L’alumnat de 1r de l’ESO treballa el llibre Històries de por amb la creació d’un lapbook
L’alumnat de 1r de l’ESO ha creat un lapbook sobre el llibre que han llegit a l’assignatura de valencià. Es tracta d’un treball realitzat en cartolina que presenta informació de manera visual i organitzada i que permet la manipulació per part de l’alumne d’aquesta cartolina.
Concretament, el treball realitzat versava sobre el llibre que han llegit: Històries de por. Després de la lectura, es va assignar un capítol del llibre a cada grup d’alumnes perquè crearen el seu propi lapbook. Una vegada feta la feina, cada grup havia d’exposar-la als seus companys per a compartir idees i experiènces. El resultat final? Uns lapbooks de por! Jutgeu vosaltres mateixa!
L’alumnat de 3r de PDC crea les seues pròpies notícies
Ací teniu un tast del treball de l’alumant de 3r de PDC que amb un croma verd i molta imaginació s’ha convertit en reporter per a treballar com redactar una notícia.
Cristian Dasí i El descobriment de la màquina del temps
Enguany, els 4ts d’ESO han treballat la poesia i alguns grups han parat atenció al recurs estilístic de la intertextualitat. Així doncs, després de veure conceptes bàsics de poesia i mètrica, l’alumnat ha pogut reconéixer el poema “Vora el barranc dels Algadins” de Teodor Llorente en “Vora el barranc del Carraixet”, d’Estellés; així com també hem reconegut “Assaig de càntic en el temple” d’Espriu en el poema de Pere Quart “Assaig de plagi en la taverna”.
I després, la part creativa. En grups de 4 persones calia crear una estrofa de 8 versos respectant rima, ritme, estructura i figures retòriques d’un dels poemes de referència i fer-ne un altre amb una temàtica més propera. En acabar, tant la part artística com la tècnica s’explicava a la classe. La situació d’aprenentatge estava servida.
Llegiu les següents creacions i descobrireu què tenen en ment en aquestes dates (febrer).
EL BARRANC DELS SOMNIS
Vora el barranc dels paiportins
Hi ha un castanyer de color càlid
que pinta el nostre paisatge pàl·lid.
No té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas i el mas té dins
els antics somnis de la infància:
Vivíem en una fal·làcia
vora el barranc dels paiportins.
(Joan Chiva, Natxo Gómez, José Navarro i Jorge Talavera, 4t A)
VORA EL CASAL DEL MEU POBLE
Vora el casal del meu poble,
la festa esclata en pólvora i flama,
el cel s’encén, la llum proclama
que ja la nit es fa de foc.
Les falles cremen en la plaça,
dansant com brases en l’oratge
i el poble viu el seu llegat
vora el casal del meu poble.
(Lucía Andreu, Estrella Casas, Ivana Juan i Paula Giménez, 4t A)
VORA EL BARRANC DELS PAIPORTINS
Vora el barranc dels paiportins,
hi ha fang i pols a la natura.
La mala DANA, amb aigua i escuma,
s’emporta els ànims dels veïns.
Des d’allí l’onada es temia,
arrossegant cotxes, camions…
I tot el món fins als collons,
veient com tot es destruïa
vora el barranc dels paiportins.
(Samuel Cigüela, Rafa Díaz, Quique Pastor i Álvaro Ruiz, 4t C)
FALLA ENCESA
On, que cansat estic d’aquesta
avorrida, monòtona, sosa essència
I com m’agradaria que arribaren
eixos dies,
on diuen que la gent és feliç
i festera, alegre, decidida, emotiva,
culta i lliure! […]
(Claudia Cortés, Marta Fernández, Angélica Morazzoni i Alicia Tarazona, 4t C)
Hi havia una vegada, en un xicotet poble envoltat de muntanyes i boscos, una jove anomenada Clara. Clara era coneguda per la seua bondat: el seu somriure contagiós, però també pel seu gran somni: poder volar. Des de xicoteta, sempre havia somiat amb solcar el cel, veure el món des dels núvols i sentir la libertat que només el vent podia oferir. No obstant això, vivia en una època en la qual els avions eren nomes per als rics, i ella, com a filla d’un humil fuster, no podia permetre-s’ho.
