SOM POETES D’AVANTGUARDA

Durant l’anterior trimestre l’alumnat de 4rt PDC va treballar diferents tipus de poemes amb l’ajuda de la seua professora, Patricia Moragón.

En la recta final del segon trimestre, a l’IES La Sénia, va sorgir la idea de fer poemes visuals, l’alumnat es van ajuntar en grups i parelles i ràpidament van començar a buscar exemples i pensar idees per a realitzar aquesta tasca.

Aquesta idea va sorgir com una forma més entretinguda d’estudiar la poesia, no sols estudiant la teoria i la diferència entre aquests tipus de poemes.

Els alumnes van escollir entre fer una poesia visual i un cal·ligrama i es van posar a la tasca d’investigar les diferències entre aquests i com fer-ne un, van posar molt d’esforç en aquesta feina i d’aquest esforç van sorgir meravellosos treballs que han penjat amb orgull a les parets de la seua aula.

Cadascú ha reflectit les seues idees i gustos, tots diferents entre sí però a la vegada iguals amb meravellosos dibuixos i paraules.

Som patrimoni

Coneixem i promocionem els nostres patrimonis

L’alumnat de 4t de l’ESO de l’IES La Sénia ha estat treballant aquest últim més els patrimonis valencians, la seua importància i els seus trets més significatius. Conjuntament hem aprés que el nostre territori està farcit de tradicions i monuments reconegudes internacionalment i que, sens dubte, cal preservar.

Aprofitant que també estàvem treballant les característiques del fullet informatiu i que calia aprendre com redactar-los, decidírem portar a terme un projecte a partir del qual l’alumnat crearà fullets informatius de diferents patrimonis valencians.

D’aquesta manera, després de cercar informació i dissenyar un esbòs de fullet, s’han elaborat fullets tan interessants com els que han fet Elias, Adrian, Joan, Eloy, Andrea i Àlvaro (4t B) sobre les falles; el que han dissenyat Alejandro i Ivan (4t B) sobre la llotja de la seda; o el que ha realitzat Daniela González (PDC de 4t) sobre el palmeral d’Elx.

Patrícia Moragon Fandos

La veu de 4t

Àngels Verdejo

Enguany a l’assignatura de valencià hem treballat la columna periodística amb l’alumnat de 4t d’ESO. Els canvis en la comunicació personal és un dels temes que els preocupen. Ací en teniu unes quantes reflexions. És La veu de 4t.

TEXT

Canvis en la comunicació personal

L’altre dia vaig parlar amb una persona major. Em va dir que nosaltres, la gent jove, ja no sabem relacionar-nos. Jo, amb curiositat, li vaig preguntar que en quin sentit ho deia, ella em va confirmar el que jo ja sospitava: Que som addictes a la tecnologia i que aixòno és comunicació vertadera.
La meua cara va ser clarament de sorpresa, ja que pense que la dona no podia estar més equivocada. Quan la dona em va dir això no vaig poder parar de pensar en totes les coses positives que ens ha donat la tecnologia a l’hora de comunica-nos. Per exemple, quan vius lluny d’algú que estimes molt, si parles amb la persona pot ser que la sentes més a prop. També per avisar que estàs bé, és a dir, imagina’t que el teu fill ix de festa o queda amb amics, doncs si tens dispositius tecnològics pots saber si està bé o si necessita ajuda. Tampoc oblidem que podem utilitzar la tecnologia simplement per a passar una bona estona parlant amb el teu amic que acabes de vore a l’escola o quan plou i no et ve de gust eixir-ne.
La meua opinió està clarament en contra del que pensa la dona, però tenint una mica d’empatia amb la senyora vaig tornar a pensar-hi. La gent major no ha viscut des de jove parlar per un dispositiu i no hi veu la necessitat, aleshores per eixa banda ho entenc. Una bona idea seria fomentar l’ús de les noves tecnologies en la gent major, però sols és una idea, ja que fer a la gent canviar d’opinió o de costums és difícil.
Com a conclusió podem determinar que la tecnologia ha suposat un gran avanç a l’hora de comunicar-nos i d’estar en aquesta societat per tots els motius donats, però, encara que mai podrà substituir les quedades en persona, cal saber modernitzar-se i vore que hi ha moltes més coses positives que negatives en aquest mode de comunicació actual.

SONIA MESONERO, 4t C

IES La Senia contra la violència de gènere

El passat dissabte 25 de novembre fou el dia internacional per l’eliminació de la violència contra la dona. Per treballar aquesta problemàtica social, des del centre vam dur a terme diferents activitats i debats. A més a més, algunes de les activitats van sortir fora de l’aula i van ser compartides per tot l’alumnat.

Una de les activitats engrescadores ha estat l’abecedari contra la violència, organitzat per Patrícia, el qual s’ha creat amb la participació de tot l’alumnat durant les sessions de tutoria. Aquest ha estat el resultat:

Arran d’aquest abecedari, van sorgit diferents debats i pluges d’idees. L’alumnat que participa en el Projecte Pigmalió es va nodrir d’aquestes reflexions i va acabar escrivint uns manifestos. Aquests van ser llegits al pati, després de l’acte simbòlic de realitzar una abraçada al centre.

