General

El formador David González Muñoz, psicòleg expert en procrastinació, oferirà una sessió formativa que ajudarà a identificar i combatre aquest fenomen en l’entorn educatiu. Serà el proper dia 19 de febrer a les 18:00 hores, amb una durada estimada d’entre 1’5 i 2 hores. L’acte tindrà lloc al nostre centre..

La procrastinació és un terme que prové del llatí procrastinare i significa diferir o ajornar. En l’àmbit educatiu, aquesta conducta s’entén com un hàbit que provoca que l’alumnat dilate les tasques d’aprenentatge per a un futur no definit, sense planificar períodes o terminis per a la seua realització.

Segons diversos estudis pedagògics, la procrastinació esdevé un dels factors més influents en el rendiment acadèmic. De fet, es pot considerar un indicador del possible abandonament primerenc dels estudis. Posposar les tasques fins l’últim moment pot portar a que resten inacabades, alhora que genera una ansietat que augmenta amb cada minut i produint sentiments d’estancament, frustració i incapacitat per afrontar les responsabilitats.

Aquest comportament esdevé més comú entre les persones més impulsives, aquelles que són propenses al perfeccionisme, que se senten aclaparades per les expectatives dels altres i que temen el fracàs. Les persones joves són les més afectades, atès que amb el desenvolupament i la maduració les persones solen aprendre a controlar millor les seues emocions.

No et perdes l’oportunitat d’ajudar els teus fills i filles a millorar el seu rendiment acadèmic!

El passats dies 18 i 19 de desembre tingueren lloc les jornades d’agermanament amb l’IES Andreu Alfaro de Paiporta. Van consistir en la vinguda en dos dies de 180 alumnes d’aquest centre de l’Horta Sud per participar en les activitats lúdiques i de convivència preparades per la comunitat educativa del nostre centre. Igualment, es van desplaçar fins Massamagrell dotze professors i professores, junt amb director de l’institut de Paiporta, Vicente Almenar.

Les jornades van estar organitzades pel nostre centre en col·laboració amb diverses entitats com l’Ajuntament de Massamagrell, la Mancomunitat de l’Horta Nord, l’AMPA de l’institut i diversos forns de la localitat (Bellver, Pallardó, Campos i Clemente). En concret, l’AMPA subvencionà els autobusos per al desplaçament de l’alumnat, i l’Ajuntament i la Mancomunitat de l’Horta Nord es van fer càrrec de l’esmorzar saludable amb què s’obsequià l’alumnat de Paiporta. Els forns van contribuir altruistament amb el pa que fou necessari.

Es an realitzar tallers conjunts, activitats col·laboratives i en grup entre l’alumnat de 1r i 2n d’ESO, a més de compatr per a l’organització dels esdeveniments amb la col·laboració d’alumnat voluntari de 3r i 4^t , a més d’alumnat del Cicle Superior de formació professional del centre. Podemdestacar, també, la gran participació en l’activitat de de decoració dels estels de Nadal, realitzada per tot l’alumnat d’ESO i que serví per decorar els carrers de les localitats afectades, tal i com recull aquest article de Levante-EMV

Des de la direcció del centre s’ha agraït tot el treball, l’esforç i la implicació del claustre i de l’alumnat voluntari i col·laborador que heu fet possible les jornades d’agermanament amb l’IES Andreu Alfaro. Des d’aquest centre s’ha valorat molt positivament el treball realitzat i la iniciativa, en el sentit que ha significat molt per a ells i elles com a comunitat educativa.

Amb aquesta activitats es fomenta en primer lloc la solidaritat entre les persones i els pobles, amb la comprensió i el coneixement de primera mà de les situacions difícils per les quals han passat altres alumnes d’edat similar.

A més, a convivència amb alumnat d’un centre no afectat pot proporcionar un important suport emocional per a aquell que han viscut l’impacte de la DANA. Les activitats conjuntes, com ara tallers, esports o projectes col·laboratius, poden ajudar a millorar l’autoestima i la cohesió social entre els alumnes, facilitant la superació de les dificultats emocionals derivades de la situació viscuda. Aquests beneficis no només contribuiran al benestar dels alumnes afectats, sinó que també fomentaran una comunitat educativa més cohesionada i resilient.

