El nostre nom
El cognom Calduch va unit indissolublement a Vila-real amb la idea farmacèutica des de que, a finals del segle passat, s’establira a la nostra ciutat l’apotecari Vicent Calduch Solsona, el creador entre altres savis remeis del famós ungüent (la “suavina”) que portava el seu nom i que tan beneficiós va resultar per alleujar els efectes del fred a les mans i el rostre dels llauradors. A la nissaga dels Calduch, que es perllonga ja en quatre generacions de farmacèutics a distintes poblacions castellonenques pertanyen, a més dels germans majors Vicent i Àlvar, que varen exercir a Castelló i a Barcelona, Josep, continuador de la tasca de son pare a l’oficina del carrer Major de Vila-real, i Manuel, apotecari a Almassora i botànic excepcional.
El més xicotet dels germans Calduch és, sens dubte, un dels més destacats homes de ciència que ha donat el nostre poble, malgrat que la seua activitat en altres indrets ha fet que fins fa poc de temps la seua personalitat no sempre haja estat ben coneguda i estimada. Hui,el passeig al Termet, un carrer i un col·legi públic li reten homenatge i fan present i conegut, si més no, el seu nom entre nosaltres.
Manuel Calduch Almela va nàixer el 24 de març de 1901 i va realitzar els seus estudis per a la Llicenciatura en Farmàcia a Barcelona, on els va acabar als vint-i-dos anys. A la ciutat comtal va encetar també dos fets essencials en la seua trajectòria, el manteniment d’una bona forma física jugant al futbol a l’equip d’aficionats de l’Espanyol de Barcelona, i l’amistat amb el professor Pius Font Quer, de qui va ser alumne i al qual va acompanyar fent les seues primeres expedicions botàniques al massís del Montseny. Després de breu estança a Sant Mateu, Manuel Calduch va obrir farmàcia a Almassora en 1925, activitat que mantindria fins a la seua mort. La seua humanitat i caràcter extrovertit el van fer popular i benvolgut a la veïna població on va arribar a exercir, als anys de la República, com a jutge de pau (la qual cosa li va motivar també enemistats polítiques i el fet que, el període posterior a la guerra civil, la seua farmàcia fora intervinguda per l’Estat).
Senzill i cordial, pròxim sempre als més humils i necessitats, era fàcil veure’l sempre mantenint amena conversació en torn a temes agraris, mariners o científics, acudint al fútbol o als bous, o jugant a les cartes amb els seus amics.
Mentrestant, continuava amb interés tasques d’investigació farmacèutica, i a ell es deuen preparats com els segells de quinina o l’antianèmic “Hemegenol” que van ajudar a eradicar les febres terçanes que eren endèmiques de la zona, solucions insecticides de pelitre que foren remei eficaç contra la sarna i altres afeccions parasitàries, antitusigenes i laxants, i inclòs va col·laborar en certeres investigacions mèdiques per a la determinació de l’antibiòtic més adient contra determinat tipus d’hepatitis freqüent a la nostra regió
Simultàniament a aquesta dedicació professional, Manuel Calduch va anar desenvolupant la sella afició naturalista, recorrent a peu repetidament les serres del Desert de les Palmes, de Les Santes, del Carbó i del Penyagolosa i recollint un importantíssim herbari de les comarques castellonenques. La seua cordial relació amb Font Quer i amb el botànic Oriol de Bolós, amb el geòleg Sos Baynat i els doctors Rivas Goday i Fernández Galiano entre altres erudits li varen conformar un ample coneixement de les disciplines biològiques i li permeteren reunir per si mateix una col·lecció botànica de més de set mil especies. Tot i això la seua extraordinària modèstia no el motivava a difondre els resultats de la seua curiositat científica més que de paraula amb els seus col·legues i amics, fins que en 1956 1’Institut Botànic Cavanilles, depenent del Consell Superior d’Investigacions Científiques el va becar per a la confecció d’un estudi complet sobre la flora i la vegetació de la província de Castelló. Des d’aleshores va començar la difusió deñs seus treballs i descobriments en els medis científics de tota Espanya.
Calduch va participar també en l’ambiciós projecte d’exploració de les illes Columbretes, patrocinat pel Programa Biològic Internacional de la “Unió Internacional de Ciències Biologiques” que, si no va assolir plenament tots els seus objectius, li va permetre incrementar exhaustivament el seu herbari. Després d’aquesta experiència va continuar treballant als illots de la costa valenciana, a Tabarca, a Benidorm i a Mazarrón. L’any 1968 va fer públic el seu descobriment de la “Setaria adherens”, una varietat fins el moment desconeguda i que ell va anomenar “fontqueri” en homenatge al seu mestre i amic. Tota la seua col·lecció herborística la va donar al gener de 1981 a la càtedra de botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València.
Fins als seus darrers anys, com a membre de la Societat Excursionista de Castelló va continuar participant en les seues activitats i expedicions, transmetent a joves i grans junt a la seua cordial humanitat un exemple constant d’estima a la seua terra, a les seues tradicions i a la seua llengua, i en valencià va publicar molts dels seus escrits, no sols de caire científic, sinó també literari com el bellíssim text “Enyor” (1961), emocionada descripció de la natura i la historia del seu poble, plena de sensibilitat i evocació
El botanic Manuel Calduch va morir a Castelló el 21 de març de 1981.