Així mateix, els cursos de 2n A i 2n B han decorat el corredor amb microrelats sobre la violència de gènere. Aquesta activitat els ha permès conèixer diferents tipus de violències i ser conscients del problema estructural que existeix.

La veu de 4t

Àngels Verdejo

Enguany a l’assignatura de valencià hem treballat la columna periodística amb l’alumnat de 4t d’ESO. Els ventres de lloguer és un dels temes que els preocupen. Ací en teniu unes quantes reflexions. És La veu de 4t.

TEXT

TOT EL QUE S’AMAGA DARRERE DELS VENTRES DE LLOGUER 

ELENA SANFÉLIX SERRAL, 4t C 

Quan una dona porta un bebé en el seu ventre per a una altra persona o parella que no pot tindre fills per si mateixa, parlem de ventres de lloguer. La gestantno és la mare biològica,  però durant l’embaràs, cuida el bebé i després el lliura als pares biològics. Això fa pensar molt en què significa ser mare i en què és millor per al nadó. 

En la meua opinió, els ventres de lloguer són un tema complex. Per una banda, puc entendre que per a parelles que no puguen i vulguen tindre fills això siga una bona opció. D’altra banda, és preocupant si algunes dones poden sentir-se pressionades a fer-ho, ja que imagine que ningú vol parir un bebé que no siga seu, deixar de fer diverses activitats durant un temps, perdre la bona forma del cos o tindre un canvi hormonal. El més segur és que els faça falta els diners o els hi hagen obligat. 

Ens podríem fer preguntes com: Com se sent la mare biològica al no poder portar el seu propi nadó? Pense que no deu ser la millor sensació. I encara que també està l’opció d’adoptar, sembla que la gent que s’ho pot permetre tria l’opció dels ventres de lloguer. I, com afecta això al bebé que creix en un ventre queno és el de la seua mare? La mare no podrà donar-li el pit però supose que el bebé s’anirà adaptant a la nova mare. 

Les lleis i regulacions que envolten els ventres de lloguer són prou segures per a protegir totes les parts involucrades? Se segueixen adequadament en tots els casos? Doncs, tot això dependrà del país i del contracte que s’hi haja firmat.  

Països com Canadà, els Estats Units, Rússia, Ucraïna, Geòrgia, el Regne Unit, Austràlia, Sud-Àfrica o Tailàndia són destins de gestació subrogada, encara que cadascun amb un diferent grau de permissivitat a l’hora de dur a terme esta tècnica. En la resta de països està prohibida la gestació subrogada.  

Exemples de famosos que han utilitzat aquest mètode són: Kim Kardashian i Kanye West amb els seus 2 últims fills o Miguel Bosé, que en ser d’Espanya i estar prohibit va haver d’anar a algun d’estos països (la majoria recorren als Estats Units). I el més recent, el cas de la mare/iaia Ana García Obregón, on se sumen uns altres temes no menys polèmics com l’edat de la mare legal i que el pare biològic no siga viu en el moment de la fecundació. 

No és fàcil triar entre si s’hi està d’acord o no. Té parts negatives com per exemple que es puga produir un avortament, o complicacions al part o que la mare biològica patisca malalties per l’embaràs; positives: els pares contractants tenen un fill amb l’ADN seu i l’altra dona guanya diners. 

En conclusió, pense que el que haurien de fer els països anteriorment anomenats, és donar ajudes o un bon treball a aquestes dones i que no hagen de recórrer a esta opció, ja queno és just que una família amb diners s’aprofite d’una pobra dona amb unes condicions de vida més roïnes.  

La veu de 4t

Àngels Verdejo

Enguany a l’assignatura de valencià hem treballat la columna periodística amb l’alumnat de 4t d’ESO. La independència dels joves és un dels temes que els preocupen. Ací en teniu unes quantes reflexions. És La veu de 4t.

TEXT

Els lloguers condicionen la independència

Laura Gallega Estanisalo 4C

Hui en dia hi ha molts joves estudiants d’universitat que encara no s’han independitzat de sa casa, molts que passen els 23 i segueixen en la casa en què van créixer, altres que encara que tinguen parella no han pogut anar-se’n a viure junts. I tots aquests exemples no són perquè trobaren a faltar els seus pares, sinó que és culpa dels preus dels lloguers, tan elevats. Qualsevol jove, estudiant i treballador alhora, que vulga independitzar-se, no té prou diners per a fer-ho. Els salaris dels treballs per als joves són molt baixos o el preu dels pisos està molt alt. Jo pense que es donen les dues situacions.

Si investigues una mica, de seguida t’adones que és molt car independitzar-se en qualsevol ciutat i més si tens un baix salari. Els lloguers de pisos a Madrid, per exemple, partixen de 700€ al mes; el més barat és a soles un dormitori de 25m2. Sembla molt car per a tindre la cuina al costat del llit. També hi ha pisos amb condicions acceptables de sols 2 dormitoris per 1.200€. Amb aquests preus la millor opció és compartir lloguer amb algun/a company/a però amb els metres quadrats que ofereixen aquests pisos,no és l’opció més còmoda.

