Durant el període 9-15 de Maig he participat en una acció formativa Erasmus + modalitat job shadowing a la República Txeca per a observar els col·legues d’aqueix país i veure de primera mà com gestionen els seus centres, quines són les condicions laborals i de treball dels docents i quines metodologies i estratègies utilitzen en la seua pràctica didàctica.
Per a aconseguir aquests tres objectius, he visitat tres centres de característiques diferents pel qual fa tant a la seua titularitat, els estudis acadèmics oferits i el plantejament metodològic posat a pràctica a les aules.
Efectivament, l’observació de tres centres diferents em fa pensar i reflexionar sobre allò que he vist en comú amb el meu propi i, d’altra banda, les diferències que hi ha. Res és perfecte, i de tot es pot fer punta i extraure idees aplicables a la meua experiència com a docent i a la gestió del Serpis.
Intentaré sintetitzar seguidament el més colpidor de l’experiència. Cal dir que en totes vam tindre entrevistes amb els responsables dels centres i amb professorat; també, per descomptat, assistirem a la impartició de diferents matèries amb alumnes.
Juntament amb altres dues companyes del centre (Mar Lorente i Elisa Ballester) vaig visitar tres escoles:
• Základní škola Roudnice nad Labem, en Roudnice nad Labem, de gestió pública. Director: Jaroslav Král.
• Smart Základní škola, en Roudnice nad Labem, privada. Directora: Klara Koubská
• Gymnázium a Jazykova škola, en Břeclav, pública. Directora: Eva Krutáková.
Durant el període 9-15 de Maig he participat en una acció formativa Erasmus + modalitat job shadowing a la República Txeca per a observar els col·legues d’aqueix país i veure de primera mà com gestionen els seus centres, quines són les condicions laborals i de treball dels docents i quines metodologies i estratègies utilitzen en la seua pràctica didàctica.
Per a aconseguir aquests tres objectius, he visitat tres centres de característiques diferents pel qual fa tant a la seua titularitat, els estudis acadèmics oferits i el plantejament metodològic posat a pràctica a les aules.
Efectivament, l’observació de tres centres diferents em fa pensar i reflexionar sobre allò que he vist en comú amb el meu propi i, d’altra banda, les diferències que hi ha. Res és perfecte, i de tot es pot fer punta i extraure idees aplicables a la meua experiència com a docent i a la gestió del Serpis.
Intentaré sintetitzar seguidament el més colpidor de l’experiència. Cal dir que en totes vam tindre entrevistes amb els responsables dels centres i amb professorat; també, per descomptat, assistirem a la impartició de diferents matèries amb alumnes.
Juntament amb altres dues companyes del centre (Mar Lorente i Elisa Ballester) vaig visitar tres escoles:
• Základní škola Roudnice nad Labem, en Roudnice nad Labem, de gestió pública. Director: Jaroslav Král.
• Smart Základní škola, en Roudnice nad Labem, privada. Directora: Klara Koubská
• Gymnázium a Jazykova škola, en Břeclav, pública. Directora: Eva Krutáková.
En la primera escola, Základní škola Roudnice nad Labem, equivalent a les nostres etapes de Primària i Secundària, assistirem en diverses classes de matèries diferents en les quals vaig poder observar una metodologia bastant similar a la que podem utilitzar ací nosaltres: una primera part motivacional i de captació de l’atenció de l’alumnat per a centrar el tema amb l´use de la pissarra digital i preguntes generals introductòries; seguidament, una activitat de caràcter grupal/grupal en la qual es treballa el contingut que s’ha planificat; una activitat individual en la qual l’alumnat ha de posar en acció les seues habilitats per a interioritzar i traslladar al paper la comprensió del contingut treballat i, finalment, i sempre, una activitat d’avaluació, en la qual cada alumne valora el nivell de desenvolupament del seu treball. En la segona escola, Smart Základní škola, en Roudnice nad Labem, de Primària, vam tindre l’oportunitat de conéixer un centre jove, de cinc anys de recorregut, experimental, resultat de la iniciativa d’un grup de docents que van voler crear una escola diferent, innovadora, que trencara les pràctiques educatives convencionals i oferira un ensenyament on la creativitat abanderara totes les actuacions.
El programa curricular oficial és adaptat per a crear projectes interdepartamentals, la ràtio dels grups no supera la xifra de 12, en l’horari setmanal del centre s’organitza un dia en el qual les assignatures de més creativitat es concentren i cada 10 setmanes l’alumnat tria un tema per a treballar-se a nivell de centre: el divendres, doncs, és el dia preferit pels alumnes. El treball d’aula és prioritari i s’elimina el més possible el treball a casa, l’alumnat treballa en grups, la relació centre-famílies és molt estreta i els pares participen directament en tot allò en què són requerits…
En aquesta escola el disseny i mobiliari de les aules ajuda a crear un ambient de confort; les aules són grans i l’alumnat es meneja lliurement dins i fora. Constatem un ambient relaxant, d’estar bé, de sentir-se a gust, sense pressa, sense pressió, sense estrés. En la tercera escola, Gymnázium a Jazykova škola, en Břeclav, equivalent en els nostres centres de Secundària i Batxillerat, quant a aspectes organitzatius i de gestió del centre, ens van informar sobre les següents consideracions:
• tenen la seua pròpia xarxa de llibres.
• tenen el seu programa EDUPAGE de gestió i per a informar les famílies; introdueixen diàriament el pla de treball de classe.
• no tenen regulada, com nosaltres, la Formació Permanent del professorat.
• l’accés al lloc de treball no té res a veure amb el nostre: no són funcionaris públics; els candidats apliquen en un centre i són triats en funció del seu currículum i experiència personals. Això explica que quasi tota la plantilla és fixa i no es produeixen tants canvis cada curs escolar com en el nostre cas.
