Classes de ciència des d’Islàndia: Un instant del cicle de Wilson

Una nombrosíssima quantitat d’abruptes esquerdes contrasten amb les suaus línies del mantell blanc que ha recobert el paisatge per a rebre’ns al parc nacional de Þingvellir. D’un costat la placa eurasiàtica, de l’altre, la placa americana. Si poguérem retrocedir en el temps comprendríem que les distàncies, i les diferències, per molt grans que semblen, són sols una qüestió de temps.

Les dorsals oceàniques es formen als límits entre les plaques tectòniques divergents per l’ascens de material magmàtic i, a mesura que es van separant, el magma de les profunditats de la Terra puja per reomplir el buit (corrents de convecció). És ahí on es crea la nova escorça, en refredar-se el magma ascendent. Esta escorça és molt irregular i dóna lloc a elevacions molt diverses. Pics molt alts i altres zones més baixes. Islàndia es correspon amb una de les zones de major altitut de la dorsal mesoatlàntica. Tant, que ha sortit de l’oceà i ha format una illa.

Per a un professor de biologia i geologia estar en un instant del cicle de Wilson que tantes vegades he explicat és absolutament emocionant.

Classes de ciència des d’Islàndia: Guèiser

Un guèiser és un tipus de font termal que expulsa grans columnes d’aigua bullint amb una gran força. El seu nom procedeix de la paraula islandesa “geyser”, el significat de la qual és “sortidor”, que descriu perfectament la seua activitat. L’aigua que s’expulsa pels guèisers procedeix de pous subterranis, que es calfa per l’activitat volcànica, i la sortida de la columna d’aigua es produeix d’una forma més o menys regular.

Este tipus de columnes d’aigües procedents del subsol, surten per un xicotet forat que apareix al sòl, i poden arribar fins desenes de metres. En el cas del guèiser de Strokkur arriba fins els 25 m i ocorre amb una freqüència d’uns 5 min.

La mitologia clàssica a les Falles de “Valentia”

L’alumnat de llatí de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat d’Humanitats i cultura clàssica de 4t ESO de l’IES Clara Campoamor va aprofitar el passat dia 16 per a vistar els monuments fallers i esbrinar els personatges mitològics que hi apareixien. Alhora van fer una ruta interactiva pel simbolisme mitològic de la ciutat i una visita guiada a l’Almoina, on els van explicar els orígens romans de la ciutat de València.

Classes de ciència des d’Islàndia!!

El Sol irràdia un fluxe de càrregues altament energètiques en totes les direccions, que anomenem “vent solar”. Quan este vent arriba a la Terra és desviat per la magnetosfera cap a les regions polars on col·lisionen amb les partícules atmosfèriques, i formen un plasma, les aurores (boreals al pol nord i australs al pol sud). Este fenomen és molt difícil d’observar ja que sols es produeix quan es donen les tempestes solars.

El color d’estes depén de quines són les partícules diana de les col·lisions. L’oxigen monoatòmic és el responsable dels colors verds intensos. Quan el vent solar col·lisiona sobre molècules d’hidrogen donen colors blavencs, i quan xoquen sobre molècules de nitrogen es formen colors porpra i rosa.

8 de Març. Dia Internacional de les Dones (2022)

El nostre centre celebra el Dia Internacional de les Dones amb activitats i tallers en tots els cursos de l'ESO preparats per l'alumnat de 1r de Batxillerat i PR4.
Una jornada en la qual celebrem els avanços en igualtat que s'han aconseguit fins ara, però que ens recorda que encara queda molt per a arribar a una societat igualitària lliure de biaixos de gènere.

Reflexió sobre l’aigua

L’aigua és un element de la naturalesa, integrant dels ecosistemes naturals, fonamental per al sosteniment i la reproducció de la vida en el planeta, ja que constitueix un factor indispensable per al desenvolupament dels processos biològics que la fan possible.

L’aigua és un dels béns més escassos que tenim en el planeta, i com a societat l’estem malgastant. Però encara hi ha motius per a l’esperança, i podem fer esforços per a estalviar aigua i donar-li un millor ús. La primera i més evident conseqüència del mal ús de l’aigua és l’escassetat d’aigua en rius o llacs.

Com podem observar en les dues imatges, en aquest paratge, el mal ús de l’aigua i la sequera actual es comença a notar amb la disminució en el cabal.

«No s’aprecia el valor de l’aigua fins que se seca el brollador»

Alumnat de Ciències de la Terra de 2n BAC

Mujeres nuevas 24h

L’alumnat de 1r i 2n de Batxillerat ha participat hui al debat dinamitzat per Mabel Lozano després del visionat del seu documental “Mujeres nuevas 24h“. La prostitució, la tracta i la pornografia són una realitat social que hem d’acostar a les aules. Continuem treballant per la igualtat en una setmana plena d’activitats per a commemorar el Dia Internacional de la Dona.

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies