Pla d’igualtat i convivència

PLA D’IGUALTAT I CONVIVÈNCIA
(PIC)

Dates aprovació:
Pla Convivència 26/11/2008
Aula convivència 4/02/2010
Actualització Pla Convivència 14/05/2020
Pla Municipal d’Absentisme 10/2017

4.5.1. Pla de convivència (Redactat de l’antic pla de convivència)

4.5.1.1. Introducció
4.5.1.1.1. Definició de conflicte
4.5.1.1.2. Justificació legal

4.5.1.2. Diagnòstic de la convivència al centre

4.5.1.3. La comissió d’igualtat i convivència escolar
4.5.1.3.1. Funcions
4.5.1.3.2. Composició
4.5.1.3.3. Pla d’actuació

4.5.1.4. Mesures i accions orientades a la promoció de la convivència

4.5.1.4.1 Sensibilització

4.5.1.4.2. Relaxació a l’aula
4.5.1.4.2.1. Introducció
4.5.1.4.2.2 Objectius generals
4.5.1.4.2.3. El treball de la relaxació al nostre centre

4.5.1.4.3. Aula de convivència
4.5.1.4.3.1. Justificació
4.5.1.4.3.2. Objectius de l’aula de  Convivència
4.5.1.4.3.3. Criteris i condicions per a què un alumne/a siga atès en l’Aula de Convivència
4.5.1.4.3.4. Procediment de derivació a l’Aula de Convivència
4.5.1.4.3.5. Funcionament de  l’Aula de Convivència
4.5.1.4.3.6. Material de treball

4.5.1.4.4. Pla Municipal d’absentisme
4.5.1.4.4.1. Introducció
4.5.1.4.4.2. Fonamentació legislativa
4.5.1.4.4.3. Pla municipal d’absentisme escolar
4.5.1.4.4.3.1. Programa de prevenció
4.5.1.4.4.3.2. Programa d’intervenció
4.5.1.4.4.3.3.Programa de recuperació de l’alumnat
4.5.1.4.4.4. Conclusió
4.5.1.4.4.5. ANNEXOS del Pla Municipal d’Absentisme adaptats al CEIP Botànic Calduch

4.5.1.4.5. Projecte mediació escolar

4.5.1.4.6. Procediments d’actuació i d’intervenció davant el supòsit de violència escolar

4.5.1.4.6.1. L’assetjament escolar i ciberassetjament
4.5.1.4.6.1.1. L’assetjament escolar
4.5.1.4.6.1.2. El ciberassetjament
4.5.1.4.6..1.3. Protocol d’actuació davant de l’assetjament i del ciberassetjament

4.5.1.4.6.2. Conductes que alteren la convivència de forma greu i reincident: insults, amenaces, agressions, baralles o vandalisme
4.5.1.4.6.2.1. Alumnat que altera greument la convivència
4.5.1.4.6.2.2. Alumnat amb alteracions greus de conducta

4.5.1.4.6.3. Maltractament infantil
4.5.1.4.6.3.1. Protecció en l’àmbit escolar
4.5.1.4.6.3.2. Gravetat i presa de decisions
4.5.1.4.6.3.3. Protocol d’actuació davant d’una situació observada de maltractaments i desprotecció del menor

4.5.1.4.6.4. Violència de gènere
4.5.1.4.6.4.1. Violència de gènere
4.5.1.4.6.4.2. Tipus de violència de gènere
4.5.1.4.6.4.3. Protocol d’actuació davant d’una situació de violència de gènere

4.5.1.5. ANNEXOS del Pla d’Igualtat i Convivència

4.5.1.6. Marc legislatiu vigent

4.5. Pla d’Igualtat i Convivència

El centre disposa de pla de convivència, però cal re-elaborar-lo incloent la part d’igualtat, per tant, ha se ser tasca prioritària la seua redacció, valoració i aprovació
El pla d’igualtat i convivència (PiC) recull el conjunt d’accions, procediments i actuacions que permeten la consecució dels valors democràtics i inclusius establits en aquest Projecte Educatiu del que en forma part.
El seu objectiu primordial és la promoció de la igualtat, la coeducació, la convivència, la prevenció dels conflictes i la gestió o la resolució pacífica d’aquests, prestant atenció especial atenció a la violència de gènere, la igualtat en la diversitat i la no-discriminació, tot atenent i respectant les circumstàncies, condicions i característiques personals de l’alumnat.

El Pla d’igualtat i convivència del centre educatiu inclourà, almenys, els aspectes següents:
    a) Diagnòstic de l’estat de la igualtat i la convivència en el centre.
    b) Composició i pla d’actuació de la comissió d’igualtat i convivència i, si és el cas, de l’equip de mediació escolar en què participa l’alumnat del centre.
    c) ) Detecció de necessitats i planificació d’accions de formació en la matèria de convivència adreçades a la comunitat.
    d) Accions per a la consecució d’una escola igualitària i coeducadora.
           d.1) Accions orientades al reconeixement i la inclusió de les donesi la seua producció cultural i científica dins de les programacions de cada matèria.
           d.2) Accions de prevenció de la violència de gènere.
           d.3) Accions de promoció de la diversitat sexual, familiar i d’identitats de gènere.
   e) Mesures i accions orientades a la sensibilització, informació i promoció de la convivència positiva, la prevenció de conflictes, el respecte a la diversitat, al foment de la integració de la diversitat afectivosexual, identitats i/o expressions de gènere i intersexualitat, per a aconseguir un clima educatiu adequat al centre.
    f) Contextualització dels protocols d’igualtat i convivència.
   g) Procediments d’actuació i intervenció p4.5.1.8.1. L’assetjament escolar i ciberassetjamentrevistos en el Reglament de règim intern del centre. Entre d’altres, mesures educatives de correcció davant de qualsevol conducta disruptiva i inadequada contra la convivència, igualtat de gènere i la violència de gènere.
    h) Procediment per a articular la col·laboració amb entitats i institucions de l’entorn en el Pla d’igualtat i convivència.
    i) Estratègies i criteris per a fer la difusió, el seguiment i l’avaluació del Pla d’igualtat i convivència en el marc del Projecte educatiu.

4.5.1. Pla de convivència (Redactat de l’antic pla de convivència)

4.5.1.1. Introducció

4.5.1.1.1. Definició de conflicte
En el marc d’una societat tecnològicament complexa, culturalment diversa, socialment líquida i econòmicament desequilibrada amb canvis permanents, importants moviments migratoris i noves i preocupants formes d’exclusió, entenem la convivència, no la simple coexistència, com la necessària relació entre persones basada en el respecte i en valors de sentit compartit.
L’escola és  el reflex de la societat i, alhora, és un espai privilegiat on tots els xiquets i xiquetes adquireixen uns coneixements i uns hàbits de socialització i de relació  amb els altres. Un dels seus objectius bàsics ha de ser ensenyar i aprendre a viure i conviure; ha de fomentar i liderar la convivència, tant a l’interior del centre educatiu com al seu entorn immediat.
Com en  tota convivència sorgiran conflictes, ja siga en l’ escola o en la resta d’àmbits on els nostres alumnes es desenvolupen (familiar, social, cultural, esportiu…), per tant serà necessària la intervenció i mediació en dits conflictes, però també la seua prevenció, per tal que el clima social millore i l’organització escolar aconseguisca el seu fi, facilitar el desenrotllament integral dels seus alumnes. Sí observem el conflicte com a una oportunitat per a l’aprenentatge, en compte de com un obstacle, aconseguirem una escola més eficaç i una major implicació de tots els membres que conformen la comunitat educativa.

4.5.1.1.2. Justificació legal

• Decret 39/2008, de 4 d’abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l’alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d’administració i servicis (DOCV del 09.04.2008).
• Ordre de 31 de març de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es regula el pla de convivència dels centres docents (DOGV del 10.05.2006).
• Ordre de 12 de setembre de 2007, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula la notificació de les incidències que alteren la convivència escolar, emmarcada dins del Pla de Prevenció de la Violència i Promoció de la Convivència en els centres escolars de la Comunitat Valenciana.
• Ordre 62/2014, de 28 juliol  2014, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per el qual s’actualitza la normativa que regula l’elaboració dels plans de convivència en els centres educatius i estableix els protocols d’actuació i intervenció davant de supòsits de violència escolar.
• Instrucció del 15 de desembre de 2016, del director general de Política Educativa, per la qual s’estableix el protocol d’acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l’expressió de gènere i la intersexualitat.

4.5.1.2. Diagnòstic de la convivència al centre

El CEIP Botànic Calduchno és un centre especialment conflictiu, ni per la seua ubicació, ni per les característiques de l’alumnat, de les famílies ni per les de l’equip docent.

• DOCENTS
  Els fets conflictius més freqüents des del punt de vista del professorat són:
  • No seguir les indicacions del professorat. Es detecta com a tendència o problemàtica general  el fet que molts alumnes no tinguen un patró d’autoritat.
  • Molestar als i les companyes
  • Insultar a les companyes i companys, agressió verbal.
  • Espentes entre l’alumnat a l’hora de fer files al pati i als corredors
  • Baralles aïllades / enfados entre grups        
• ALUMNAT

Basant-nos en aquests fets conflictius identificats pel professorat, s’elabora un qüestionari per l’alumnat sobre disciplina i conflictes. Es tracta d’un qüestionari breu i anònim per identificar la freqüència i els llocs on els produeixen els problemes i possibles vies de solució. També s’intenta detectar alumnat líder (positiu i negatiu), alumnat rebutjat i/o aïllat. Per últim, l’alumnat ha de contestar si han vist o patit algun tipus d’agressió

Aquesta valoració s’extrau del resultat de l’avaluació de la convivència al centre de l’alumnat dels nivells PRI3/4/5 i 6 durant el 1r trimestres del curs 2014/2015, recollida d’un total de 177 respostes mitjançant un qüestionari online que l’alumnat ha contestar a l’aula d’informàtica del centre.

La finalitat del qüestionari va ser recollir l’opinió que l’alumnat té de la convivència al centre, la seua valoració sobre les actuacions del professorat, les activitats i mesures que s’inclouen per a la millora de la convivència i fins i tot aquelles aportacions que ells ferien per tal de millorar el clima del centre i els conflictes.

D’igual forma, el professorat del centre també ha realitzat un qüestionari online per tal de valorar la convivència al centre per recollir la seua opinió al voltant de la convivència, les seues estratègies i recursos per tal de gestionar els conflictes dins  l’aula, la relació amb  l’alumnat, amb les famílies, els companys i l’equip directiu. Aportant també la seua visió al voltant de les mesures que des del centre s’estan implementant així com de les necessitats personals en matèria de formació que té el claustre per a la millora de la convivència. Totes aquestes dades no sols ens donen una imatge general de com és la convivència al nostre centre, sinó també quines són les percepcions que té el docent sobre els conflictes, quins són els motius que considera que són els causants, quines respostes i solucions són més adequades i com valora les mesures de millora que s’estan posant en marxa.

4.5.1.3. La comissió d’igualtat i convivència escolar

4.5.1.3.1. Funcions
Com es recull al Decret 39/2008 seran funcions de la comissió de convivència:
    a) Efectuar el seguiment del pla de convivència del centre docent i totes aquelles accions encaminades a la promoció de la convivència i la prevenció de la violència.
    b) Informar el consell escolar del centre sobre les actuacions realitzades i l’estat de la convivència en el centre.
    c) Canalitzar les iniciatives de tots els sectors de la comunitat educativa representats en el consell escolar del centre per a millorar-hi la convivència.
    d) Realitzar les accions que li siguen atribuïdes pel consell escolar del centre en l’àmbit de les seues competències, relatives a la promoció de la convivència i la prevenció de la violència, especialment el foment d’actituds per a garantir la igualtat entre homes i dones.
    e) Establir i promoure l’ús de mesures de caràcter pedagògic i no disciplinàries, que ajuden a resoldre els possibles conflictes del centre.
       
4.5.1.3.2. Composició

La Comissió de Convivència del centre està formada per:

• Director/a
• Cap d’estudis
• 2 representants de pares/mares del Consell Escolar de centre
• 1 mestre/a representant de cada cicle
• 1 mestre/a representant del menjador
• Psicopedagoga del centre

4.5.1.3.3. Pla d’actuació

La Comissió de Convivència es reunirà de manera ordinària quinzenalment, podent-se convocar/reunir de manera extraordinària quan els fets ocorreguts així ho recomanen per a la seua ràpida intervenció.
La Comissió de Convivència realitzarà el seguiment del pla de convivència i elaborarà trimestralment un informe que arreplegue les incidències produïdes en eixe període, les actuacions dutes a terme, els resultats aconseguits i les propostes de millora que estime pertinents per informar al Consell Escolar de Centre.

4.5.1.4. Mesures i accions orientades a la promoció de la convivència

4.5.1.4.1 Sensibilització

Donar a conèixer a tota la comunitat educativa les diferents actuacions dins del pla de convivència, així com les normes  que regixen la convivència al centre. Aquestes actuacions estaran concretades en:
    • Recull de normes generals i protocol de convivència a l’agenda del professorat.
    • Recull de deures i drets dels alumnes i protocol de convivència a l’agenda de l’alumnat.
    • Reunions informatives amb les mares i pares de l’alumnat de PRI1.

Tanmateix, es programaran diferents activitats per millorar la convivència, l’empatia  entre l’alumnat i previndre l’assetjament escolar com:
    • Activitats dins del PLA DIRECTOR per a la convivència escolar impartit per la Policia Nacional de Vila-real, que inclou accions com:
        ◦ Curs ciberexperts per a PRI6
        ◦ Xarrada sobre bullying de PRI3 a PRI6
    • Altres activitats que es puguen incloure dins la PGA del curs.

4.5.1.4.2. Relaxació a l’aula

4.5.1.4.2.1. Introducció

La finalitat de l’educació és formar a la persona en el ple desenvolupament, generant processos de construcció personal a tres nivells: cognitiu, emocional i de conducta. La inclusió dins del Currículum, d’un programa basat en tècniques de relaxació, pot afavorir el desenvolupament integral de l’alumnat en general, i especialment, pot facilitar la inclusió d’aquells que presenten trastorns de desenvolupament i de conducta així com els alumnes amb dificultats o dèficits d’atenció, en potenciar un bon clima a l’aula.

Estudis recents de la neurociència, envers els nous punts de vista sobre la intel·ligència i els diferents estils de processar els aprenentatges, constaten que les tècniques de relaxació poden incidir en l’educació en les tres vessants, i per tant els seus beneficis repercutiran en cadascuna d’elles.

La nostra proposta educativa consisteix en l’entrenament i la pràctica de tècniques de relaxació, com a nova eina i estratègia metodològica per a facilitar que el xiquet/a tinga un millor coneixement d’ell mateix i de les seves emocions, d’aquesta manera podrà regular-les millor i això afavorirà l’autocontrol. Conseqüentment millorarà l’autoestima i les seves habilitats socials se’n veuran beneficiades.

Això comporta un canvi en la dinàmica del grup que afavoreix les relacions interpersonals, facilita la seva cohesió i, de manera molt important, millora les actituds i capacitats bàsiques per  l’aprenentatge.

4.5.1.4.2.2 Objectius generals

• Millorar les capacitats bàsiques per a l’aprenentatge. El treball sistemàtic d’aquestes tècniques desperta un centrament que pot afavorir l’atenció, la concentració, la recuperació d’informació de la memòria, la creativitat…
• Treballar l’educació emocional. La relaxació facilita la connexió amb les emocions. A partir del coneixement de les pròpies emocions, l’infant millora l’autocontrol, aconsegueix una autoregulació que afavoreix una conducta més adequada, trobant bones vies per a la seva manifestació. Això li permet tenir una millor autoestima i per tant facilita no només el benestar personal, sinó que també afavoreix l’empatia i millora la resolució de conflictes.
• Afavorir un bon clima d’aula. El treball d’educació emocional comporta una millora en l’actitud. Això facilita les relacions interpersonals i per tant la pràctica continuada de les tècniques de relaxació resulta beneficiosa com a eina per potenciar la cohesió de grup.
• Facilitar la inclusió de l’alumnat amb problemes de conducta i dèficits d’atenció. La millora de les relacions interpersonals, que es produeix amb la pràctica de tècniques de relaxació i amb el treball d’educació emocional, així com la millora de l’autorregulació i l’autocontrol per part d’aquest alumnat, afavoreix la seva inclusió amb la resta del grup.

4.5.1.4.2.3. El treball de la relaxació al nostre centre

Des de fa molts anys la pràctica de la relaxació estava ja institucionalitzada dins del cicle d’Educació Infantil, sobretot durant els primers minuts de la vesprada, per tal de començar el treball de forma tranquil·la i relaxada. 

Durant el curs 2012_13 es va valorar d’estendre aquesta pràctica amb l’alumnat d’Educació Primària, per tal que les hores de la vesprada començaren amb més tranquil·litat i també perquè cada vegada constatàvem un major nombre d’alumnat amb dificultats d’atenció i concentració, per la qual cosa es va decidir finalment realitzar la formació en centre sobre aquest punt per tal de dotar al professorat de ferramentes i recursos per tal de portar-ho a terme, així com de sensibilitzar-lo sobre els beneficis i les repercussions positives de la seua realització. Així el curs 2012_13 vàrem realitzar el curs de formació anomenat : «Millora de la convivència i l’acció tutorial a través de tècniques de relaxació». 

Objectius generals del curs:

• Contribuir en la millora de la pràctica docent desenvolupant nous mètodes.
• Col·laborar en humanitzar la nostra tasca educativa.
• Afavorir el rendiment escolar i l’èxit dels plantejaments didàctics.
• Facilitar l’educació emocional.
• Harmonitzar la relació entre professors i alumnes.
• Vetllar per la “higiene mental” i la salut general dels centres.
• Donar als alumnes i als mestres eines per a la prevenció i disminució de l’estrès.
• Valorar la importància de la relació amb un mateix en el camí de la pau al món.
• Desenvolupar la creativitat i la capacitat imaginativa de reinventar-se per poder arribar a mantenir la motivació de l’alumnat i així transmetre la idea d’apassionar-se amb allò que es fa, perquè és des d’aquesta passió com s’arriba també a la confiança amb un mateix.

Des del projecte del centre escolademaresipares.com, s’han desenvolupat al llarg dels anys activitats relacionades amb el ioga i el mindfullnes i a partit del curs 2014/2015 es realitza la pràctica sistemàtica de la relaxació a tots el grups durant els 5-10 primers minuts de la sessió de la vesprada, i a Educació Infantil a més també es realitza al mati en tornar a classe desprès del pati, d’aquesta manera tornem a centrar l’atenció de l’alumnat i tornem a la calma abans de tornar a treballar. També inclòs en l’oferta d’activitats extraescolars de l’AMPA  el ioga infantil i està previst tornar a realitzar el taller per als pares i mares com el passats cursos.

4.5.1.4.3. Aula de convivència

El pla de Convivència del centre contempla l’existència de l’aula de convivència què es va aprovar pel Consell Escolar de Centre el 4 febrer 2010.  

4.5.1.4.3.1. Justificació

D’acord amb el estableix el Decret 39/2008, de 4 d’abril, els centres educatius podran crear aules de convivència per al tractament puntual i individualitzat de l’alumnat que, com a conseqüència de la imposició d’una mesura educativa correctora per alguna de les conductes tipificades en l’article 35, es veja privat del seu dret a participar en el  desenvolupament normal de les activitats lectives. 

El pla de convivència establirà els criteris i les condicions perquè l’alumne a qui es refereix l’apartat anterior siga atès, en el seu cas, a l’aula de convivència.

En aquestes aules de convivència s’afavorirà un procés de reflexió per part de cada alumne o alumna que hi siga  atès sobre les circumstàncies que han motivat la seua presència, d’acord amb els criteris del corresponent departament d’orientació o equip d’orientació educativa, i es garantirà la realització de les activitats formatives que determini l’equip docent que atén a l’alumne o l’alumna. (Article 10).

4.5.1.4.3.2. Objectius de l’aula de  Convivència

• Habilitar un espai que proporcione a l’alumnat les condicions necessàries per a reflexionar sobre la seua conducta contraria a les normes de convivència, els seu comportament en determinats conflictes i sobretot com afecta tot això  al desenvolupament de les classes.
• Atendre emocional i afectivament l’alumnat, calmar els ànims, relaxar i afavorir la comunicació.
• Possibilitar que l’alumnat aprenga a responsabilitzar-se de les seues pròpies accions, pensaments i expressions amb els altres.
• Contribuir a desenvolupar actituds cooperatives, solidaries i de respecte.
• Reconstruir i afavorir la seua autoestima i autocontrol.
• Ajudar-li a adquirir una bona disposició cap a les tasques escolars.
• Resoldre els conflictes de manera pacífica des del diàleg i la reflexió.
• Compensar les deficiències que impedeixen/dificulten a alguns alumnes en la seua integració escolar.
• Millorar la vida acadèmica i personal de l’alumne/a.
• En definitiva es pretén millorar el clima de convivència de l’aula i del centre en tots els seus espais escolars: aules, gimnàs, pati, passadissos…

4.5.1.4.3.3. Criteris i condicions per a què un/a alumne/a siga atès a l’Aula de Convivència

L’Aula de Convivència és un espai educatiu on l’alumnat podrà assistir exclusivament quan es veja privat del seu dret a participar en el normal desenvolupament de les activitats lectives com a conseqüència de la imposició d’una correcció o mesura disciplinària per alguna de les conductes tipificades en l’article 35 del Decret 39/2008.
Recordem a continuació aquestes:

 
ARTICLE 35. Tipificació
Es consideren conductes contràries a les normes de convivència
del centre educatiu les següents:
    a) Les faltes de puntualitat injustificades.
    b) Les faltes d’assistència injustificades.
    c) Els actes que alteren el normal desenrotllament de les activitats del centre educatiu, especialment els que alteren el normal desenrotllament de les classes.
    d) Els actes d’indisciplina.
    e) Els actes d’incorrecció o desconsideració, les injúries i ofenses contra els membres de la comunitat educativa.
    f) El furt o el deteriorament intencionat d’immobles, materials, documentació o recursos del centre.
    g) El furt o el deteriorament intencionat dels béns o materials dels membres de la comunitat educativa.
    h) Les accions que puguen ser perjudicials per a la integritat i la salut dels membres de la comunitat educativa.
    i) La negativa sistemàtica a portar el material necessari per al desenrotllament del procés d’ensenyança-aprenentatge.
    j) La negativa a traslladar la informació facilitada als pares, mares, tutors o tutores per part del centre i viceversa.
    k) L’alteració o manipulació de la documentació facilitada als pares, mares, tutors o tutores per part del centre.
    l) La suplantació de la personalitat de membres de la comunitat escolar.
    m) La utilització inadequada de les tecnologies de la informació i comunicació durant les activitats que es realitzen en el centre educatiu.
    n) L’ús de telèfons mòbils, aparells de so i altres aparells electrònics aliens al procés d’ensenyança-aprenentatge durant les activitats que es realitzen en el centre educatiu.
    o) Els actes que dificulten o impedisquen el dret i el deure a l’estudi dels seus companys i companyes.
    p) La incitació o estímul a cometre una falta contrària a les normes de convivència.
    q) La negativa al compliment de les mesures correctores adoptades davant de conductes contràries a les normes de convivència.
    r) L’ús inadequat de les infraestructures i béns o equips materials del centre.
    s)  La desobediència en el compliment de les normes de caràcter propi del centre i que estiguen incloses en el seu projecte educatiu.

Prenen especial consideració les conductes c), d), f), g), h), o), p), q), r) i s) establertes de l’Article 35.

Altres condicions a tindre en compte a l’hora de derivar a l’alumnat a l’Aula de Convivència són:

• Ser reincident en la seua actitud i conducta contra les normes de convivència.
• Haver subscrit un compromís de convivència que implique directament el treballar alguns dels objectius de Aula.
• Presentar deficiències en la seua autoestima, autocontrol, relacions personals, disposició cap a les tasques escolars o integració escolar i/o social.
• Quan l’expulsió de l’alumne del centre no afavorirà la seua correcció de la conducta i no siga percebuda per l’alumne/a com a un càstig.
• L’atenció en l’Aula de Convivència pot millorar la seua actitud i sense aquesta no es garanteix que es mantinga el seu procés educatiu.

4.5.1.4.3.4. Procediment de derivació a l’Aula de Convivència

Per a derivar un alumne/a a l’Aula de Convivència, cal considerar, en primer lloc, si amb aquesta mesura s’ assoliran els objectius establerts en el Pla de Convivència.

