Un lapbook de por!

L’alumnat de 1r de l’ESO treballa el llibre Històries de por amb la creació d’un lapbook

L’alumnat de 1r de l’ESO ha creat un lapbook sobre el llibre que han llegit a l’assignatura de valencià. Es tracta d’un treball realitzat en cartolina que presenta informació de manera visual i organitzada i que permet la manipulació per part de l’alumne d’aquesta cartolina.

Concretament, el treball realitzat versava sobre el llibre que han llegit: Històries de por. Després de la lectura, es va assignar un capítol del llibre a cada grup d’alumnes perquè crearen el seu propi lapbook. Una vegada feta la feina, cada grup havia d’exposar-la als seus companys per a compartir idees i experiènces. El resultat final? Uns lapbooks de por! Jutgeu vosaltres mateixa!

Ens convertim en reporters!

L’alumnat de 3r de PDC crea les seues pròpies notícies

Ací teniu un tast del treball de l’alumant de 3r de PDC que amb un croma verd i molta imaginació s’ha convertit en reporter per a treballar com redactar una notícia.

Cristian Dasí i El descobriment de la màquina del temps

Manu i La caiguda d’Internet a tot el món

Jordi i la primera vegada que toca les campanes

Yago i la trobada d’una nau espacial

Intertextualitat

Àngels Verdejo

Cap de departament de Valencià

Enguany, els 4ts d’ESO han treballat la poesia i alguns grups han parat atenció al recurs estilístic de la intertextualitat. Així doncs, després de veure conceptes bàsics de poesia i mètrica, l’alumnat ha pogut reconéixer el poema “Vora el barranc dels Algadins” de Teodor Llorente en “Vora el barranc del Carraixet”, d’Estellés; així com també hem reconegut “Assaig de càntic en el temple” d’Espriu en el poema de Pere Quart “Assaig de plagi en la taverna”.

I després, la part creativa. En grups de 4 persones calia crear una estrofa de 8 versos respectant rima, ritme, estructura i figures retòriques d’un dels poemes de referència i fer-ne un altre amb una temàtica més propera. En acabar, tant la part artística com la tècnica s’explicava a la classe. La situació d’aprenentatge estava servida.

Llegiu les següents creacions i descobrireu què tenen en ment en aquestes dates (febrer).

EL BARRANC DELS SOMNIS

Vora el barranc dels paiportins

Hi ha un castanyer de color  càlid

que pinta el nostre paisatge pàl·lid.

No té lo món millors jardins.

Allí hi ha un mas i el mas té dins

els antics somnis de la infància:

Vivíem en una fal·làcia

vora el barranc dels paiportins.

(Joan Chiva, Natxo Gómez, José Navarro i Jorge Talavera, 4t A)

VORA EL CASAL DEL MEU POBLE

Vora el casal del meu poble,

la festa esclata en pólvora i flama,

el cel s’encén, la llum proclama

que ja la nit es fa de foc.

Les falles cremen en la plaça,

dansant com brases en l’oratge

i el poble viu el seu llegat

vora el casal del meu poble.

(Lucía Andreu, Estrella Casas, Ivana Juan i Paula Giménez, 4t A)

VORA EL BARRANC DELS PAIPORTINS

Vora el barranc dels paiportins,

hi ha fang i pols a la natura.

La mala DANA, amb aigua i escuma,

s’emporta els ànims dels veïns.

Des d’allí l’onada es temia,

arrossegant cotxes, camions…

I tot el món fins als collons,

veient com tot es destruïa

vora el barranc dels paiportins.

(Samuel Cigüela, Rafa Díaz, Quique Pastor i Álvaro Ruiz, 4t C)

FALLA ENCESA

On, que cansat estic d’aquesta

avorrida, monòtona, sosa essència

I com m’agradaria que arribaren

eixos dies,

on diuen que la gent és feliç

i festera, alegre, decidida, emotiva,

culta i lliure! […]

(Claudia Cortés, Marta Fernández, Angélica Morazzoni i Alicia Tarazona, 4t C)

LA NOSTRA FLAMA

Vora el barranc dels paiportins

tremolaven les mascletades,

que amb il·lusió les he escoltades

sentint la nostra flama dins.

