DIA INTERNACIONAL DE L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LA DONA.
Manifest elaborat des de l’optativa de Literatura Universal i amb les veus d’Elena Ferrús i Carlos Serna.
[Escolta el pòdcast prement sobre la imatge següent, s’obrirà una pestanya nova i començarà a sonar el pòdcast.]
[A sota, el text complet del manifest, per si vols llegir-lo mentre escoltes el pòdcast.]
Ana, Fàtima, Rocio, Laila, Càndida, Gracia, Andrea, Thais, Vanesa, Bianca, Natia, Rachida, Florica, Soledad, Petri, Laura, Ammal, Rosi, Mari Àngels, Amparo, Lorena, Yaneli, Fadoua Akkar, Mainca, Estela…
Voleu que continue? Són els noms d’algunes de les 40 dones que enguany, i fins a hui, han perdut la vida per la violència de les seues parelles o exparelles. Però atenció, no sols són noms. Darrere de cada nom hi ha anys de vida, mil il·lusions, somriures i somnis, tot un entorn familiar i d’amistats que han perdut, de sobte i de manera dramàtica, una gran amiga, una mare, una germana…
Eixa és la cara més visible del drama: les mortes. Però, ¿quantes dones estan sofrint ara mateix, diàriament, en silenci i amb por, amenaces de tot tipus, maltracte psicològic i físic en l’entorn familiar, assetjament sexual en l’entorn laboral, explotació sexual dins xarxes de proxenetisme?
I encara hi ha homes que diuen que el que fan és per amor. Quant de cinisme! L’amor no maltracta, l’amor no crida, l’amor no vol fer sentir inferior a l’altre, l’amor no anul·la. L’amor és respecte i tracte igualitari. L’amor no mata. Cal dir-ho més clar?
La política té un paper fonamental en l’erradicació de la violència de gènere. Sembla increïble, però hi ha sectors de la política que pensen que això de la violència contra les donesno és per a tant, que tota la vida ha sigut així, que els homes estan per a manar i les dones per a parir i cuidar la casa…
No volem això. Volem polítiques valentes que sensibilitzen la societat sobre aquest problema, que combaten estereotips de gènere, que fomenten la igualtat entre homes i dones en l’àmbit laboral, social i familiar, i que castiguen com cal qui actua contra una dona pel fet de ser dona.
I encara hem de dir una cosa que ens preocupa molt: la cara fosca d’internet i de les xarxes socials. Internet ha esdevingut un referent per a una pèssima educació sexual. Allí es troba fàcilment pornografia on la dona és un objecte de domini i plaer per a l’home i és això un gran perill perquè molts joves traslladen aquesta forma d’actuar a les seues relacions de parella. Per contra, hauríem d’aprofitar el poder del món virtual per visibilitzar el problema, per conscienciar, per educar i per informar de les vies per a la denúncia.
Si som víctimes o coneixem alguna víctima, cal denunciar perquè les forces de seguretat i la justícia actuen amb contundència en defensa d’eixa víctima. Coneixeu el cas de Gisèle Pelicot? Tots els mitjans de comunicació estan contant ara l’horror que li ha fet viure el mala bèstia del seu marit. La valentia de Gisèle, anant a cara descoberta al judici, amb la cara ben alta, demostra que la víctima no té la culpa del que li ha passat. Que són els altres, el seu marit i tots els violadors, qui han d’avergonyir-se i amagar-se per tot allò que li han fet.
Acabem fent una crida per una societat justa, basada en el respecte, l’empatia, la llibertat i la igualtat, on viure en pau i amor, i on no siga necessària, cada any, aquesta jornada que ens recorda que eixe món que somiem, lamentablement encara no ha arribat.
Volem un entorn familiar sa i un entorn escolar com el d’aquest institut, l’IES Joan Fuster de Sueca, que ens sensibilitza i ens apodera per saber viure rebutjant qualsevol tipus de violència contra les dones.
Moltes gràcies!