La decisió d’aquesta mesura serà presa per la Comissió de Convivència Escolar, a petició del tutor/a de l’alumne de la correcció d’una conducta tipificada a l’Article 35. 
(Queda clar, doncs, que l’Aula de Convivència, no serà un espai on els tutors podran enviar i/o portar directament a aquell alumnat que tinguen un comportament disruptiu dins l’aula en eixe moment.)

La Comissió tenint en compte les condicions necessàries per a derivar a l’alumnat a l’Aula de Convivència, tindrà en consideració les característiques personals de l’alumnat, i del cas concret per el qual es deriva a la Comissió de Convivència. 

El/la tutor/a de l’alumne/a que hi assistirà també a la reunió per informar a la Comissió, haurà de portar el registre de la conducta de l’alumnat en el Part d’Incidència, a més del full de registre d’observació (ANNEX) complimentat per l’alumne/a.

Serà la Comissió de Convivència  qui determine el nombre d’hores que alumne/a assistirà a l’Aula de Convivència, no sent aquestes mai superiors a tres dies. I amb l’assessorament del o la psicopedagoga escolar es determinarà el tipus de treball que allí hi realitzarà amb els mestres responsables de l’aula.

Aquesta mesura serà comunicada per la direcció del centre immediatament a la família de l’alumne/a, per a què siga coneixedora de la mesura correctora aplicada al seu fill/a. El/la director/a comunicarà a la família per escrit i en entrevista personal, si es possible, de la resolució de derivació a l’Aula de Convivència i el motiu que provoca l’aplicació de dita mesura. Durant aquesta entrevista, podrà sol·licitar-se també la col·laboració de la família o algun tipus de compromís per la seua part amb la finalitat d’aconseguir els objectius fixats.

La família serà informada tant dels dies i hores en que s’aplicarà dita mesura, com  del professorat que s’encarregarà d’atendre a l’alumne/a. A continuació s’annexa el documentació d’informació a la família. (ANNEX) 

Aquest document serà signat per els pares/tutors de l’alumne/a, com a què són coneixedors de les mesures dutes a terme amb el seu fill/a, i què estan conforme amb les mateixes. Per això caldrà deixar una còpia del document arxiva amb el corresponent número de registre.

Tant la família de l’alumnat com l’alumnat mateix, seran coneixedors que l’aplicació d’aquesta mesura serà independent, de la programació d’aula del curs de l’alumne. De manera que l’assistència a l’Aula de Convivència en les hores establertes comportarà la pèrdua de les activitats que en aquell moment es realitzen en l’aula ordinària per la resta del grup classe, tant si es tracta d’una àrea instrumental (matemàtiques, llengua,..) com d’especialistes (anglès, música,..), tant si es tracta d’una activitat que es realitza dins del centre o fora d’ell (eixides i excursions).

4.5.1.4.3.5. Funcionament de  l’Aula de Convivència

L’Aula de Convivència és una mesura correctora educativa que afecta al centre en la seua totalitat; ha de ser una estratègia o recurs que oferisca seguretat, valoració i respecte, per a què l’alumnat al què s’aplique la mesura aprenga a respectar a les altres persones.

Durant el temps que s’haja estimat de permanència en l’aula, s’ afavorirà un procés de reflexió per part de l’alumnat a través d’activitats amb una temàtica específica i directament relacionades amb les circumstàncies que han motivat la seua presencia en l’aula.

L’alumne/a adquirirà un compromís personal amb els/les mestres responsables de l’aula.

Els mestres responsables de l’Aula deuran de coordinar-se entre si, per a garantir l’atenció de l’alumne/a i amb el tutor/a de l’alumne/a. Comptaran amb l’assessorament i orientació del psicopedagog/a  del centre. Sent la Cap d’Estudis la persona responsable de coordinar, facilitar i vetllar per  aquestes tasques.
El mestre/a tutor/a s’encarregarà posteriorment de realitzar el seguiment de l’evolució de l’alumne/a i de comunicar-ho tant a la família, com als responsables de l’Aula de Convivència. 
Els i les mestres responsables de l’Aula informaran trimestralment a la Comissió de Convivència del desenvolupament de l’aula, activitats realitzades, objectius assolits i de possibles mancances i/o propostes de millora.

El/la cap d’estudis, tindrà en compte a l’hora de realitzar els horaris del curs, l’assignació d’unes hores al professorat que s’encarregarà de l’Aula de Convivència.

L’Aula de Convivència del centre s’ubicarà, tal i com es va decidir a la Comissió de Convivència, a una de les aules de reforç a l’edifici principal, davant la sala de mestres. En aquest espai es disposarà del materials de treball i intervenció per a l’alumne, així com dels fulls de registre i seguiment per al professorat.

4.5.1.4.3.6. Material de treball

En l’aula de Convivència es trobarà material per al treball amb l’alumnat, especific per a la consecució dels  objectius de l’Aula. Actualment el centre disposa del següent material imprés:

• Col·lecció de Convivència, editorial Marfil, presenta activitats per al treball de la presa de consciència i  la resolució de problemes, amb diferents nivells de complexitat als diferents cursos de primària.
• Col·lecció d’Autoestima, primer, segon i tercer cicle de primària. Editorial Marfil.
• Col·lecció d’Autocontrol.
• Fitxes de registre de l’alumnat (ANNEX 1)
• Fitxes de Compromís per a l’alumnat (ANNEX 3 i 4)
• Fulls de seguiment per al professorat.(ANNEX 5) 

4.5.1.4. Pla Municipal d’absentisme
Octubre 2017

4.5.1.4.1. INTRODUCCIÓ
L’extensió de l’obligatorietat de l’educació ha sigut un fet creixent i progressiu que constitueix, sense cap dubte, una de les característiques més destacades dels sistemes educatius dels països desenvolupats, ja que forma la base de l’exercici del dret a l’educació.

Encara que tots els sectors socials creuen en la bondat de l’extensió de l’escolaritat obligatòria fins als 16 anys, encara hi ha determinats grups minoritaris d’alumnes on es produeix absentisme escolar. Segurament aquesta situació serà conjuntural, causada per la implantació progressiva de l’última ordenació del sistema educatiu i per l’extensió de l’escolaritat; tanmateix, una vegada consolidada la nova estructura, hauria de desaparèixer com correspon a un sistema educatiu i social consolidat i estable.

Podríem definir l’absentisme com l’absència a l’aula de forma sistemàtica d’alumnes escolaritzats en etapes obligatòries. Aquest absentisme, que en un primer moment pot ser incipient, amb faltes puntuals d’assistència, pot convertir-se, si no es talla, en un nombre considerable d’absències que provoquen una falta de seguiment de l’activitat escolar per part dels alumnes, i pot arribar a ser un absentisme total. Atès que aquestes situacions en ocasions desborden les actuacions dels centres, es considera necessària la cooperació de les distintes institucions.

Hui dia, una vegada coberta l’escolarització obligatòria, el repte resideix en la qualitat del lloc escolar i en la millora contínua a través de l’avaluació. No obstant això, l’extensió de l’escolaritat fins al 16 anys d’edat i l’aparició de noves circumstàncies socials fa que les autoritats públiques vetlen per fer efectiu el dret a l’educació de la totalitat de l’alumnat.
Encara que el nombre d’alumnes als i les quals afecta l’absentisme puga ser xicotet, el problema no deixa de ser important, i controlar-lo és obligatori; ja que hi ha un únic sistema educatiu que ha d’integrar a tots per a una adequada optimització de recursos, i, a més, tal com es veurà més endavant, l’escolaritat obligatòria constitueix un dret fonamental, el compliment del qual s’ha de garantir; no només per una compensació de desigualtats, sinó també pel benefici i la rendibilitat social que aquesta mesura comporta.

Per tot el que s’ha esmentat i a partir de les experiències acumulades, es fa imprescindible la renovació del programa d’absentisme actual per a tractar d’introduir les rectificacions i millores que s’hagen detectat anteriorment. A més, el nou Pla pretén donar una estructura més àmplia que es divideix en tres programes diferents: Programa de prevenció, Programa d’intervenció i Programa de recuperació de l’alumnat.

4.5.1.4.2. FONAMENTACIÓ LEGISLATIVA

• Constitució Espanyola de 1978
  L’article 27.4 estableix que l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït, en connexió amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya.

  En aquest sentit, el deure de tots els ciutadans de vetlar per l’escolarització de tota la població en edat escolar, i el dels estats, d’adoptar mesures per a fomentar l’assistència regular d’aquests als centres educatius i reduir les taxes de deserció escolar, tal com estableix la Convenció sobre els Drets de l’Infant, de 20 de novembre de 1989, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, fa necessària l’articulació de mesures amb aquesta finalitat.

• També les conclusions del Consell d’Europa de 20 de desembre de 1996, sobre l’eficàcia de l’escola, estableixen la necessitat d’estimular les mesures per al control d’assistència, l’atenció primerenca i la creació de vincles entre la família, el centre i l’entorn social com a àmbits preferents d’actuació.   
• Llei 7/1985, de 2 d’abril (article 25.2) i Llei 7/1994, de 5 de desembre (article 18), atribueixen a les corporacions locals la competència pel que fa a la vigilància del compliment de l’escolarització obligatòria.
• Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol (LODE) (modificada per la Llei 10/1999, de 21 d’abril), reguladora del dret a l’educació
  • Article 1.1. Tots els espanyols tenen dret a una educació bàsica que permeta el desenvolupament de la seua pròpia personalitat i la realització d’una activitat útil per a la societat. Aquesta educació serà obligatòria i gratuïta en el nivell de l’Educació General Bàsica i, en el seu cas, en la formació professional de primer grau, així com en els altres nivells que la Llei establisca.
  • En la disposició addicional segona 1, s’estableix que les corporacions locals cooperaran amb les administracions educatives corresponents en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria.
• Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE)
  • Estableix en els articles 3.3 i 4, que l’educació primària i l’educació secundària obligatòria constitueixen l’ensenyament bàsic, que inclourà deu anys d’escolaritat des dels 6 fins als 16 anys. Aquest ensenyament bàsic serà obligatori i gratuït, i els alumnes tindran dret a romandre als centres ordinaris, rebent l’ensenyament bàsic, fins als 18 anys d’edat.
• Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor estableix:
  • Article 10.1. Els menors tenen dret a rebre de les administracions públiques l’assistència adequada per a l’exercici efectiu dels seus drets i perquè es garantisca un respecte.
  • Article 10.3. Els menors estrangers que es troben a Espanya tenen dret a l’educació.
  • Article 13.1. Qualsevol persona o autoritat i, especialment, les que per la seua professió o funció detecten una situació de risc o possible desemparament d’un menor, ho han de comunicar a l’autoritat o als seus agents més pròxims, sense perjudici de prestar-los l’auxili immediat que necessiten.
  • Article 13.2. Qualsevol persona o autoritat que tinga coneixença que un menor no està escolaritzat o no assisteix al centre escolar de forma habitual i sense justificació, durant el període d’ensenyament obligatori, ho haurà de fer saber a les autoritats públiques competents, que adoptaran les mesures necessàries per a la seua escolarització.
  • Article 14. Les autoritats i serveis públics tenen l’obligació de prestar l’atenció immediata que necessite qualsevol menor, i d’actuar si correspon al seu àmbit de competència o de donar trasllat de l’expedient, sino és el cas, a l’organisme competent d’informar dels fets als representants legals del menor.
• Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i l’adolescència.
  • Article 18, apartat 2g: actuacions de desemparament. Es considerarà situació de desemparament l’absència d’escolarització o falta d’assistència reiterada i no justificada adequadament al centre educatiu, i la permissivitat continuada o la inducció a l’absentisme escolar durant les etapes d’escolarització obligatòria.
• Codi Civil
  • Article 154. La potestat s’exercirà sempre en benefici dels fills, d’acord amb la seua personalitat, i comprèn –entre d’altres– aquests deures i facultats: vetlar per ells, tenir-los en la seua companyia, educar-los i procurar-los una formació integral.
  • Article 158. El jutge, d’ofici o a instància del fill mateix, de qualsevol parent o del Ministeri Fiscal, dictarà:
    • 1.aLes mesures cautelars convenients per tal d’assegurar el proveïment d’aliments i la satisfacció de les futures necessitats del fill, en cas d’incompliment d’aquest deure per part dels seus pares.
    • 4.aEn general, la resta de disposicions que considere oportunes amb l’objectiu d’apartar el menor d’un perill o d’evitar-li perjudicis.
• Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal
  • Article 226.1. Qui deixe de complir els deures legals d’assistència inherents a la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar, o de prestar l’assistència necessària legalment establida per al suport dels seus descendents, ascendents o cònjuge que es troben en situació de necessitat, seran castigats amb la pena de presó de tres a sis mesos o amb una multa de sis a dotze mesos.
  • 2. El jutge o tribunal podrà imposar, motivadament, al reu, la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici del dret de la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar per temps de quatre a deu anys.
• Llei orgànica 4/2000, de l’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social en la redacció donada per la Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre, per la Llei orgànica 11/2003, de 29 de setembre, i per la Llei orgànica 14/2003, de 20 de novembre, estableix, a l’article 9, que tots els estrangers menors de divuit anys tenen dret a l’educació en les mateixes condicions que els espanyols, dret que comprén l’accés a un ensenyament bàsic, gratuït i obligatori.
• Quant a l’àmbit competencial de la Comunitat Valenciana:
  • Llei orgànica 1/2006, de 10 d’abril, de reforma de la Llei orgànica 5/1982, de 5 de juliol, de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana
    • Article 53.1. És de competència exclusiva de la Generalitat la regulació i l’administració de l’ensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjudici del que disposen l’article 27 de la CE i les lleis orgàniques, que ho desenvolupen.
  • Decret 39/2008, de 4 d’abril, del Consell
    • La convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l’alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d’administració i serveis, estableix tant el dret a l’escolarització com el deure a l’assistència, i preveu les accions sancionadores i les garanties de procediment consegüents en cas de no-assistència reiterada a classe no justificada.
  • Llei 12/2008, de 3 de juliol de 2008, de la Generalitat sobre la protecció integral de la infància i l’adolescència de la CV, estableix:
    • Article 29. No-escolarització, absentisme i abandó escolar. Prescriu la coordinació entre l’Administració educativa i l’Administració local en l’elaboració d’un pla marc contra la desescolarització, l’absentisme i l’abandó escolar, l’execució i el seguiment del qual correspondrà a l’Administració local.
    • Article 88. Polítiques de prevenció en matèria d’educació. En l’apartat c) estableix com a objectiu prioritari la prevenció i el control de l’absentisme escolar.
    • Article 147. Atribueix les competències en matèria de protecció social i d’inserció de menors a les entitats locals.
    • Article 177. Estableix les sancions administratives.
    • Article 179. Estableix que la competència per a incoar, instruir i resoldre els expedients sancionadors per infraccions previstes en aquesta Llei correspon a la Conselleria que tinga atribuïda la competència en la matèria que haja sigut objecte de la infracció.