Però no sempre la independència és una opció voluntària, ja que hi ha molta gent que pels seus estudis se n’ha d’anar a altra ciutat o altre país i en aquest cas no tens l’opció de quedar-te a ta casa.

Amb aquests preus tan alts i els salaris tan baixos, els joves independitzats no arriben a final de mes ja que el lloguer ocupa quasi el 80% del seu sou, quan no el 100%.

Definitivament, aquesta és la raó per la qual els estudiants tarden molts anys a independitzar-se. Haurien de baixar el preus dels lloguers o donar ajudes als joves per a facilitar la seua independència, si no volem arribar a compartir el pis amb diferents generacions de familiars.

HALLOWEEN

PAULA PIQUERO

Un curs més el departament d’anglés ha volgut festejar HALLOWEEN amb el típic concurs de carabasses, que ha tornat a ser tot un èxit.

L’alumnat ha portat les seues carabasses tallades (Jack-o’lanterns) durant tota la setmana, rebien un número i després el departament d’anglés, Colin (language assistant from Oregon - USA), altres profes voluntaris i fins i tot el personal de neteja van votar. 

Hem tingut un total de 13 carabasses, totes molt boniques i treballades, que han fet molt difícil l’elecció de la carabassa guanyadora. 

Va haver-hi premis per a tots els participants i sobre tot per a les 3 guanyadores: 1r premi, 2n premi i 3r premi.

1r premi: carabassa feta per Daniela Gonzalez de 4A.

2n premi: carabassa feta per Ariadna Engo de 1C.

3r premi: carabassa feta per Jessi Chen i Natalia Jokhadze, de 1E. 

Moltíssimes gràcies per la participació del nostre alumnat. Sou molt creatius i creatives!! 

L’any vinent hi haurà una nova oportunitat per guanyar el concurs en la 3rd EDITION. Així que prepareu-se!!! 

👻🪦💀🎃 HAPPY HALLOWEEN!!! 🎃💀🪦👻

CULTURE CLASS

PAULA PIQUERO LOPEZ

Gràcies al departament d'anglés, l'alumnat de 1r i 2n de Batxillerat ha rebut una xarrada de cultura anglosaxona per part de l'editorial Burlington Books, que ha estat molt amena i enriquidora.

L'alumnat ha tingut el plaer, no sols de perfeccionar la seua comprensió oral en llengua anglesa, sinó que també han aprés noves informacions de la cultura amglosaxona ( que ells mateixa desconeixien), a través d'activitats lúdiques i entretingudes.

un poema comú per a totes.

Ya ni cerramos los ojos de Patricia Benito.

Una reflexió al voltant de les noves tecnologies, les persones i el seu ús i relacions quotidianes. Ens mirem, ens cuidem, ens ajudem? O més bé restem pendents de les pantalles i del que aquestes "ens comuniquen"?

Aquesta reflexió s'ha fet a l'aula de l'E34. A partir d'un mateix text, l'alumnat ha reflexionat col·lectivament i individualment, transformant un vers, una idea d'un poema en una imatge. Treballant a partir del collage, les textures i la fotografia, amb l'objectiu de crear nous significats.

Ens comuniquem, cada vegada més, amb imatges que contenen significats. No restem passius davant d'aquestes; analitzem-les, pensem-les i creem-les críticament i conscientment.

Et convidem a llegir el Poema de Patrícia Benito i a llegier alhora les creacions de les i els companys.

Esperm que gaudeixes i reflexiones!

STOP ACCIDENTES

Yolanda Navarro

Els dies 26, 27 i 30 de maig va tindre lloc al nostre IES una xarrada amb l'assossiació STOP ACCIDENTES, en els grups de 4t d'ESO i 1r de Batxillerat i alumnat de 1r del cicle formatiu de SMX.

Víctor Llamas, psicòleg, va aconseguir que prenguerem conciència de la nostra responsabilitat al carrer, tant peatons com conductors. I poder comprovar que els accidents es poden evitar si som responsables i complim les normes.

Algunes de les dades d'interés que ens va contar van ser:

  • Cada 23 segons mor una persona en el món per un sinistre vial.
  • En 2020, l'any amb què s'inicià la pandèmia, van perdrela vida quasi 1400 persones a Espanya en sinistralitat de trànsit.
  • En tot el món van morir prop de 1400000 persones per aquest mateix motiu. Aquesta xifra equival a set vegades el diàmetre de la Terra
  • Dels factors que itervenen en un accident de trànsit, el factor humà és el major implicat, encara que també intervenen el factor via-entorn i el factor vehicle.
  • Les distraccions són la primera causa de siniestralitat, amb l'ús del mòbil com a major distracció. L'exccés de velocitat, el consum de substàncies i drogues i no utilitzar el cinturó de seguretat, són les següents causes d'accident de trànsit.
  • La nova normativa que regula patinets i bicicletess els considera vehicles de mobilitat ( VMP), pel que estan subjectes a unes normes: ús de casc, una sola persona al vehicle, no es pot circular per les voreres ni tampoc per damunt d'un pas de vianants. El límit de velocitat és de 25km/h i tasa d'alcohol 0'0.