Al Rajolar, ninots xiconins

guarden antics records de falles

que a les nits ens conten les iaies

vora el barranc dels paiportins.

(Yasmine Kermoun, Celia López, Blanca Martínez i Daniela Roda, 4t D)

LA FLAMA DEL MEU COR

Vora el meu país de fallers

hi ha un vell ninot de tan bon flaire

que per a omplir de cendra l’aire

no té lo món millors festers.

Un faller, que des de xiquet

porta el seu cor encés en flames,

i no penseu que és per les armes.

Vora el meu país falleret.

(Iván Poveda, Lucía Pulpón, Carla Salorio i Ainara Santos, 4t D)

Diego Lozano Ruiz de 2n A ens delecta amb una narració

Hi havia una vegada, en un xicotet poble envoltat de muntanyes i boscos, una jove anomenada Clara. Clara era coneguda per la seua bondat: el seu somriure contagiós, però també pel seu gran somni: poder volar. Des de xicoteta, sempre havia somiat amb solcar el cel, veure el món des dels núvols i sentir la libertat que només el vent podia oferir. No obstant això, vivia en una època en la qual els avions eren nomes per als rics, i ella, com a filla d’un humil fuster, no podia permetre-s’ho.

Un dia, mentres caminava pel bosc, Clara va trobar una cosa estranya entre els arbustos. Era un xicotet ocell ferit amb les ales trencades. Sense pensar-ho dues regades, el va portar a la seua casa. Durant setmanes, Clara va cuidar de l’ocell, donant-li menjar, curant les seues ferides i parlant-li amb dolçor. Amb el temps, el xicotet ser va començar a sanar i, al poc, va poder volar de nou.

Una vesprada, quan locell ja estava completament recuperat, es va posar en el muscle de Clara i, com si entenguera els seus somnis, li va murmurar alguna cosa en la seua oïda. No era un so, ni una paraula, sinó una sensació, una espurna d’inspiració.

Eixa nit, Clara va començar a treballar en el seu taller. Va utilitzar les terramentes del seu pare i els materials que tenia al seu abast per a crear una cosa sorprenent. Després de molts dies d’esforç, finalment va construir una espècie d’ala mecànica, lleugera i funcional. Era un invent rudimentari, però el seu disseny estava ple d’esperança i determinació.

Amb el suport dels seus amics i de la seua família, Clara va pujar al cim d’un pujol a l’alba, portant la seua nova creació. El vent bufava amb força, però ella no temia. Amb un sospir de valentia, es va col·locar les ales i, amb un impuls, es va llançar. Durant uns segons, el cor de clara va bategar amb força, però després, va sentir com el vent l’elevava.

Va volar. Va volar com sempre havia somiat.

Els habitants del poble, que havien sentit parlar del seu invent, van eixir a veure-la, meravellats. Clara no sols havia aconseguit volar, sinó que també havia demostrat que els somnis, per més improbables que foren, podien fer-se realitat amb esforç i passió.

Amb el temps, Clara es va convertir en una inspiració per a molts. I va obrir una escola per a ensenyar a crear, a imaginar i, sobretot, a mai deixar de somiar.

11 de febrer: Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència

Treballem a l’aula amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència

Pel dia de la Dona en la Ciència, l’alumnat de 3r de l’ESO de l’assignatura de PIAR (Programació, Intel·ligència Artificial i Robòtica) hem treballat en un projecte d’Scratch sobre una de les dones més importants en el món de la programació: Ada Lovelace, la primera dona programadora i autora del llibre que explica el funcionament de la màquina analìtica.