4.5.1.4.3. PLA MUNICIPAL D’ABSENTISME ESCOLAR

El Pla municipal d’absentisme escolar proposat recull diversos tipus d’actuacions, incloses en els diferents programes:

    • Actuacions preventives
      
      Gran part de l’eficàcia del programa recau en les activitats preventives, ja que aquestes poden suposar l’inici del procés per a la disminució del tipus d’alumnat esmentat. Aquestes actuacions preventives poden començar per un procés de divulgació d’informació en relació amb l’absentisme. Com en qualsevol actuació preventiva, partim de la base que la modificació en els comportaments personals individuals està basada en què dóna suport a possibles canvis. És per això que aquest programa pretén fer extensiva la informació, no només a la comunitat educativa, sinó també a la unitat familiar i a l’alumne –protagonista del problema–, de manera que participen i siguen coneixedors dels conceptes i de l’estructura organitzativa amb la qual es treballa entorn de l’absentisme escolar.
      
    • Actuacions per a la detecció dels casos
      
      Tant el/la tutor/a com l’encarregat/da de l’absentisme a l’escola (cap d’estudis), seran els principals actors d’aquest procés. En aquest punt ja sabem tots la importància que té una detecció precoç del problema: com abans actuem, més probabilitat d’èxit tindrem.
      
      D’altra banda, també es consideren molt importants, quant a la detecció, les actuacions realitzades per la Policia Local, a més dels avisos que puga donar la població en general.
      
    • Actuacions per a la intervenció
      
      Aquest nivell d’actuació suposa el primer tractament del cas concret de l’alumne/a absentista, així que l’actuació encaminada a un diagnòstic i a la correcció precoç del problema és molt important. En aquesta fase, l’habilitat i la connexió del tutor/a amb l’alumne/a i amb la família, serà una peça fonamental per a una resolució ràpida, que podria fins i tot eradicar l’absentisme d’arrel. A més, en aquest punt, cal recalcar que el suport al tutor per part dels equips psicopedagògics especialitzats, dels departaments d’orientació dels centres, dels caps d’estudis i de la Comissió de Convivència Escolar, consolidarà la intervenció del cas individual iniciat.
      
    • Actuacions per a la recuperació de l’alumnat absentista
      
      Aquest tipus d’actuacions estan recollides en la nova i última fase del projecte. És molt freqüent que, després del treball extern al centre escolar realitzat pels tècnics per tal d’aconseguir el retorn de l’alumne/a al col·legi o l’institut, aquest/a torne a abandonar poc de temps després d’haver-se reincorporat. Durant el temps de no-assistència s’ha produït un desfasament que la majoria de voltes ja s’havia produït amb anterioritat i que té com a conseqüència un nou abandó escolar. Aleshores, aquestes actuacions van dirigides a realitzar alguns ajusts tant en les expectatives de l’alumne/a com en el seu nivell i capacitat d’aprenentatge, per tal d’afavorir-ne l’adaptació a la seua situació real i facilitar el ritme d’aprenentatge particular; tot això amb la finalitat de prevenir una desmotivació que tindria com a conseqüència l’abandó del sistema educatiu.
      
L’objectiu general del Pla és:

Establir un marc d’actuacions coordinades, amb la participació dels diversos departaments municipals, sectors i agents socials per tal de reduir les taxes d’absentisme.

Per tal d’aconseguir l’objectiu especificat, s’utilitzaran les estratègies més positives en cada cas i cada situació. Es proposen, entre d’altres, les actuacions següents:
    • Posar en marxa mecanismes de prevenció dins i fora de l’aula.
    • Detectar alumnes no escolaritzats.
    • Afavorir l’escolarització d’aquest tipus d’alumnat.
    • Reincorporar a la institució escolar els alumnes i les alumnes que presenten absentisme i realitzar-ne el seguiment.
    • Establir una coordinació entre les diferents institucions: locals, Conselleria de Cultura i Educació i Conselleria de Benestar Social, per a la posada en marxa del projecte i del seu seguiment.
    • Detectar problemes socioeducatius en l’alumnat, la qual cosa comporta la col·laboració amb el professorat implicat, estudiar-los i proposar diferents solucions.
    • Sensibilitzar les institucions implicades i la població en general sobre la importància de l’escolarització.
    • Recollir informació sistemàtica dels centres escolars sobre els casos d’absentisme.
    • Fer operatius els expedients sancionadors prevists per la llei.
    • Tanmateix, no hi ha dubte que hi ha llacunes a distints nivells que poden afavorir l’absentisme:
        ◦ Per part de l’administració, amb una falta de recursos per a l’atenció d’aquest tipus d’alumnat.
        ◦ Per part dels centres docents, amb una falta, en ocasions, de tasca tutorial i d’orientació de l’alumnat, així com d’ofertes formatives adaptades a aquest tipus d’alumnes.
        ◦ Per part de les famílies, amb una falta de control del seus fills i, a vegades, incapacitat per a educar-los.
        ◦ Per part de la societat i dels municipis, amb falta de projectes educatius de ciutat en els quals participen els serveis socials i que incloguen activitats atractives d’oci, d’esport i de cultures.

Les alternatives han de provenir de totes les persones implicades, ja que les variables que produeixen l’absentisme solen estar interrelacionades, i és necessari també abordar-les des d’aquesta interrelació, la qual cosa implica una actuació coordinada de les distintes institucions.

El sistema educatiu d’un país desenvolupat ha de prestar una atenció especial als fenòmens relatius a la diversitat de l’alumnat (amb ofertes formatives adequades a aquest tipus d’alumnes) per a prevenir i resoldre problemes d’exclusió social, inadaptació, fracàs i absentisme escolar, que incideixen en una major mesura en els sectors de població més desfavorits i amb desavantatges socials, culturals, econòmics, familiars, escolars i personals.

La qualitat de l’educació dels centres escolars no radica solament en el control (encara que aquest quasi és la solució del problema de l’absentisme), sinó també en el grau d’implicació de tots els sectors de la comunitat educativa: des de l’acció tutorial, passant per una oferta formativa adequada i atraient plasmada en els projectes educatius (PE i CC), fins a arribar a la implicació formativa real de la Comissió de Coordinació Pedagògica i de la Comissió de Convivència del Consell Escolar del centre.

En conseqüència al que s’ha manifestat, el model marc es configurarà a partir de les actuacions que es realitzen, en primera instància, als centres escolars –tutors/es, caps d’estudis i Comissió Escolar– per a passar, posteriorment, a la Comissió Municipal d’Absentisme Escolar, i que, si és necessari, es derivaran als Serveis Socials o a la Fiscalia de Menors.

4.5.1.4.3.1. PROGRAMA DE PREVENCIÓ

    a) Informació a l’equip docent i al personal del centre

En aquest punt, el principal objectiuno és altre que el de divulgar el protocol. Al principi del curs, s’informarà el claustre de professors/es per part de l’Equip Directiu del Centre sobre l’aplicació del protocol de l’absentisme escolar (annex I). A més, es designarà la persona encarregada de portar els casos d’absentisme i s’informarà els/les tutors/es sobre les seues funcions.

Activitat:
    • Informar, conscienciar i motivar el professorat sobre la importància de la seua implicació i del treball coordinat per tal d’afrontar i atallar el problema de l’absentisme escolar.
    • Elegir entre el personal del centre un representant d’absentisme escolar (cap d’estudis), que realitzarà les tasques de coordinació amb la Comissió Municipal d’Absentisme Escolar.
    • Explicar les funcions del/de la tutor/a en matèria d’absentisme escolar, segons el protocol desenvolupat.
    • Proporcionar la documentació necessària.
    • Notificar al responsable del departament d’educació (membre de la Comissió Municipal d’Absentisme Escolar) el nom de la persona designada al centre, per tal de coordinar les actuacions de l’absentisme amb la major eficàcia possible.

    b) Divulgació entre l’alumnat

Aquesta és una part molt important del Programa de prevenció ja que es pretén sensibilitzar l’alumnat sobre la importància de l’educació i la relació que té amb el seu futur personal.

Els conceptes que es treballaran en les activitats que es desenvolupen són els següents:
    • El concepte d’educació des del seu aspecte formador de les capacitats relacionades amb el futur personal.
    • La necessitat d’establir un compromís intern que potencie i valore l’esforç personal que realitzaran en tot el que fa referència a la seua educació.
    • Augmentar la concepció de l’educació com un procés en el temps, que dóna resultats a poc a poc i en el qual s’ha d’invertir esforç.
    • Reforçar la idea de dedicar un cert temps per a tot, de manera que hi haja un equilibri entre tots els àmbits: família, amics, escola, estudis, oci…
    • Introduir el contingut normatiu que s’imparteix des de l’escola i l’assistència és obligatòria dels 6 als 16 anys.
    • Treballar la repercussió d’aquesta actitud individual en el grup i insistir especialment en la puntualitat.
    • Explicar el concepte d’absentisme escolar i els mecanismes creats per tal de controlar el compliment de l’assistència a classe.

Els conceptes esmentats seran tractats pels tutors i tutores dins de cadascuna de las aules de manera independent. Algunes d’aquestes activitats podrien ser, entre d’altres, xarrades interactives, llançament de preguntes per al debat, pluja d’idees per a plasmar-les a classe. No obstant, és vàlida qualsevol idea creativa que aplegue els menors dins de l’aula.
Per últim, en aquest sentit, és interessant incentivar l’alumnat receptor de les activitats preventives per tal que transmeta tant en casa com en el seu grup d’iguals els conceptes referents a la seua educació que es treballen a classe.

    c) Reunió amb pares i mares

L’objectiu principal de les reunions amb els pares i les mares de l’alumnat és ajudar les famílies a prendre consciència del seu paper, tan important, en el procés d’educació dels seus fills i de les seues filles.

