L’institut Ballontibhi de Portugalete va fer una donació de llibres al nostre institut, concretament va donar un conjunt de llibres que el Departament de Valencià utilitza com a lectura obligatòria.
Per a agrair la seua donació, l’alumnat de 1r de batxillerat social ha fet un vídeo on expressa la seua alegria per poder utilitzar aquests llibres a les seues classes.
Hi havia una vegada, en un xicotet poble envoltat de muntanyes i boscos, una jove anomenada Clara. Clara era coneguda per la seua bondat: el seu somriure contagiós, però també pel seu gran somni: poder volar. Des de xicoteta, sempre havia somiat amb solcar el cel, veure el món des dels núvols i sentir la libertat que només el vent podia oferir. No obstant això, vivia en una època en la qual els avions eren nomes per als rics, i ella, com a filla d’un humil fuster, no podia permetre-s’ho.
Un dia, mentres caminava pel bosc, Clara va trobar una cosa estranya entre els arbustos. Era un xicotet ocell ferit amb les ales trencades. Sense pensar-ho dues regades, el va portar a la seua casa. Durant setmanes, Clara va cuidar de l’ocell, donant-li menjar, curant les seues ferides i parlant-li amb dolçor. Amb el temps, el xicotet ser va començar a sanar i, al poc, va poder volar de nou.
Una vesprada, quan locell ja estava completament recuperat, es va posar en el muscle de Clara i, com si entenguera els seus somnis, li va murmurar alguna cosa en la seua oïda. No era un so, ni una paraula, sinó una sensació, una espurna d’inspiració.
Eixa nit, Clara va començar a treballar en el seu taller. Va utilitzar les terramentes del seu pare i els materials que tenia al seu abast per a crear una cosa sorprenent. Després de molts dies d’esforç, finalment va construir una espècie d’ala mecànica, lleugera i funcional. Era un invent rudimentari, però el seu disseny estava ple d’esperança i determinació.
Amb el suport dels seus amics i de la seua família, Clara va pujar al cim d’un pujol a l’alba, portant la seua nova creació. El vent bufava amb força, però ella no temia. Amb un sospir de valentia, es va col·locar les ales i, amb un impuls, es va llançar. Durant uns segons, el cor de clara va bategar amb força, però després, va sentir com el vent l’elevava.
Va volar. Va volar com sempre havia somiat.
Els habitants del poble, que havien sentit parlar del seu invent, van eixir a veure-la, meravellats. Clara no sols havia aconseguit volar, sinó que també havia demostrat que els somnis, per més improbables que foren, podien fer-se realitat amb esforç i passió.
Amb el temps, Clara es va convertir en una inspiració per a molts. I va obrir una escola per a ensenyar a crear, a imaginar i, sobretot, a mai deixar de somiar.
Treballem a l’aula amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència
Pel dia de la Dona en la Ciència, l’alumnat de 3r de l’ESO de l’assignatura de PIAR (Programació, Intel·ligència Artificial i Robòtica) hem treballat en un projecte d’Scratch sobre una de les dones més importants en el món de la programació: Ada Lovelace, la primera dona programadora i autora del llibre que explica el funcionament de la màquina analìtica.
El meu treball en Scratch: https://scratch.mit.edu/projects/1129584820
En vídeo: https://drive.google.com/file/d/1az0ijUEZKJTqBwisiKF2McQ3T-736l0B/view?usp=sharing
Lucía García Esteve 3C
S'han resolt les beques de mobilitat Erasmus+ per a la Formació Professional per al curs 2024-2025
Reunida la comissió de valoració, ha decidit concedir les següents beques de mobilitat per a pràctiques en els cicles de Grau Mitjà i Grau Superior:
Cicle de Grau Superior d'Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa, segon curs:
SERGIO GARCÍA LÉRIDA
Cicle de Grau Mitjà Gestió Administrativa, segon curs:
ANA VIDAL CHUST
ALVARO TORRES PARREÑO
Cicle de Grau Mitjà Sistemes Microinformàtics y Xarxes, segon curs:
HECTOR VILLANUEVA TOMAS
JESÚS ENRIQUE APARICIO PACHECO
ÁLVARO RODRÍGUEZ RAMÓN
Cicle de Grau Mitjà Gestió Administrativa, primer curs:
DAYANA LOZANO PASTOR
Cicle de Grau Mitjà Sistemes Microinformàtics i xarxes, primer curs:
LUNA VALERO PARTO
IZAN PATIÑO MARTÍNEZ
IVAN CASTRO PRADOSilvia Royo Monsalve
Coordinadora Projectes Europeus
European Projects Coordinator
Després de l’obligada aturada, Pigmalió torna a funcionar
El passat dimecres 29 de gener va tenir lloc la festa Pigmalió d’inici de curs que dona el tret de sortida al programa Pigmalió del curs 2024-2025. Aquesta festa, com ja va sent habitual, va estar inaugurada per la banda de l’institut i per la lectura del compromís pigmalió.
Fetes totes les cerimònies, compartírem els nostres entrepans i aperitius abans de començar amb els jocs cooperatius i els descobriments de les noves parelles. La festa, com tots els anys, va ser un èxit i tant alumnat com professorat ha tornat a participar en aquesta iniciativa amb més ganes i il·lusió que mai.
Claudia de 1r B de l’institut IES La Sénia és una alumna a qui li han donat un premi
Hola Claudia, moltes grácies per vindre.
Fas algun esport?
Practique tenis i defensa personal.
Què t’agrada fer en ta casa ?
Vore la tele amb la meua família i estar amb ells.
Què fas en el teu temps lliure?
