La diversitat lingüística i cultural d'Europa constitueix un patrimoni valuós per a protegir i fomentar, per la qual cosa convé treballar en aquesta direcció amb la finalitat que aquesta diversitat supose una font de riquesa i de comprensió recíproca entre tots els pobles d'Europa. Per aquest motiu, els estats membres de la Unió han convergit en un espai comú europeu de cooperació i coordinació constant per mitjà de les seues polítiques educatives i més concretament a través de les seues polítiques d'ensenyament i aprenentatge de llengües.
D'acord amb aquesta concepció europeista, el Consell d'Europa ha elaborat un document sota el nom de Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de llengües estrangeres, mitjançant el qual es pretén `satisfer les necessitats d'una Europa multilingüe i multicultural i desenvolupar considerablement l'habilitat dels europeus per a poder comunicar-se efectivament entre ells, més enllà de les fronteres lingüístiques i culturals.
El Marc deixa clara també la idea que per a poder aconseguir-ho, es precisa d'un esforç constant al llarg de la vida.
El Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües fa recomanacions sobre l'aprenentatge d'idiomes i la seua certificació, i d'acord amb això estableix una sèrie de nivells comuns ordenats progressivament en graus de competència lingüística, més amplis i lligats a diferents contextos socials, on la competència comunicativa és l'eina imprescindible per a la comunicació interpersonal.