Els conceptes que s’hauran de tractar en les distintes sessions xarrades amb els pares i les mares a l’inici de curs són:

    • La importància de la família en l’educació dels menors com a primer agent socialitzador.
    • El paper de la família en l’establiment dels límits i pautes familiars com a preàmbul d’acceptació de normes i disciplina externes al nucli familiar.
    • Importància de la detecció precoç dels problemes en el desenvolupament del xiquet/a per a l’èxit en la seua resolució.
    • Importància d’una reacció ràpida per a l’adopció de mesures correctores, una vegada es detecten les faltes d’assistència sense justificar.
    • Potenciar la petició d’ajuda a les persones o professionals adequats front als problemes que els desborden en relació a l’educació dels seus fills/es.
    • Informar-los que han d’aportar justificació escrita de les faltes d’assistència a classe.
    • Informar-los de l’existència dels programes de prevenció, intervenció i recaptació emmarcats dins del Pla municipal d’Absentisme Escolar, juntament amb les actuacions derivades de l’aplicació del protocol que té el centre educatiu, que es duran a terme en cas que es detecten casos, així com de les conseqüències legals que puguen derivar de l’aplicació d’aquests.

En el cas que els/les pares/mares no assistisquen a les reunions informatives preventives, s’enviarà un escrit a la família per tal d’explicar-los els conceptes treballats dins de l’aula (annex II). El contingut de l’annex esmentat també pot ser emprat com a punt de partida per a l’exposició de la informació sobre l’absentisme.

4.5.1.4.3.2. PROGRAMA D’INTERVENCIÓ
1r NIVELL D’ACTUACIÓ. Detecció

a) Centres escolars

Els centres escolars són els primers a detectar l’absentisme i, per tant, els encarregats del control i del seguiment d’aquestes situacions. Per això, correspon en primera instància a la institució escolar prendre una sèrie de decisions i mesures, dins de la seua autonomia de gestió organitzativa i pedagògica, per tal de donar resposta als problemes de l’absentisme escolar.
Una de les principals maneres de detectar l’absentisme és mitjançant el seguiment exhaustiu per part del professorat i, especialment, del tutor o de la tutora, de l’assistència a classe de l’alumnat. Una tasca tutorial ben planificada i amb clara implicació dels docents pot produir efectes realment positius.
En el cas de l’educació primària, s’entendrà que un matí d’absència correspon a una falta, de la mateixa manera que una vesprada també correspon a una falta. Quant a l’educació secundària obligatòria, es comptarà una falta per cada classe a la qual no s’acudisca.
Per tal d’aconseguir un seguiment exhaustiu, el professorat serà el responsable de controlar l’assistència a cadascuna de les sessions i, en finalitzar cada jornada, el/la tutor/a s’encarregarà de realitzar les següents accions:
    • Recollir els fulls d’assistència a classe i recopilar la informació.
    • Esbrinar les causes de les absències per mitjà de l’alumne/a en persona, si acudeix al centre, o per mitjà de germans o d’altres alumnes.
    • Sol·licitar el justificant de les faltes d’assistència.
    • Telefonar al domicili familiar en detectar una falta d’assistència inusual.
      
Segons el nombre de faltes que es produïsquen, trobem diferents tipus d’absentisme:

ABSENTISME LLEU, MODERAT, CRÒNIC, RETARDS REITERATS

    • Absentista lleu
      Es considera absentisme lleu quan les faltes produïdes al centre escolar es corresponen amb un 20 o un 25% de les sessions del mes.
    • Absentista moderat
      En el cas del moderat, quan les faltes oscil·len entre un 25 i un 50%.
    • Absentista crònic
      Per últim, considerem que l’absentisme es dóna de manera crònica quan supera l’absència de més del 50% de les sessions.

A pesar d’emmarcar en valors numèrics els diferents nivells d’absentisme, entenem que els tutors podran iniciar el procés de la mateixa manera en cas que es considere necessari a partir de la intuïció i de la valoració pròpia.

    • Retard reiterat
      D’altra banda, trobem un altre tipus d’absentisme: els retards reiterats. En el cas de l’educació primària, tres retards equivaldran a una falta, mentre que, en el cas de l’educació secundària, dos retards es consideraran una falta. Es considerarà retard reiterat quan l’alumne no arribe a classe a la mateixa hora que s’acorde d’entrada sense discriminar si el retard és de 5 o de 15 minuts. A més, cal destacar que, després dels estudis en els centres, es troba la necessitat de considerar dos tipus d’absentisme més: retards reiterats a l’hora de recollir els menors i retards reiterats en alguna de les assignatures o en una franja horària concreta (per exemple: sempre a la classe de música o sempre a l’última hora de classe).

Una volta considerada l’opció que l’alumne en qüestió, a priori, és absentista, el/la tutor/a farà una valoració de la situació i donarà a conèixer el cas al responsable d’absentisme del centre (cap d’estudis) i, si cal, convocarà la Comissió de Convivència Escolar per tal de fer-ne una valoració.

El/la tutor/a es posarà en contacte o citarà la família de l’alumne absentista (annex III) per tal de mantenir una entrevista entre una i cinc vegades (màxim tres per escrit) en un període de temps no superior a un mes. El numero d’actuacions oportunes es decidirà en cada cas ja que en alguns casos molt clars no serà necessari realitzar totes les actuacions propostes.

La comunicació girarà entorn a:
    • Reiterar la importància de l’assistència del seu fill o de la seua filla a l’escola.
    • Conscienciar de la importància de l’educació.
    • Reforçar positivament la regularitat de l’assistència a classe.
    • Informar sobre el control estricte de les faltes d’assistència al centre.
    • Tractar la situació específica de l’alumne/a: problema de l’absentisme.
    • Recordar el dret de l’alumne/a a l’educació per llei.
    • Explicar el deure que tenen les famílies de propiciar l’educació dels fills i de les filles segons el Codi Civil.

La informació que es puga obtenir mitjançant aquest procés serà recollida per escrit (annex IV) i s’inclourà a l’expedient oportú.

A més d’això, comptem amb el següents indicadors com a ajuda per a la detecció:
    • Existència d’antecedents d’absentisme escolar en germans/es.
    • Actitud per part de la família que afavoreix l’absentisme: pares i mares que desafien el sistema educatiu o que mostren incompliment, despreocupació, excés de protecció, etc.
    • Famílies en les quals s’observen pautes educatives inadequades, indicadores de la falta de capacitat per tal d’organitzar-se i d’establir responsabilitats per als seus fills.
    • Nivell de rendiment de l’alumne/a notablement inferior al del seu curs.
    • Necessitats educatives especials sense valorar.
    • Qualsevol circumstància que faça sospitar d’una situació de risc d’absentisme escolar.

En cas que, finalment, el tutor o tutora detecte l’absentisme reiterat per part d’algun alumne o d’alguna alumna i, o bé els pares no responguen, o bé l’alumne o alumna seguisca sense acudir a les classes, ho notificarà a la persona coordinadora d’absentisme (cap d’estudis) del centre, i aportarà l’expedient amb els documents i els tràmits ja realitzats (relació de faltes sense justificar, còpia de l’escrit enviat, etc).

Després d’aquest procés, el cap o la cap d’estudis serà qui envie una única citació mitjançant una carta certificada amb justificant de recepció (annex V). En cas de no rebre resposta, el cap o la cap d’estudis s’encarregarà de convocar la Comissió de Convivència Escolar i, alhora que es posa en marxa el protocol, ho comunicarà als Serveis Socials i al responsable de la Regidoria d’Educació.

Per tal de recollir les incidències, la Comissió de Convivència Escolar del centre elaborarà l’obertura de l’expedient absentista per a cadascun dels casos. Aquest expedient tindrà en compte les actuacions ja practicades (tant per part del tutor o tutora com del cap o de la cap d’estudis) i una nova anàlisi de les causes que originen l’absentisme, amb referència expressa als problemes personals, familiars i escolars de l’alumne o alumna (annex VI).

Una vegada s’hagen exhaurit tots els recursos tutorials i citacions per part del centre, el problema de l’absentisme seria traslladat per la Comissió de Convivència Escolar a la Comissió Municipal d’Absentisme, i aquesta considerarà les opcions del cas (annex VII).
    • Si el problema d’absentisme del cas fóra de poca importància o no requerira suport especialitzat, es posaria en marxa una estratègia tutorial i la facilitació de mitjans del centre per a l’adaptació o la integració de l’alumne/a, i la normalització de la seua escolaritat.
    • Si l’alumne/a necessitara un diagnòstic, tractament o informe més especialitzat, s’hi aprofundiria.
    • Si l’absentisme persistira i la família ja estiguera en mans dels Serveis Socials, el cas seria derivat a aquests.

b) Policia Local

Els agents municipals completaran la detecció dels/les menors absentistes durant l’horari lectiu del curs escolar i plasmaran totes les seues actuacions en una fitxa amb les dades del/de la menor.

Després de prendre les dades facilitades pel/per la menor, els agents el/la traslladaran al seu centre escolar.

c) Població en general

En base al text redactat anteriorment, referent a la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, qualsevol persona o autoritat que tinga coneixença que un menor no està escolaritzat o no assisteix al centre escolar de forma habitual i sense justificació, durant el període d’ensenyament obligatori, ho haurà de fer saber a les autoritats públiques competents, que adoptaran les mesures necessàries per a la seua escolarització.

2n NIVELL D’ACTUACIÓ. Comissió Municipal d’Absentisme Escolar

La localitat és el nivell superior al del centre educatiu. En aquesta es posen en pràctica noves estratègies, assumides per tota la comunitat educativa, per a resoldre el problema de l’absentisme escolar, atès que:

    a) De vegades els centres es veuen desbordats davant d’aquestes situacions: opten per esgotar les vies d’accés als pares i no insisteixen davant la falta de resposta familiar, ja que l’absència d’aquest tipus d’alumnes a l’aula calma l’ambient.
    b) Les accions, des de diferents nivells, de vegades poden duplicar-se per a un mateix cas, o no realitzar-se en altres.
    c) En els casos de duplicitat, de vegades es produeixen discrepàncies quant al procés que cal seguir entre els diferents nivells. Fins i tot entre centres, ja que cadascun té unes normes recollides en el seu PE, que sempre s’han de respectar.
    d) Realitzades les accions pertinents, no hi ha seguiment dels efectes produïts.

Davant d’aquesta situació, s’opta per constituir la Comissió Municipal d’Absentisme Escolar. Aquesta comissió, que és l’òrgan que defineix el Pla municipal d’absentisme escolar, recull les necessitats, prioritza les demandes i planifica les línies generals d’actuació.

    • Composició
      La composició de la Comissió Municipal d’Absentisme Escolar serà la següent:
    • Regidor/a municipal d’Educació
    • Inspector/a d’Educació de la zona
    • Un/a membre del Departament d’Educació
    • Un/a representant dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Vila-real
    • Un/a representant de la Policia Local
    • Un/a representant dels caps d’estudis d’educació primària
    • Un/a representant dels caps d’estudis d’educació secundària
    • Representants de les associacions de mares i pares d’alumnes, membres del Consell Escolar
    • Assessors. A la Comissió podran incorporar-se com a assessors puntualment altres membres de la comunitat educativa, en relació amb els diferents àmbits implicats i els temes que es tractaran.

    • Competències
      La Comissió Municipal d’Absentisme Escolar tindrà les competències necessàries per a la consecució dels objectius especificats anteriorment i dissenyarà els programes de prevenció, intervenció socioeducativa, seguiment i suport de menors absentistes.
      
      A més, exercirà les funcions següents:
    • Aprovació de les directrius anuals del Pla municipal l’absentisme escolar.
    • Avaluació anual del compliment del Pla municipal l’absentisme escolar.
    • Anàlisi i, si escau, valoració de les actuacions desenvolupades per les diferents instàncies.
    • Aquelles altres que deriven del contingut del Pla anualment.
    • Anàlisi i valoració de les activitats desenvolupades.
    • Proposta d’elevar a altres institucions els casos que determine.

    • Funcions dels membres de la Comissió:
        ◦ Funcions generals de la Comissió
    • Coordinar les actuacions en l’àmbit dels Serveis Socials en relació al problema detectat.
    • Col·laborar amb el professorat (tutor/a, orientador/a…).
    • Propiciar propostes alternatives socioeducatives en l’àmbit sociofamiliar.
    • Proposar i realitzar activitats comunitàries per a la prevenció de l’absentisme escolar.
    • Realitzar un seguiment de tots els casos d’absentisme dels centres escolars (annexe VIII) i coordinar-lo amb els Serveis Socials.

