Jornades de conscienciació a la Nucia
Dimecres passat ,13 de desembre, el nostre centre va participar en unes jornades de conscienciació i prevenció del ciberassetjament organitzades pel cefire de la Nucia amb el nostre projecte “Ciberconvivència emocional”.
El projecte “Ciberconvivència emocional” va sorgir en el curs 20-21 amb la finalitat de conscienciar al nostre alumnat en temes de protecció de dades, de privacitat, seguretat en Internet, addiccions, ciberbullying… veient que no podíem arribar a tot el nostre alumnat, només al que cursava l’optativa d’informàtica. Si voleu conéixer en què consisteix, podeu veure tant el vídeo del seu origen, com el vídeo resumen de totes les actuacions que estem realitzant fins a la data al costat de declaracions del nostre alumnat col·laborador.
Per cert, moltíssimes gràcies a tot l’alumnat que ens ha ajudat aquests tres cursos escolars passats, perquè sense ells, aquest projecte no haguera sigut possible. També ho vaig dir en la ponència i en el taller que realitzem a l’alumnat de l’IES de la Nucia.
La jornada vaig ser intensa, interessant i molt necessària, perquè crec que tots hauríem de ser coneixedors dels perills d’Internet per a poder evitar-los.
Al matí, com ja he comentat, realitzàrem un taller amb alumnat de l’IES de la Nucia. Els ensenyàrem el que fa el nostre alumnat, els ensenyem el periòdic del nostre centre “El Clip” on poden trobar molts consells i ajuda per a navegar amb seguretat, així com el “Cibercalendari. 24 dies, 24 consells”. Vam estar com a ponents Margarita Martínez, coordinadora de Benestar i jo, Trinidad García, cap d’Estudis, però que durant molts anys he sigut la coordinadora TIC del centre.
A la vesprada vam tindre la ponència, dirigida a docents, policies i un altre personal interessat en aquests temes i als quals comptàrem les nostres experiències al llarg del nostre recorregut els tres cursos passats.
Finalment, per a concloure les jornades, participem en una taula redona, on una de les majors preocupacions era l’ús del mòbil en els adolescents a hores intempestives. És clar que han de ser les famílies els qui comencen a marcar pautes, com deixar tots, però tots, sense excepcions, els membres de la família, els dispositius carregant-se en un despatx, menjador, cuina… a una determinada hora i ja ningú els puga agafar fins a l’endemà.
En fi, sabem que és complicat, però continuarem conscienciant per a evitar més problemes dels que ja tenim.
Trini García