un poema comú per a totes.

Ya ni cerramos los ojos de Patricia Benito.

Una reflexió al voltant de les noves tecnologies, les persones i el seu ús i relacions quotidianes. Ens mirem, ens cuidem, ens ajudem? O més bé restem pendents de les pantalles i del que aquestes "ens comuniquen"?

Aquesta reflexió s'ha fet a l'aula de l'E34. A partir d'un mateix text, l'alumnat ha reflexionat col·lectivament i individualment, transformant un vers, una idea d'un poema en una imatge. Treballant a partir del collage, les textures i la fotografia, amb l'objectiu de crear nous significats.

Ens comuniquem, cada vegada més, amb imatges que contenen significats. No restem passius davant d'aquestes; analitzem-les, pensem-les i creem-les críticament i conscientment.

Et convidem a llegir el Poema de Patrícia Benito i a llegier alhora les creacions de les i els companys.

Esperm que gaudeixes i reflexiones!