    • Regidor/a d’Educació
      Presidir la Comissió Municipal d’Educació.

    • Inspector/a d’Educació
        ◦ Supervisar i coordinar les accions que es realitzen als centres.
        ◦ Promoure la participació del professorat en el Pla Municipal d’Absentisme Escolar.
        ◦ Assessorar legalment la Comissió d’Absentisme Escolar.
        ◦ Instar al compliment del Pla municipal d’absentisme escolar als centres educatius i vetlar per aquest.
    • Departament d’Educació
    • Enviar les convocatòries de les reunions.
    • Prendre acta de les reunions.
    • Sol·licitar la intervenció de determinats professionals, si escau.
    • Propiciar propostes alternatives socioeducatives en el context escolar.
    • Proposar i realitzar activitats comunitàries adequades per a la prevenció i el tractament de l’absentisme escolar.
    • Vetlar pel compliment del protocol establert al Pla municipal d’absentisme escolar.
      
    • Representant dels caps d’estudis d’educació primària i secundària
    • Derivar (seguint totes les actuacions del protocol establert).
    • Informar de les intervencions amb el/la menor i amb la seua la família.
    • Traslladar, si escau, a la Comissió o al departament que aquesta determine, els casos amb tota la informació de què es dispose.
    • Facilitar recursos educatius que afavorisquen la permanència al centre escolar de l’alumnat absentista detectat.
      
    • Representant de la Policia Local
    • Detectar els menors al carrer o en altres llocs públics en horari escolar i traslladar-los al centre on estiguen escolaritzats.
    • Lliurar les notificacions a les famílies al seu domicili.
    • Informar els pares sobre les seues obligacions i responsabilitats.
    • Remetre informes (fitxa d’absentisme escolar) als Serveis Socials i al centre escolar corresponent.
    • Coordinar-se amb la resta de membres de la Comissió.

    • Representant de mares i pares d’alumnes
    • Vetlar pels menors que es troben en situació de privació de l’educació.
      
    •  Representant dels Serveis Socials
    • Detectar els casos d’absentisme escolar en el seu àmbit.
    • Derivar els casos detectats als centres escolars per tal d’encetar el protocol d’actuació del Programa d’absentisme escolar.
    • Propiciar propostes alternatives socioeducatives en el context escolar.
    • Proposar i realitzar activitats comunitàries adequades per a la prevenció i tractament de l’absentisme escolar.
    • Traslladar als Serveis Socials Municipals aquells expedients d’absentisme escolar tractats per la Comissió que requerisquen la seua intervenció.

c) Funcionament

• La Comissió estarà presidida pel/per la regidor/a d’Educació.
• La seu de la Comissió es trobarà a la Regidoria d’Educació, situada al primer pis de l’edifici de la BUC, des d’on es formalitzaran les convocatòries i serveis de Secretaria.
• Es reunirà, com a mínim, una vegada per trimestre, amb horari de dimecres a les 10.00 h. Tanmateix, es faran reunions extraordinàries sempre que es requerisca la intervenció o resolució d’algun cas.
• Les seues funcions seran: recollir les actuacions dels centres i dels Serveis Socials Municipals, estudiar els casos i intervenir en aquests, i elevar propostes a l’Administració de justícia i a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.
• Els acords es prendran per consens.

3r NIVELL D’ACTUACIÓ. Altres administracions

Exhaurits tots els processos per part, en primer lloc, dels centres a través de la Comissió de Convivència Escolar i, en segon lloc, per la Comissió Municipal sense que es produïsca la reconducció, la Comissió Municipal d’Absentisme trametrà l’expedient a la Fiscalia de Menors o als Serveis Socials perquè el resolga.

No obstant el que estableix el punt anterior, si de les diligències i accions realitzades per la Comissió Municipal s’observaren indicis de problemes indicatius de risc social en l’alumne o el seu entorn, la direcció del centre escolar haurà de derivar a la Direcció Territorial de la Conselleria de Benestar Social amb un full de notificació de situacions de desprotecció infantil des de l’àmbit educatiu en el moment que s’estime convenient, sense esperar la resolució del problema inicial d’absentisme escolar.

El període de temps que els xiquets i xiquetes tenen dret a romandre en els centres escolars, és una ocasió privilegiada per a ser educats en la convivència, la igualtat i la tolerància, al mateix temps que es fa un intent de superació dels problemes socials que més d’un xiquet o xiqueta o alguns joves viuen.

4.5.1.4.3.3. PROGRAMA DE RECUPERACIÓ DE L’ALUMNAT

Quan, després de la intervenció dels tècnics, l’alumne/a torna al centre escolar després d’un període de temps de no-assistència es posarà en marxa una fase de recuperació i d’enfortiment dels vincles, entre l’alumne absentista i el centre (professorat, personal del centre i companys).
Aquest Programa té com a objectiu principal rebre l’alumne absentista que torna al centre escolar i a més, la posada en marxa dels mecanismes necessaris per a aconseguir la seua integració i inclusió al centre i en el seu grup de classe.

Es realitzaran les actuacions següents:

• Recepció de l’alumne absentista quan torna al centre una volta recuperat pel Pla d’absentisme. Convé realitzar alguna actuació o dinàmica de benvinguda i reconeixement, per tal que l’alumne se senta acceptat i acollit per la seua classe.
• El/la tutor/a realitzarà una tutoria amb l’alumne/a sobre la seua escolarització adequant els objectius reals que pot aconseguir i els objectius que es planteja l’alumne. Convindrà que valore amb l’alumne els problemes de relació que poden estar dificultant la seua integració en el grup.
• El/la tutor/a informarà sobre el cas a l’orientador/a del centre, perquè realitze una avaluació de la situació acadèmica del menor i elabore, en aquells casos que siga necessari, una valoració sociopsicopedagògica de l’alumne/a per la determinació de les possibles mesures per a la seua adequada escolarització i, si procedeix, l’elaboració d’una proposta de diversificació, adaptació curricular significativa o qualsevol altre tipus de mesures que es requerisquen.
• El/la tutor/a continuarà amb el seguiment de l’assistència a classe i amb la col·laboració de l’orientador/a, realitzarà l’avaluació de les mesures i les adaptacions realitzades. Si l’absentisme se soluciona, finalitza el procés i es notifica al responsable del departament d’educació (membre de la Comissió Municipal d’Absentisme Escolar).

A més, resulta interessant, que el centre realitze actuacions encaminades a la creació de la relació amb la família de l’alumne absentista: entrevistes entre el tutor i la família amb certa regularitat, possibilitat de reunió amb l’orientador/a, etc.

4.5.1.4.3.4. CONCLUSIÓ

Cal assenyalar que el conjunt d’actuacions que s’acompanyen formen part del Pla municipal d’absentisme escolar, i és el fruit d’un procés de diàleg, anàlisi i consens de professionals representants de diferents institucions compromeses amb el problema de l’absentisme escolar (Ajuntament de Vila-real i DT d’Educació de Castelló), en la recerca de millors vies i estratègies per a fer possible l’aprenentatge, la tolerància i l’atenció a la diversitat dels alumnes.

Així doncs, aquest Pla naix com una millora per tal de donar-li una solució real i factible al problema de l’absentisme a la ciutat de Vila-real tenint en compte aspectes no sols d’intervenció en el problema de l’absentisme sinó que també donant-li importància a la seua prevenció i al procés de recaptació de l’alumnat absentista.

4.5.1.4.3.5. ANNEXOS del Pla Municipal d’Absentisme adapatats al CEIP Botànic Calduch

4.5.1.4.5. Projecte mediació escolar

En procés de redacció.
Estat actual, en maig 2020:

• Coordinador d’Igualtat i Convivència ha realitzat la formació corresponent 
• Recollida informació «Socioescuela» per avaluar la convivència als nivells PRI5/6 i detectar possibles alumnes en risc d’assetjament i el clima de convivència d’aula/escola.
• Selecció alumnat mediador, que donada la situació actual a maig de 2020, es posposa al primer trimestre del curs 20/21.
• La formació inicial es dirigirà a alumnat de PRI5, per així poder començar a mediar quan siguen el proper curs alumnat de PRI6.
• No obstant, també s’intentarà formar alumnat de PRI6, per fer-los partícips del programa i tindre la possibilitat de fer alguna intervenció.
• S’intentarà almenys dos alumnes per grup, 1 xic i 1 xica
• Les sessions formatives tindrien lloc en dilluns de 12:30 a 13:30h, fora horari lectiu, amb consentiment de les famílies.
• Actualment hi ha instal·lades bústies a disposició de l’alumnat per iniciar mediacions entre ells, les quals es recullen a un registre que organitza el CiC del centre per solucionar les situacions que planteja l’alumnat.

4.5.1.6. Procediments d’actuació i d’intervenció davant el supòsit de violència escolar

4.5.1.6.1. L’ASSETJAMENT ESCOLAR I CIBERASSETJAMENT

4.5.1.6.1.1. L’assetjament escolar

L’assetjament escolar s’entén com el maltractament psicològic, verbal o físic patit per un alumne o alumna en l’àmbit escolar, derivat de factors personals (físics, psicològics, d’orientació o d’identitat sexuals) o col·lectius (factors ètnics, grup social, religiós) de forma reiterada i al llarg d’un període de temps determinat.

L’assetjament escolar pot adoptar distintes manifestacions: l’exclusió i la marginació socials, l’agressió verbal, les vexacions i humiliacions, l’agressió física indirecta, l’agressió física directa, la intimidació, les amenaces o el xantatge, entre d’altres.

És important no confondre aquest fenomen amb agressions esporàdiques entre l’alumnat i que seran ateses aplicant les mesures educatives que el centre té establides en el  Pla de convivència i en el nostre  reglament de règim intern.

Característiques:
    a) Hi ha intencionalitat. S’expressa en una acció agressiva que genera en la víctima l’expectativa de ser blanc de futurs atacs.
    b) Reiteració. Es repetix en el temps. L’agressió produïdano és un fet aïllat i la víctima la patix de manera continuada.
    c) Hi ha desequilibri de poder. Es produïx una desigualtat de poder físic, psicològic o social, que genera un desequilibri de forces en les relacions interpersonals.
    d) Es produïx indefensió i personalització. L’objectiu del maltractament sol ser un únic alumne o alumna, que és col·locat d’esta manera en una situació d’indefensió.
    e) Ben sovint pot tindre un component col·lectiu o grupal. Normalment no hi ha un sol agressor o agressora, sinó diversos.
    f) Normalment apareixen observadors passius. Les situacions d’assetjament usualment són conegudes per terceres persones que no fan prou perquè cesse l’agressió.
    g) Esta situació d’invisibilitat sol passar desapercebuda moltes vegades per als adults.

4.5.1.6.1.2 El ciberassetjament

Dins dels diferents tipus d’assetjament i les seues manifestacions, recentment els experts han elaborat un nou concepte d’assetjament, el que utilitza mitjans electrònics i rep el nom de ciberassetjament. Aquesta conducta es definix com a assetjament entre iguals en l’entorn TIC i inclou actuacions de xantatge, vexacions i insults entre alumnes. Suposa
difusió d’informació lesiva o difamatòria en format electrònic. El ciberassetjament és un fenomen de gran rellevància per la seua prevalença, la gravetat de les seues conseqüències i les dificultats que presenta per a ser previngut i tractat.

Característiques:
    a) Agressió repetida i que dura en el temps.
    b) Intenció de causar dany: no sempre es dóna en els primers estadis del procés.
    c) Sol haver-hi contacte o relació prèvia en el món físic.
    d) Pot estar lligat o no a situacions d’assetjament en la vida real.
    e) Usa mitjans TIC: missatges de mòbil, adreça electrònica, telèfons mòbils, xarxes socials, blogs, fòrums, sales de xats.

4.5.1.6.1.3. Protocol d’actuació davant de l’assetjament i del ciberassetjament

    1. Detectar i comunicar la situació
Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement o sospites d’una situació d’assetjament o de ciberassetjament sobre algun alumne o alumna, ho comunicarà a un professor o professora, al tutor o tutora o a l’equip directiu. En tot cas, qui reba la informació sempre n’informarà l’equip directiu.
       
    2. Primeres actuacions.
    a) Equip directiu, que es posarà en contacte amb el tutor/a de l’alumne o alumna afectats; estarà assessorat pels servei psicopedagògic escolar  i arreplegarà la informació per a analitzar i valorar la intervenció que calga.
    b) L’equip d’intervenció, planificarà ràpidament les reunions amb els agressors, la víctima i els espectadors, sempre que siguen alumnes del centre.
    c) En el ciberassetjament és important tindre informació de la intensitat, difusió i característiques del mitjà o dispositiu utilitzat. Si hi ha proves físiques, aquestes han de conservar-se (impressió de pantalla, còpia del missatge), sempre respectant la confidencialitat de les actuacions.

3. Comunicació de la incidència.
    a) La direcció del centre informarà la comissió de convivència de la situació i del pla d’intervenció.
    b) La direcció del centre realitzarà la comunicació al Registre Central i a la Inspecció Educativa.
    c) Si la situació s’agreuja o sobrepassa la capacitat d’actuació del centre, s’informarà a la Inspecció perquè, si ho estima oportú, sol·licite l’assessorament o la intervenció de la Unitat d’Atenció i Intervenció del PREVI de la Direcció Territorial de Castelló. A partir d’ací serà la Inspecció qui decidirà sobre la necessitat i el tipus d’intervenció.

4. Comunicació a famílies i representants legals de tots els implicats

    a) La direcció del centre farà les entrevistes necessàries, preferentment de manera individual.
    b) La direcció del centre informarà les famílies dels alumnes implicats en el conflicte de les mesures i actuacions de caràcter individual, així com les mesures de caràcter organitzatiu i preventiu proposades per al grup, nivell o centre educatiu.
    c) Segons la gravetat del cas, la direcció del centre comunicarà a la família de la víctima la conveniència o no de denunciar el cas a les Forces de Seguretat de l’Estat.
    d) Tal com consta en l’article 41 del Decret 39/2008, en aquells supòsits reincidents i en els casos en què el centre reclame la implicació directa dels pares, mares, tutors o tutores de l’alumne o alumna i estos la rebutgen, l’Administració educativa, si considera que esta conducta causa un greu dany al procés educatiu del seu fill o filla, ho comunicarà a les institucions públiques competents per motiu de desprotecció, amb un informe previ a la Inspecció Educativa.

5. Seguiment del cas per part de les unitats d’atenció i intervenció i de la Inspecció del centre.
La Inspecció i les unitats d’atenció i intervenció de les direccions territorials col·laboraran amb la direcció del centre en el seguiment del cas en què hagen intervingut.

6. Definició de mesures de tractament individualitzat amb la víctima i els agressors, i de sensibilització amb observadors, amb les famílies i amb la resta de l’alumnat

    a) Aquestes mesures i actuacions es referiran tant a les que s’apliquen en el centre i en l’aula, com a les que s’apliquen a l’alumnat en conflicte. Caldrà garantir el tractament individualitzat tant de la víctima i de les persones agressores com de l’alumnat espectador, i incloure actuacions específiques de sensibilització per a la resta de l’alumnat.
    b) Amb caràcter orientatiu, en la web de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport es proposen mesures i actuacions per a treballar l’assetjament escolar en les diferents tipologies que pot presentar, a l’espai web REICO

4.5.1.6.2. Conductes que alteren la convivència de forma greu i reincident: insults, amenaces, agressions, baralles o bandalisme

Diferenciem el protocol d’intervenció davant d’aquestes situacions a escala general, del protocol d’actuació quan els alumnes que provoquen aquests incidents manifesten problemes greus de conducta o trastorns.

4.5.1.6.2.1 Alumnat que altera greument la convivència

Es caracteritza per l’incompliment de les normes socials bàsiques de convivència, que es manifesten per mitjà de conductes disruptives greus i reincidents, com ara insults, amenaces, agressions, baralles sobre algun alumne o alumna o accions de vandalisme sobre el centre i les seues instal·lacions. Són conductes, en general, que atempten contra la dignitat personal d’altres membres de la comunitat educativa.

    A) Procediment d’intervenció en general

    a) Detectar i comunicar la situació.
       Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement d’una situació de conductes disruptives molt greus, com ara insults, amenaces, agressions, baralles o vandalisme sobre algun alumne/a, o sobre el centre i les seues instal·lacions, o que les presencie, tractarà de conéixer els fets i la situació i ho comunicarà a la direcció del centre.
    b) Primeres actuacions.
            a) La direcció arreplegarà i analitzarà la informació, i prendrà les mesures que considere necessàries.
            b) La direcció del centre, o la persona en qui delegue, comunicarà a les famílies la incidència produïda i els informarà de la situació.
       
    c) Mesures d’intervenció general.

       Mesures educatives correctores i disciplinàries.
       
       Les alteracions de conducta molt greus, com ara insults, amenaces, agressions, baralles entre alumnes o accions de vandalisme sobre el centre i les seues instal·lacions, es consideren conductes perjudicials per a la convivència del centre, i, per tant, s’actuarà aplicant mesures educatives correctores o disciplinàries, segons el Decret 39/2008, de 4 d’abril, que estaran especificades en el reglament de règim interior del centre.
       
       La direcció del centre arreplegarà la informació, i una vegada oïda la comissió de convivència categoritzarà el tipus d’incidència i proposarà mesures correctores o disciplinàries, que tindran un caràcter educatiu i recuperador de la convivència en el centre.
    I. Si es proposen mesures educatives correctores per a alguna de les conductes tipificades en l’article 35 del Decret 39/2008, de 4 d’abril, s’ajustaran a l’article 36 del mateix decret.
    II. Si es proposen mesures educatives disciplinàries per alguna de les conductes tipificades en l’article 42 del Decret 39/2008, s’ajustaran a l’article 43 del decret.

    d) Mesures de suport.
       La direcció del centre, si ho considera convenient, podrà sol·licitar altres mesures de suport i col·laboració externes i recórrer als servicis d’unes altres administracions i institucions, entre d’altres, els servicis socials municipals, els servicis especialitzats d’atenció a la família i la infància (SEAFI), les unitats de prevenció comunitàries (UPC), les unitats de conductes addictives (UCA), els centres de salut. En estos casos, es planificarà la intervenció conjunta amb totes les institucions que hi estiguen implicades.

4.5.1.6.2.2. Alumnat amb alteracions greus de conducta

Les alteracions greus de conducta fan referència a un patró de comportament persistent, repetitiu i inadequat a l’edat del menor. D’acord amb la Classificació Internacional de Malalties CIM-10, publicada per l’OMS, estes alteracions greus de conducta solen enquadrar-se com a comportament antisocial, comportaments oposicionistes desafiadors, trastorn d’ansietat, trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat o impulsivitat, trastorn dissocial en preadolescents i adolescents, trastorn explosiu intermitent, alteracions del son, conductes de risc per consum de substàncies tòxiques o alcohol, o alteracions de la conducta alimentària, entre d’altres. Es caracteritzen per l’incompliment de les normes socials bàsiques de convivència i per l’oposició als requeriments a les figures d’autoritat, la qual cosa genera un deteriorament en les relacions familiars o socials. Este comportament té repercussions negatives per a l’alumnat que el patix i per al medi en què desenrotlla la seua vida: família, escola, oci… Els seus comportaments van més enllà dels límits tolerables i les conductes impedixen a la persona tindre un procés d’adaptació i desenrotllar tot el seu potencial adequadament.

En l’àmbit educatiu, aquests alumnat presenten necessitats educatives específiques derivades de trastorns temporals o permanents de la personalitat o de la conducta, i requerixen aprenentatges i recursos excepcionals.

Procediment d’intervenció específic

    1. Detectar i comunicar.
       Davant d’un incident greu provocat per un alumne que presenta una alteració greu de la conducta, si és possible, i sempre que no estiguem a càrrec d’uns altres alumnes, serà acompanyat a la zona de despatxos i s’informarà del cas el director, la cap d’estudis o el personal del servei psicopedagògic escolar. Sempre que siga possible, l’alumne quedarà sota la supervisió d’un adult.
    2. Intervenció d’urgència.
       Si la situació de crisi continua, es cridarà en primer lloc la família perquè acudisquen al centre; si no s’obté resposta de la família, i en els supòsits de perill greu i imminent, es telefonarà al 112 per sol·licitar ajuda.
    3. Mesures d’intervenció específiques
            a) Comunicació de la intervenció a la família. La direcció del centre, o la persona en qui es delegue, comunicarà la realització o la revisió de l’avaluació sociopsicopedagògica de l’alumne/a.
            b) Arreplega i anàlisi d’informació. L’equip directiu, junt amb el tutor/a de l’alumne, l’equip de professors i el psicopedagòg/a escolar, recopilarà informació sobre la intensitat, duració, freqüència i context en què apareixen aquestes conductes en l’alumne/a.
            c) Avaluació psicopedagògica. Es realitzarà o revisarà l’avaluació sociopsicopedagògica, en la qual haurà de constar la planificació de la intervenció, l’organització dels suports i les coordinacions externes necessàries.
            d) Sol·licitud de mesures de suport. La direcció del centre podrà sol·licitar mesures de suport i col·laboració externes al centre, entre d’altres, amb els servicis socials municipals, el servicis especialitzat d’atenció a la família i la infància (SEAFI), la unitat de prevenció comunitàries (UPC), la unitat de conductes addictives (UCA), els centres de salut, la unitat de salut mental infantil i juvenil (USMIJ), centres hospitalaris, associacions especialitzades.
            e) Recursos complementaris. La direcció del centre podrà, a més, sol·licitar recursos extraordinaris en la convocatòria anual de recursos personals complementaris d’Educació Especial regulats en l’Orde de 16 de juliol de 2001 per a Educació Infantil i Primària, i en l’Orde del 14 de març de 2005 per a Educació Secundària.
            f) Mesures educatives correctores i disciplinàries. La direcció del centre, una vegada analitzada la situació i valorat el pla d’intervenció proposat per a l’alumne, aplicarà les mesures correctores i disciplinàries que estime convenients i respectarà la regulació del Decret 39/2008, de 4 d’abril.

Comunicació de les incidències
    a) La direcció del centre informarà la comissió de convivència de la situació i del pla d’intervenció.
    b) La direcció del centre realitzarà la comunicació al Registre Central i a la Inspecció Educativa.
    c) Si la situació s’agreuja o sobrepassa la capacitat d’actuació del centre, se n’ha d’informar la Inspecció perquè, si ho estima oportú, sol·licite l’assessorament i la intervenció de la unitat d’atenció i intervenció del PREVI de la direcció territorial corresponent.
       
Comunicació a famílies i representants legals de totes les persones implicades
    1. S’informarà les famílies dels implicats de les mesures i actuacions de caràcter individual adoptades, així com de les de caràcter organitzatiu i preventiu proposades per al grup, nivell i centre educatiu, preservant sempre la confidencialitat absoluta en el tractament del cas.
    2. Totes les mesures correctores i disciplinàries previstes en els articles 36 i 43 del Decret 39/2008, de 4 d’abril, hauran de ser comunicades formalment als pares, mares, tutors o tutores de l’alumnat menor d’edat.
    3. Tal com consta en l’article 41 del Decret 39/2008, en els supòsits reincidents i en els casos en què el centre reclame la implicació directa dels pares, mares, tutors o tutores de l’alumne o alumna i aquests la rebutgen, l’Administració educativa, si considera que aquesta conducta causa un greu dany al procés educatiu del seu fill o filla, ho comunicarà a les institucions públiques competents per motiu de desprotecció, amb un informe previ a la Inspecció Educativa.

Seguiment del cas per part de les unitats d’atenció i intervenció i de la inspecció del centre.

La inspecció i les unitats d’atenció i intervenció de les direccions territorials col·laboraran amb la direcció del centre en el seguiment dels casos en què hagen intervingut.

4.5.1.6.3. Maltractament infantil

El maltractament infantil es definix com qualsevol acció no accidental que comporta abús (emocional, físic o o sexual) o descuit (emocional o físic) cap a un menor de díhuit anys, que és realitzada pel seu progenitor o cuidador principal, per una altra persona o per qualsevol institució, i que amenace l’adequat desenrotllament del xiquet. Dins del maltractament considerem tant el maltractament actiu, entès com a abús físic, sexual i emocional, com els maltractaments passius, com ara la negligència física i emocional. El maltractament pot ser familiar o extrafamiliar.