Un dia, mentres caminava pel bosc, Clara va trobar una cosa estranya entre els arbustos. Era un xicotet ocell ferit amb les ales trencades. Sense pensar-ho dues regades, el va portar a la seua casa. Durant setmanes, Clara va cuidar de l’ocell, donant-li menjar, curant les seues ferides i parlant-li amb dolçor. Amb el temps, el xicotet ser va començar a sanar i, al poc, va poder volar de nou.
Una vesprada, quan locell ja estava completament recuperat, es va posar en el muscle de Clara i, com si entenguera els seus somnis, li va murmurar alguna cosa en la seua oïda. No era un so, ni una paraula, sinó una sensació, una espurna d’inspiració.
Eixa nit, Clara va començar a treballar en el seu taller. Va utilitzar les terramentes del seu pare i els materials que tenia al seu abast per a crear una cosa sorprenent. Després de molts dies d’esforç, finalment va construir una espècie d’ala mecànica, lleugera i funcional. Era un invent rudimentari, però el seu disseny estava ple d’esperança i determinació.
Amb el suport dels seus amics i de la seua família, Clara va pujar al cim d’un pujol a l’alba, portant la seua nova creació. El vent bufava amb força, però ella no temia. Amb un sospir de valentia, es va col·locar les ales i, amb un impuls, es va llançar. Durant uns segons, el cor de clara va bategar amb força, però després, va sentir com el vent l’elevava.
Va volar. Va volar com sempre havia somiat.
Els habitants del poble, que havien sentit parlar del seu invent, van eixir a veure-la, meravellats. Clara no sols havia aconseguit volar, sinó que també havia demostrat que els somnis, per més improbables que foren, podien fer-se realitat amb esforç i passió.
Amb el temps, Clara es va convertir en una inspiració per a molts. I va obrir una escola per a ensenyar a crear, a imaginar i, sobretot, a mai deixar de somiar.
Treballem a l’aula amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència
Pel dia de la Dona en la Ciència, l’alumnat de 3r de l’ESO de l’assignatura de PIAR (Programació, Intel·ligència Artificial i Robòtica) hem treballat en un projecte d’Scratch sobre una de les dones més importants en el món de la programació: Ada Lovelace, la primera dona programadora i autora del llibre que explica el funcionament de la màquina analìtica.
L’alumnat de 2n de batxillerat torna a les seues classes, però no al nostre centre sinó a l’IES Andreu Alfaro
El passat dilluns 18 de novembre l’alumnat de 2n de batxillerat començà de nou les classes. Gràcies a l’ajuda de l’IES Andreu Alfaro, que ens ha cedit les seues aules, l’alumnat ha tornat a les seues obligacions i rutines en aquest any que és tan decisiu per a tots ells.
Després d’aquests dies tan tristos, l’alegria de retrobar-se embriagava professorat i estudiants. La primera presa de contacte va tenir lloc dilluns al saló d’actes. Va ser una jornada d’acolliment i va consistir en un intercanvi de vivències i impressions dels tutors i de l’equip directiu amb l’alumnat i també es repartiren els nous horaris. Finalment, a partir de dimarts l’alumnat començà les seues classes en horari reduït.
Agraïm profundament l’ajuda de l’IES Andreu Alfaro per haver-nos cedit els seus espais que tant de bé estan fent als nostres joves. A més a més, confiem poder tornar al nostre edifici com més prompte millor, una vegada aquest complisca les condicions de seguretat i salubritat necessàries per a la reincorporació de l’alumnat.
Durant l’anterior trimestre l’alumnat de 4rt PDC va treballar diferents tipus de poemes amb l’ajuda de la seua professora, Patricia Moragón.
