ROSA REAL

“Les passions humanes són un misteri. Els que s’hi deixen emportar no poden explicar-les i els que no les han viscut no poden comprendre-les. Hi ha homes que es juguen la vida per pujar a una muntanya; ningú, ni tan sols ells poden explicar realment perquè.”

La Història Interminable. Michael Ende

Em dic Rosa Real i durant 13 anys he sigut professora d’Educació Física a l’IES Serpis. El meu pas per aquest institut ha estat molt gratificant: excel·lents companys i companyes, moltíssimes activitats enriquidores i un alumnat variat, ple d’inquietuds que m’ha proporcionat records inesborrables.
La meua gran passió ha estat sempre l’esport, però molt particularment la muntanya amb tot allò que implica: escalada, esquí de muntanya, alpinisme, expedicions a serralades llunyanes… Activitats que m’han exigit moltes hores d’entrenament, de preparació física i mental i que m’han portat als racons més remots del món, des d’Alaska a la Serralada de l’Himàlaia, des dels Andes al Caucas o el Karakorum. En aquests llocs llunyans, freds i de vegades tremendament inhòspits he trobat persones d’una qualitat humana enorme, hospitalàries, valentes, generoses, capaces de compartir l’esforç i les dificultats i ajudar-me a superar-les. Ja us podeu imaginar que de vegades tots aquests projectes han estat difícils de compaginar amb la feina i amb la família però així són les coses que ens atrauen, ens exigeixen molt i ens aporten molt també.

Sempre havia dit que la muntanya havia estat la meva millor escola i que m’havia donat els moments de més felicitat a la meva vida. Malauradament, ara també afegeixo que m’ha donat els més durs ja que un accident patit el 2019 em va prendre la persona que més estimava. Gràcies als profunds llaços d’amistat que m’uneixen a moltes persones segueix endavant, sobreposant-me a aquella terrible experiència i refant la meua vida, sense haver perdut per això l’amor a la muntanya, que continua sent el fil conductor del meu dia a dia.

Continuo guardant l’IES Serpis al meu cor i no descarto tornar-hi, ja que allà em sento sempre com a casa.

ADRIANA RUIZ GARCÍA

En el futur proper espero seguir desenvolupant la meua carrera com a intèrpret, però també m’agradaria animar altres estudiants a seguir els seus instints i continuar carreres artístiques! Si et dediques a alguna cosa que realment t’agrada, sense importar com n’és de difícil, acabaràs trobant la manera de guanyar-te la vida amb això.

Després d’estudiar ESO i Batxillerat a l’IES Serpis vaig decidir que, en comptes d’anar a la universitat, estudiaria música a un Conservatori Superior. Molts dels meus professors es van sorprendre, tot i que sempre m’havien facilitat poder assistir als assajos i concerts que de vegades coincidien amb exàmens i classes. Fins i tot els meus pares no estaven segurs que fora la millor decisió, però sempre em van donar suport i els vaig prometre que si no superava les proves d’accés l’endemà em matricularia a la carrera de Dret.

Tot i això, no va ser així. Me’n vaig anar a estudiar el Grau Superior de Música a l’Escola Superior de Música de Catalunya a Barcelona, i ara em trobe a Indianapolis (Estats Units) fent un Màster en Interpretació Musical a Butler University, gràcies a una Beca Fulbright d’ampliació d’estudis. Quan vaig acabar l’institut mai no vaig pensar que acabaria tan lluny de casa i gaudint de la meua vocació. He tingut oportunitats increïbles per viatjar i conèixer altres cultures: aquest estiu he participat en un festival de música a l’estat de Maine i en un curs de pedagogia i justícia social a través de la música tradicional a Malàisia.