Col·laboració amb l’IES Carles Salvador d’Aldaia

El nostre centre ha col·laborat amb l’IES d’Aldaia amb la tramesa de llibre de text i de lectura en valencià tant per a la biblioteca com per a l’alumnat que no podia disposar-ne. Els llibres s’acompanyaren amb punts de llibre dissenyats i realitzats pel Departament d’Educació Plàstica i Visual per a l’ocasió.

Fotografies de l’esdeveniment

Amb el patrocini de l’AMPA, el centre realitzà durant la darrera setmana de classe de desembre un concurs per tal que l’alumnat de 1r i 2n d’ESO decorara les portes de les seues aules amb motius nadalencs. Amb un jurat format per representants de les famílies i del centre, la porta guardonada ha estat la de 2n E. Des d’acó volem expressar no sols l’enhorabona al grup guanyador, sinó a tothom qui ha participat per la imaginació demostrada l’enginy aplicat en dur a terme aquest treball.

La porta és un símbol potent que ens convida a reflexionar sobre el pas del temps i la transició d’un any a un altre. Quan s’obri, ens permet accedir a un nou espai, a noves oportunitats i experiències. Cada vegada que creuem una porta, deixem enrere un moment passat, un capítol que es tanca, per donar pas a un altre que s’inicia.

En el moment de celebrar el canvi d’any, la porta es converteix en un límit simbòlic. Ens acomiadem del que hem viscut, amb les seves alegries i desafiaments, mentre ens preparem per entrar en un futur incert però ple de promeses. L’ensenyament i l’educació són una promesa i una recompensa contínua. Aquesta transició ens convida a reflexionar sobre les lliçons apreses, els somnis per complir i les metes per assolir

A través de la porta, l’alumnat pot veure el món amb ulls renovats, amb la il·lusió de començar de nou. Cada any és una nova oportunitat per reinventar-nos, per obrir les ales i volar cap al futur que ens aguarda. Així, la porta –decorada per a la festa o amb la senzillesa del dia a dia– ens recorda que, malgrat els moments de dificultat, sempre hi ha un nou horitzó esperant a ser descobert.

L’autor de Xàtiva presentà el passat 17 de desembre al nostre centre una de seues les novel·les juvenils que potser més repercussió ha tingut entre el públic lector més jove, alhora que també és llegida i celebrada per un públic adult.

Autèntica capsa de sorpreses, és una història que n’amaga d’altres amb un final –i un principi– inesperats i que trenquen amb el mite que la literatura dita juvenil no reuneix els estàndards de qualitat de la literatura en general. Està recomanada al segon cicle d’ESO com a lectura del Departament de Valencià.

L’acte consistí en una xerrada col·loqui de l’autor amb l’alumnat que havia llegit la novel·la. L’alumnat havia preparat preguntes que el novel·lista prengué com a base per poder explicar el relat. Es tractà d’una experiència molt enriquidora i que serví a l’alumnat per aprofundir en aspectes com la creació dels personatges, les tècniques literàries i l’especial relació entre l’autor, la ficció i la interpretació que cada lector i lectora realitza de l’obra artística.

Xavier Aliaga, nascut a Madrid el 1970, és un destacat periodista i escriptor valencià que va passar la seva infància a Xàtiva. Format en Filologia, ha dedicat la seva carrera periodística a diversos periòdics valencians. La seva obra literària comença a guanyar reconeixement amb la publicació de la novel·la Si no ho dic rebente l’any 2005, amb la qual va obtindre el VII Premi de narrativa Vila de la Lloseta, a Mallorca. Després d’aquesta primera incursió, Aliaga continua la seva trajectòria amb una sèrie de publicacions significatives. L’any 2008, obté el Premi Andròmina de narrativa, un dels més prestigiosos en la nostra literatura, gràcies a Els neons de Sodoma. Tres anys més tard, el 2011, aconsegueix el Premi Joanot Martorell de narrativa a Gandia amb la seva novel·la Vides desafinades. El 2013, Aliaga publica El meu nomno és Irina dins la col·lecció “Trencadís” de l’editorial Andana. Un any més tard, eapareix Dos metres quadrats de sang jove, una obra de novel·la negra. El 2017 és un any de reconeixement, ja que guanya el Premi Pin i Soler de narrativa amb Les quatre vides de l’oncle Antoine. L’any 2018, Aliaga rebé el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la categoria de narrativa per aquesta novel·la.