilson
Una nombrosíssima quantitat d’abruptes esquerdes contrasten amb les suaus línies del mantell blanc que ha recobert el paisatge per a rebre’ns al parc nacional de Þingvellir. D’un costat la placa eurasiàtica, de l’altre, la placa americana. Si poguérem retrocedir en el temps comprendríem que les distàncies, i les diferències, per molt grans que semblen, són sols una qüestió de temps.
Panoràmica del parc de Þingvellir 
Placa americana, a l’esquerra i a la dreta la placa eurasiàtica 
Tocant l’inici de la placa eurasiàtica
Les dorsals oceàniques es formen als límits entre les plaques tectòniques divergents per l’ascens de material magmàtic i, a mesura que es van separant, el magma de les profunditats de la Terra puja per reomplir el buit (corrents de convecció). És ahí on es crea la nova escorça, en refredar-se el magma ascendent. Esta escorça és molt irregular i dóna lloc a elevacions molt diverses. Pics molt alts i altres zones més baixes. Islàndia es correspon amb una de les zones de major altitut de la dorsal mesoatlàntica. Tant, que ha sortit de l’oceà i ha format una illa.
Per a un professor de biologia i geologia estar en un instant del cicle de Wilson que tantes vegades he explicat és absolutament emocionant.
Classes de ciència des d’Islàndia: Guèiser
Un guèiser és un tipus de font termal que expulsa grans columnes d’aigua bullint amb una gran força. El seu nom procedeix de la paraula islandesa “geyser”, el significat de la qual és “sortidor”, que descriu perfectament la seua activitat. L’aigua que s’expulsa pels guèisers procedeix de pous subterranis, que es calfa per l’activitat volcànica, i la sortida de la columna d’aigua es produeix d’una forma més o menys regular.
Este tipus de columnes d’aigües procedents del subsol, surten per un xicotet forat que apareix al sòl, i poden arribar fins desenes de metres. En el cas del guèiser de Strokkur arriba fins els 25 m i ocorre amb una freqüència d’uns 5 min.
Classes de ciència des d’Islàndia!!
El Sol irràdia un fluxe de càrregues altament energètiques en totes les direccions, que anomenem “vent solar”. Quan este vent arriba a la Terra és desviat per la magnetosfera cap a les regions polars on col·lisionen amb les partícules atmosfèriques, i formen un plasma, les aurores (boreals al pol nord i australs al pol sud). Este fenomen és molt difícil d’observar ja que sols es produeix quan es donen les tempestes solars.
El color d’estes depén de quines són les partícules diana de les col·lisions. L’oxigen monoatòmic és el responsable dels colors verds intensos. Quan el vent solar col·lisiona sobre molècules d’hidrogen donen colors blavencs, i quan xoquen sobre molècules de nitrogen es formen colors porpra i rosa.
Aurora 1 
Aurora 2 
Aurorats!!