El meu treball en Scratch: https://scratch.mit.edu/projects/1129584820

En vídeo: https://drive.google.com/file/d/1az0ijUEZKJTqBwisiKF2McQ3T-736l0B/view?usp=sharing

Lucía García Esteve 3C

Poemes per a Paiporta

L’alumnat de les assignatures de parla anglesa escriu poemes per a Paiporta

VOLUNTEERS IN TEARS

All the first day the volunteers  were so empathetic witn Paiporta

now all is depressing surrounded in mud

the city is destroyed  and dead 

cleaner and less troubled water we need

we are devastated

 NEREA BENAJAS  JIMENA TORDERA  AND PAU MILAN  3ESO C

Our cars, bridges and car parks  were destroyed

and thanks to volunteers we do no have tears

Now we go to the street with books and masks

JORGE TALAVERA JOAN CHIVA NACHO GOMEZ AND  JOSE  NAVARRO   4ESOA

MAD IN MUD

Feeling bad about mud

broken hearts like broken cars

tired of these tears

disaster flooded with sadness

YASMINE KERMOUN, ALANA MACIAS, ISMAEL  ZAAOUIT   OPTATIVA ANGLES ORAL 4ESO

Covered in mud

with no hope

we are sad

we need shine

fighting in mad

we lost home

everything is bad

LUCIA GARCIA ANDREA OMBUENA AINHOA ALAJARIN CLAUDIA CABALLER  3ESO C

SPAIN IS PAIN

I dont fell like tired

cause I am scared

we are in happiness

with all the kindness

Spain is petrified

Valencia is horrified

NORA SANCHEZ LUCIA CATALAN SABINA ALBERO 3ESOA

SCARS FROM BROKEN CARS

In the darkest night, where shadows creep

hope flickers faint, a light to keep

Through tired hands and weary minds,

teamwork builds what fate unwinds

Friendship stands a steadfast flame

though storms of loss, through guilt and blame

When destruction tears the world apart,

help flows gently, healimg hearts

though, death may knock and dreams may fade,

together, stronger paths are laid

For even in the blackest strife

hope and love will birth new life

FERNANDO GARCIA, ANA VIDAL MIREIA ANTEQUERA  GA2

L’alumnat de 2n de batxillerat, de tornada a l’Andreu Alfaro

L’alumnat de 2n de batxillerat torna a les seues classes, però no al nostre centre sinó a l’IES Andreu Alfaro

El passat dilluns 18 de novembre l’alumnat de 2n de batxillerat començà de nou les classes. Gràcies a l’ajuda de l’IES Andreu Alfaro, que ens ha cedit les seues aules, l’alumnat ha tornat a les seues obligacions i rutines en aquest any que és tan decisiu per a tots ells.

Després d’aquests dies tan tristos, l’alegria de retrobar-se embriagava professorat i estudiants. La primera presa de contacte va tenir lloc dilluns al saló d’actes. Va ser una jornada d’acolliment i va consistir en un intercanvi de vivències i impressions dels tutors i de l’equip directiu amb l’alumnat i també es repartiren els nous horaris. Finalment, a partir de dimarts l’alumnat començà les seues classes en horari reduït.

Agraïm profundament l’ajuda de l’IES Andreu Alfaro per haver-nos cedit els seus espais que tant de bé estan fent als nostres joves. A més a més, confiem poder tornar al nostre edifici com més prompte millor, una vegada aquest complisca les condicions de seguretat i salubritat necessàries per a la reincorporació de l’alumnat.

SOM POETES D’AVANTGUARDA

Durant l’anterior trimestre l’alumnat de 4rt PDC va treballar diferents tipus de poemes amb l’ajuda de la seua professora, Patricia Moragón.

En la recta final del segon trimestre, a l’IES La Sénia, va sorgir la idea de fer poemes visuals, l’alumnat es van ajuntar en grups i parelles i ràpidament van començar a buscar exemples i pensar idees per a realitzar aquesta tasca.