Fer esport, parlar amb els meus amics i estar amb ells.
Quins estudis vols estudiar i per què?
Vull ser advocada i professora d’història.
Com creus que t’anirà el teu futur i treball?
Bé, perquè soc una persona aplicada.
Què opines sobre el fet que t’hagen donat el premi?
Molt agraïda i contenta.
Et vas motivar per algún motiu? Ens podries conter el perquè.
Per què em van motivar per els familiars i els profesors.
Gràcies Claudia, ha sigut un plaer.
Lydia Quirós
Yago Brian Llorens
Valeria és una xiqueta que estudia en l’institut IES la Sénia i va guanyar un premi d’excel·lència acadèmica
Valeria, gràcies per oferir-te a aquesta entrevista
Sebas: T’agrada fer esports?
Valeria: M’agrada fer molts esports com ballar o jugar a bàsquet.
Sebas: Quin és el teu animal preferit?
Valeria: El meu animal preferit és el gos.
Sebas: Quin és el teu passatemps preferit?
Valeria: M’agrada ballar i la música.
Sebas: T’agradaria anar a algun país de viatge?
Valeria: M’agradaria anar als Estats Units o a California.
Sebas: Què penses estudiar en el futur?
Valeria: Alguna cosa de ball.
Sebas: Tens pensat anar a alguna universitat?
Valeria: No tinc cap universitat pensada en aquest moment.
Sebas: Te va agradar guanyar el premi?
Valeria: Sí, mee va agradar guanyar-lo.
Sebas: Quina és la teua opinió sobre el premi?
Valeria: En la meua opinió, el premi representa l’esforç i determinació que poses en les metes que et proposes.
Sebas: T’ha costat aconseguir aquest premi?
Valeria: No va costar molt.
Sebas: Vas tindre algú o alguna cosa que et va motivar a aconseguir-lo?
Valeria: No em va motivar res.
Moltes gràcies per vindre i que tinges un bon dia.
Sebastian Paredes
Daniel Villa
Andrea Xin Olmedilla Caulín és una alumna de 1r de batxillerat B de l’IES La Sénia
Hola Andrea, és un honor fer-te una entrevista.
Tens germans?
No tinc germans, soc filla única.
Com està la teua família? Amb qui vius?
Bé, jo he visc amb els meus pares.
Què fas amb els teus amics?
M’agrada passar temps amb ells i fer activitats com anar a escalar.
Què fas en el teu temps lliure?
M’agrada molt l’esport, en especial l’escalada, pintar, llegir llibres i escoltar música.
Com va l’institut?
En el meu cas va molt bé tinc bona relació amb els companys i amb els professors.
T’agrada anar l’institut?
Sí.
Estàs contenta pel premi que t’han donat?
Sí, estic molt contenta perquè mostra l’esforç que he fet.
Què és el premi que t’han donat?
És un premi pels excel·lents resultats acadèmics
Moltes gràcies!!!
Jordi Solera
Hem entrevistat a Elena Sanfelix Serral, té setze anys i va a primer de batxillerat. Ha guanyat un premi per ser molt bona estudiant.
Hola Elena estem molt contents d’entrevistar-te.
Què t’agrada fer en el teus temps lliure?
M’agrada el ball i la gimnàstica.
Algun familiar teu ha rebut aquest premi?
Sí.
Practiques algun esport?
Sí, practique ball i gimnàstica.
Quin és el menjar que més t’agrada?
Les llentilles.
I el que menys?
Les ostres.
Quin es el teu color preferit?
El rosa.
De quin equip de futbol eres?
Del València.
Que voldries ser en un futur?
Docent o investigadora.
Quina es la teua assignatura preferida?
Biologia i educació física.
I quina és la que menys t’agrada?
Física.
T’agrada vindre al col·legi o institut?
Si perquè s’aprén molt.
T’agrada el premi que t’han donat?
Sí.
Què opina le teua família del premi que t’han donat?
Estan molt orgullosos.
Podries explicar-nos per què t’han donat aquest premi?
Per traure una bona mitjana, aproximada al deu i per l’esforç.
Moltes gràcies per haver-nos concedit aquesta entrevista, ha sigut un plaer.
Manu Monzonis
Nayara Montes
Alba és una xiqueta que és molt estudiosa, té 12 anys i estudia a l’IES la Sénia
Hola Alba què tal, gràcies per vindre.
P: Com estàs? Quants anys tens?
R: Estic molt bé, tinc 12 anys.
P: Eres l’única de la teua família que ha conseguit un premi? O ja havia tingut la teua família un premi pels estudis?
R: No, la meua germana també.
P: I què te motiva a estudiar? O com fas per a estudiar aquells dies que no t’abellix gens?
R: Quan m’avorrisc me pose una alarma per a estudiar.
P: Com has aconseguit quadrar la teua vida acadèmica amb la teua vida personal?
R: Busque el temps per a fer les coses.
P: Com fas per a eixir els caps de setmana i a la vegada traure bones notes?
R: Els moments que tinc lliure els aprofite per a estudiar.
P: I última pegunta relacionada amb els estudis, què t’agradaria ser de major?
R: Profesora de matemàtiques.
P: Que opines sobre el premi?
R: Que esta molt xulo.
P: I de l’institut que n’opines? T’agrada vindre?
R: Sí perquè és més gran que l’escola, hi ha molta gent.
P: I els professors que te pareixen?
R: Molts bons.
Moltes gràcies, per vindre a fer l’entrevista amb nosaltres ,ens ha agradat fer-la amb tu.
Nerea Suárez
Maria Asensio
Eva Jiménez