• el personal laboral no docent també és contractat per la directora del centre.
• el professorat imparteix 21 hores de classe per setmana i normalment fa un horari de permanència en el centre de 8.00 a 15.00.
• les absències de curta duració del professorat es cobreixen sempre per la plantilla, que ha d’estar disponible sempre. Això implica refer els horaris del professorat contínuament per a adaptar els canvis. Pare que ho tenien molt bé/molt ben assumit i que el programa d’horaris permetia aquesta contínua flexibilitat. Per descomptat, diàriament les famílies eren informades dels canvis. El professorat cobrava per aquestes hores extra de docència, cosa que serviria per a compensar quan falten.
• al començament de curs organitzen una activitat per a l’equip educatiu d’un cap de setmana de duració en algun lloc, amb la finalitat d’enfortir les relaciones interpersonals i les dinàmiques de treball de grup.
• tenen Consell Escolar i associació d’estudiants.
• com que un 60% de l’alumnat es desplaça de pobles o ciutats dels voltants cada dia per a assistir a les classes, l’horari general del centre implica 3 dies de jornada partida i 2 dies de jornada única.
• el centre ofereix espais diversos perquè l’alumnat estiga ben instal·lat durant tot el temps lectiu: sala de menjador, sala de reunions, gran sala per a activitats diverses …
• l’alumnat pot eixir del centre amb l’autorització paterna.
Respecte a l’oferta educativa i programes educatius:
• no s’imparteix religió.
• es fomenten matèries que treballen i desenvolupen el pensament crític i reflexiu.
• el centre disposa de llibertat per a organitzar i distribuir al llarg de tota l’etapa educativa la càrrega horària de les matèries de l’oferta curricular.
• l’accés en la universitat requereix passar un examen, però de 5 assignatures únicament (3 a proposta del govern i 2 a proposta del centre).
• entreguen notes dues vegades l’any.
Respecte a les mesures d’atenció a la diversitat,
• és un centre amb un percentatge molt reduït d’alumnes amb necessitats educatives especials: el professorat especialista en Pedagogia Terapèutica també imparteix classes.
• els docents preparen els materials dirigits a ajudar als alumnes amb necessitats eductives especials.
• els diagnòstics de necessitats educatives especials es fan en un centre extern dirigit per l’ajuntament.
• no tenen programes d’àmbits o similar.
• es designa un docent per a gestionar els problemes de convivència.
Quant al seu Pla Lector, el sistema educatiu ofereix una llista oficial de llibres de lectura per a tota l’etapa educativa obligatòria i de Batxillerat, després cada centre fa una selecció més concreta i adaptada a les seues preferències de 20 llibres que han de treballar-se integrats en les programacions didàctiques. L’alumnat ha de passar un examen al final de Batxillerat.
Per a l’estudi de llengües estrangeres, principalment anglés, però també alemany o rus, es fan proves de nivell per a organitzar grups homogenis, no obstant això, tots els alumnes passaran el mateix examen a la fi de les etapes. A més,
• tenen una ràtio de 15 alumnes per grup.
• fan intercanvis escolars, principalment a Itàlia i Alamània.
• al final de l’etapa de Batxillerat els alumnes poden fer un examen que els reconeix un nivell de B1.
• tenen hores curriculars per a la competència comunicativa oral.
• des del Departament d’Anglés es fomenta l’ús de la metodologia CLIL en les àrees no lingüístiques, proporcionant material, dirigint projectes interdepartamentals o ajudant simplement als companys en el disseny i execució de fàcils exercicis. Respecte a les instal·lacions, entre altres, el centre disposa de tres laboratoris, un de biologia, un de química i un de física, que tenen unes dimensions suficients reduïdes. Això fa que el nombre màxim d’alumnes que poden treballar còmodament en aquests laboratoris siga de 12-15 persones. Per a facilitar que tots els alumnes puguen fer classes experimentals en els laboratoris l’horari d’aquests s’organitza de la següent manera:
• Les assignatures de ciències (biologia, química i física) s’imparteixen en sessions que tenen una duració de 2 o 3 classes consecutives, depenent dels cursos.
• Els alumnes de cada curs es divideixen en tres subgrups d’entre 10 a 15 alumnes.
• Cadascun d’aquests subgrups assisteix a una matèria diferent (biologia, geologia o física) en el laboratori corresponent, al llarg de la setmana 1. A continuació, ja en la setmana següent (setmana 2), canvien de matèria i laboratori. Finalment, tornen a canviar de matèria i laboratori en la tercera setmana. En acabar aquest cicle, tornen a repetir-lo.
D’aquesta manera l’ensenyament de les ciències experimentals es fa com cal, és a dir, experimentant. Com que totes les classes són en els laboratoris, que a més dels materials usuals que solen haver-hi als diferents tipus de laboratoris, també estan equipats dels clàssics encerats i sistemes audiovisuals (ordenador, pantalla i projector).
Finalment, en termes generals, l’ús de les TIC per part del professorat queno és d’Informàticano és una pràctica molt estesa.
Bé, no hi ha dubte, que l’experiència ha estat molt intensa i la informació rebuda ha estat molt abundant. Voldria agrair respectivament l’atenció que hem rebut en tot moment per part del director i de les dues directores de les escoles, així com del professorat que ha tingut la deferència d’atendre’ns i permetre la nostra presència en les classes.
I, per dalt de tot, voldria fer públic el meu agraïment a la professora Hana Šimková, la responsable d’un programa d’observació didàctica i de gestió de centre tan intens, complet i variat com el que hem tingut.