En la recta final del segon trimestre, a l’IES La Sénia, va sorgir la idea de fer poemes visuals, l’alumnat es van ajuntar en grups i parelles i ràpidament van començar a buscar exemples i pensar idees per a realitzar aquesta tasca.
Aquesta idea va sorgir com una forma més entretinguda d’estudiar la poesia, no sols estudiant la teoria i la diferència entre aquests tipus de poemes.
Els alumnes van escollir entre fer una poesia visual i un cal·ligrama i es van posar a la tasca d’investigar les diferències entre aquests i com fer-ne un, van posar molt d’esforç en aquesta feina i d’aquest esforç van sorgir meravellosos treballs que han penjat amb orgull a les parets de la seua aula.
Cadascú ha reflectit les seues idees i gustos, tots diferents entre sí però a la vegada iguals amb meravellosos dibuixos i paraules.
L’alumnat de 4t de l’ESO de l’IES La Sénia ha estat treballant aquest últim més els patrimonis valencians, la seua importància i els seus trets més significatius. Conjuntament hem aprés que el nostre territori està farcit de tradicions i monuments reconegudes internacionalment i que, sens dubte, cal preservar.
Aprofitant que també estàvem treballant les característiques del fullet informatiu i que calia aprendre com redactar-los, decidírem portar a terme un projecte a partir del qual l’alumnat crearà fullets informatius de diferents patrimonis valencians.
D’aquesta manera, després de cercar informació i dissenyar un esbòs de fullet, s’han elaborat fullets tan interessants com els que han fet Elias, Adrian, Joan, Eloy, Andrea i Àlvaro (4t B) sobre les falles; el que han dissenyat Alejandro i Ivan (4t B) sobre la llotja de la seda; o el que ha realitzat Daniela González (PDC de 4t) sobre el palmeral d’Elx.
Enguany a l’assignatura de valencià hem treballat la columna periodística amb l’alumnat de 4t d’ESO. Els canvis en la comunicació personal és un dels temes que els preocupen. Ací en teniu unes quantes reflexions. És La veu de 4t.
TEXT
Canvis en la comunicació personal
L’altre dia vaig parlar amb una persona major. Em va dir que nosaltres, la gent jove, ja no sabem relacionar-nos. Jo, amb curiositat, li vaig preguntar que en quin sentit ho deia, ella em va confirmar el que jo ja sospitava: Que som addictes a la tecnologia i que aixòno és comunicació vertadera. La meua cara va ser clarament de sorpresa, ja que pense que la dona no podia estar més equivocada. Quan la dona em va dir això no vaig poder parar de pensar en totes les coses positives que ens ha donat la tecnologia a l’hora de comunica-nos. Per exemple, quan vius lluny d’algú que estimes molt, si parles amb la persona pot ser que la sentes més a prop. També per avisar que estàs bé, és a dir, imagina’t que el teu fill ix de festa o queda amb amics, doncs si tens dispositius tecnològics pots saber si està bé o si necessita ajuda. Tampoc oblidem que podem utilitzar la tecnologia simplement per a passar una bona estona parlant amb el teu amic que acabes de vore a l’escola o quan plou i no et ve de gust eixir-ne. La meua opinió està clarament en contra del que pensa la dona, però tenint una mica d’empatia amb la senyora vaig tornar a pensar-hi. La gent major no ha viscut des de jove parlar per un dispositiu i no hi veu la necessitat, aleshores per eixa banda ho entenc. Una bona idea seria fomentar l’ús de les noves tecnologies en la gent major, però sols és una idea, ja que fer a la gent canviar d’opinió o de costums és difícil. Com a conclusió podem determinar que la tecnologia ha suposat un gran avanç a l’hora de comunicar-nos i d’estar en aquesta societat per tots els motius donats, però, encara que mai podrà substituir les quedades en persona, cal saber modernitzar-se i vore que hi ha moltes més coses positives que negatives en aquest mode de comunicació actual.
SONIA MESONERO, 4t C
46017675
Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites
Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.