4.5.1.6.3.1. Protecció en l’àmbit escolar

Els quatre escalons de protecció de la població infantil són els pares, els ciutadans, els professionals de les administracions i l’entitat pública competent en matèria de protecció infantil.
L’àmbit escolar ocupa una posició privilegiada en el procés de protecció del menor i en la detecció, la notificació, la investigació i l’avaluació. Pels centres passen la totalitat dels xiquets i adolescents de la comunitat, i és el lloc on romanen una gran part del seu temps. Per a molts menors que patixen el maltractament en l’àmbit familiar en edats primerenques, l’escolarització els permet trencar amb l’aïllament social en què l’han patit.

4.5.1.6.3.2. Gravetat i presa de decisions

La valoració d’urgència de la situació estarà determinada per la gravetat del succés observat i per la probabilitat que torne a repetir-se (nivell de risc) si no es prenen les mesures de protecció oportunes.
Un cas serà greu si corre perill la integritat física o psicològica del menor (existència de palisses, castics físics forts, sospita d’abús sexual, etc.), si el xiquet és un bebé o té menys de cinc anys, o si patix una discapacitat que li impedix autoprotegir-se o demanar ajuda. La urgència determinarà el tipus d’actuació del professional de l’educació, el protocol que es posarà en marxa i la prioritat del cas.

L’avaluació exhaustiva correspon als servicis socials o al servici de protecció de menors.

4.5.1.6.3.3. Protocol d’actuació davant d’una situació observada de maltractaments i desprotecció del menor

    1. Identificació
       Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement o sospites d’una situació de maltractament infantil ho comunicarà a l’equip directiu.

    2. Actuacions immediates
       Després d’aquesta comunicació, es reunirà l’equip directiu amb el tutor o tutora de l’alumne o alumna afectat i el personal dels servicis psicopedagògics escolars, el departament d’Orientació, al gabinet municipal autoritzat o el personal que tinga atribuïdes les funcions d’assessorament en el centre, per a recopilar informació, analitzar-la i valorar la intervenció que procedisca.

    3. Notificació
       L’equip educatiu emplenarà el full de notificació que apareix en l’Orde 1/2010, de 3 de maig, de la Conselleria d’Educació i la Conselleria de Benestar Social. L’equip directiu podrà demanar l’assessorament del personal dels servicis psicopedagògics escolars o del personal que tinga atribuïdes les funcions d’assessorament educatiu.

    4. Comunicació de la situació
    a) La direcció del centre enviarà l’original del full de notificació als servicis socials municipals de la localitat on residix el menor, arxivarà una còpia en l’expedient de l’alumne i en remetrà una altra còpia a la direcció general competent en matèria de protecció de menors de la Conselleria de Benestar Social.
    b) La direcció del centre realitzarà la comunicació al Registre Central i a la Inspecció educativa.
    c) Si la situació s’agreujara i sobrepassara la capacitat d’actuació del centre, se n’haurà d’informar la Inspecció educativa, que sol·licitarà l’assessorament o la intervenció de la unitat d’Atenció i Intervenció (UAI) de la direcció territorial corresponent. La Inspecció educativa decidirà sobre la necessitat i el tipus d’intervenció.
    d) La comunicació a la família es realitzarà una vegada informades les autoritats competents, i serà realitzada per la direcció del centre.

    5. Procediment d’urgència
    i. Davant d’un/a alumne/a que presente lesions físiques, greu negligència o abús sexual, un membre de l’equip directiu o del personal docent en qui es delegue, l’acompanyarà al centre de salut o als servicis d’urgència de l’hospital més pròxim.
    ii. La direcció comunicarà la situació d’urgència a la policia local, a la Conselleria de Benestar Social i a la Fiscalia de Menors. Per a la comunicació s’utilitzarà el full de notificació que apareix en l’Orde 1/2010, de 3 de maig, de la Conselleria d’Educació i de la Conselleria de Benestar Social; per a la comunicació a l’autoritat judicial i al Ministeri Fiscal s’utilitzarà el model que es troba en l’annex VII de l’Orde 62 de 2014.
       
    6. La direcció del centre realitzarà la comunicació al Registre Central i a la Inspecció educativa perquè, si ho estima oportú, sol·licite l’assessorament o la intervenció de la unitat d’Atenció i Intervenció (UAI) de la direcció territorial corresponent. La Inspecció educativa decidirà sobre la necessitat i tipus d’intervenció.

4.5.1.6.4. Violència de gènere

4.5.1.6.4.1. Violència de gènere

S’entén per violència de gènere aquella que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels hòmens sobre les dones, s’exercix sobre ella pel fet de ser-ho. Esta violència comprèn qualsevol acte de violència basada en e! gènere que tinga com a conseqüència, o que tinga possibilitats de tindré com a conseqüència, perjuí o patiment en la salut física, sexual o psicològica de la dona. Les amenaces, la pressió exercida sobre elles per a forçar la seua voluntat o la seua conducta, la privació arbitrària de la seua llibertat, tant si es produïxen en la vida pública com privada, són comportaments violents per raó de gènere.

4.5.1.6.4.2. Tipus de violència de gènere

• Violència física
  Qualsevol acte de força contra el cos de la dona, amb resultat o risc de produir lesió física o dany. Estos actes de violència física contra la dona poden ser exercits per hòmens amb els quals tinga o haja tingut relacions de parella, o per hòmens del seu entorn familiar, social i laboral.
• Violència psicològica
  Tota conducta que produïsca desvaloració o patiment en la dona mitjançant amenaces, humiliacions o vexacions, exigència d’obediència o de submissió, coerció, insults, aïllament, culpabilització o limitacions del seu àmbit de llibertat. Estos comportaments poden ser exercits per qui siga o haja sigut el seu cònjuge o per qui estiga o haja estat lligat a ella per anàloga relació d’afectivitat, inclús sense convivència. Així mateix, tindran la consideració d’actes de violència psicològica contra la dona els exercits per hòmens en el seu entorn familiar, social i laboral.
• Violència econòmica
  Consistix en la privació intencionada, i no justificada legalment, de recursos per al benestar físic o psicològic de la dona i de les seues filles i fills, o la discriminació en la disposició dels recursos compartits en l’àmbit de la convivència de parella.
• Violència sexual i abusos sexuals
  Qualsevol acte de naturalesa sexual forçada per l’agressor i no consentida per la dona. La violència sexual comprèn qualsevol imposició, per mitjà de la força o la intimidació, de relacions sexuals no consentides, i l’abús sexual, amb independència que l’agressor tinga o no relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu amb la víctima.

      
4.5.1.6.4.3. Protocol d’actuació davant d’una situació de violència de gènere

    A) Identificació
       Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement o sospites de casos de violència de gènere ho notificarà a la direcció del centre.
       
    B) Recollida d’informació
       Després d’aquesta comunicació, es reunirà l’equip directiu amb el tutor o tutora de l’alumne o alumna afectat, amb els servicis psicopedagògics escolars o amb el personal que tinga atribuïdes les funcions d’assessorament educatiu, per a recopilar informació, analitzar-la i valorar la intervenció que procedisca.     
       
    C) Actuació
    • En els supòsits de perill greu i imminent, i si la situació ho requerix, es telefonarà al 112 i es traslladarà la persona agredida a l’hospital de referència. La direcció del centre podrà sol·licitar mesures de suport i col·laboració externes al centre. Si es considerarà necessari, s’establirà comunicació amb el servici especialitzat d’Atenció a la Família i la Infància (SEAFI), els centres de salut, la unitat de Salut Mental Infantojuvenil (USMIJ), els hospitals més pròxims, els centres d’acollida i les entitats especialitzades.
      
    • Aplicació de mesures disciplinàries
      En el cas que les persones agressores siguen alumnes del centre, oïda la comissió de Convivència, s’actuarà tal com es regula en els articles 42 a 49 del Decret 39/2008, de 4 d’abril.

    D) Comunicació de la situació
       
    1) La direcció del centre informarà la comissió de Convivència de la situació i del pla d’intervenció.
       
    2) En el cas que la incidència puga ser constitutiva de delicte o de falta penal, la direcció del centre ho comunicarà per fax al Ministeri Fiscal utilitzant l’annex VII d’esta orde. Esta comunicació s’adreçarà a la sala de la Fiscalia que corresponga:
                1) Si els agressors i les víctimes són menors, a la Fiscalia de Menors.
                2) Si els agressors són majors d’edat i la víctima menor d’edat, a la Fiscalia de Violència de Gènere.
                3) Si els agressors i les víctimes són majors d’edat, a la Fiscalia de Violència de Gènere.
                   
    3) La direcció del centre realitzarà la comunicació al Registre Central i a la Inspecció educativa, i podrà sol·licitar l’assessorament o la intervenció de la unitat d’Atenció i Intervenció (UAI) de la direcció territorial corresponent. La Inspecció educativa decidirà sobre la necessitat i el tipus d’intervenció.
       
    4) Comunicació a famílies i representants legals de tots els implicats

• La direcció informarà les famílies dels implicats del fet de violència i de les mesures i accions adoptades.
• Segons la gravetat del cas, la direcció del centre comunicarà a la família de la víctima la conveniència de denunciar-lo a les forces de seguretat.
• Tal com consta en l’article 41 del Decret 39/2008, en els casos reincidents i en els que el centre reclame la implicació directa dels pares, mares, tutors o tutores de l’alumne o l’alumna i estos la rebutgen, l’Administració educativa, si considera que esta conducta causa un greu dany al procés educatiu dei seu fill o filla, ho comunicarà a les institucions públiques competents per motiu de desprotecció, amb un informe previ a la Inspecció educativa.

    5) Seguiment del cas per part de les unitats d’Atenció i Intervenció i de la inspecció del centre.
       La inspecció i les unitats d’Atenció i Intervenció de les direccions territorials col·laboraran amb la direcció del centre en el seguiment dels casos en què hagen intervingut.

4.5.1.6.7. ANNEXOS del Pla d’Igualtat i Convivència

4.5.1.6. Marc legislatiu vigent

• La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de protecció integral contra la violència de gènere, que insta que s’adopten les mesures necessàries per a assegurar que els consells escolars impulsen l’adopció de mesures educatives que fomenten la igualtat real i efectiva entre homes i dones.
• Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència.
• Decret 102/2018, de 27 de juliol, del Consell, de desplegament de la Llei 8/2017, integral del reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere a la Comunitat Valenciana.
• El Decret 39/2008, de 4 d’abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l’alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d’administració i serveis (DOGV 5738, 09.04.2008).
• L’Ordre 62/2014, de 28 de juliol, de la Conselleria d’Educació Cultura i Esport, per la qual s’actualitza la normativa que regula l’elaboració dels plans d’igualtat i convivència (DOGV 7330, 01.08.2014).
• Ordre de 12 de setembre de 2007, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula la notificació de les incidències que alteren la convivència escolar, emmarcada dins del Pla de prevenció de la violència i promoció de la convivència als centres escolars de la Comunitat Valenciana (PREVI) (DOGV 5609, 28.09.2007).
• La Resolució de les Corts 98/IX, sobre la creació de la figura de persona coordinadora d’igualtat en tots els centres educatius, aprovada per la Comissió de Política Social i Ocupació en la reunió del 9 de desembre de 2015.
• L’Ordre 3/2017, de 6 de febrer, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es constitueixen les unitats d’atenció i intervenció del Pla de prevenció de la violència i promoció de la convivència (PREVI) i s’estableix el procediment per al seu funcionament.
• La Instrucció del 15 de desembre de 2016, del director general de Política Educativa, per la qual s’estableix el protocol d’acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l’expressió de gènere i la intersexualitat.
• Protocols de prevenció i intervenció davant de supòsits de violència escolar que figuren en els annexos de l’Ordre 62/2014 (DOGV 7330, 01.08.2014).
• Protocol d’acompanyament a la identitat de gènere, l’expressió de gènere i la intersexualitat, d’acord amb la Instrucció del 15 de desembre de 2016 del director general de Política Educativa, per la qual s’estableix el protocol d’acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l’expressió de gènere i la intersexualitat (DOGV 7944, 15.02.2017).
• Protocol de prevenció i actuació davant de l’assetjament laboral en centres docents dependents de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport (aprovat el 04.10.2017 en Comissió Sectorial de Seguretat i Salut en el Treball).