Aquesta idea va sorgir com una forma més entretinguda d’estudiar la poesia, no sols estudiant la teoria i la diferència entre aquests tipus de poemes.

Els alumnes van escollir entre fer una poesia visual i un cal·ligrama i es van posar a la tasca d’investigar les diferències entre aquests i com fer-ne un, van posar molt d’esforç en aquesta feina i d’aquest esforç van sorgir meravellosos treballs que han penjat amb orgull a les parets de la seua aula.

Cadascú ha reflectit les seues idees i gustos, tots diferents entre sí però a la vegada iguals amb meravellosos dibuixos i paraules.

Som patrimoni

Coneixem i promocionem els nostres patrimonis

L’alumnat de 4t de l’ESO de l’IES La Sénia ha estat treballant aquest últim més els patrimonis valencians, la seua importància i els seus trets més significatius. Conjuntament hem aprés que el nostre territori està farcit de tradicions i monuments reconegudes internacionalment i que, sens dubte, cal preservar.

Aprofitant que també estàvem treballant les característiques del fullet informatiu i que calia aprendre com redactar-los, decidírem portar a terme un projecte a partir del qual l’alumnat crearà fullets informatius de diferents patrimonis valencians.

D’aquesta manera, després de cercar informació i dissenyar un esbòs de fullet, s’han elaborat fullets tan interessants com els que han fet Elias, Adrian, Joan, Eloy, Andrea i Àlvaro (4t B) sobre les falles; el que han dissenyat Alejandro i Ivan (4t B) sobre la llotja de la seda; o el que ha realitzat Daniela González (PDC de 4t) sobre el palmeral d’Elx.

Patrícia Moragon Fandos

La veu de 4t

Àngels Verdejo

Enguany a l’assignatura de valencià hem treballat la columna periodística amb l’alumnat de 4t d’ESO. Els canvis en la comunicació personal és un dels temes que els preocupen. Ací en teniu unes quantes reflexions. És La veu de 4t.

TEXT

Canvis en la comunicació personal

L’altre dia vaig parlar amb una persona major. Em va dir que nosaltres, la gent jove, ja no sabem relacionar-nos. Jo, amb curiositat, li vaig preguntar que en quin sentit ho deia, ella em va confirmar el que jo ja sospitava: Que som addictes a la tecnologia i que aixòno és comunicació vertadera.
La meua cara va ser clarament de sorpresa, ja que pense que la dona no podia estar més equivocada. Quan la dona em va dir això no vaig poder parar de pensar en totes les coses positives que ens ha donat la tecnologia a l’hora de comunica-nos. Per exemple, quan vius lluny d’algú que estimes molt, si parles amb la persona pot ser que la sentes més a prop. També per avisar que estàs bé, és a dir, imagina’t que el teu fill ix de festa o queda amb amics, doncs si tens dispositius tecnològics pots saber si està bé o si necessita ajuda. Tampoc oblidem que podem utilitzar la tecnologia simplement per a passar una bona estona parlant amb el teu amic que acabes de vore a l’escola o quan plou i no et ve de gust eixir-ne.
La meua opinió està clarament en contra del que pensa la dona, però tenint una mica d’empatia amb la senyora vaig tornar a pensar-hi. La gent major no ha viscut des de jove parlar per un dispositiu i no hi veu la necessitat, aleshores per eixa banda ho entenc. Una bona idea seria fomentar l’ús de les noves tecnologies en la gent major, però sols és una idea, ja que fer a la gent canviar d’opinió o de costums és difícil.
Com a conclusió podem determinar que la tecnologia ha suposat un gran avanç a l’hora de comunicar-nos i d’estar en aquesta societat per tots els motius donats, però, encara que mai podrà substituir les quedades en persona, cal saber modernitzar-se i vore que hi ha moltes més coses positives que negatives en aquest mode de comunicació actual.

SONIA MESONERO, 4t C

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies